Niu i posta de Cuereta Blanca (Motacilla alba) fet amb pel i plomes, en uns conreus prop de la Tordera.
dilluns, 17 d’abril del 2017
Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 16/4/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions i fotografies de l'Arnau Tolrà d'aquest diumenge 16/4/2017 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...
2 Barbs de muntanya (Barbus meridionalis)
1 Arpella vulgar (Circus aeruginosus) femella 2n any caçant...
1 Milà negre (Milvus migrans)...
Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus), Atac a M.alba
2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
mínim 7 Xots (Otus scops), territoris ocupats
Mussols comuns (Athene noctua)
Cornelles negres (Corvus corone)
mínim 11 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
femella amb 7 polls al curs principal
2 Trobats (Anthus campestris)
1 Hortolà (Emberiza hortulana)...
3 Terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla)...
5 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe), 4 mascles i 1 femella...
3 Corriols petits (Charadrius dubius)
Alimentant-se als conreus, amb les terreroles.
unes 5 Cotolius (Lullula arborea)
unes 10 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
1 Titella (Anthus pratensis)
2 Cueretes grogues (Motacilla flava)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 10 Trists (Cisticola juncidis)
3 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)...
7 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Una parella amb 3 polls envolats + parella
1 Guatlla (Coturnix coturnix)
Aixecada, per una guineu, d'un petit guaret.
1 Faisà (Phasianus colchicus)
mínim 4 Perdius roges (Alectoris rufa)...
1 Cucut (Cuculus canorus)
1 Puput (Upupa epops)
uns 15 Abellerols (Merops apiaster)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Picots verds (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Colom roquer (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
unes 10 Grives (Turdus viscivorus)
uns 5 Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Ballesters (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
uns 15 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
uns 20 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
3 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
4 Mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli)
Mascles cantant des de plantació de radiata
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
mínim 30 Pardals roquers (Petronia petronia)
2 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 6 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Arnau Tolrà
2 Barbs de muntanya (Barbus meridionalis)
1 Arpella vulgar (Circus aeruginosus) femella 2n any caçant...
1 Milà negre (Milvus migrans)...
Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus), Atac a M.alba
2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
mínim 7 Xots (Otus scops), territoris ocupats
Mussols comuns (Athene noctua)
Cornelles negres (Corvus corone)
mínim 11 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
femella amb 7 polls al curs principal
2 Trobats (Anthus campestris)
1 Hortolà (Emberiza hortulana)...
3 Terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla)...
5 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe), 4 mascles i 1 femella...
3 Corriols petits (Charadrius dubius)
Alimentant-se als conreus, amb les terreroles.
unes 5 Cotolius (Lullula arborea)
unes 10 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
1 Titella (Anthus pratensis)
2 Cueretes grogues (Motacilla flava)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 10 Trists (Cisticola juncidis)
3 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)...
7 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Una parella amb 3 polls envolats + parella
1 Guatlla (Coturnix coturnix)
Aixecada, per una guineu, d'un petit guaret.
1 Faisà (Phasianus colchicus)
mínim 4 Perdius roges (Alectoris rufa)...
1 Cucut (Cuculus canorus)
1 Puput (Upupa epops)
uns 15 Abellerols (Merops apiaster)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Picots verds (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Colom roquer (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
unes 10 Grives (Turdus viscivorus)
uns 5 Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Ballesters (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
uns 15 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
uns 20 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
3 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
4 Mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli)
Mascles cantant des de plantació de radiata
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
mínim 30 Pardals roquers (Petronia petronia)
2 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 6 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Arnau Tolrà
Riu Tordera a Hostalric 16/4/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest diumenge 16/4/2017 al riu Tordera a Hostalric...
uns 100 Verons (Phoxinus sp.)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) pescant
1 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Comentari : Aturat a un A.negundo
1 Agró roig (Ardea purpurea)
uns 5 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
uns 10 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
uns 100 Verons (Phoxinus sp.)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) pescant
1 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Comentari : Aturat a un A.negundo
1 Agró roig (Ardea purpurea)
uns 5 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
uns 10 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Pla del Repiaix (Breda) 16/4/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà al Pla del Repiaix (Breda) d'aquest diumenge 16/4/2017...
unes 5 larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
uns 125 capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)
uns 50 capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)
uns 550 capgrossos de Gripau comú (Bufo spinosus)
Comentari: Riera carregada de capgrossos abans de l'abocament residual de l'EDAR de Breda. Després d'aquest, ni un.
mínim 4 Arlequins (Zerynthia rumina)...
