Font, text i fotografies de la Plataforma Salvem la Vall de la riera de Pineda. Ho trobareu aquí…
http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/
Trobareu més imatges a la secció Fotos d'aquesta web.
Amb data de 28 de juliol, la nostra entitat va rebre un avís d'un particular pel qual s'alertava de la tala indiscriminada que s'estava efectuant a la zona de la riera de Pineda, a l'alçada del sot de Cal Capità (també conegut com a Sot d'en Gómez). Aquest punt se situa uns centenars de metres aigües amunt del berenador de Can Pallofa (al terme municipal de Tordera). En saber la notícia i, coneixedors de la qualitat de la vegetació i dels atributs naturals dels que gaudeix l'indret, membres de la nostra entitat varen apropar-se al lloc i van poder constatar com, efectivament, s'havia talat tota la vegetació arbòria compresa entre el cartell indicatiu del "Sot d'en Gómez" i el punt on la pista forestal travessa la riera per dirigir-se a Cal Ros. La vegetació arbòria, en aquest tram estava formada, bàsicament, per plàtans, per grans peus de pollancres i robínies. Davant el risc que aquesta tala de ribera absolutament indiscriminada i sense seguir cap mena de criteri, continués cap a la part de més qualitat ecològica i paisatgística, la nostra entitat va contactar amb el regidor de medi ambient de l'ajuntament de Tordera, Sr. Carles Aulet.
El regidor ens confirmà que la intervenció s'havia efectuat per una colla d'operaris i per mandat del mateix ajuntament de Tordera, davant la queixa d'un parcel·lista, pel risc que alguns d'aquests arbres caiguessin i afectessin unes edificacions properes. Per la conversa que vam tenir amb el regidor i per la manera com s'ha dut a terme la intervenció, deduïm que aquesta tala s'ha saltat tots els procediments que s'haurien d'haver seguit d'acord amb la inclusió del paratge dins dels límits del Parc.
Per altres informacions que hem tingut i que caldria confirmar, sembla ser que els operaris haurien dut a terme aquesta feina de franc a canvi de poder aprofitar tota la fusta que obtinguessin de la tala. A més a més, no hauria disposat de cap mena de supervisió tècnica. Si això fos d'aquesta manera el fet seria molt més greu ja que posaria de manifest que la tala no s'ha ajustat a cap criteri de caire ambiental sinó que ha primat el purament econòmic; també posaria de relleu que el risc de caiguda de l'arbrat hauria estat tan sols un pretext per realitzar aquesta lamentable actuació. En demanar al regidor que la tala s'aturés immediatament per l'impacte que tindria pel paratge, ens va respondre que aquell mateix dia havia finalitzat i que ja no es continuaria ribera avall.
El cert és que dijous, 29, en inspeccionar l'indret, tot apunta que la tala s'havia acabat. L'aspecte que ofereix el lloc és d'absoluta destrossa, amb el brancatge abocat sobre les ribes de la riera i, curiosament, amb tots els troncs talats ja emportats pels operaris. És perfectament visible que la tala s'ha produït al llarg d'alguns centenars de metres i que, excepte en punts molt concrets, no hi ha cap edificació a les proximitats.
Al marge de si els troncs talats són d'espècies autòctones o no, i si són de creixement ràpid o no, el conjunt del paratge del Sot de Cal Capità gaudia, i encara gaudeix, d'uns valors naturals que han estat reconeguts per moltes de les persones que visiten l'indret i que fan passejades per aquest sector del Montnegre. A més a més, en el marc del Projecte Rius, va ser apadrinat, fa alguns anys, per l'Agrupament Escolta i Guia "Montpalau", de Pineda de Mar; s'adaptà un corriol d'accés i s'emplaçaren uns plafons explicatius. En aquest punt de la riera s'han efectuat parades d'itineraris didàctics per a instituts i d'altres grups per conèixer els ecosistemes de ribera i la seva flora i fauna associades.
Si es confirma tot el que s'acaba de dir, seria del tot inadmissible que un ajuntament inclòs dins els límits del Parc hagués decidit, unilateralment, una actuació tan desencertada com aquesta sense que els òrgans de gestió de l'espai natural hagin estat prèviament informats i saltant-se el procediments legals i administratius establerts per normativa. Si realment hi havia algun arbre que fes perillar algun habitatge això s'hauria d'haver valorat de forma rigorosa; la intervenció hauria d'haver estat selectiva i sota la supervisió de corresponent tècnic qualificat.
És per tot plegat que volem expressar el nostre més enèrgic rebuig i protesta a la manera com s'ha produït aquesta injustificada tala d'arbres. Demanem que el Parc exigeixi les responsabilitats que pertoqui als seus promotors i que, amb les despeses al càrrec d'ells, es duguin les actuacions necessàries per a la restauració de l'indret. Com a primera mesura de caràcter immediat, que es retiri el brancatge que ha quedat estès a les ribes de la riera.
http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/
Trobareu més imatges a la secció Fotos d'aquesta web.
