divendres, 31 de desembre del 2010

A la cacera de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)... entre l'ornitologia lúdica i la manca d'ètica...

fotografia de Roger Sanmartí del 30/12/10
.
Caram!!!!... mira tu, ara resulta que el riu Tordera està a primera línia en l'interès ornitològic del nostre petit país.

Pelegrinatge obligat per tot aquell ornitòleg que vulgui estar a primera línia, encapçalant llistes i publicacions vàries, o atresorant material fotogràfic variat... Caram!!!

El motiu... un petit ocellet anomenat Tarsiger cyanurus, o cotxa cuablava en “dialecte popular”.

A l'esquena de tots aquests pelegrins, contats per desenes, i a menys de cinquanta metres, encara són ben visibles les obres d'ATLL al riu, i mira tu, llavors ningú es dignava a mirar el riu al mapa. Faig notar una dada curiosa... cap de les persones que al seu dia van signar la denúncia contra ATLL, ACA i DMAH, i que van invertir hores, dies, setmanes, calers i preocupacions sobre el riu i els bitxos que hi pul·lulen, cap d'elles, s'ha trencat les banyes o ha fet un munt de kilòmetres per incloure el seu nom a una llista de bimberos... curiós!!!

Cadascú és lliure de pensar lo que vulgui, aquí només faig notar curiositats.

Ara bé, si alguna cosa pot superar l'anterior, és el fet de capturar l'ocell per posar-li una anella... algú pot explicar l'interès científic d'aquesta acció?????. Per cert, se sap qui ha estat, però prefereixo no donar noms.

I lo més trist... ara la preocupació és que degut a això, algú s'ha quedat sense el seu trofeu particular dons ha anar i no l'ha vist (suposadament mentre era capturat, anellat, o ves a saber què)... què pena, vaja.

Personalment (insisteixo, personalment), l'espectacle és lamentable, i no ho dubteu ni un segon... demano si us plau que ningú, mai, m'insulti dient-me “ornitòleg”. Quina pena!!!

Apa!!! Aquí teniu imatges d'avui, la cotxa continua al mateix lloc, no patiu...
.

32 comentaris:

Familia Bargalló ha dit...

Hola,

M'agradaria comentar que no trobo malament que hi hagi col·leccionistes de bimbos, o de fotografies, sempre i quan no causin cap molèstia.

Algú critica un escalador que s'apunta els cims que ha escalat?

Jo en part, m'agrada tenir un registre dels animals que he vist i fotografiar-los. No he anat mai a fer cap "bimbo" com el mascarell cama-roig o la cotxa, perquè encara em falta molt per aprendre de la fauna més "autòctona", però no negaré que d'aquí a uns anys si es veu una altre cotxa cua-blava potser m'apropo a veure-la, ja que si m'agrada l'arquitectura de Gaudí i sempre visito la Pedrera, segur que algun dia em vindran ganes de visitar la Sagrada Familia.

Un altra cosa és l'anellament perquè aquí sí que crec que hi ha hagut una molèstia innecesària.

Salutacions,
Oscar Bargalló

Anònim ha dit...

Hola Óscar i Xavi,
Crec que la qüestió no és el bimbeig en sí, si no l'absoluta despreocupació per les amenaces que ha patit aquest entorn per part del col·lectiu d'ornitòlegs, que sembla que només se n'hagin recordat quan hi ha una "presa" interessant.
A mí fa temps que em preocupa la indiferència d'una gran part dels nostres naturalistes per la conservació de la natura. No s'hi pot fer res, imagino, és una conseqüència dels temps que corren, però això no treu que no es pugui expressar.

L'anellador en qüestió, deu estar molt satisfet de la seva gran contribució a la ciència i a la coservació.

Per cert, el Sula sula agonitza a Torreferrussa, amb tres hams a l'estòmac. Algú ha fet la més mínima reflexió sobre això? No, l'únic que interessava era bimbar-lo i després, a menjar una paella de peix pescat amb fora palangres.

I jo sí que estic pensant acostar-me a la Tordera, per curiositat, malgrat ja he vist aquesta espècie al seu lloc de cria, i tot i que aquests divagants em fan més pena que altra cosa. Sóc una sentimental, i no penso demanar perdó.

bon 2011!

Anònim ha dit...

volia dir perdó per ser una sentimental, no per acostar-me a la tordera!

petons!!

Unknown ha dit...