1 Mussol banyut (Asio otus)
2 Cucuts (Cuculus canorus)
Abellerols (Merops apiaster)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
uns 15 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 6 Cruixidells (Emberiza calandra)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà
unes 5 larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
uns 125 capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)
uns 50 capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)
uns 550 capgrossos de Gripau comú (Bufo spinosus)
Comentari: Riera carregada de capgrossos abans de l'abocament residual de l'EDAR de Breda. Després d'aquest, ni un.
mínim 4 Arlequins (Zerynthia rumina)...
1 Mussol banyut (Asio otus)
2 Cucuts (Cuculus canorus)
Abellerols (Merops apiaster)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
uns 15 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 6 Cruixidells (Emberiza calandra)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà
Brunzinant allà on l'agricultura extensiva es manté insubmisa a la reindustralització i suburbanització.
Emberiza calandra, Plans de Breda.
Invasió d'arlequins (Zerynthia rumina) als erms dels amenaçats espais agrícoles de Breda, fora del seu hàbitat de cria,
Debat Públic el dijous 20 d’abril per parlar de Territori, Càmpings i Turisme. 17/4/2017 Ajuntament de Blanes
A afegir a l'entrada...
Sobre la legalització dels càmpings de Blanes 15/4/2017
Amb 3 dies de marge entre l'anunci i el debat... no està malament, oi?...
Debat Públic el dijous 20 d’abril per parlar de Territori, Càmpings i Turisme
Ajuntament de Blanes 17/4/2017
Blanes, vista des de Sant Joan
L’objectiu és fer un debat públic obert a tothom que hi estigui interessat, i que es pugui comptar amb la màxima participació possible. Per aquest motiu, tindrà lloc al Teatre de Blanes aquest dijous 20 d’abril, i s’ha fixat perquè comenci a les 20’30 h del vespre. El què es pretén és donar tota la informació referent a dos temes que des de l’Ajuntament es considera que tenen a veure amb el present i futur de la planificació urbana del municipi, afecta un dels sectors econòmics més destacats i, per afegit, és decisiu de cara al model de poble pel qual es vol apostar de cara als propers anys.
A debat el Territori, Càmpings i Turisme de Blanes
L’espai de debat públic, que es presenta sota la fórmula genèrica de participació ciutadana A Debat, abastarà diversos aspecte. Per això hi haurà la participació d’entesos en els principals eixos del tema a tractar: urbanisme, territori, turisme i medi ambient. Entre els convidats com a ponents es compta amb la participació d’Esteve Corominas, urbanista i redactor del POUM de Blanes de l’any 2010, així com de la modificació que s’ha treballat els darrers mesos.
Càmpings de Blanes, aquesta Setmana Santa
D’altra banda, també hi haurà un representant de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres entesos en la matèria. Atès que la problemàtica dels càmpings ha generat des de fa mesos un gran interès i, per afegit, una intensa controvèrsia política, s’espera que el debat atregui un gran nombre de públic, motiu pel qual s’ha triat el Teatre de Blanes, que previsiblement s’omplirà.
Suport de l’equip de periodistes del programa Es Dijous
Per organitzar el debat, l’Ajuntament de Blanes ha demanat el suport de l’equip de periodistes del programa Es Dijous, el magazine informatiu que s’emet mensualment per Ràdio Blanes. Es tracta del mateix grup de professionals que ja es van encarregar de l’organització de l’Audiència Pública sobre els Pressupostos 2017 del desembre passat.
