dimarts, 16 d’agost de 2016

Algunes notícies per llegir 15-16/8/2016...

Rècord de subministrament d'aigua a la Costa Brava
El Punt Avui 15/8/2016

El mes passat va ser el juliol amb més distribució d'aigua en la història del Consorci de la Costa Brava

A l'estiu el Consorci proveeix una àrea de prop d'1 milió de persones


ESTEVE CARRERA - CASTELLÓ D'EMPÚRIES
El mes passat, amb un subministrament global de 2.769.201 m³, va ser el juliol amb més subministrament d'aigua en la història de l'abastament del Consorci de la Costa Brava. Tot i la fita establerta, no és el rècord absolut, ja que aquests volums solen ser més importants al mes d'agost (vegeu el gràfic). Els motius que expliquen aquests augments són múltiples, tot i que és evident que l'estiu és una època de temporada alta per a aquest organisme que proveeix d'aigua potable vint-i-set municipis del litoral gironí i una zona que passa d'uns 250.000 residents anuals a cap a 1 milió de persones durant l'estiu.

Un altre element determinant influent en el consum d'aigua és la climatologia: un mes de juliol calorós és sinònim de més consum d'aigua per beure, dutxar-se, regar horts i jardins o, fins i tot, per omplir piscines.

Un preu a la baixa

Finalment, però, els volums proveïts per consorci també varien en funció del cost del metre cúbic d'aigua al mercat.

El Consorci Costa Brava, concebut com una mena de cooperativa majorista, porta aigua potable als municipis consorciats (distribució en alta), que a continuació s'encarreguen de distribuir-la als seus vilatans (distribució en baixa). La bona situació econòmica del consorci i l'actualització d'una tarifa única va permetre, fa dos anys, que es pogués reduir el preu d'aquesta aigua d'uns 0,48 euros per m³ als 0,32 euros actuals. Amb aquesta reducció, alguns municipis adherits que tenien altres fonts de proveïment (com poden ser els pous), han optat per augmentar el volum d'aigua que els serveix el consorci.

El litoral i el turisme

Creat el 1971, el Consorci Costa Brava depura les aigües brutes i proveeix d'aigua potable una zona que supera les comarques per adaptar-se a una realitat econòmica: el turisme de la Costa Brava i les seves necessitats en abastiment.

Per respondre a aquestes necessitats el Consorci ha establert tres fonts de proveïment: el pantà de Boadella per la Costa Brava nord, per una aigua que es potabilitza a la planta d'Empuriabrava (Cadaqués, Llançà, Roses, Empuriabrava, Mancomunitat de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà); l'aigua del Ter captada al Pasteral i potabilitzada a Montfullà per la zona centre (Llambilles, Mancomunitat de l'Onyar –Riudellots de la Selva i Campllong–, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella, Vidreres, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Castell-Platja d'Aro, Calonge, Palamós i Mancomunitat de Palafrugell, Pals, Begur, Regencós i Torrent); i finalment, l'aigua de pous de la Tordera i de la dessalinitzadora de Blanes, que abasteix Lloret de Mar i Tossa de Mar.

Tots i els augments de metres cúbics subministrats, el consorci continua tenint excedents. En només un parell d'ocasions al llarg de la seva existència –anys d'excepcional sequera– es van haver d'aplicar restriccions més dràstiques per tal de garantir el proveïment dels municipis adherits.

LES XIFRES

2,7 milions de metres cúbics
és el volum d'aigua subministrat pel consorci al juliol del 2016, un juliol de rècord.

1 milió de persones
és la població que es calcula que a l'estiu es beneficia del servei d'abastiment del consorci.

27 municipis
és el nombre de municipis –a més de la Diputació de Girona– que conformen l'organisme.

