En un racó del Vallès Oriental encara sobreviu la rata d'aigua (Arvicola sapidus). Ben distribuïda en el passat, al segle XIX-XX va patir una forta regressió a causa de les profundes alteracions infligides sobre les àrees fluvials, desapareixent de bona part dels rius catalans.
Requereix lleres obertes amb abundant vegetació herbàcia, especialment d'helòfits, marges tous on excavar galeries i trams estanyats o de corrent lent. La linealitat de l'hàbitat la fa especialment sensible a les pertorbacions antròpiques i a la propagació d'espècies al·lòctones.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada