Ja fa un parell de setmanes que, al passar amb el cotxe per la carretera de Tordera a Fogars de la Selva, al creuar la Riera de Sant Tou davant l’empresa Torho, veig el que sembla una neteja de la llera... per dir-ho d’alguna manera, clar!!!
Avui amb una mica de temps, i aprofitant que feia el tram de riu proper, m’he volgut apropar i això és el que m’he trobat...
.
Tota la llera arrasada i la zona de tolls completament aplanada i omplerta amb sorra i restes de podes.
Tota la cobertura arbòria, principalment freixes i oms joves amb alguns peus d’alocs (la zona es recuperava d’una actuació anterior similar), talats i amb el brancatge escampat per la llera i sota un dels ponts de la carretera.
Moviments i aportació de terres a l’interior de la llera (en ocasions tapant l’escullera i estrenyent el torrent) procedents de la neteja de l’entorn.
Tota la vegetació de l’entorn desapareguda, i tot el terreny erosionat i amb marques de maquinària pesada.
Apa!!!... amb dos c...
Aquest Torrent és un dels inclosos a la Xarxa Natura 2000 (XN2000) i que fa de connector biològic entre el riu Tordera i el Parc del Montnegre i Corredor per la Plana al·luvial.
El podeu localitzar aquí... Riu i Estanys de Tordera CODI
ES5110007I la XN2000 (definició, funció, directrius, etc...) aquí...
La xarxa Natura 2000Proposta catalana a la Xarxa Natura 2000 (Setembre 2006)Directrius per a la gestió dels espais de Natura 2000La zona afectada és, bàsicament, tot el tram final del Torrent de Sant Tou, des del pont de la carretera de Tordera a Fogars BV-5122 i fins arribar al Riu Tordera, entre aquesta carretera i l’empresa Torho, i es tracta del tram del torrent amb la llera sorrenca més ample i amb formació de tolls i abundant vegetació degut a que allà s’uneixen altres tres torrents menors.
Les ribes ja estaven degrades per actuacions similars i per la instal·lació d’esculleres a tocar de la carretera, però això no treu que la vegetació s’estigués regenerant i que s’hi formessin tolls i ambient riberencs amb fauna i flora protegida.
No fa gaire s’han instal·lat cartells informatius d’aquest espai natural... a tan sols 10m de la destrossa...
.
I a la Normativa del Pla General d’Ordenació Municipal de Tordera s’especifica clarament el que es pot o no fer a aquest (i altres) espais naturals...
TÍTOL VII. Normes relatives al sòl no urbanitzable...
http://tordera.arxius.net//NORMATIVA/TITOL-VII.pdf
Aquí trobareu el Plànol normatiu SÈRIE 1/5000 on s’ubica aquest tram de riera...
http://tordera.arxius.net/PLANOLS/SERIE-5000/15-5000.pdf
entre altres coses podem llegir...
III-4 Sistemes generals hidrològics (rius, torrents i fondalades) (p01)
Art. 875.- Definició
1. Formen part del sistema de Torrents i Fondalades els sòls que formen part de la xarxa hidrogràfica, amb
acusades pendents, vegetació densa, i interès ecològic protectiu del medi.
2. Aquest sistema és sempre d'abast local, i rep el mateix règim que el sistema de parcs i jardins (SP01),
excepte en el que es refereix a la possibilitat edificatòria per a equipaments públics, la qual en el present
sistema de protecció de torrents s'anul·la totalment.
3. És objecte d’aquest planejament que en aquests sistemes es protegeixi especialment la vegetació de
ribera, a tal efecte es prohibeix rigurosament la utilització de les lleres a torrents com a camins encara que
sigui amb caràcter ocasional. No s’admetrà cap nou camí que travessi les lleres dels torrents (exceptuant els
de la xarxa primària i secundària) les travessades actualment ho seran amb característiques de gual, sense
admetre cap obra de fàbrica.
Serà d'aplicació allò que disposa la normativa sectorial d’aigües i el seu Reglament.
R RN01 00 N01 Àrees d'Interès Natural Específic
Art. 915.- Definició
Comprèn el conjunt d'àrees de règim de zona humida dels Estanys i la Roureda de Tordera, i boscos de
roure pènol i roure africà i aquelles altres zones considerades d'interès pels seus valors naturals. També
comprèn la vegetació de ribera (vernedes, omedes, salzedes, freixedes, alocars, prats humits i pantans i
llera del riu Tordera. En aquesta zona es situen totes les unitats de zones humides delimitades pel PEIN.
La finalitat del Pla General en aquestes àrees és de màxima protecció per tal de preservar els seus valors
biològics, per tant els terrenys inclosos dins d’aquesta denominació no poden ser dedicats a utilitzacions
que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin els valors específics objecte de la
protecció del Pla General.
S’adjunta un catàleg que llista i identifica aquestes àrees d’Interès Natural Específic, explicitant aquells
elements o característiques que les fan objecte de protecció.