“L'objectiu és proveir des de Portbou fins a Blanes”

ESTEVE CARRERA

Carles Pàramo

“Si la gent no ens coneix ni sap que existim, vol dir que funcionem i que ho fem bé”, diu Carles Pàramo, president delegat del Consorci Costa Brava. El servei funciona tan bé que un dels objectius de l'entitat és anar ampliant el servei d'abastament d'aigua a tots els municipis del litoral gironí, des de Portbou fins a Blanes, prestant servei a municipis com el Port de la Selva, Colera i Portbou (pel que fa a la Costa Brava nord), que encara no se'n beneficien. “És d'interès tant pels mateixos municipis, que ho demanen, com pel consorci”, diu el president. Un dels aspectes que ho justifica és tècnic: de la mateixa manera que en la distribució elèctrica sempre es busca que una xarxa estigui connectada de punta a punta, per poder garantir el subministrament en els dos sentits i a qualsevol punt de la xarxa en cas d'avaria, es justificaria un abastament d'aigua potable continu que connecti tot el litoral de la Costa Brava. Un altre aspecte que incita més municipis a connectar-se als serveis del consorci és que amb fonts de proveïment al pantà de Boadella, i a les aigües del Ter o a la dessalinitzadora de Blanes, els municipis s'estalvien de recórrer als aqüífers, cada vegada més afectats per la contaminació.
A banda de l'ampliació de l'abastament, una altra evolució que haurà d'afrontar el Consorci, segons Pàramo, és que l'entitat s'haurà d'anar transformant en un organisme que sigui plenament independent, per tenir més capacitat de gestió i d'inversió. Actualment el Consorci Costa Brava és una administració pública amb personalitat jurídica pròpia que està formada pels 27 ajuntaments del litoral a més de la Diputació de Girona.


Rieres i rius bruts
Diari de Girona 16/8/2016

"Hi vaig poder veure unes aigües estancades, grises i putrefactes a punt d'abocar el seu contingut al bell mig de la platja de s'Abanell"

JOSEP ALUM
En menys de vint-i-quatre hores, dues persones properes em van demanar que els donés veu a través d'aquesta columna per cridar l'atenció sobre l'estat de dos cursos d'aigua (l'un molt selvatà, l'altre més local) que incideixen plenament en l'orografia, la seguretat, la salubritat i la imatge del municipi.

Fa pocs dies, un malgratenc (ells ho viuen i ho pateixen des de l'altra riba) m'ensenyava les fotografies que havia fet de la llera del riu Tordera, prop de la desembocadura i del seu petit delta. Una llera que, plena de vegetació com està, més aviat té l'aspecte d'una selva abans que d'un riu.
M'explicava que fa molts anys, els pagesos de Malgrat, de tant en tant, entraven amb els seus carros i cavalls i llauraven alguns trams del curs del riu. Amb aquesta actuació, el netejaven de vegetació, esponjaven el sol facilitant el drenatge d'aigua cap als seus pous i milloraven la qualitat de l'aigua filtrada. Ara no caldrien cavalls i carros. Màquines i tractors ho enllestirien en pocs dies. Qui pagaria, però, ai! La festa? L'ACA continua essent insolent?

Tot escrivint aquestes ratlles, la coincidència de la commemoració dels vint anys de la riuada de Biescas (va segar 87 vides al Pirineu d'Osca) i l'associació mental amb una poc probable però no impossible, reproducció -en major o menor escala- d'una inundació a la zona de càmpings blanencs i/o malgratencs, m'ha fet venir un lleuger esglai.

L'endemà va ser una blanenca qui em va ensenyar unes fotografies fetes amb el seu mòbil. En aquest cas per mostrar-me l'aspecte de les aigües del Vall de Burg (popularment conegut com el rec de la Safa). Hi vaig poder veure unes aigües estancades, grises i putrefactes a punt d'abocar (superficialment o subterràniament) el seu contingut al bell mig de la platja de s'Abanell, la platja més "turística" de Blanes. Unes imatges colpidores tant per als que s'hi banyen a prop (?) com per als qui les veuen tot passejant.

La voluntat de treballar en equip per un Blanes de futur, en el que s'han confabulat els tres partits que governen el municipi, ha estat una bona notícia.
Els comportarà molta feina i molts fronts oberts. Aquí en ?tenen dos, i gens menyspreables.


