dimarts, 24 de juliol de 2018

Algunes notícies per llegir 23 i 24/7/2018...

Satisfacció pel funcionament del sistema de tractament terciari tou de la depuradora
Ràdio Tordera 24/7/2018


La Generalitat va realitzar aquest 2018  les obres per restituir el sistema de tractament terciari tou de les aigües de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Tordera. L’actuació pretenia aprofitar elements naturals, com ara vegetació de zones humides, per a depurar encara més l’aigua ja tractada a la depuradora.

Les obres van servir per posar a punt el sistema de tractament de terciari tou de l’EDAR de Tordera, construït deu anys enrere, per reparar-lo i renovar-lo. Aquest sistema consisteix en una zona humida artificial de prop de dues hectàrees per on circula l’aigua, amb plantacions d’espècies aquàtiques (macròfits) que actuen de filtre natural.

Amb els treballs es van restituir els elements malmesos, es van retirar la vegetació invasora i es va anivellar el terreny, per tal que l’aigua circuli per gravetat, sense cap despesa addicional d’energia.

Quatre mesos després de la inversió, el regidor de l’àrea de medi ambient, Carles Aulet fa una valoració molt positiva del funcionament d’aquest tractament terciari tou i dels beneficis medi ambientals que aporta.

Àudio

Segons Aulet, l’aigua depurada torna al riu, iniciant novament el cicle.

Àudio

En l’actuació també es van reparar les conduccions existents, es van plantar macròfits a la primera bassa i arbres de ribera en un dels costats de la llacuna. També hidrosembra en els talussos de l’entorn per una millor integració paisatgística. La millora del sistema afavorirà també la presència d’espècies de fauna pròpies d’espais humits.

Àudio

L’actuació era  un dels projectes d’Infraestructura Verda 2017-2021 que la Generalitat té en marxa amb suport de fons europeus per a la restauració d’ecosistemes degradats.


La draga marxarà aquesta setmana del Maresme sense passar per Arenys de Mar
Ràdio Arenys 24/7/2018

La draga ha vingut diverses vegades al Maresme, especialment a Arenys (foto: Fede Cedó)

Així ho han confirmat a l’Alcaldessa, Annabel Moreno, qui ha afirmat que el vaixell acabarà de feinejar a la zona d’El Masnou i després ja es retirarà. A més, Moreno va participar el passat divendres a una reunió de treball de les federacions d’ERC del Maresme i Girona per començar a treballar una estratègia conjunta per solucionar diferents temes pel nostre litoral.

Fonts del Ministeri de Medi Ambient ja van informar a finals de maig a Ràdio Arenys que el més probable era que la draga no vingués a la nostra vila. Finalment, doncs, s’ha confirmat que el vaixell no farà parada a Arenys de Mar. On sí que ha feinejat aquestes setmanes és a municipis com El Masnou, Montgat o Llavaneres. Annabel Moreno ha destacat que la pressió que s’ha fet i les diverses reunions i trucades amb la Direcció General de Costes per evitar que l’embarcació vingués han funcionat.

Tot i això, des d’Arenys de Mar, així com des del Maresme i a la demarcació de Girona, es té clar que cal fer una estratègia conjunta per defensar el litoral d’actuacions com la draga. Per aquest motiu, l’Alcaldessa va anar divendres a una reunió de treball amb la federació d’ERC de les dues zones on es va posar sobre la taula un pre-document per anar plantejant diferents punts per fer accions en la defensa del litoral per anar més enllà de les que es fan puntualment de manera urgent, per exemple, quan se sap que arriba la draga o amb les llicències per pescar corall vermell. Moreno ha explicat que es vol fer un plantejament estratègic futur des de diferents punts de vista, com el mediambiental o l’econòmic. En aquest sentit, es va parlar de la draga, la concessió de permisos nàutics, la pesca, el lleure i la biodiversitat marina, entre altres.   

A la trobada hi van participar representant al Parlament, les dues Diputacions, els consells comarcals, senadors i membres de la sectorial de Medi Ambient d’Esquerra Republicana.