Amb data de 28 de juliol, la nostra entitat va rebre un avís d'un particular pel qual s'alertava de la tala indiscriminada que s'estava efectuant a la zona de la riera de Pineda, a l'alçada del sot de Cal Capità (també conegut com a Sot d'en Gómez). Aquest punt se situa uns centenars de metres aigües amunt del berenador de Can Pallofa (al terme municipal de Tordera). En saber la notícia i, coneixedors de la qualitat de la vegetació i dels atributs naturals dels que gaudeix l'indret, membres de la nostra entitat varen apropar-se al lloc i van poder constatar com, efectivament, s'havia talat tota la vegetació arbòria compresa entre el cartell indicatiu del "Sot d'en Gómez" i el punt on la pista forestal travessa la riera per dirigir-se a Cal Ros. La vegetació arbòria, en aquest tram estava formada, bàsicament, per plàtans, per grans peus de pollancres i robínies. Davant el risc que aquesta tala de ribera absolutament indiscriminada i sense seguir cap mena de criteri, continués cap a la part de més qualitat ecològica i paisatgística, la nostra entitat va contactar amb el regidor de medi ambient de l'ajuntament de Tordera, Sr. Carles Aulet.
El regidor ens confirmà que la intervenció s'havia efectuat per una colla d'operaris i per mandat del mateix ajuntament de Tordera, davant la queixa d'un parcel·lista, pel risc que alguns d'aquests arbres caiguessin i afectessin unes edificacions properes. Per la conversa que vam tenir amb el regidor i per la manera com s'ha dut a terme la intervenció, deduïm que aquesta tala s'ha saltat tots els procediments que s'haurien d'haver seguit d'acord amb la inclusió del paratge dins dels límits del Parc.
Per altres informacions que hem tingut i que caldria confirmar, sembla ser que els operaris haurien dut a terme aquesta feina de franc a canvi de poder aprofitar tota la fusta que obtinguessin de la tala. A més a més, no hauria disposat de cap mena de supervisió tècnica. Si això fos d'aquesta manera el fet seria molt més greu ja que posaria de manifest que la tala no s'ha ajustat a cap criteri de caire ambiental sinó que ha primat el purament econòmic; també posaria de relleu que el risc de caiguda de l'arbrat hauria estat tan sols un pretext per realitzar aquesta lamentable actuació. En demanar al regidor que la tala s'aturés immediatament per l'impacte que tindria pel paratge, ens va respondre que aquell mateix dia havia finalitzat i que ja no es continuaria ribera avall.
El cert és que dijous, 29, en inspeccionar l'indret, tot apunta que la tala s'havia acabat. L'aspecte que ofereix el lloc és d'absoluta destrossa, amb el brancatge abocat sobre les ribes de la riera i, curiosament, amb tots els troncs talats ja emportats pels operaris. És perfectament visible que la tala s'ha produït al llarg d'alguns centenars de metres i que, excepte en punts molt concrets, no hi ha cap edificació a les proximitats.
Al marge de si els troncs talats són d'espècies autòctones o no, i si són de creixement ràpid o no, el conjunt del paratge del Sot de Cal Capità gaudia, i encara gaudeix, d'uns valors naturals que han estat reconeguts per moltes de les persones que visiten l'indret i que fan passejades per aquest sector del Montnegre. A més a més, en el marc del Projecte Rius, va ser apadrinat, fa alguns anys, per l'Agrupament Escolta i Guia "Montpalau", de Pineda de Mar; s'adaptà un corriol d'accés i s'emplaçaren uns plafons explicatius. En aquest punt de la riera s'han efectuat parades d'itineraris didàctics per a instituts i d'altres grups per conèixer els ecosistemes de ribera i la seva flora i fauna associades.
Si es confirma tot el que s'acaba de dir, seria del tot inadmissible que un ajuntament inclòs dins els límits del Parc hagués decidit, unilateralment, una actuació tan desencertada com aquesta sense que els òrgans de gestió de l'espai natural hagin estat prèviament informats i saltant-se el procediments legals i administratius establerts per normativa. Si realment hi havia algun arbre que fes perillar algun habitatge això s'hauria d'haver valorat de forma rigorosa; la intervenció hauria d'haver estat selectiva i sota la supervisió de corresponent tècnic qualificat.
És per tot plegat que volem expressar el nostre més enèrgic rebuig i protesta a la manera com s'ha produït aquesta injustificada tala d'arbres. Demanem que el Parc exigeixi les responsabilitats que pertoqui als seus promotors i que, amb les despeses al càrrec d'ells, es duguin les actuacions necessàries per a la restauració de l'indret. Com a primera mesura de caràcter immediat, que es retiri el brancatge que ha quedat estès a les ribes de la riera.
.jpg)
1 comentari:
Cal dir que en aquest tram de riera també hi havia alguns peus d’arbres autóctons, com oms, álbers i algun vern. A part de les espécies d’arbres, també cal tenir en compte que sota seu s’hi trobaven diferents espécies herbácies própies dels boscos humits i que a la terra baixa només es fan dins els boscos de ribera, com el polístic (Polystichum setiferum), la gatassa (Ranunculus ficaria), la viola silvestre (Viola sylvestris), la consolda (Symphytum tuberosum), i moltes d’altres.
Al eliminar la coberta arbória que donava ombra al sotabosc, el més probable es que en aquest indret s’estableixi una bardissa que acabi d’ofegar totes aquestes espécies, de manera que és d’esperar una simplificació de l’hábitat.
Deixant de banda que el tram talat tingués o no una elevadísima qualitat del bosc de ribera, fets com aquests ens demostren que en el futur actuacions com aquesta es podrien donar també en d’altres indrets millor conservats, amb el simple pretext de la caiguda d’arbres sobre edificacions o arguments similars. Tal com ja s’ha produit en d’altres punts del municipi de Tordera…
Miquel
Publica un comentari a l'entrada