Marc Romero, Jordi Grau i Valentí Hinarejos s’estan encarregant de preparar la informació introductòria que servirà per centrar els principals eixos del debat al seu inici. A partir d’aquí, s’aniran plantejant als ponents la diversitat de matèries a tenir en compte, deixant també la part final de l’acte amb un torn obert de preguntes perquè el públic pugui interactuar amb els diferents ponents.
Programa "Es Dijous"
Val a dir que el debat s’emetrà en directe per Ràdio Blanes, amb una previsió que s’allargui fins a 2/4 d’11 de la nit, si bé en cas que l’interès de l’acte faci aconsellable allargar-lo, pot arribar a tancar-se el torn inclús fins a les 11. Tanmateix, l’acte es gravarà íntegrament i es podrà visionar posteriorment a través del canal de TV Blanes: https://www.youtube.com/user/televisioblanes
Aprovació inicial del nou POUM la setmana vinent
El debat d’aquest dijous se celebrarà tot just una setmana abans que l’aprovació inicial del nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal es porti al Ple Municipal d’aquest mes d’abril, convocat pel dia 27. Precisament dues hores i mitja abans que comenci l’acte públic al Teatre de Blanes, s’haurà celebrat la Comissió Informativa on s’informarà d’aquest punt inclòs a l’ordre del dia de la sessió plenària.
La reunió prèvia al ple, on estan representats tots els grups polítics municipals, donarà a conèixer tots els detalls sobre la proposta de l’equip de govern d’incloure la regularització de la situació dels càmpings. Aquesta possibilitat va quedar oberta el juliol del 2014, a través del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, que permet la continuïtat de les instal·lacions i construccions existents, fruit de l’ampliació dels establiments turístics.
Cal recordar que la modificació del POUM que es porta al ple municipal ha estat necessària a causa que, després de l’aprovació que es va fer l’any 2010, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar el març del 2015 un recurs contenciós administratiu. El va interposar l’Associació de Càmpings de Blanes, i va provocar que el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal es declarés nul. El setembre del 2015, l’Ajuntament ja va acordar iniciar els treballs previs de revisió del POUM que culminen ara.
Sobre la legalització dels càmpings de Blanes 15/4/2017
Amb 3 dies de marge entre l'anunci i el debat... no està malament, oi?...
Debat Públic el dijous 20 d’abril per parlar de Territori, Càmpings i Turisme
Ajuntament de Blanes 17/4/2017
El debat es farà a les 20’30 h al Teatre de Blanes, i té com a rerefons la modificació del POUM que es porta al ple d’aquest mes i la possibilitat de regularitzar la situació d’alguns càmpings
L’Ajuntament de Blanes ha organitzat per aquest proper dijous 20 d’abril un debat públic sobre la modificació del Pla d’Ordenació Urbanístic Muncipal (POUM) i la regularització d’alguns càmpings que no s’ajusten a la normativa des de fa 20 anys, al haver ampliat les instal·lacions en terrenys que no tenen aquests usos. Atès que els dos temes són d’interès per a tota la ciutadania, el consistori blanenc ha entès que calia fer un acte públic per tractar-los.
Blanes, vista des de Sant Joan
A debat el Territori, Càmpings i Turisme de Blanes
L’espai de debat públic, que es presenta sota la fórmula genèrica de participació ciutadana A Debat, abastarà diversos aspecte. Per això hi haurà la participació d’entesos en els principals eixos del tema a tractar: urbanisme, territori, turisme i medi ambient. Entre els convidats com a ponents es compta amb la participació d’Esteve Corominas, urbanista i redactor del POUM de Blanes de l’any 2010, així com de la modificació que s’ha treballat els darrers mesos.
Càmpings de Blanes, aquesta Setmana Santa
Suport de l’equip de periodistes del programa Es Dijous
Per organitzar el debat, l’Ajuntament de Blanes ha demanat el suport de l’equip de periodistes del programa Es Dijous, el magazine informatiu que s’emet mensualment per Ràdio Blanes. Es tracta del mateix grup de professionals que ja es van encarregar de l’organització de l’Audiència Pública sobre els Pressupostos 2017 del desembre passat.