Plataforma Litoral Hace 10 minutos
Bon vent a la draga

i que no torni


El Consell Comarcal treballa 180 metres mar endins en la reparació de l'emissari
Ràdio Pineda 24/7/2018


El Consell Comarcal del Maresme ha informat que està treballant amb la reparació de la fuita de l'emissari, a 180 metres mar endins. Les tasques s'estan fent amb un equip de submarinistes i el vaixell draga de l'empresa ACSA. Ahir es van iniciar les tasques de dragat per accedir al tub, perquè es troba soterrat en el fons marí per uns 3m de sorra. La platja està neta i en superfície no es percep el plomall de la fuita.

Des del Consell Comarcal han explicat que quan s'efectuï el dragat de la sorra, és a dir, amb el tub desenterrat, disposaram d'informació sobre l'abast del trencament i les opcions de reparació possibles.

Recordem que no hi ha cap perill pel bany a la platja dels Pins, segons van confirmar els resultats de les analítiques de l'Agència Catalana de l'Aigua. Inicialment es va hissar la bandera vermella fins que no es confirmés que les analítiques sortien be. Només està senyalitzada la zona on està treballant el vaixell. La fuita es va detectar divendres passat i es tracta d'un vessament d'aigua depurada però no desinfectada, i en principi, no és visible. Els tècnics han portat l'aigua a analitzar i els resultats de les analítiques de l'Agència Catalana de l'Aigua confirmen que no hi ha perill pel bany.

S’ha detectat fuita en emissari submarí de que retorna aigua depurada a mar. Fuita està a 170 metres línia de costa de platja dels Pins. S’està fent reparació amb vaixell i es confirma que no es detecta cap taca en superfície. Bandera groga precaució

S'adjunta imatge del vaixell que s'està encarregant de les tasques de reparació.

En respuesta a  
Retornar: Restituir, tornar, una cosa. Anar del lloc on hom ha anat al punt de partida, tornar. L'emissari no retorna res al mar. Lo que fa és llençar aigua al mar que es podria retornar al Delta de la Tordera per evitar la sobreexplotació de l'aqüífer.


El 80% dels recursos ambientals de la costa estan degradats
El Punt Avui 24/7/2018

Catalunya és la comunitat amb més superfície costanera urbanitzada, amb un 26,4%, seguida del País Valencià (23,1%) i Andalusia (15,4%)


ACN
El 80% dels recursos ambientals que proveeix la costa estan degradats després de 30 anys d’urbanització massiva. Aquesta és una de les conclusions de l’informe ’A Tota Costa’, que han elaborat Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat i que avalua per primera vegada l’estat de la costa espanyola a través de la pèrdua de béns i serveis ambientals dels deu primers quilòmetres de la franja litoral. Concretament, l’estudi indica que en els últims 30 anys -des de l’aprovació de la Llei de costes de 1988-, la superfície de costa urbanitzada s’ha duplicat, passant de 240.000 a 530.000 hectàrees, la qual cosa suposa que un 13,1% de la costa espanyola està urbanitzada enfront del 2% de l’interior del territori estatal.

Catalunya és la comunitat amb més superfície costanera urbanitzada

Segons l’estudi, la urbanització del sòl i la destrucció dels seus ecosistemes varien entre les diferents regions i es concentren en determinades zones, especialment al Mediterrani i Atlàntic sud, on assoleix un 17,4%, molt especialment a les províncies de Barcelona (40,9%), Màlaga (26,2%) i Alacant (28,5%). Tampoc dins de cada regió es distribueix per igual: la transformació és més intensa prop del mar. Així, un 36,5% de la línia de platja està urbanitzada a Espanya i més d’un terç dels ecosistemes adjacents han estat destruïts per l’acció humana. L’estudi apunta que Catalunya presenta el major percentatge de superfície costanera urbanitzada, amb el 26,4%, seguida del País Valencià (23,1%) i Andalusia (15,4%).

