El PP de Blanes aconsegueix que el pressupost de 2017 contempli diverses inversions
Blanesaldia.com 14/12/2016
El Partit Popular de Blanes ha aconseguit que els pressupostos municipals per al 2017 contemplin més inversions i millores en infraestructures per a la població que van en la direcció d’estimular l’atractiu turístic i comercial de Blanes per tal de fomentar el seu creixement econòmic.
Per aquest motiu, la Junta Local del PP de Blanes ha comunicat que gràcies a aquests canvis el partit es decantaria per votar a favor de la seva aprovació, després de setmanes de negociacions amb membres de l’equip de govern.
La Junta Local del PP de Blanes explica que «entenem la situació del consistori en la tasca de reduir l’endeutament. Els pressupostos continuistes van en la línia de reduir el deute de l’Ajuntament i segons el nostre criteri, es troba a faltar un gruix d’inversions que poden millorar la qualitat de la nostra vila», afegeixen.
Els principals punts pactats són:
1.- La rehabilitació del camí Mota de la Tordera destinant 40.000 euros.
2.- Dedicar un mínim de 50.000 euros de la campanya d’asfalt a l’Avinguda Madrid, pendents de romanents per incrementar aquesta xifra per enjardinament, substitució de fanals i millora de l’accessibilitat a les voreres.
3.- Una inversió de 30.000 euros al Passeig de Dintre, reivindicació històrica dels venedors consistent en la impermeabilització amb sauló compactat.
4.- Encarregar a Aigües de Blanes una actuació tant al carrer Esperança, valorada en 80.000 euros, com al camí de Santa Bárbara, valorada en 83.000 euros.
El regidor del PP de Blanes a l’Ajuntament i president de la Comissió d’Activitats, Salvador Tordera, s’encarregarà de què aquests punts pactats es desenvolupin i es compleixin. «Estem en la línia de complir amb el nostre programa electoral, que és la raó per la qual treballem. La nostra visió d’oposició no passa només per criticar totes les accions que es duen a terme, sinó per fer complir els nostres compromisos adquirits amb els nostres votants i els blanencs».
La depuradora de l’Alt Maresme tracta els fangs residuals de cinc instal·lacions de la comarca
Ràdio Calella 14/12/2016
L’estació depuradora de l’Alt Maresme Nord, ubicada a Pineda de Mar, està tractant de forma centralitzada els fangs que generen altres cinc depuradores de la comarca. Es tracta d’una fórmula de gestió dels residus pionera a Catalunya que consisteix en aprofitar el seu exedent de capacitat de tractament amb clars beneficis mediambientals per al conjunt de la comarca. En concret, i des del passat mes de març quan va finalitzar la prova pilot, s’han reduït les emissions de CO2 a l’atmosfera en un 85% i s’està aconseguint convertir els fangs que s’haurien de portar al compostatge en fertilitzant agrícola. La instal·lació del sistema de tractament integrat de fangs a la depuradora de l’Alt Maresme va suposar una inversió de 280.000 euros que es preveu haver amortitzat en un termini de 18 mesos.
El director de l’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme, que és el gestor de les deu depuradores que hi ha al territori, ha explicat que la de l’Alt Maresme realitza el tractament dels fangs que resulten del procés de depuració de les aigües de les instal·lacions de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera.
“Les depuradores petites no tenen la possibilitat d’aplicar el tractament de fangs per la poca quantitat que generen en relació a la inversió que requereix, per això aprofitem que l’EDAR de l’Alt Maresme Nord té un excedent de tractament per a fangs que no som propis”, ha explicat Fernando Cabello en declaracions a Ràdio Calella TV.
Optimitzant així la capacitat de la depuradora de l’Alt Maresme Nord, i amb una visió global de comarca, s’ha aconseguit fins al moment arribar a reduir en un 50% la quantitat de fangs que es porten a compostatge. Això genera també un estalvi econòmic d’aproximadament 180.000 euros d’any.
El director de l’àrea de Medi Ambient ha explicat que l’aplicació d’aquest tractament produeix biogas i que la quantitat generada amb la centralització dels fangs residuals a la depuradora de l’Alt Maresme en garantirà el seu funcionament 100% autònom. “Fruït de tractar els fangs de les cinc depuradores del Maresme i els propis de l’Edar de l’Alt Maresme Nord s’ha triplicat la producció de biogas que es pot utilitzar per obtenir energia elèctrica. En un projecte de futur, serà autosuficient perquè generarà tota l’electricitat que necessitarà per al seu funcionament i fins i tot un excedent per destinar a altres usos que convinguin a la comarca”, ha assegurat.