Soc en Grabi:JO VAIG ANELLAR L'OCELL, amb el concentiment de la persona ke el va trobar, per no ser una falta de respecte, com crec ke s'ha de fer!...
El motiu de l'anellament d'aket ocell ha sigut la mateixa rao per la cual anello tots els altres ocells, osigui una posible informació al futur, per exemple la ruta migratoria.
A mes vull recorda ke jo també vaig ser un dels ke vam retrobar l'au amb en Gerard Dalmau, Toni Alonso, Francesc Dalmau, gracies a l'informació d'en David Caballe. A partit d'aki molta gent va anar a veure l'ocell i continuem donant les gracies a en David Caballe.
Ahir es va anar a veure l'au i per el ke tink entes plovia, per tant pot ser el motiu de ke no s'hagi vist, pero avui a les 7 l'han localitzat alla mateix, osigui ke l'anellament no l'ha alterat.
Jo mateix avui he anat a veure com estava i ens hem reunit alla 9 persones i han vist ke el comportament de l'ocell era normal.

Javier Romera ha dit...

Torhom pot opinar al respecte... jo també. O no?

A mi també m'agrada veure una espècie nova... sorpresa!... i fotografiar-la si puc... exàctament igual que qualsevol persona a la que li agradi o l'interessi els ocells.

Aquí en cap moment s'ha criticat el fet de fer-ho (potser hi ha massa pell fina, ni ho sé ni m'interessa), però sí la manca d'interès per a la conservació de la natura d'un col·lectiu que fa bandera de lo contrari. I aquí es parla del col·lectiu, no d'individus concrets.

Javier Romera ha dit...

I el col·lectiu està format tant per persones a les que ni els importa ni interessa el medi natural (si no poden bimbar a un lloc no passa res, sempre es pot agafar el cotxe i anar a altre), per les persones que sí els preocupa però no volen o poden opinar sobre el tema (per motius personals, professionals o econòmics, hi ha de tot), i per persones que poden i tenen tot el dret d'opinar al respecte. Ara resultarà que només es pot opinar de bon rotllo i sense urgar la ferida, vaja.

No es pot caure en conceptes fàcils i "políticament correctes" com... un no pot estar preocupat per tot, ni estar a tot arreu... per motius materials, de possibilitats o temporals... i desprès disposar de temps, recursos i mitxans per anar a fer un bimbo... caram!!!!

Hi ha de tot (només bimberos, bimberos i conservacionistes a la vegada, naturalistes, conservacionistes, i un llarguíssim etc...), i tots tenen dret a ser-ho... però que siguin conseqüents i que no es molestin tant si algú opina.

Jo no sóc bimbero... ´m'he de justificar?... no.

Qui sigui bimbero... s'ha de justificar?... no.

Però aquí es diu simplement que "bimbero", "ornitòleg", "anellador" o "naturalista" no necessàriament és "conservacionista", i que almenys es tingui la dignitat de reconeixer aquest fet.

Javier Romera ha dit...

Si això no agrada... el problema és seu. Però la meva opinió al respecte és que en aquest país hi ha molt bimbero (a nivell personal o professional), i una manca de preocupació i interès per a la resta... a tot arreu... i a la Tordera també. I considero lamentable que hi hagi tantes persones dispossades a fer un esforç per veure un ocellet pel simple fet de ser rar, i que a la vegada no ho facin per a la resta d'animalons del nostre país.

Insisteixo, si agrada bé, i si no... el problema és de qui vulgui, no meu.

Javier Romera ha dit...

Sobre l'anellament...

nia i passa l'estiu al NE d'Europa i Àsia. Aquest ocellet ha vingut a passar l'hivern aquí. I durant els passos migratoris post i prenupcials passa per altres llocs d'Europa o potser Àsia.

M'ha fet falta anellar-lo per saber tot això??????????

Imaginem que és recapturat a altre lloc... Varia alguna cosa lo que he dit abans???????

Imaginem que no es torna a capturar mai (que és el 99.99% de possibilitats)... varia alguna cosa lo que he dit abans???????

Sigui com sigui, a nivell científic no hi ha cap utilitat, no es farà cap descobriment, vaja.

Algú pot tenir la temptació de dir que és per confirmar-ho, constatar-lo cinetíficament, o fins i tot una eina per evitar dubtes o possibles negacionismes... i què???? Hi haurà alguna diferència es faci o no?????... tindrà alguna repercusió sobre la gestió de l'espècie o del seu hàbitat??????

NO.

Javier Romera ha dit...