Marc Romero, Jordi Grau i Valentí Hinarejos s’estan encarregant de preparar la informació introductòria que servirà per centrar els principals eixos del debat al seu inici. A partir d’aquí, s’aniran plantejant als ponents la diversitat de matèries a tenir en compte, deixant també la part final de l’acte amb un torn obert de preguntes perquè el públic pugui interactuar amb els diferents ponents.
Programa "Es Dijous"
Aprovació inicial del nou POUM la setmana vinent
El debat d’aquest dijous se celebrarà tot just una setmana abans que l’aprovació inicial del nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal es porti al Ple Municipal d’aquest mes d’abril, convocat pel dia 27. Precisament dues hores i mitja abans que comenci l’acte públic al Teatre de Blanes, s’haurà celebrat la Comissió Informativa on s’informarà d’aquest punt inclòs a l’ordre del dia de la sessió plenària.
La reunió prèvia al ple, on estan representats tots els grups polítics municipals, donarà a conèixer tots els detalls sobre la proposta de l’equip de govern d’incloure la regularització de la situació dels càmpings. Aquesta possibilitat va quedar oberta el juliol del 2014, a través del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, que permet la continuïtat de les instal·lacions i construccions existents, fruit de l’ampliació dels establiments turístics.
Cal recordar que la modificació del POUM que es porta al ple municipal ha estat necessària a causa que, després de l’aprovació que es va fer l’any 2010, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar el març del 2015 un recurs contenciós administratiu. El va interposar l’Associació de Càmpings de Blanes, i va provocar que el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal es declarés nul. El setembre del 2015, l’Ajuntament ja va acordar iniciar els treballs previs de revisió del POUM que culminen ara.
diumenge, 16 d’abril del 2017
Pradell de Trèvol blanc (Trifolium nigrescens) al Pla de la Verneda (Sant Celoni) 16/4/2017 Pastor de Morella. Font: Twitter.com
Pradell #trèvol #Trifolium nigrescens (crec) plana d'inundació la #Tordera prop de la #Batllòria Quan podrem captar olors amb la càmera?! 
Arenys de Munt 14/4/2017 Hugo Framis. Font: ornitho.cat
Observacions d'Hugo Framis d'aquest divendres 14/4/2017 a Arenys de Munt...
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Cucut (Cuculus canorus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Hugo Framis
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Cucut (Cuculus canorus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Hugo Framis
Quatre gotes el vespre del passat dissabte 15/4/2017
Poca precipitació a la Baixa Tordera i concentrada a l'interior (a la costa amb prou feina es va mullar el terra) la del passat dissabte 15/4/2017 al vespre...
1.0 mm a Sant Celoni
2.0 mm a Breda
0.6 mm a Tordera
2.0 mm a Lloret de Mar
0.2 mm a Arenys de Munt
0.4 mm a Vallgorguina
Orquídies a Montpalau (Tordera-Pineda de Mar) 2/4/2017 Delegació de la Serralada Litoral Central - ICHN. Font: Facebook.com
ORQUÍDIES DEL MARESME.
Gran afluència de públic a la sortida conjunta entre el GOC i la Delegació aquest mati al turó de Montpalau
Gran afluència de públic a la sortida conjunta entre el GOC i la Delegació aquest mati al turó de Montpalau
Cephalanthera longifolia...
Ophrys forestieri...
Sobre el terratrèmol i les rèpliques del dissabte 15/4/2017
Ampliació de l'entrada...
Terratrèmol de magnitud 3.8 (i rèplica 2.9) a la Selva 15/4/2017 ICGCat
Declaracions de la sismòloga Sara Figueras sobre el terratrèmol de 3,8 graus a la Selva
Telenotícies TV3 15/4/2017
Cap a dos quarts de dues del migdia s'han sentit els efectes d'un terratrèmol de 3,8 de magnitud a la comarca de la Selva. L'epicentre s'ha detectat a Riudarenes, a 5 quilòmetres al sud de Santa Coloma de Farners. No hi ha hagut danys personals ni materials, però el telèfon 112 ha rebut 45 trucades. La Selva és en un extrem d'una de les zones de Catalunya amb més sismicitat.