Està previst que l’any vinent s’instal·li el sistema de cogeneració que permetrà convertir el biogas obtingut del tractament dels fangs residuals en electricitat.
Fernando Cabello ha indicat que el sistema d’integració que actualment funciona a la planta de l’Alt Maresme és pioner a Catalunya i que en altres zones s’està estudiant implantar-lo. Recalca que la iniciativa maresmenca s’inscriu en els objectius estratègics de l’administració comarcal per lluitar contra el canvi climàtic. “És un projecte que engloba en ell mateix tots els objectius que persegueix l’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme”, ha conclòs Cabello.
L’estació depuradora de l’Alt Maresme es va construir l’any 2008 i va entrar en funcionament l’any 2012 tractant les aigües residuals de cinc poblacions, entre elles Calella.
La depuradora de l'Alt Maresme, a tota màquina
El Punt Avui 14/12/2016
Les instal·lacions tracten els fangs d'altres municipis de la comarca per produir energia
Es vol que la instal·lació sigui autosuficient i generi excedent
La depuradora de l'Alt Maresme. En primer terme un dels tancs per al tractament dels fangs. ll.a. Foto: Arxiu.
LLUÍS ARCAL - TORDERA
L'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de l'Alt Maresme, situada al terme municipal de Tordera, agafa un nou impuls. Per tal d'aprofitar i esprémer al màxim el potencial de les seves instal·lacions, aquesta planta tracta des del març els fangs provinents d'altres cinc depuradores més petites de la comarca –de poblacions com Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera– i això servirà per generar energia.
Amb aquest aprofitament es calcula que el 2018 les instal·lacions puguin ser autosuficients en l'aspecte energètic i que es generi excedent per redistribuir-lo. A més, des del Consell Comarcal del Maresme també s'ha assenyalat que, amb la posada en marxa d'aquesta iniciativa, d'una banda s'avança en el procés de mitigació del canvi climàtic –es calcula que es reduiran un 85% les emissions de CO2 a l'atmosfera–, i de l'altra s'incrementa l'eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual de 180.000 euros.
Amb l'assumpció dels fangs d'aquests municipis també es busca amortitzar les instal·lacions que hi ha a l'EDAR per tractar-los. Tal com va explicar el director de l'àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal, Fernando Cabello, abans, dels dos digestors que intervenen en el procés, només en funcionava un al 50%. Amb la posada en marxa d'aquesta gestió dels residus es poden utilitzar els dos tancs i arribar a un 85% de la seva capacitat.
Cabello també va assenyalar que el fet d'enviar els fangs a les instal·lacions de l'Alt Maresme també suposa un estalvi econòmic per a les depuradores més petites, “ja que si no els residus s'haurien d'enviar per fer compostatge”.
Tot i l'entrada en funcionament d'aquest servei, es calcula que la planta de l'Alt Maresme encara no estarà a ple rendiment. I és que la instal·lació es va projectar per arribar al seu límit de capacitat el 2030, segons càlculs demogràfics.
El procés
Els fangs són un residu que s'obté després d'haver depurat les aigües residuals a través d'un tractament químic mitjançant uns bacteris. Un cop aquests han fet la seva funció i han netejat l'aigua, aquesta es torna al mar totalment descontaminada. La part que n'ha quedat és el que s'anomena els fangs. Aquest residu és el que es tracta a l'EDAR de l'Alt Maresme a través dels seus dos dipòsits digestors per transformar-lo en fertilitzant agrícola i en energia totalment reutilitzable.
LES DADES
5 depuradores d'altres municipis de la comarca envien els seus fangs a l'EDAR del Maresme Nord
180.000 euros és l'estalvi econòmic anual que es calcula que tindrà la instal·lació amb el tractament de fangs
85% menys d'emissions de CO2 s'emetran a l'atmosfera s gràcies a la gestió d'aquests residus de la comarca
“D'un problema en generem una oportunitat”
LLUÍS ARCAL
Els fangs que es tractaran a l'EDAR de l'Alt Maresme Foto: LL.A.