La responsable de la Campanya de Costes de Greenpeace, Paloma Nuche, lamenta que després de dècades de desenvolupament immobiliari i d’infraestructures al litoral, l’ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva i això, segons apunta, deixa un llegat d’una costa “saturada” i “incapaç” de generar els béns i serveis necessaris per a un desenvolupament sostenible futur. “No podem quedar-nos de braços creuats mentre la costa, la franja més valuosa i rica del nostre territori, segueix el seu imparable declivi”, exclama.

El benestar de la població, en risc

L’informe revela que la pèrdua més alarmant de serveis ambientals correspon a la superfície ocupada per cultius i pasturatges, principals generadors d’aliments. En total s’han reduït un 13,1%. Això, juntament amb l’expansió de les zones urbanes i l’augment de la construcció a peu de platja indica un canvi en l’activitat econòmica i d’usos del sòl que es caracteritza per un abandó de les activitats agràries lligades al món rural, en favor d’una economia basada en el turisme massiu.

La reducció d’un 10,6% de la vegetació de la ribera dels rius i altres llits d’aigua també implica un greu risc, així com les pluges torrencials, que descarreguen milers de litres ràpidament i amb un terreny erm sense vegetació o fins i tot urbanitzat en zones inundables, són un perill per a la seguretat ciutadana.

Altres serveis ambientals que també es perden són la capacitat d’extracció de sal de les salines, la capacitat de generació de pluges per la pèrdua de boscos i aiguamolls i la capacitat de gaudi a l’aire lliure, afectats per l’artificialització del paisatge natural.

Raúl Estévez, expert de l’Observatori de la Sostenibilitat, afirma que el benestar de milions de persones depèn dels ecosistemes costaners. “Els béns i serveis que ens proporcionen són bàsics per sustentar la vida humana. Per això, hem de detenir la destrucció de la costa i els seus serveis per no hipotecar el nostre futur”, ha declarat.

Greenpeace reivindica una adequada gestió de tot el territori costaner, que tingui en compte els béns i serveis que aporten els ecosistemes, i que vagi més enllà de les fronteres d’espais naturals protegits.

L’ONG conclou la seva anàlisi presentant una sèrie de propostes per revertir aquesta situació, entre les quals destaquen elevar la consideració política de la protecció del medi ambient i la biodiversitat; augmentar el nombre d’àrees protegides en el litoral considerades clau per detenir el procés de degradació de la costa i assegurar el bon funcionament dels ecosistemes, i desenvolupar una planificació integral del litoral per sobre de l’escala municipal orientada cap a la conservació dels ecosistemes i on es considerin els impactes del canvi climàtic.

També, l’entitat reclama declarar les zones de la Xarxa Natura 2000 europea com a espais naturals protegits autonòmics, especialment aquells situats en l’àmbit de competència de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar; crear infraestructures verdes i corredors que protegeixin els processos ecològics essencials, i

Realitzar les infraestructures ambientals necessàries per aconseguir el 100% de la depuració de les aigües residuals continentals i acabar amb els abocaments contaminants al mar.


Els ratpenats i la ciència, protagonistes aquesta setmana a Malgrat
Ràdio Palafolls 24/7/2018


El municipi va iniciar ahir dilluns la iniciativa Ciència Ciutadana, un projecte amb l’objectiu d’acostar la ciència a la ciutadania i que aquesta s’impliqui en tasques d’investigació científica, com per exemple compartir mètode o recol·lectar dades i resultats.

La idea, segons el consistori malgratenc, és transmetre hàbits i actituds responsables i sensibilització en el patrimoni local.

Tot plegat girarà entorn a un animal relacionat amb el municipi, com són els ratpenats, i comptarà amb la formació sobre la metodologia científica que cal utilitzar per estudiar-los.

Des d’ahir i fins el proper divendres, els participants a la iniciativa realitzen un total de 20 hores teòriques i pràctiques, de les 7 a les 11 del vespre, a la sala de l’Arxiu Municipal, de la mà del doctor en Biologia de la Universitat de Barcelona Jordi Serra-Cobo.