Un seismo de 3,8 grados con epicentro en Sils se percibe en la Selva y las comarcas vecinas
Blanesaldia.com
A las 13 horas y 4 minutos de hoy se producido un terremoto de 3,8 grados de intensidad de la escala sismológica Richter que se ha notado en poblaciones de la comarcas de la Selva, Baix Empordà, Gironés y Maresme. Se trata del seismo más fuerte de los últimos 18 meses, periodo de tiempo en que se han producido tres terremotos de escasa intensidad.
El seismo, que no ha producido daños materiales, se ha localizado entre los municipios de Sils y Santa Coloma de Farners, a una profundidad 5 kilómetros, considerada relativamente próxima a la superficie. Esta circunstancia ha posibilitado que el terremoto se haya percibido en muchas zonas a ras de suelo y en los primeros pisos de bloques de viviendas, con lo cual que han sido muchas miles de personas las que lo han percibido.
Además, la duración ha sido muy breve, apenas uno o dos segundos. Los testigos que han manifestado sus sensaciones en las redes sociales y medios de comunicación han explicado que han percibido un brusco movimiento, moderadamente intenso pero sin continuidad.
AMPLIACIÓN (18:25h)
La Generalitat de Catalunya informa que el epicentro del seismo se ha localizado en el término municipal de Riudarenes, población colindante con Sils, donde se situó inicialmente. El teléfono de emergencias 112 ha recibido llamadas telefónicas de personas que han sentido el seismo de las siguientes poblaciones, figurando entre paréntesis el snúmero de llamadas:
Maçanet de la Selva (Selva): 13 trucades
Vidreres (Selva): 4
Blanes (Selva): 4
Sant Joan Despí (Baix Llobregat): 4
Sant Celoni (Vallès Oriental): 4
Pineda de Mar (Maresme): 3
Vilassar de Dalt (Maresme): 3
Molins de Rei (Baix Llobregat): 1
Canet de Mar (Maresme): 1
Barcelona (Barcelonès): 1
Argentona (Maresme): 1
Badalona (Barcelonès): 1
Palafolls (Maresme): 1
Sant Andreu Salou (Gironès): 1
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): 1
Tordera (Maresme): 1
Cervera (Segarra): 1
Terratrèmol de magnitud 3.8 (i rèplica 2.9) a la Selva 15/4/2017 ICGCat
Declaracions de la sismòloga Sara Figueras sobre el terratrèmol de 3,8 graus a la Selva
Telenotícies TV3 15/4/2017
Cap a dos quarts de dues del migdia s'han sentit els efectes d'un terratrèmol de 3,8 de magnitud a la comarca de la Selva. L'epicentre s'ha detectat a Riudarenes, a 5 quilòmetres al sud de Santa Coloma de Farners. No hi ha hagut danys personals ni materials, però el telèfon 112 ha rebut 45 trucades. La Selva és en un extrem d'una de les zones de Catalunya amb més sismicitat.
Un seismo de 3,8 grados con epicentro en Sils se percibe en la Selva y las comarcas vecinas
Blanesaldia.com
A las 13 horas y 4 minutos de hoy se producido un terremoto de 3,8 grados de intensidad de la escala sismológica Richter que se ha notado en poblaciones de la comarcas de la Selva, Baix Empordà, Gironés y Maresme. Se trata del seismo más fuerte de los últimos 18 meses, periodo de tiempo en que se han producido tres terremotos de escasa intensidad.
El seismo, que no ha producido daños materiales, se ha localizado entre los municipios de Sils y Santa Coloma de Farners, a una profundidad 5 kilómetros, considerada relativamente próxima a la superficie. Esta circunstancia ha posibilitado que el terremoto se haya percibido en muchas zonas a ras de suelo y en los primeros pisos de bloques de viviendas, con lo cual que han sido muchas miles de personas las que lo han percibido.