“Ara ja podem unificar la gestió dels fangs de diverses depuradores, eliminar residus i emissions de CO2 i amortitzar en un any i mig una inversió de 280.000 euros”, va dir. De cara al futur, Triadó va situar en el proper any la següent fase del procés, que serà la transformació en electricitat del biogàs generat a partir dels fangs. El titular de Medi Ambient va assenyalar que les instal·lacions de Mataró també faran aquest procés, però només amb els fangs que es generen a la mateixa capital de comarca. “De l'aigua bruta en fem fertilitzant, i d'aquest, energia”, va resumir Triadó, que va subratllar que “d'aquesta manera es tanca el cercle”.
El conseller comarcal també va fer notar que aquest sistema “és pioner a la comarca i a tot Catalunya”, i va recordar que “al principi l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en tenia els seus dubtes, però ara ja està pensant exportar-lo a altres indrets del país”.
Per la seva banda, el president del Consell, Miquel Àngel Martínez (CiU), va recordar que el procés “permet estalviar 180.000 euros a l'any, uns diners que revertiran en més serveis ambientals per al territori”. Pel president del Consell, que és l'organisme encarregat de la gestió de les depuradores del Maresme, la gestió dels fangs “és un projecte de comarca” i va destacar la necessitat de “mitigar els efectes del canvi climàtic”. Pel que fa als resultats de futur d'aquest procés de gestió de residus, Martínez va ressaltar que “es podrà produir tanta energia que no només servirà per a l'autosuficiència de la depuradora de l'Alt Maresme, sinó que també se'n podrà exportar a altres indrets”. Aquest excedent s'utilitzarà per a altres projectes que encara s'estan definint.
Preservem el Maresme torna a sentir-se frustrada amb els anuncis de Rull
Ràdio Premià de Mar 14/12/2016
La plataforma denuncia que Rull no parlés en cap moment de la gratuïtat de l'autopista
Antoni Esteban ha dit que la coordinadora treballarà per presentar alternatives durant els dos mesos de marge que la Generalitat ha deixat per fer-ho, tot i recordar la limitació de recursos de què disposen.
Escolta l’entrevista a Antoni Esteban:
http://radiopremiademar.org/%E2%96%B6preservem-el-maresme-torna-a-sentir-se-frustrada-amb-els-anuncis-de-rull/
Candini subscriu el “Pacte per la Mobilitat al Maresme”
Ràdio Calella 13/12/2016
La proposta que fa el govern de la Generalitat es va presentar ahir als alcaldes de la comarca, entre ells l’alcaldessa de Calella, que va defensar els interessos de la ciutat i la zona nord del Maresme
L’Alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha subscrit la proposta que ara ha fet el Departament de Territori, però destacant que les propostes no neixen de la Generalitat sinó dels agents del Maresme implicats en la mobilitat: “Com a mínim fa tres anys que hi aprofundim en diverses reunions. Recordo que aquseta anàlisi de cada necessitat es va fer entre gener del 2014 i febrer del 2015 amb totes les forces polítiques de la comarca. vam presentar un document marc inicialment que el Departament se’l va fer propi, va fer una diagnosi, i el que ahir vam presentar és un conjunt de mesures d’aquset pacte”.
Malgrat aquest treball conjunt fet ja amb el territori, el Conseller es va donar dos mesos per aprovar el document amb els agents implicats del Maresme. Candini: “Com més aviat puguem aprovar aquest document més aviat el Govern podrà reclamar la transferència dels diners al Ministeri, i els alcaldes podem empènyer i demanar el compliment per part de Foment dels diners per realitzar les propostes“.
Candini ha comentat que ahir a la trobada va defensar els interessos dels municipis turístics de l’Alt Maresme pel que fa a la poca capacitat dels trens que comuniquen Barcelona amb la nostra zona. Arreglar això costa entre 3 i 5 milions d’euros perquè cal fer canvis a la sub-estació d’Arc de Triomf. “Alguns dels trens venen amb molt pocs vagons. Se’ns va explicar que hi ha un problema a Arc de Triomf, la sub-estació que facilita que el trànsit sigui el més àgil possible. cal una estructura tècnica nova a Arc de Triomf, amb un cost d’entre 3 i 5 milions d’euros, que permetria mobilitzar trens amb més vagons“, ha explicat Candini
Pel que fa a la pacificació de la carretera Nacional 2 i l’autopista C-32, Candini té clar que no s’ha de renovar el peatge un cop acabi la concessió actual l’any 2021, i sigui una via gratuïta. Però tem que quan la C-32 absorbeixi els cotxes que ara van per l’N-II també quedarà massa saturada i s’ha de pensar ja en dissenyar una altra via ràpida que creui la comarca. Candini. “Si traslaldem tota la densitat de trànsit de l’N-II a la C-32-mantenint la C-32 pacificada i amb totes les càrregues importants per l’autopista- la C-32 anirà molt carregada. ja sigui pel tarnsport de mercaderies o altres qüsetions, en unes planificacions territorials de mobilitat, sempre és intel·ligent tenir dissenyades Vies Ràpides“.
