dilluns, 25 de gener de 2016

REPORTATGE: Moviments i comportament de l’aligot comú al Maresme.

Ara que tothom pot observar aligots comuns (Buteo buteo) a qualsevol racó de la Baixa Tordera, recomano llegir el següent REPORTATGE:

Moviments i comportament de l’aligot comú al Maresme.  
l'Abellarol núm.47 primavera 2014
Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia

En una àrea situada al Maresme central s’han marcat un total de 91 ocells amb marques alars entre els anys 2009 al 2013. S’han obtingut un total de 2357 controls visuals que han aportat informació sobre quines són les àrees de presència dels ocells sedentaris, la dels hivernants, i la fidelitat a les àrees d’hivernada.

L’ aligot comú Buteo buteo és una espècie que a Catalunya es pot observar tot l’any, amb un increment important de la seva població a l’hivern. Aquests canvis d’abundància s’atribueixen tant als moviments de la població sedentària, que es desplaça de zones més muntanyenques en el període de nidificació cap a zones més planeres a l’hivern, com a l’arribada d’exemplars migradors, dels quals es nota una major presència els anys especialment crus al nord i est d’Europa. Amb l’objectiu de conèixer la dinàmica de les poblacions dels ocells residents i hivernants, l’any 2009 vam iniciar un estudi en un àrea del Maresme central, que està aportant dades sobre el comportament d’aquest rapinyaire. Els resultats obtinguts fins ara permeten treure’n les primeres conclusions. L’àrea d’estudi presenta una elevada població nidificant d’aligots que, com a mínim, es triplica a l’hivern gràcies als exemplars procedents d’altres zones. L’ús de marques alars és un sistema molt més eficaç i fiable que els anellaments amb anelles metàl·liques o de lectura a distància. Tot i això, requereix un esforç important de prospecció, sobretot en les zones de difícil accés o visibilitat. Hem pogut constatar que els exemplars reproductors utilitzen diferents zones de cacera a l’hivern que a l’estiu, i que l’àrea de campeig a l’hivern és bastant reduïda. Els exemplars hivernants presenten una elevada fidelitat a les seves àrees d’hivernada, especialment els adults. La majoria dels exemplars nascuts a la zona sembla que es dispersen fora d’aquesta a partir de la seva primera tardor, atenent-nos a les poques observacions que tenim passats els tres mesos des del seu envol.