Además, la duración ha sido muy breve, apenas uno o dos segundos. Los testigos que han manifestado sus sensaciones en las redes sociales y medios de comunicación han explicado que han percibido un brusco movimiento, moderadamente intenso pero sin continuidad.
AMPLIACIÓN (18:25h)
La Generalitat de Catalunya informa que el epicentro del seismo se ha localizado en el término municipal de Riudarenes, población colindante con Sils, donde se situó inicialmente. El teléfono de emergencias 112 ha recibido llamadas telefónicas de personas que han sentido el seismo de las siguientes poblaciones, figurando entre paréntesis el snúmero de llamadas:
Maçanet de la Selva (Selva): 13 trucades
Vidreres (Selva): 4
Blanes (Selva): 4
Sant Joan Despí (Baix Llobregat): 4
Sant Celoni (Vallès Oriental): 4
Pineda de Mar (Maresme): 3
Vilassar de Dalt (Maresme): 3
Molins de Rei (Baix Llobregat): 1
Canet de Mar (Maresme): 1
Barcelona (Barcelonès): 1
Argentona (Maresme): 1
Badalona (Barcelonès): 1
Palafolls (Maresme): 1
Sant Andreu Salou (Gironès): 1
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): 1
Tordera (Maresme): 1
Cervera (Segarra): 1
Confirmació de #Terratrèmol de magnitud 2.4 a Selva (rèplica) http://dlvr.it/NvDhdy
Confirmació de #Terratrèmol de magnitud 2.9 a Selva (rèplica) http://dlvr.it/NvDl9F
Algunes notícies per llegir 14-16/4/2017...
Donde llovió menos del 50% el verano pasado, los bosques sufrieron más decaimiento. #DeBosCat http://ow.ly/PXWG308ZTrr
La sequía estival de 2016 afecta a un 2,2% de los bosques catalanes
CREAF 14/4/2017
Casi un 60% de las zonas forestales afectadas por la sequía corresponden a afectaciones nuevas del año 2016. Cerca del 75% de los bosques que se han visto afectados se encuentran en zonas donde llovió menos de la mitad de lo habitual. El Pallars Jussà, Anoia y la Alta Ribagorça son las comarcas más afectadas. Por especies, los robles y las encinas son los más perjudicados.
Bosque de encinas y robles afectado por la sequía, Osona. Fuente: Agents Rurals
El CREAF ha presentado el informe anual DeBosCat del 2016, un año especialmente cálido y seco durante el verano y bastante complicado para los bosques catalanes. Desde el 2012 la afectación no era tan severa, por lo que 2016 revierte la tendencia de recuperación de los bosques. Este año, el 2,2% (30.051 ha) de la superficie boscosa de Cataluña presenta mortalidad, decoloración o defoliación de los árboles. “No es un porcentaje muy elevado, pero sí es una tasa bastante más alta que en los últimos años. Si se fuera repitiendo cada año y no se recuperaran entonces sí que tendremos que preocuparnos”, explica Mireia Banqué, coordinadora del proyecto en el CREAF.
El informe DeBosCat, la Red de monitorización del estado de los bosques de Cataluña, revela que, de las 30.000 hectáreas afectadas en toda Cataluña, cerca de un 60% (unas 17.500 ha) son nuevas, no presentaban afectación del año anterior. El resto, son hectáreas que ya se encontraban también afectadas en 2015. “Esto se debe a que el 2016 ha sido un año seco y cálido en la mayor parte del territorio”, comenta Banqué. Esta diferencia respecto a los últimos años se nota especialmente en comarcas como la Noguera, Baix Empordà y el Berguedà, donde las zonas afectadas han aumentado mucho en 2016.
Encina con parte del follaje seco. Autora: Mireia Banqué
La mayoría de bosques afectados se encuentran en zonas donde ha llovido muy por debajo del promedio
Las zonas de Cataluña donde el verano ha sido anormalmente seco son las que concentran una mayor superficie de bosques afectados. “En los lugares donde ha llovido menos de la mitad de lo habitual es donde está casi el 75% de la superficie forestal afectada”, comenta Banqué.
