Visita aquesta tarda a Can Riu i zones properes (Tordera).
Tothom en parla aquests dies... milers i milers d'arnes que volen per tot arreu, bàsicament mascles (de color marronós), i que es fiquen per tot arreu.
A diferència dels mascles, les femelles són de color blanc, i aquests dies han iniciat el seu darrer estadi vital dipositant masses d'ous de color groguenc aprofitant qualsevol esquerda o forat, que eclosionaran la primavera vinent per tornar a iniciar el cicle vital de l'espècie...
Un cop feta la posta, les femelles moren i les podem veure a centenars de milers pel terra...
Un cop finalitzat l'estadi de larva (eruga peluda), els arbres i arbustos que fins fa només uns dies estaven totalment defoliats ara broten ràpidament, i és que totes les espècies vegetals estan perfectament adaptades a aquest fenomen cíclic típic d'aquesta mena de boscos, ara i des de fa mil·lenis, aquí i a la resta del món on aquestes espècies són autòctones, i no representen cap mena de perjudici per a cap d'elles, ans el contrari, amb una més que evident millora estructural de les comunitats vegetals que integren l'ecosistema i que es troba en constant evolució, maduració i adaptació...
Són uns grans depredadors de Lymantria dispar i, amb el seu increment, acabaran de manera natural amb l'explosió demogràfica que estem presenciant ara, retornant l'equilibri poblacional entre totes les espècies que formen part de la xarxa tròfica local fins al proper episodi cíclic d'aquí a uns 10 o 15 anys.
De la mateixa manera que depreden sobre les erugues peludes, aquests són depredats també per multitud d'espècies que també es veuen afavorides aquest dies per la seva abundància, i prova d'això són la gran quantitat d'excrements amb restes d'èlitres lluents de Calosoma sycophanta que es poden veure també a tot arreu...
L'Escarabat lluent (Calosoma sycophanta) és segurament l'exemple més cridaner i detectable, però és només un exemple dels centenars de depredadors naturals de Lymantria dispar que també protagonitzen aquest espectacle natural, amb multitud d'espècies de paràsits, caràbids, rèptils o aus que aprofiten aquest mannà diví en forma de milers d'erugues, pupes i arnes durant el període reproductor de totes elles. Prova d'això és veure una confiada Mallerenga carbonera (Parus major) capturant-les en vol amb girs acrobàtics i portant-les al niu, o les ara fent l'agost amb les femelles de Lymantria dispar mig mortes al terra, sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus), incrementant les seves poblacions gràcies a aquest esdeveniment.
Si això passés a la Patagònia, a Groenlàndia o al Serengueti, ara hi hauria un munt d'ECOpijos bavejant amb un documental davant el televisor, oi? Però a casa es tracta com una plaga que posa en perill l'estètica del bosc durant uns dies, bitxos molestos que es fiquen a casa, i un munt de demandes de tractaments insecticides.
Els tractaments demandats, amb el bacteri Bacillus thuringiensis, a més a més de no evitar les defoliacions i de no disminuir la durada del cicle, afecta a totes les erugues de tots els lepidòpters (papallones, arnes i hespèrids) sense cap discriminació i alterant les xarxes tròfiques i l'equilibri de l'ecosistema, com l'avui abundantíssima papallona de l'arboç (Charaxes jasius), per posar només un exemple...
De la mateixa manera que els ECOpijos han d'assumir com a necessaris i imprescindibles els sectors productius per a la viabilitat i salut dels boscos, els sectors productius han d'incloure el valor afegit d'aquests espectacles naturals per a la seva viabilitat, acceptar-los com a normals i assumir que no tot pot ser productivitat a tota costa, ja que només amb les regles de mercat val més que pleguin per no rendibles, agradi o no agradi, és evident.
No es dóna cap de les circumstàncies que justifiquin la necessitat de fer cap mena de tractament... No hi ha danys ni a béns ni a persones, no hi ha danys ni a hàbitats ni a cap espècies, no hi ha manca de depredadors naturals que equilibrin la xarxa tròfica, no hi ha pèrdues econòmiques significatives (quan no inexistents) a cap sector productiu,... Els tractaments només responen a una falsa alarma social i a una falsa necessitat demandada per persones mal informades o mal assessorades.
Afegeixo... el sector productiu del suro, el que més demanda els tractament aeris a mansalva (que són homeopàtics, no solucionen res) han d'assumir que les minses (o nul·les) pèrdues a curt termini no representen res davant els grans beneficis a mig i llarg termini d'unes suredes millors estructurades, adaptades i madures gràcies a aquest procés natural, cíclic i propi de l'ecosistema del qual volen treure profit.
I sobretot... cal explir-ho com és, no crear falses alarmes socials o dependències artificials d'uns tractaments o assessoraments tècnics que la natura ofereix de manera gratuïta i des de fa mil·lenis.
Nosaltres a gaudir de l'espectacle...
8 comentaris:
Buscava un article que m'expliqués el perquè de tantes arnes per tot Calella i he trobat aquest apunt esplèndid. A partir d'ara, me les miro d'una altra manera.
De fet, entre episodis com aquest i tot el que es comenta ara sobre la necessitat de contenir i mantenir el bosc, sembla evident que canviarà la visió ingènua i naïf que molts teníem de la natura.
Moltes gràcies per aquesta feina excel·lent de divulgació.
Joan
Moltes gràcies per l’article, tant complet com esclaridor.
Gràcies ,estic més tranquila
Bon article, gràcies!
Jo tambe estava preucopat , ignorancia que tenim del nostre entorn.
Moltes gracies per l'aclariment
Un article excel.lent, i molt clarificador...gracies per una feina de divulgació tant ben feta i tant important, perque cada día entenguem millor l'entorn, que es casa nostra.
Un article excel.lent, i molt clarificador...gracies per una feina de divulgació tant ben feta i tant important, perque cada día entenguem millor l'entorn, que es casa nostra.
Un article excel.lent, i molt clarificador...gracies per una feina de divulgació tant ben feta i tant important, perque cada día entenguem millor l'entorn, que es casa nostra.
Publica un comentari a l'entrada