és més... El seu pes, muscul, greix, ala, sexe, edat, p3 o lo que sigui.... Algú em pot explicar quin interès científic té??????

I sí, exàctament igual que un Erithacus, un Cettia, un Falco, un Sula o un Emberiza si es capturen individualment com a rareça... res de res.

Algú em pot explicar què es vol descobrir que no se sàpiga ja??????

Senyors... és un trofeu i punt, exàctament igual que un dels caps de seglars o aligots penjats de la paret del poble.

L'única diferència és que es justifica, però és lo que és, i aquí hi ha interessos personals, laborals o lo que sigui, però no científics.

Algú vol el trofeu???... doncs que l'agafi, és legal, igual que el cap de senglar, però que almenys tingui la dignitat de acceptar que algú ho critiqui.

I si el problema és l'anellament en sí mateix, doncs és problema de qui ho regula, no pas meu, i molt menys de l'ocellet.

Javier Romera ha dit...

I si... ... ...

Doncs sí, hi ha un risc.

¿Quants anelladors publiciten les morts en captura o manipulació, d'igual manera que sí ho fan amb els que viuen????

¿Quants anelladors poden afirmar que no han deixat anar un ocell coix, atontat, ferit... i tant punt el perdo de vista m'oblido? Que és un mal menor??????

¿Quina certessa tenia l'anellador de que desprès no marxaria????? I això últim ho dic perquè si era allà era perquè tenia menjar, no era territori d'altre ocell i no patia depredació... ¿a altre lloc? Es pot assegurar????

Resumint... menys justificar-se i més coherència. Si no t'agrada que es digui, doncs no ho facis. O algú t'ha obligat a fer-ho??????

Però lo que s'ha fer, en la meva opinió, és lamentable per a l'imatge de l'anellador i del col·lectiu en general... és la meva opinió.

Javier Romera ha dit...

David... tu i jo ja hem parlat de tot això, fa mesos, el dilluns, el dimecres, el divendres,... I ja saps que opino com tú.

Ole tus cojones!!!!

EL ZURRON DE UN NATURALISTA ha dit...

Companys de afición, me gustaria dejar, con vuestro permiso, mi humilde opinión. Parece ser que en este pais hay muchos bimberos.En paises como Inglaterra cuando aterriza una rareza se forman colas increibles, hay vigilancia policial e incluso se rodea, valla, la zona donde esta dicha rareza.Es para alucinar. Estas cosas no pasan aqui, ya que son paises que tienen mucha mas tradicion que nosotros, como sabeis.Estamoa a años luz en estos temas. el anillamiento de aves existe, nos guste o no.Es una actividad como colocar cajas nido, observar aves...El simple hecho de salir al campo a caminar ya es una molestia para los animalillos que viven alli.El mejor naturalista es aquel que se queda en casa viendo documentales del Nacional Geografic, y aun asi contribuye a que sigan habiendo molestias.No desprestijiemos el anillamiento por el simple hecho de que no lo praticamos o porque no nos gusta.Hagamos mas el amor y menos la guerra.Bon any a tothom.pau i amor.antonio

Javier Romera ha dit...

Deseo el amor y la paz en todo el mundo, y que el Amazonas, el quebrantahuesos y los glaciares de los Alpes perduren 100 años mas...

Por favor...

Un poquito de seriedad. Las proclamas y buenas intenciones no tienen nada que ver. La realidad de nuestro pais és la que hacemos nosotros, guste o no, pero este tipo de discursitos felices no sirven de nada.

Antonio, con todo mi respeto sincero y sin malas intenciones... ¿esta és tu humide opinión????

Javier Romera ha dit...

¿Esta és una opinión para debatir este tema?... Perdona, respeto todo tipo de opiniones, pero no me considero idiota.

Con todo mi respeto... ¿Esta seria tu manera de justificar el anillamiento de la Tarsiger???...
"No desprestijiemos el anillamiento por el simple hecho de que no lo praticamos o porque no nos gusta".

Extra! Extra!... anillo y me gusta. Solo tienes que ojear un poquito el blog.

Javier Romera ha dit...

Els desprestigio del anillamiento no es cosa mia, sino de quien lo utiliza con fines personales, no científicos.

Si tanto preocupa este prestigio... aún no he leido en ningún sitio una justificación para este tipo de anillamientos... ¿Tú puedes explicar mínimamente que se ha ganado científicamente? Incluso en el caso de que se recupere.

Y es mas... ¿Que aporta para el bién de la especie o su hábitat?

... ¿Que en Inglaterra hay más bimberos?

EL ZURRON DE UN NATURALISTA ha dit...

Javier, no es mi intención crear un debate, ya hay debate y lo habra en el futuro. Tu sabes igual o mejor que yo, que el ser humano a modificado el medio y hasta el dia de hoy lo sigue haciendo.Cualquier actividad realizada por nosotros,es molestia para los demas seres vivos.quizas la pregunta sea¿que podemos hacer para no molestar a las aves y demas animales? no anillar,no salir al campo, no fotografiar, no filmar,no hacer actividades en la naturaleza.El caso del Tarsiguer es uno de muchos que ocurriran,solo tenemos que aceptar que estas cosas van a pasar.podemos no estar de acuerdo y dar nuestra opinion, pero no podemos cambiar el mundo, no somos dioses.siguiendo con mi estilo, te dire que hay que dejar de ser buenas personas para ser mejores.
Me gusta tu blog entre otras cosas porque eres una persona que lucha por lo que crees.sigue dando caña, sigue ondenado las banderas del descontento.un saludo

Anònim ha dit...

Hola Xavi, aquest matí nosaltres hem anat també a veure el tarsiger, cal dir que ha estat un matí de relacions públiques doncs hi anava venint fora gent. La cotxa no semblava massa molesta, al contrari. No s'ha ni inmutat ni tan sols amb els trets d'un caçador.
El que et volia dir és que es veia la destrossa de l'ACA a l'altra riba, i jo he intentat informar del que ha passat a alguns dels altres ocellaires.

Javier Romera ha dit...

Nunca hay debate... simplemente porque es molesto.

Pués nada... seguid igual, que la cosa va de pu.. mare.

Anònim ha dit...

a Anglaterra hi haurà molts bimberos, perfecte, però TAMBÉ hi ha una RSPB amb més d'un milió i mig de socis, una organització molt activa tant en acció ambiental (denúncies, etc) com en conservació directa (custòdia de territori).

Tan de bo tinguéssim una situació semblant.

EL ZURRON DE UN NATURALISTA ha dit...

Els meus desitjos pel nou any:Que aquest any sigui millor que l'any passat, al menys, en temes medio ambientals.Per desgracia els desitjos no bastan per que es compleixin.Cal lluitar.Endavant doncs.
antonio

Javier Romera ha dit...

Només un dels meus desitjos... que algú doni la cara, i que no només hi hagi proclames facilones.

Encara ningú ha donat ni una sola justificació sobre l'anellament de la Tarsiger... any nou, més del mateix.

piedra ha dit...

Hola, fa uns dies que estic llegin els comentaris i estic indignada, com pot ser que hi hagi una persona (Javier Romera) que fagis el comentari que fagis se't llenci al coll, a mes m'han comentat que es el responsable de la pagina, ho trobu molt fort!!!
No volia dir res, perque amb gent aixi millor deixar-la parlant sola pero es que no et dones conta de la quantitat de tonteries que dius?

No se a que estas esperan, el responsable de l'anellament ja ha sortit, a mes molt correcte i va dir el motiu per el que ho va fer, si a tu no et serveix es una altre cosa pero jo no he vist a ningú mes a queixar-se.
L'ocell està en perfectes condicions, esta anellat, i que?

He llegit que ets fotograf no? Doncs preocupa't mes per el que estan fent els fotografs en aquella zona que van a 2 metres a fer fotos, aixo no es diu eh?Aixo no molesta l'ocell?Vosaltres no el poseu nervios??No hi ha parill de que marxi??va home....

Si no t'ha quedat clara l'explicació de l'anellador torna a llegir el que va escriure i potse ho entendras.
Bon any a tothom i que aquet any sigui de molts bimbos...

Alfons ha dit...

Hola,

Gabri, nano, tu ja saps que penso dels bimberos, ara no vindrem a descobrir res de nou. Cadascú que faci el que bonament pugui i vulgui, però no veig clar això de l'anellament.

La meva opinió està força amb en Xavi i l'Anna. Jo tampoc entenc moltes de les coses que fan els bimberos, els anelladors i els caçadors, però la cosa està així. I la veritat és que m'entristeix.

Potser l'ICO hauria d'opinar més sobre aquests temes.

Salut i bon any.

EL ZURRON DE UN NATURALISTA ha dit...

De debo creieu que existint l'anellament podeu demanar explicacions sobre anellar un ocell, sigui el que sigui?
Que aixó ens serveixi per continuar debatint altres temes potser igual o més importants que aquest.
salut.
antonio

Javier Romera ha dit...