Mapa del porcentaje de precipitación acumulada durante el verano de 2016 respecto a la media climática (1961 a 1990). Sobrepuestas en azul, las zonas de bosque afectadas en 2016. Fuente: DeBosCat
La mitad norte de Cataluña es la que concentra la mayor afectación, como ya ha ocurrido otros años. Esto se debe a que en la mitad sur hay menos bosques y éstos están dominados por especies mediterráneas más resistentes a la sequía, como el pino blanco.
Por comarcas, el Pallars Jussà (7.000 ha), Anoia (3.700 ha) y la Noguera (3.600 ha) son las que presentan una mayor superficie de bosque afectada. Y especialmente la sierra del Montsec, entre el Pallars Jussà y la Noguera, se encuentra bastante afectada.
Gráfico con las hectáreas de afectación por comarcas. En azul, la superficie afectada durante el 2016; en naranja, la superficie de bosque que ya estaba afectada en años anteriores. Fuente: DeBosCat
Los árboles de hoja ancha son los más afectados por la sequía
El 75% de los árboles afectados por la sequía estival de 2016 corresponden a especies de frondosas, con hoja plana y ancha. Cerca del 7% de los robledales, el 5% de los hayedos y el 2,5% de los encinares de Cataluña muestran síntomas de decaimiento. En cuanto a las coníferas, que tienen hojas en forma de aguja, el 5% de los bosques de pino piñonero de Cataluña están afectados por la sequía, unas 1.700 hectáreas, casi tantas como las afectadas de pino albar (2.000 ha).
Superficie afectada total, nueva y antigua de frondosas y coníferas. Fuente: DeBosCat
En cambio, las bosques de coníferas presentan mucha menos superficie afectada. La estrategia de los pinos para aguantar las condiciones adversas es diferente, por lo general no pierden todas las hojas, excepto en casos de mucha sequía, como ha ocurrido este año. “La afectación de los pinos se ve a más largo plazo, y cuando sucede, ya no se recuperan”, alerta la investigadora del CREAF.
Gráfico con las hectáreas de afectación por especies. En azul, la superficie afectada durante el 2016; en naranja, la superficie de cada especie que ya estaba afectada en años anteriores. Fuente: DeBosCat. * Incluye las especies de roble pubescente, roble cerrioide y quejigo.
El DeBosCat es un seguimiento anual del estado de los bosques catalanes en relación a la afectación por sequía. Es un proyecto que promueve el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación y que coordina el CREAF, y donde el cuerpo de Agentes Rurales proporciona los datos que recoge sobre el terreno. El muestreo se lleva a cabo desde 2010, cada septiembre, justo después de la época más crítica de calor estival y pocas precipitaciones, y antes del inicio de la pérdida de hojas de los caducifolios.
El objetivo de los impulsores es ser capaces de detectar qué zonas y qué especies son más vulnerables a los efectos de la sequía, un fenómeno que parece que irá en aumento en frecuencia e intensidad. De este modo, se dispondrá de información para diseñar estrategias de gestión que ayuden a los gestores a adaptar los bosques al cambio climático. “Conociendo qué especies y qué zonas son más vulnerables podremos pensar dónde es más conveniente invertir esfuerzos”, concluye Mireia Banqué.
Haya gravemente afectada por la sequía, Montseny. Autora: Mireia Banqué
BLANES - Amplio reportaje gráfico sobre las obras de urbanización del Plan Parcial Costa Brava http://www.blanesaldia.com/blanes/31010-avanzan-las-obras-de-urbanizacion-del-plan-parcial-costa-brava-de-blanes/#more-31010 … …
Avanzan las obras de urbanización del Plan Parcial Costa Brava de Blanes
Blanesaldia.com 16/4/2017
Las obras comenzaron a principios del pasado mes de febrero y en solo dos meses y medio ya se empiezan a percibir importantes cambios en la fisonomía de los terrenos del plan parcial. En las obras se invertirán 8,85 millones de euros en dos fases. La previsión es que las obras finalicen a finales de 2018 o principios de 2019.
Fotos: Blanesaldia.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