Un cop finalitzat el curs, els participants rebran un certificat i un aparell d’ultrasons perquè puguin començar a fer el mostreig en l’àmbit particular.

Un cop acabat el curs, divendres, des de la Regidoria de Medi Ambient de Malgrat s’ha organitzat una passejada per mostrar i transmetre els continguts assolits en el curs, que servirà de cloenda de la iniciativa.

Serà amb la Nit dels Ratpenats, un recorregut per conèixer de prop aquests animals i que, en aquest cas, està obert a tota la ciutadania.


Aj de Malgrat de Mar 23 jul.
El projecte de Ciència Ciutadana engega avui amb una formació, que durarà tota la setmana La formació es clourà divendres amb una passejada oberta a la ciutadania a les 19 h des de l'Arxiu Municipal +Info👉 M:*

Aj de Malgrat de Mar 23 jul.
🐢 Exposició "Caretta a la vista!", un projecte de divulgació científica perquè els ciutadans tinguin eines per detectar i reconèixer un rastre o un niu de tortuga marina a les nostres platges i actuar adequadament Fins 30 de juliol a


Es detecten dos exemplars de vespa asiàtica a Palafolls
Ràdio Palafolls 24/7/2018


Ahir dilluns van ser localitzats al barri de Sant Lluís dos exemplars ja morts de la vespa velutina, més coneguda com a vespa asiàtica.

Es tracta d’una espècie invasora especialment mortífera entre la població d’abella autòctona, tot i que no representa un perill per l’ésser humà.

El principal dany que causa és a l’apicultura. Els exemplars adults ingereixen líguida dolços i fruita madura, però les larves s’alimenten  de molts tipus d’insectes, especialment abelles.

La seva afectació sobre les espècies autòctones ha fet que la Generalitat ja faci temps que hi actuï a través de protocols d’actuació davant de la presència d’aquesta vespa per tal d’evitar que s’estengui.

Es tracta d’un protocol que, amb l’ajuda dels apicultors, consisteix principalment en l’eliminació dels nius i la captura, a través de paranys, de les abelles reines quan surten de l’hibernació, un fet que es produeix principalment a partir del mes de març, amb l’augment de les temperatures.

La vespa asiàtica es pot diferenciar d’una vespa autòctona per diversos trets físics, com per exemple el color de les potes, que són de color groc, la part central del cos i bona part del cap són de color negre –mentre que l’autòctona és més marró–, i l’extrem del seu abdomen és de color groc, a diferència de l’autòctona que té més de la meitat de l’abdomen d’aquest color.

Tot i que de moment no se n’ha vist cap a Palafolls, el que també serveix per detectar la presència de vespres asiàtiques són els seus nius. En aquest sentit, són molt més grossos que els vespers de l’espècie autòctona, pengen d’arbres o teulades i hi viuen centenars de vespres.

La vespa asiàtica és una espècie originària de la Xina, que va introduir-se a Europa l’any 2004, quan va ser detectada per primera vegada a França, i va estendre’s ràpidament pel sud-oest del país, a una velocitat estimada de 100 quilòmetres a l’any.

El 2010, la vespa asiàtica arribava a Guipúscoa, i dos anys més tard se’n detectaven els primers exemplars a Catalunya, a l’Alt Empordà.

A principis d’aquest any, l’espècie començava a agafar presència a la nostra comarca, i se’n detectaven fins a 6 nius a Tordera.

De fet, segons el Servei Públic de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, en l’últim any la vespa asiàtica s’ha establert en 5 comarques noves on abans no se n’havia detectat cap presència, com el Maresme, però també la Cerdanya, el Berguedà, el Bages i el Vallès Oriental.

Des del Cos d’Agents Rurals de Catalunya es disposa d’un telèfon i d’un correu electrònic per poder notificar la presència d’exemplars o nius de vespa asiàtica al territori. En cas de detectar-ne algun cas, es pot trucar al telèfon 93 574 00 36 o bé també enviar un correu a acapsal.dma@gencat.cat , adjuntant-hi una foto de la troballa sempre que es pugui.