dilluns, 15 de maig de 2017

Els dies 20 i 21 de maig es podrà adquirir amb l’ARA el desplegable ‘Papallones de Catalunya’ 14/5/2017 Ara.cat


De l’arlequí a la cleòpatra: les papallones tenen nom
Ara.cat 14/5/2017

Els dies 20 i 21 de maig es podrà adquirir amb l’ARA el desplegable ‘Papallones de Catalunya’

La guia Papallones de Catalunya recull més de 100 espècies diürnes d’aquest insecte. / CONSTANTÍ STEFANESCU / TONI LLOBET

Catalunya té una de les faunes més riques en papallones del continent europeu. Ho mostra la guia il·lustrada Papallones de Catalunya, un desplegable plastificat que es podrà adquirir amb l’ARA per només 5 euros el dissabte 20 i el diumenge 21 de maig. En total hi apareixen més de 100 espècies diürnes. “Són les espècies que la gent pot veure amb més probabilitat. Les més comunes i les més representatives de cada hàbitat”, explica Constantí Stefanescu, expert en papallones i coautor de la guia. “Es tracta d’una eina per iniciar-se en el món de les papallones. Per poder-ne dir alguna cosa més que «És blanca» o «Té molts colors»”. De fet, l’autor explica que els noms populars en català que apareixen a la guia només existeixen des de fa cinc anys, abans només tenien nom científic. “Amb un equip d’experts ens vam reunir durant dos o tres anys per decidir-los. Volíem que aportessin una informació sobre les espècies, per això vam triar noms com ara la migradora dels cards o la blaveta de l’heura -explica-. Crec que ajuden molt a popularitzar aquests insectes”. Ara aquests noms ja s’han incorporat al Termcat.

A més de la seva denominació, la guia també recull l’hàbitat de cada espècie, el període de vol, l’altitud a la qual s’enlairen i les plantes de les quals s’alimenten les erugues, entre d’altres. “Les papallones tenen una gran vinculació i dependència amb el medi ambient. Conèixer el seu hàbitat pot facilitar molt la recerca”, assegura l’expert.

El repte de dibuixar-les

Per la seva banda, Toni Llobet, il·lustrador de la guia, explica que el tríptic té un objectiu divulgatiu. “Per això hem intentat que fos molt visual, amb dibuixos i icones”. Llobet comenta que ha sigut un repte dibuixar aquests insectes. “Primer pels estampats, perquè hem volgut ser molt precisos. Però també perquè les hem volgut dibuixar vives, igual que les trobem a la natura. N’hi ha que es posen amb les ales més obertes i d’altres més tancades. I en algunes fins i tot els canvien els colors segons la llum. Són com petites obres d’orfebreria”.