dilluns, 15 de maig del 2017

Illa del riu (Tordera) 15/5/2017


Aquest matí pel pipican de Tordera... perdó... volia dir per la bassa del Life i camps propers de l'illa del riu (Tordera)...

1 Gripau comú (Bufo spinosus)
unes 10 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis) escoltades
desenes de Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) escoltades

1 Serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) adult
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

mínim 11 Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)

2 Teixidors (Remiz pendulinus)
1 volant amb plomissol d'àlber (crec) al bec però ni he vist cap niu ni he aconseguit veure a on es fiquen
1 Aligot comú (Buteo buteo)
5 Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 1 Xot (Otus scops)
1 Cornella negra (Corvus corone)
4 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos), 2 parelles
1 Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
mínim 3 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 2 Rasclons (Rallus aquaticus)
Trists (Cisticola juncidis)
2 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), aixecat
mínim 7 Oriols (Oriolus oriolus)
1 Cucut (Cuculus canorus)
2 Abellerols (Merops apiaster)
1 Puput (Upupa epops)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 Picots verds (Picus viridis)
uns 8 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 Tudó (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 Tórtores (Streptopelia turtur)
3 Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
2 Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
mínim 5 Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
unes 10 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
unes 10 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
4 Mallerengues carboneres (Parus major)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
2 Mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
mínim 5 Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Falciots negres (Apus apus)

Gripau comú (Bufo spinosus)...

Algunes imatges de l'illa del riu (Tordera)...

Riu Tordera al seu pas pel Torho (Tordera) 15/5/2017


Aquest matí en ullada ràpida a la Tordera al seu pas pel Torho (Tordera)...

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

1 Milà negre (Milvus migrans) riu amunt
4 Corriols petits (Charadrius dubius)
2 parelles a 2 sorrals diferents. 1 covant al terra
2 Perdius roges (Alectoris rufa)
no volen tot i estar a prop, possible niu proper
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Tudons (Columba palumbus)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Picot verd (Picus viridis)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)

Corriol petit (Charadrius dubius)...

Algunes imatges de la Tordera a l'alçada del Torho (Tordera)...

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines 15/5/2017 CREAF

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines
CREAF 15/5/2017

Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d’alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez.

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint  en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut  a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació:  “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur.

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas.

Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

Article de referència:
Vayreda, J., Martinez-Vilalta J., Gracia, M., Canadell, J.G. i Retana, J. (2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394

Els dies 20 i 21 de maig es podrà adquirir amb l’ARA el desplegable ‘Papallones de Catalunya’ 14/5/2017 Ara.cat


De l’arlequí a la cleòpatra: les papallones tenen nom
Ara.cat 14/5/2017

Els dies 20 i 21 de maig es podrà adquirir amb l’ARA el desplegable ‘Papallones de Catalunya’

La guia Papallones de Catalunya recull més de 100 espècies diürnes d’aquest insecte. / CONSTANTÍ STEFANESCU / TONI LLOBET

Catalunya té una de les faunes més riques en papallones del continent europeu. Ho mostra la guia il·lustrada Papallones de Catalunya, un desplegable plastificat que es podrà adquirir amb l’ARA per només 5 euros el dissabte 20 i el diumenge 21 de maig. En total hi apareixen més de 100 espècies diürnes. “Són les espècies que la gent pot veure amb més probabilitat. Les més comunes i les més representatives de cada hàbitat”, explica Constantí Stefanescu, expert en papallones i coautor de la guia. “Es tracta d’una eina per iniciar-se en el món de les papallones. Per poder-ne dir alguna cosa més que «És blanca» o «Té molts colors»”. De fet, l’autor explica que els noms populars en català que apareixen a la guia només existeixen des de fa cinc anys, abans només tenien nom científic. “Amb un equip d’experts ens vam reunir durant dos o tres anys per decidir-los. Volíem que aportessin una informació sobre les espècies, per això vam triar noms com ara la migradora dels cards o la blaveta de l’heura -explica-. Crec que ajuden molt a popularitzar aquests insectes”. Ara aquests noms ja s’han incorporat al Termcat.

A més de la seva denominació, la guia també recull l’hàbitat de cada espècie, el període de vol, l’altitud a la qual s’enlairen i les plantes de les quals s’alimenten les erugues, entre d’altres. “Les papallones tenen una gran vinculació i dependència amb el medi ambient. Conèixer el seu hàbitat pot facilitar molt la recerca”, assegura l’expert.

El repte de dibuixar-les

Per la seva banda, Toni Llobet, il·lustrador de la guia, explica que el tríptic té un objectiu divulgatiu. “Per això hem intentat que fos molt visual, amb dibuixos i icones”. Llobet comenta que ha sigut un repte dibuixar aquests insectes. “Primer pels estampats, perquè hem volgut ser molt precisos. Però també perquè les hem volgut dibuixar vives, igual que les trobem a la natura. N’hi ha que es posen amb les ales més obertes i d’altres més tancades. I en algunes fins i tot els canvien els colors segons la llum. Són com petites obres d’orfebreria”.