Ara el treball que cal fer és posar el desplegament del pla en un calendari.
Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera a Montserrat Candini, emesa a l’Info Migdia
El Govern crea la comissió interdepartamental per controlar i prevenir els danys produïts per la fauna cinegètica
RuralCat 14/12/2016
L'excés de determinades espècies provoca danys a l'agricultura, accidents i problemes de salut.
La creació de la Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscs i Danys produïts per les espècies cinegètiques és una de les accions concretes que contempla el Pla de prevenció de danys impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
Aquesta nova comissió està integrada per representants del Departament d’Agricultura, de Territori i Sostenibilitat, d’Interior i de Salut, i coordinarà l’acció del Govern entre els diferents departaments atès que la problemàtica actual és absolutament transversal i afecta a gran part del país.
Ecosistema desequilibrat
L’evolució cultural de la societat catalana, més els canvis en determinats usos territorials i l’establiment de zones d’especial protecció, han anat deixant en segon pla l’activitat cinegètica, que es considera exclusivament com una activitat de lleure. La conseqüència ha estat l’increment descontrolat de determinades espècies de fauna salvatge, cosa que ens ha abocat al desequilibri de l’ecosistema i a una situació de conflicte i risc arreu del país.
Les densitats de senglar, per exemple, s’han multiplicat per 7 en el conjunt del país en els darrers 15-20 anys. En el cas dels conills, les poblacions mitjanes a Catalunya s’han multiplicat per més de 6.
Els danys a l’agricultura i accidents de trànsit
Durant el període 2003-2015 s’han autoritzat un total de 24.874 operacions de captures excepcionals per danys a l’agricultura. El 48% van ser per fer controls de senglar com a espècie responsable dels danys. Només l’any passat es van emetre 4.500 autoritzacions. En 12 anys s’han multiplicat per 9 les autoritzacions per danys a l’agricultura.
Els ungulats, però també les guineus i en menor mesura llebres i conills, estan molt relacionats amb accidents de trànsit. Generalment, es compleix que, a més densitat i abundància d’aquests animals, més accidents. Entre els anys 2008 i 2014, van tenir lloc 6.200 accidents de trànsit amb animals. L’any 2014 es van produir uns 1.900 accidents amb animals, 1.200 dels quals amb ungulats cinegètics. Es calcula que hi ha entre 700 i 1000 accidents anuals amb senglars.
Per tant, som davant d’un medi desequilibrat, d’una problemàtica de país que cal redreçar. Cal aplicar totes les mesures necessàries i possibles per superar aquesta problemàtica i arribar a l’escenari d’una població de fauna cinegètica estable que no generi conflictes.
Un nou Pla d’actuacions amb una visió integral i més efectiva
La situació actual requereix d’una actuació transversal, un treball interdepartamental a nivell de la Generalitat i interadministratiu (diputacions, ajuntaments). I també, a part de l’administració, implicar els diferents sectors de manera global (caçadors, pagesos, indústries càrnies, universitats i grups de recerca, etc.) Per tant, cal transformar el paradigma actual, modificar lleis i normes, cercar noves tecnologies i bones pràctiques, formar i informar els ciutadans i emprendre el camí cap a aquesta nova situació amb poblacions equilibrades i ben distribuïdes pel territori
El Pla de prevenció dels danys i riscos originats per la fauna cinegètica té com a objectiu general establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de forma eficient i sostenible els riscos i danys que generen.
L’estratègia que es posa a sobre la taula és la necessitat d’equilibrar l’ecosistema i buscar unes poblacions estables que no generin conflictes i minimitzar-ne els existents. Cal fer front a tots els impactes que tenen els danys de la fauna salvatge en: sanitat animal i salut per les persones, agricultura i ramaderia, accidents i seguretat a les vies de comunicació i biodiversitat i espais naturals. El repte és buscar un nivell sostenible d’aquestes poblacions de fauna cinegètica perquè estiguin en equilibri i enlloc de ser un problema siguin una oportunitat en els territoris rurals.