Amb tots els respectes a tothom.

Respecto qualsevol opinió al respecte i simplement dono la meva opinió. Prova d'això és que com a gestor del blog no em costaria res suprimir o censurar opinions al meu gust.

Ho diré molt més sencill... Respecto el comentari enviat per l'anellador (fixeu-vos que mai he donat noms) i ho considero correcte, però tinc tot el dret a opinar sobre aquest... opino que lo que diu és fals (recomano la seva lectura), i per fer aquesta apreciació donaré només 2 simbles observacions i una demanda...

1era Observació...

Aquest hivern, al balcó de casa meva hi ha una cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Les coordenades són 2º43'08"E/41º42'02"N. I dono el meu consentiment i qualsevol ajuda a qualsevol anellador que tingui interès en anellar-la.

Vindrà algú?... NO.

Per què?... Perque no és un trofeu de caça, aquí l'interès científic no té res a veure.

I la Tarsiger?... SI.

Per què?... Perquè és un trofeu de caça que dona satisfacció personal o crèdit, i l'interès científic tampoc té res a veure.

I aquí estem parlant d'un ocell que es cerca expressament, no d'una captura fortuita a una xarxa.

2ona Observació...

L'anellament d'una espècie que és capturada regularment i en grans quantitats, i donat el baix percentatge de recaptures, sí pot donar informació al futur, per exemple la ruta migratòria (paraules de l'anellador).

L'anellament d'un o dos exemplars (o 3 o 4) d'una espècie accidental i rara que per motius climàtics extraordinaris ha anat a para aquí... NO.

Javier Romera ha dit...

Demanda...

Si algú vol opinar el contrari i aportar criteris, raons o observacions al respecte que demostri que he dit tonteries... jo seré el primer de tots en reconeixer la meva errada i demanar disculpes públicament a qualsevol persona que s'hagi pogut sentir ofesa. Dono la meva paraula.

Si algú continua criticant el meu dret a opinar al respecte, o de qualsevol altre persona, amb falsetats, desprecis, proclames facilones, o qualsevol altre cosa que no serveixi per opinar corréctament i amb respecte... tinc tot el dret, igual que qualsevol altre, a opinar sobre els nous continguts i les persones responsables.

Realment em fa pena tot plegat, i he intentat ser lo màxim respetuòs. No era la meva intenció opinar sobre cap persona en concret, sino sobre una situació concreta (i es pot llegir tot l'anterior). No he negat mai el dret a ningú a ser bimbero, fotògraf o anellador... mai... simplement dono opinions personals i sempre explicant la meva postura, mai criticant a la resta amb un "perquè sí" o "perquè ho dic jo", i em sap molt greu la manca de respecte i despreci que demostren alguns comentaris.

Javier Romera ha dit...

No volia ser tan contundent, i he intentat ser molt sutil, però amb segons quines maneres d'entendre el món, he de respondre per coherència i per principis...

Opino que l'anellament de la Tarsiguer ha estat una vergonya que desprestigia als anelladors que sí tenen una visió ética i professional, i un desprestigi per a l'anellament en general al nostre país, i ho dic amb pena sincera.

Opino que la manca d'opinió i debat al respecte entre tot el col·lectiu, desprestigia l'anellament d'aquest país.

I opino que hi ha manca de seriositat, professionalitat i utilitat científica de l'anellament (tot i coneixer personalment a anelladors responsables i seriosos) per conductes com aquestes i per la manca de veus crítiques i lliures dintre del propi col·lectiu que les puguin evitar.

És la meva opinió, i que consti que, personalment, considero necessari i útil l'anellament (si realment segueix la seva finalitat... científica, gestora o educativa). Si algú em fa pensar lo contrari, li agrairé eternament.

Una simple prova al respecte... que en comptes de triar entre "resultats" al nostre país per a l'edició de revistes d'anellament, s'ha de cercar estudis i conclusions de fora per omplir pàgines.

Tinc altres compromisos i no tinc temps ara de comentar altres coses que em preocupen dels darrers comentaris rebuts, però intentaré fer-ho el més aviat possible. No per justificar-me de res (que no ho necessito), sino per respecte... el respecte i les bones maneres que altres no mostren.

Javier Romera ha dit...

Faig un apunt sobre l'anellament, i si algú dubta de lo que diré ara, us puc dir que no he tocat ni una coma de tot lo que he escrit abans, allà està escrit tot.