(…)
Núm. 28 Vegetació de ribera Torrent de Sant Tou (1)
(…)
Art. 921.- Tales d'arbres
Per a les tales d'arbres serà preceptiva la llicència municipal, a més dels restants permisos de
l'administració forestal i medi ambiental, així com de qualsevol altra Administració que d’acord amb la
normativa sectorial hi pugui estar implicada. En aquest espai serà preceptiva l’elaboració d’un Pla tècnic
de gestió
Art. 924.- Protecció de la gea
1. No s'admeten moviments de terres o altres actuacions susceptibles d'alterar el medi físic natural dels
estanys, zones inundables i en una franja de protecció de 25ml al seu entorn, així com dels cursos
d'aigua, zones forestals i, en general, a les zones assenyalades per aquest Pla general com àrees
d'atenció especial pels seus valors naturals.
Art. 925.- Protecció de la vegetació
En aquestes àrees es prioritza la preservació de les espècies vegetals que hi habiten i de la seva diversitat.
Quant a les comunitats vegetals, qualsevol actuació vetllarà per la preservació de la seva composició
específica i estructura tot permetent l'evolució de la vegetació actual cap a la vegetació potencial.
Art. 926.- Protecció de la fauna
En la concessió de llicències o autoritzacions per a qualsevol activitat que es pugui dur a terme en aquest
espai, caldrà tenir en compte el seu possible impacte negatiu sobre la fauna, especialment durant les
èpoques de cria.
III·5 Legislació sectorial.
Art. 877.- Competències concurrents
A efectes de concessió de llicències, es tindrà en compte el caràcter concurrent de les competències de
diferents administracions. S’observaran les disposicions de la legislació i de la normativa sectorial, àmbits de protecció i afecció de feixes del Sòl No Urbanitzable afectat, i molt especialment les de caràcter
mediambiental i la legislació sobre aigües.
Apa!!!... ni una!!!
Però… què passa amb aquesta actuació?... es tracta de treballs de manteniment o neteja de lleres?... ... ... això l’autoritzat l’ajuntament de Tordera?... el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya?... l’Agència Catalana de l’Aigua?... ... ... tots ells tenen competències sobre la gestió d’aquest espai natural “protegit”... quin d’ells ha redactat l’informe ambiental favorable?... quin d’ells ha avaluat o fet el seguiment de l’actuació?... ... ... cap d’ells pot dir que ha quedat bé? O que no ha alterat els valors naturals de l’espai?...
... Mireu això...
Condicions tècniques per a la execució de treballs de conservació, ordenació i neteja de lleres ...
http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/criteris_tecnics/conservacio_lleres.pdf
Aquí podem llegir...
Quan alguna de les actuacions contemplades al programa afecti un àmbit inclòs en una àrea protegida (reserva natural, parcs, PEINs, etc.) caldrà un informe preceptiu de l'ens gestor de l'espai, sobretot pel que fa als aspectes que puguin afectar la fauna i flora existents.
Les actuacions abastaran l'àmbit espacial establert en el programa i es basaran, únicament, en l'eliminació d'aquells elements que dificultin la capacitat natural de desguàs de la llera.
No podran emmagatzemar-se, en cap cas ni de forma temporal, els productes vegetals obtinguts (troncs, soques i branques). La llera no pot constituir-se com a abocador temporal d'aquests elements i caldrà que aquests siguin transportats fins a la destinació escaient, fora de l'abast de la cota susceptible d’avinguda ordinària i de la zona de policia.
No es podran dur a terme obres de moviments de terres que alterin la secció natural de la llera.
Els decapatges de terres i herbassars a cotes de marge fluvial es realitzaran de tal manera que no contribueixin a l'erosió posterior de la llera. Mai no podrà utilitzar-se la crema de riberes com a metodologia de neteja.
Els treballs es realitzaran durant l'època en la qual no es pertorbin els períodes de reproducció de les espècies constitutives de l'hàbitat del sistema fluvial. En concret, per a la nidificació d’aus, caldrà acotar les actuacions fora del període comprès des de l’1 de març fins a l’1 d'agost, sempre que sigui possible. En actuacions que afectin zones poblades per espècies salmonícoles, el període a respectar és des de l’1 de desembre fins a l’1 de febrer.
En cap cas es procedirà a la tala massiva i indiscriminada d'espècies pròpies del bosc de ribera en tant que element cohesionador de la geomorfologia de la llera.
Si l'actuació comporta la reducció puntual d'espècies vegetals desordenades, es realitzarà de forma que s'eliminaran únicament els exemplars que puguin afectar la capacitat natural de desguàs de la llera, atès que l'objectiu no és la producció de fusta.
En les aclarides selectives de vegetació prioritzaran els criteris que fomentin la persistència d'espècies autòctones de la comunitat vegetal de ribera i, al mateix temps, millorin l'estat qualitatiu del port de la massa, intentant sempre preservar l'estructura continuada del bosc de ribera en galeria.
... ni una!!!
Apa!!!... tot un exemple de gestió dels espais naturals, per part de totes les administracions competents, i que no deixa de ser “una més” a aquest tros perdut de Catalunya anomenat Tordera.
¡¡¡ I volen fer “un passeig fluvial” !!!
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
petita granota verda (Pelophylax perezi)
capturat el “monstre” del riu... feia temps que el veia i no havia manera, però finalment aquesta tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans) de 1885grs ha estat treta del medi.
corriol petit (Charadrius dubius) adult
.jpg)