Un conjunt de mesures per equilibrar l’ecosistema
El pla s’estructura en 3 eixos principals: les millores del marc legal, la coordinació i la participació, i les accions de millora en gestió i prevenció.
Millores del Marc legal
Elaboració i tramitació al Parlament d’una Llei de Caça de Catalunya : La nova Llei ( l’existent és del 1970) ha de contribuir a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Ha de tenir en compte les diferents activitats i sensibilitats de la ciutadania i convertir-se en un veritable motor de dinamització i d’orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya.
Actualment, l’activitat cinegètica està dissenyada legislativament, fins avui, com una activitat de lleure, mentre que emergeix una altra necessitat, més social, que és el control de danys i la gestió per un medi equilibrat i sostenible. La nova llei ha d’explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l’activitat cinegètica. Necessitem una Llei que permeti regular millor els drets i deures i que modernitzi i adapti la caça al segle XXI.
Elaboració i tramitació interdepartamental del Decret de comercialització de carn de caça : Aquest Decret, consensuat amb els sectors implicats i en fase final d’elaboració per part dels departaments de Salut i d’Agricultura, establirà els requisits sanitaris de recollida, transport i comercialització de la fauna cinegètica. L’objectiu és regular la comercialització de la carn de caça per garantir la seguretat i fomentar una activitat econòmica lligada a la gastronomia i al territori.
Coordinació i participació de l’administració i agents implicats
Creació d’una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscos i Danys d’Espècies Cinegètiques.
Creada avui pel Govern, es posarà en funcionament de manera immediata per proposar i avaluar les estratègies per garantir el compliment de la normativa de prevenció de riscs i danys per part dels diferents departaments de la Generalitat. També elaborarà instruments que impulsin l’aplicació dels principis de bones pràctiques i conductes recomanables per prevenir danys i evitar riscos. A més, promourà treballs de diagnosi i coneixement per aplicar i millorar la implantació de polítiques de prevenció.
Creació d’òrgans de coordinació per a la prevenció de danys en zones de seguretat. En aquestes zones, d’alta densitat urbana, la gestió és compartida i es farà amb els seus promotors, fonamentalment ajuntaments, i amb la implantació d’un sistema mixt de control dels danys entre l’Administració, els caçadors i els pagesos. S’han iniciat dinàmiques en aquest sentit en algunes zones amb èxit, com el Baix Llobregat o Lleida, i es pretén ampliar-les a altres zones. Es tracta d’intensificar i millorar també els mecanismes de control ja existents en les anomenades zones de seguretat (zones on no es pot caçar per la seva proximitat amb els nuclis urbans).
Desenvolupament de plans pilot de prevenció i mitigació dels danys a comarques amb problemàtiques específiques i per espècies determinades. Aquests plans pilot s’han començat a planificar de manera específica per territoris i problemàtiques molt concretes. Si els resultats són positius estan pensats perquè es puguin també transferir ràpidament i adaptar a la resta d’indrets de Catalunya on hi hagi situacions anàlogues. Un dels primers plans pilots que el Departament d’Agricultura ja ha posat en marxa és referent als danys produïts pel senglar a la Catalunya Central, concretament a la zona de Cabreres-Montseny (Osona). D’acord amb representats de la Federació de Caça, administracions i pagesos s’han consensuat uns acords transversals que planifiquen les batudes per a l’any 2017 per guanyar en efectivitat.
Un altre pla pilot és el Pla especial de control del senglar, l’espècie que en aquests moments origina més conflictes pel que fa a accidents de trànsit (86% dels accidents amb espècies cinegètiques), danys al sector primari (48% de les autoritzacions excepcionals) i el risc sanitari per a la ramaderia i per a les persones. Per aquesta raó, mereix un tractament específic a escala de tot Catalunya.
Finalment, un tercer pla pilot actuarà en zones vitivinícoles per incidir directament sobre danys produïts en el conreu de la vinya.
Accions de millora de la gestió i de la prevenció
Creació d’una unitat administrativa específica i dotació per fer front al problema dels danys. L’objectiu és agilitar i harmonitzar tota l’actuació en l’àmbit de Catalunya, alhora que es gestiona la informació i es coordinen les actuacions en un únic lloc. Aquesta és una mesura que ja està en funcionament des del mes de novembre. Permet entre d’altres una millora i simplificació de la tramitació dels expedients per danys.