La protecció de zones residencials, prioritat davant dels incendis
Diari de Girona 16/8/2016

Tots els ajuntaments gironins hauran de tenir dissenyada, en finalitzar aquest any, la planificació de protecció d'urbanitzacions

Urbanització del Baix Empordà envoltada de massa forestal · ACN

GIRONA | ACN / DDG
Els agents rurals van fer més de 3.000 actuacions l'any passat a les comarques gironines per evitar que una guspira es tradueixi en desenes d'hectàrees cremades. Inspeccions de línies elèctriques, de l'estat en què es troben carreteres i línies de tren o altres punts on una guspira pot encendre el sotabosc (com ara àrees recreatives) en són exemples. Les actuacions dels rurals per prevenir focs s'estenen a totes les comarques. L'any passat, on se'n van fer més va ser a la Garrotxa (773), seguida del Pla de l'Estany (597), de la Selva (501) i del Gironès (454).

La demarcació arrossega des de fa temps una clara assignatura pendent: les franges de protecció a urbanitzacions i masos aïllats, on s'ha de deixar net un tram de 25 metres per evitar que les flames arribin a les cases. En aquesta línia, el Departament d'Agricultura s'ha fixat que tots els municipis gironins tinguin dibuixat sobre plànol a finals d'any on cal fer aquests perímetres de protecció. Després, caldrà executar totes les franges (i sobretot, mantenir-les).

Perímetres d'urbanitzacions

En paral·lel a la feina dels rurals sobre el terreny, hi ha també la del Departament d'Agricultura que treballa en "la gestió dels boscos, per evitar que estiguin plens de combustible vegetal que facilitarà la propagació d'un incendi", explica la directora dels serveis territorials a Girona, Elisenda Guillaumes.

D'aquí neix el pla de franges a urbanitzacions o masos aïllats, que decreten que, com a mínim, ha de tenir un perímetre de 25 metres i que s'han convertit en la gran assignatura pendent a la demarcació. Aquí, el gran incendi de l'Empordà del 2012 va marcar un punt d'inflexió. "Els Bombers van haver de destinar esforços a desallotjar gent d'urbanitzacions i cases que no tenien fetes les franges, i això suposava no poder-se dedicar a atacar el foc", recorda Guillaumes.

Per això, l'objectiu de la Generalitat és que, a finals d'aquest mateix any, tots els municipis de la demarcació de girona hagin dibuixat sobre plànol els llocs on hi ha d'haver franges de protecció. I a partir d'aquí, instar que s'executin com més aviat millor.

Taxa als veïns

Per tirar-ho endavant, es preveuen fer línies d'ajuts als municipis. Però els ajuntaments també tenen la facultat de cobrar una taxa als veïns i propietaris que permeti tenir net el sotabosc. Un dels que ja fa els deures és Torroella de Montgrí, enclavat en ple parc natural.

"Tenim una desena d'urbanitzacions i ens convé mantenir netes les franges perimetrals; el que fem és que els veïns paguin una petita taxa per dur a terme la neteja del sotabosc i el seu manteniment", explica l'alcalde, Josep Maria Rufí.

"Aquest és un tema clau per a la seguretat de les persones; la franja de protecció permet que un foc forestal baixi d'intensitat quan arribi a tocar de cases d'urbanitzacions", hi afegeix Ignasi Dalmases.

Denúncies contra elèctriques

Davant un incompliment, els agents rurals aixequen acta o interposen denúncia. Això darrer passa, per exemple, en casos d'imprudències clares (fer foc on no està permès) o si el gestor d'alguna infraestructura fa ulls clucs a l'obligació de tenir-la neta de vegetació.

Només a la demarcació de Girona, els agents rurals van interposar l'any passat 146 denúncies i gairebé el 30% van ser contra companyies elèctriques. I una trentena més, contra administracions per tenir els vorals de les carreteres plens de matolls.


Els caçadors gironins calculen que ja han abatut 18.000 senglars aquest 2016
Diari de Girona 15/8/2016

La Federació de Girona estrenarà a principis de setembre l'aplicació que permet fer un cens exacte dels animals caçats

Temporada d´alta activitat per als caçadors de senglars · Diari de Girona

GIRONA | F.BENEJAM
Els caçadors de les comarques calculen que ja han abatut prop de 18.000 senglars des de principi d'any, uns 1.500 més que l'any passat. La dada, que el col·lectiu admet que és aproximada, reflecteix la magnitud d'una problemàtica que porta de corcoll agricultors, agents rurals, caçadors i conductors. La proliferació d'aquests mamífers ungulats és tal que es fa molt difícil portar un registre concret de la cabanya. Al març de l'any passat, per exemple, el Departament d'Agricultura publicava un informe en el qual xifrava en 13.000 els senglars abatuts en tota la temporada 2014-2015.

Aquesta va ser la dada més alta registrada mai al segle XXI (i probablement, la més elevada de la història a la província), però que tot i així ésinferior als 18.000 mamífers que els caçadors asseguren que han caçat en els vuit primers mesos d'aquest any.

Els caçadors són, des que el Govern va decretar l'emergència cinegètica el 2014, els que tenen la principal responsabilitat d'acabar amb els senglars. Narcís Sánchez, el cap de la Federació de Caça de Girona, explica que aquests mesos d'estiu un contingent de prop de 9.000 caçadors es dedica a la batuda de senglars gairebé en exclusiva.

Ho fan els caps de setmana però no per feina sinó com a part d’una afició que comparteixen, malgrat les necessitats urgents de reduir una plaga que perjudica econòmicament els agricultors gironins i posa en perill vides a les carreteres.

En aquest context, Sánchez reivindica el paper dels caçadors, que segons el seu parer, «som els que aguantem la base d'aquesta lluita contra el senglar».

I ho reivindica sobretot arran del nou mètode que utilitzen els Agents Rurals (un altre actor principal de la lluita contra la plaga) per caçar senglars, consistent a abatre els mamífers des de vehicles tot terreny, tècnica que s'ha demostrat eficaç. «Aquest mètode funciona, cert, i en casos puntuals és una gran solució, però sense la feina de més que fem periòdicament els caçadors la plaga estaria molt més descontrolada».

Els balls de xifres a l'hora de quantificar la superpoblació de senglars poden tenir els dies comptats ben aviat. A principis de setembre els caçadors gironins preveuen començar a utilitzar una aplicació específica que permetrà comptar exactament el nombre d'animals abatuts.

Un nou mètode
L'eina, que ja està plenament operativa en caça menor, està actualment en fase de proves per veure si funciona correctament per a animals més grossos com els senglars. Segons va informar Sánchez, la setmana que ve tenen una reunió amb els creadors del programa per ultimar-ne els detalls.

L'aplicació es pot descarregar d'internet i ha de permetre que, a la llarga, s'elabori un cens que permeti saber exactament quines són les regions amb més superpoblació de senglars, i poder millorar així l'eficiència a l'hora d'actuar.

Les Federacions de Caça ja fa anys que col·laboren amb les autoritats per minimitzar l'efecte de les plagues. Fins ara però, totes les mesures que s'han pres han resultat insuficients. Ni batudes nocturnes, ni reduccions de veda, ni períodes extraordinaris han posat fi a l’excés de senglars. Els altres mètodes que s'han posat sobre la taula o bé no s'han provat, o bé s'han descartat per poc efectius. Un dels que de moment ha quedat fora de les opcions de les autoritats és el de l'esterilització massiva dels animals. Un altre dels que s'utilitza actualment és el de comercialitzar la carn dels senglars abatuts. Sánchez diu que actualment una empresa de la província, Senglar de Girona, els compra els exemplars per tractar-los amb totes les garanties sanitàries i posar-los a punt per a la venda. «També hi ha una empresa de Navarra que fa el mateix», apunta. «És una bona manera de donar sortida a la carn, però no ens guanyem la vida així, ni molt menys. Amb això amb prou feines cobrim despeses», conclou.

HUMOR La xinxeta. Per RICARD SOLER Soler te la clava


La punxa d'en Jap
El Punt Avui 15/8/2016