Primer de tot, el tema principal mai ha estat l'anellament, sino el bimbeo, ja sigui captura o fotografia, vs. conservacionisme.

En cap moment he dit que no es pugui anellar l'ocell, si no que en la meva opinió no segueix criteris científics, sino de trofeu. I en cap moment he volgut criticar a una persona en concret, sino el fet. En Gabri i jo tenim opinions distintes, igual que si hi ha 100 persones hi ha 100 opinions, i ell sap que en cap moment he volgut criticar la seva persona, que per això no feia servir noms (ha estat ell, errada) doncs si en comptes de ell hagués estat un altre... haguès opinat exàctament igual.

Ni ell ni cap altre és responsable directe de la situació, sino la cultura d'anellament lúdic instal.lat per manca de regulació o control. Ell té la seva opinió, jo altre, i segur que cadascú de vosaltres té la seva... però que la cosa ha anat més per temes de raresa que per ciència... aquí la responsabilidad recau sobre l'òrgan regulador i sobre el col.lectiu. I ho comento perquè no es tracta de la Tarsiger, sino de qualsevol raresa no capturada fortuitament.

En cap moment he demanat explicacions per part de l'anellador tal o pasqual, sí "aún no he leido en ningún sitio una justificación para este tipo de anillamientos" o "Si algú vol opinar ", per exemple, mai m'he dirigit amb noms o cognoms a ningú. S'ha de llegir lo que hi ha, no lo que cadascú vulgui. I això ha de quedar clar perquè sempre estic parlant del fet, mai de la persona. I és que el problema no és personal, sino col·lectiu.

Sobre la sort de l'ocellet un cop capturat... aquí no però sí a altre lloc vaig escriure que d'aquests, hi ha molts allà d'on venen, que el perill és igual amb aquest que amb qualsevol altre, i que la meva opinió sarcàstica no anava dirigida en aquesta situació, sino que algú ja s'havia queixat de que havia anat a veure'l i no l'havia vist, soposadament per culpa de l'anellament (que és lo que es llegeix al text del blog). Això no treu, però, que efectivament hi hagi un risc, i també ho he dit.

No sóc fotògraf, no sóc bimbero, i no sóc anellador (de moment), simplement opino al respecte, i altre gent ho fa... res més.

Javier Romera ha dit...

D'igual manera, demano si us plau que ningú faci servir noms propis opinant d'una altre persona si no se la coneix, doncs només queda en ridícul i dona una imatge de desconsideració i manca de respecte absurda (és un consell).

He rebut correus, trucades i opinions de tot tipus... hi ha de tot... és normal.

Lo que no és normal és no poder opinar al respecte o ser criticat per fer-ho, i algú peca massa de fell fina... allà ell.

Jo continuo opinant, qui vulgui que ho continui fent, i de debó que crec que és necessari, ara més que mai per tot el que he escoltat i llegit. Quina pena.

EL ZURRON DE UN NATURALISTA ha dit...

Tota activita humana te un risc, segons quin tipo en tindrà més o menys risc, però sempre hi haura.
Cada persona te la seva opinió i totes son respectades i acceptades per tots, al menys aixó hauria de ser així. Les persones que els hi agrada la natura som concients de com tenim que tractar-la, fen el minim impacta ambiental malgrat sigui inevitable.
Aqui s'han donat diverses opinions al respecte.Jo voldris parlar de la felicitat que ens dona poder anellar un ocell, poder fotografiar-lo, el benestar de poder veure un animal en llibertat que mai hem vist. Es tracta d'aixó, de ser feliç, i si s'ha de anellar, bimbear, fotografiar, observar fauna, caminar per la muntanya, etc...benvingut siguis Tarsiguer, has portat la felicitat a algunes persones,i aixó és moltissim en un mon tan pobre en amor, pau, carinyo, incomprensió...Si entre nosaltres no sabem com donar-nos felicitat, potser els ocells i la natura que encara tenim ho poden solventar, aixó si, respectan-la i tractan-la com es mereix.
Afortunadament per a algunes persones existeixen els ocells.
Que cadascu trovi la seva propia felicitat i respecti el medi ambient que és de tots.
antonio

Sisku (6Q) ha dit...

La veritat absoluta no existeix, tots teniu les vostres raons equivocades o no? La veritat absoluta és un aglomerat de totes les vostres opinions... Algú s'ha molestat en preguntar-li a la pobre cotxa!!?? :)

Alfons ha dit...

http://es.groups.yahoo.com/group/rarebirdspain/message/5240