Ampliació del Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge. S’amplia amb l’extensió a malalties d’interès humà i d’interès per a les espècies salvatges, i la implantació d’un control més efectiu. S’incrementen el nombre de mostres a animals salvatges per detectar possibles malalties com la tuberculosis, la triquina, la brucel·losis o la sarna que poden contraure els humans. Així mateix està previst crear un Banc de Dades Úniques de Zoonosis ( malalties que es transfereixen a les persones) per disposar d’una bona xarxa de comunicació que agrupi la informació dispersa sobre sanitat animal i salut pública.
Estudi i diagnosi de les causes del problema i dels efectes econòmics dels danys envers el parc automobilístic, l’agricultura i la ramaderia. L’objectiu és conèixer per actuar millor i prevenir. És totalment necessari recollir informacions dels diferents territoris i afectacions, fer valoracions i estudiar noves propostes per poder lluitar contra les sobrepoblacions de determinades espècies i per prevenir danys. Cal fer una gestió cinegètica com a funció social i equilibradora de l’ecosistema, que inclogui recerca, desenvolupament, i transferència tecnològica en matèria de prevenció de riscos i de danys, i també gestió agrària preventiva
El Govern crea el Programa d'Acció Marítima de Catalunya
RuralCat 14/12/2016
L'objectiu és bastir una política marítima pròpia sostenible i que integri totes les activitats que incideixen sobre l'espai marítim català.
El Govern ha aprovat la creació del Programa de l’Acció Marítima de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu bastir una política marítima pròpia amb el propòsit de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica, a través d’una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català. El Programa preveu el desenvolupament d’un sistema de governança modern i eficient a mida de la nova política marítima.
El Programa d’Acció Marítima, creat amb caràcter temporal per a un període de dos anys, està adscrit a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i té les següents funcions:
- Liderar les tasques de definició dels trets fonamentals de l’acció marítima de Catalunya.
- Analitzar i impulsar els mecanismes necessaris per a desenvolupar propostes sobre l’organització i la gestió de l’acció marítima de la Generalitat de Catalunya.
- Planificar i coordinar les actuacions necessàries per al disseny de nous instruments de gestió i execució de l’acció marítima.
- Configurar la futura autoritat marítima de Catalunya i la seva governança.
- Dissenyar l’Agència Marítima Catalana, que tindrà com a objecte l’execució funcional i material de l’acció de la Generalitat en els espais marítims corresponents a Catalunya.
- Elaborar propostes per a assegurar la plena coordinació de les actuacions desenvolupades per l’agència, en l’àmbit competencial català.
- Procurar els coneixements tècnics per al disseny funcional dels processos informàtics i administratius d’aplicació en el desenvolupament de les funcions de l’agència
- Desenvolupar, també, els elements que configurin una proposta d’estratègia marítima per a Catalunya, que inclogui l’ordenació del seu espai.
Catalunya és avui dia una potència marítima mitjana de l’àmbit euromediterrani, però fins ara no s’ha dotat dels elements que permetin vertebrar una veritable política marítima integrada adaptada a la realitat del país. La voluntat del Govern català, a més, és ser un actor proactiu en processos estratègics clau en el marc de la Unió Europea (UE), com ara l’aplicació de la Directiva sobre ordenació de l’espai marítim o la iniciativa WestMED de definició d’una estratègia marítima per a la Mediterrània occidental.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, és l’Administració Marítima i Autoritat Marítima en l’àmbit de la pesca i acció marítimes. Juntament amb el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència ha participat activament en diversos processos emmarcats en el context de la UE, com són la iniciativa per al desenvolupament sostenible de l’economia blava en el mediterrani occidental (iniciativa WestMED), impulsada per la Direcció General d’Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea (CE); o la participació en les tasques d’àmbit marítim de la Comissió Intermediterrània de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d’Europa, la qual participa en el Grup de Treball sobre Economia Blava de la Unió per a la Mediterrània, que està cridat a coordinar la implementació de la iniciativa WestMED.
El desenvolupament del nou Programa d’Acció Marítima de Catalunya preveu la plena implicació de tots els departaments del Govern que incideixen en l’àmbit marítim.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada