divendres, 17 de febrer del 2017

Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografies de l'Enric Badosa d'aquest dimecres 15/2/2017 a Sant Iscle de Vallalta...

3 + 1 Tritons verds (Triturus marmoratus)...


7 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)...


2 Gripaus comuns (Bufo spinosus)
3 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

1 Tritó crestat (Triturus cristatus), 1er per a Catalunya...

Tritó crestat (Triturus cristatus) a Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa

Treuen del medi natural el Tritó crestat (Triturus cristatus) de Sant Iscle de Vallalta 16/2/2017 Enric Badosa


Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

dijous, 16 de febrer del 2017

Treuen del medi natural el Tritó crestat (Triturus cristatus) de Sant Iscle de Vallalta 16/2/2017 Enric Badosa

Tritó verd (Triturus marmoratus), autòcton, i Tritó crestat (Triturus cristatus), exòtic, de Sant Iscle de Vallalta. Fotografia: Diego Martínez

Avui en Diego Martínez (herpetòleg del Departament) ha tret del medi natural el Tritó crestat (Triturus cristatus) de Sant Iscle de Vallalta fotografiat ahir per l'Enric Badosa...

Tritó crestat (Triturus cristatus) a Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa

Es farà una prospecció pels voltants per localitzar possibles exemplars d'aquesta espècie exòtica.

Més sobre la prolongació de l'autopista C-32 entre Blanes i Tossa de Mar 16/2/2017

'Aturem la C-32' titlla l'alcalde de Lloret de Mar d'indecent i voler confondre la ciutadania
El Gerió Digital 16/2/2017

Asseguren que Dulsat va pressionar empresaris i comerciants a favor del perllongament

L'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (arxiu) © ACN

REDACCIÓ / La Selva / Lloret de Mar

La plataforma Aturem la C-32 ha carregat contra l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, acusant-lo de "manca de decència política" i de "voler confondre la ciutadania donant valor només a l'opinió d'uns quants" per "influir en la justícia" respecte la perllongació de l'autopista fins a Lloret.

L'entitat assegura que el batlle va insistir als gremis d'empresaris hotelers i comerciants del municipi que fessin "propaganda" a favor del projecte per tal de "pressionar des dels mitjans de comunicació" i generar així una corrent d'opinió positiva.

En aquest sentit, expliquen des de la plataforma que la Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de Lloret de Mar han fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic, i de forma urgent, per què es posicionin a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat. "Al nostre entendre darrera d’aquesta pressió i urgència fent posicionar als associats amb un argument fals genera més confusió malintencionada", diuen.

Aturem la C-32 recorda que el recurs presentat per la Plataforma "és en contra del projecte actual i de les irregularitats gravíssimes que conté a nivell ambiental". Amb tot, acusen als consistoris de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i a les entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte "de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori".


Aturem la C-32  denuncia manipulacions de l’Ajuntament de Lloret
Ràdio Palafolls 16/2/2017

La plataforma acusa l’alcade de Lloret, Jaume Dulsat, de “moviments foscos i interessats”  per fer propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32.  La plataforma manté que el consistori ha demanat a gremis d’empresaris d’hotelers i del comerç de Lloret divulguin favorablement les obres del ramal.

 Muntatge del projecte. Aturem la C32

Imatge de la consulta celebrada l’abril del 2016. Aturem la C-32

Aturem la C-32 assegura que fonts properes als gremis els han informat que l’alcalde ha insistit en què necessitaven moviments a favor del projecte per pressionar als mitjans de comunicació.

Des de la plataforma es lamenta la manca de transparència i ho qualifiquen de manca de “decència política i de vergonyós”.

Mantenen que es vol confondre la ciutadania per influir en la justícia. Afirmen que la Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de Lloret ha fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic urgent perquè es posicionin o bé a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat al TSJC.

Aturem la C-32 hi veu pressions de l’Ajuntament per posicionar els associats. Reiteren que no se senten sorpresos per aquestes presumptes manipulacions i els acusa de negar el diàleg i el dret a decidir de la ciutadania.

Tanquen el comunicat defensat el dret de les futures generacions tenen dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del paisatge i denuncia als ajuntaments de Lloret i Tordera i també a les cambres de comerç de voler el ramal per sobre de la protecció de la natura.

Fa uns dies l’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, feia públic que l’ajuntament es personaria al procés judicial del TSJC després que admetés a tràmit el recurs d’Aturem la C-32 amb el que demanava que s’aturés el projecte perquè l’estudi ambiental data del 2000.


La Blanes-LLoret espera destruïr un paratge natural. Sense tenir en compte les alternatives.Tot per reALLARGAR la concessió del MARESME 2021

NdP de la Plataforma. No al perllongament de la C32! Defensem el territori!

L’Ajuntament de Lloret compareixerà per defensar la necessitat de l’autopista
Nova Ràdio lloret 16/2/2017


Arxiu de so

L’Ajuntament de Lloret compareixerà per defensar la necessitat de l’autopista en el procés judicial contra el recurs contenciós administratiu presentat per les entitats contràries al projecte de la C-32.

Jordi Sais, regidor d’acció de govern, recorda que el Consistori no ha canviat la seva postura i, per tant, seguirà defensant la necessitat de la població perquè arribi a la destinació l’autopista C-32.

Davant d’aquest anunci, des de l’oposició ICV-EUiA ha criticat la postura de l’equip de govern. El regidor Miguel Gracia acusa l’equip de govern de ser “fidel servidor dels interessos d’una minoria encapçalada per Abertis” i els critica per no ser de confiança, recordant que en el programa electoral prometien consultar la ciutadania i no ho han complert. El comunicat d’ICV-EUiA també diu, literalment, que “no els sorprèn que no es respecti la consulta realitzada, en què la majoria va dir no a l’autopista”.

Qui també vol deixar clara la seva postura són les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, que fan front comú, atenent les demandes dels empresaris del territori.

En un comunicat, reclamen que s’executi el perllongament de la C-32 perquè consideren que és una obra “essencial i prioritària”. El director de la Cambra de Comerç de Girona, el lloretenc Eduard Torrent, recorda que pràcticament totes les destinacions turístiques de Catalunya tenen millor comunicació amb l’autopista que Lloret.

Els empresaris sostenen que els treballs han de començar aquesta primavera i confien que el TSJC no aturi l’obra de manera cautelar, tot i el recurs presentat.

En un manifest conjunt, les tres cambres recorden que l’any 1988 ja van posar la necessitat d’aquesta obra damunt la taula i afegeixen que és la concessionària Abertis qui assumirà el cost total de l’obra, que supera els 70 milions d’euros.

El comunicat de les cambres de comerç continua i diu que el projecte permetrà descongestionar de forma important la carretera GI-682, per on circulen 25.000 vehicles diaris; també facilitarà les connexions amb el Maresme, el Vallès i el Barcelonès. I precisa que la millora paral•lela de la GI-600 fins a Tordera, i el condicionament del tram de l’N-II de Tordera a Sils, permetran disposar d’una carretera més directa per a veïns, visitants i turistes.


Lloret defensarà al TSJC que la C-32 s'ha d'allargar
El Punt Avui 16/2/2017

Abans que el jutjat decideixi si suspèn l'inici de les obres, el consistori les avala

Una imatge de la consulta ciutadana a Lloret sobre la C-32, l'abril del 2016, i organitzada per entitats. Foto: JOAN SABATER.

J. FERRER - LLORET DE MAR
L'Ajuntament de Lloret compareixerà com a part interessada en el judici pel recurs contra l'allargament de l'autopista C-32 fins al municipi. El regidor de Coordinació de l'equip de govern, Jordi Sais (CiU), confirma que exposaran al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els motius pels quals el consistori considera que s'ha de fer el ramal. La Plataforma Aturem la C-32 va presentar al setembre un recurs contra l'aprovació definitiva del projecte, i el TSJC l'ha admès a tràmit. El jutjat autoritza els ajuntaments de Tordera, Blanes i Lloret a exposar els seus arguments. A Lloret “defensen un projecte que surt des del territori i que ja arrenca fa trenta anys”, explica Sais, que integra un equip de govern format per CiU, el PSC i ERC-Avancem.

Sais va rellevar el dimissionari Joan Gou el mes de setembre passat. Ara també coordina la regidoria d'Ensenyament. Considera que Lloret no té una via ràpida “d'entrada i de sortida” i defensa la necessitat de l'obra, que pagarà Abertis. El regidor no vol restar importància a l'oposició de la ciutadania en la consulta convocada a Blanes i Lloret el 2016.

Sais explica que les formacions que van aconseguir més vots en les municipals del 2007 (CiU, Millor, el PSC, ERC-Avancem i Ciutadans) són les que defensaven la conveniència que s'allargui la C-32, que actualment acaba als límits de Blanes i Tordera. Lamenta que el traçat passi per Sant Pere del Bosc.

Les cambres insisteixen

D'altra banda, les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols consideren essencial l'inici de les obres d'allargament de la C-32 aquesta primavera. Ahir van fer un comunicat de premsa en què demanaven que comencin els treballs a Lloret. Les tres cambres volen fer costat així a sectors empresarials de la Selva Marítima, abans que el TSJC decideixi si suspèn els treballs. El 30 de desembre del 2015 les tres cambres, el grup Fòrum Carlemany i Pimec ja havien qualificat d'“essencial” allargar l'autopista.


Blanesaldia.com 16/2/2017


Les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols han emès un comunicat en el que «consideren essencial l’inici de les obres d’allargament de la C-32 durant aquesta primavera».

D’aquesta forma, fan «costat a les reclamacions dels sectors empresarials d’aquestes localitats costaneres, davant qualsevol dubte que pugui sorgir pel recurs presentat davant el TSJC. Una connexió adequada al volum d’habitants i turistes de la Selva marítima es fa imprescindible».

Les entitats recorden que «en un ple de 1988 la Cambra de Girona va aprovar una proposta on reclamava al govern de Catalunya informació detallada ‘sobre l’estat del projecte i previsions d’execució de l’autovia de la Costa Brava entre Malgrat i Figueres i, especialment, de la circumval·lació de Lloret de Mar’. Han passat prop de 30 anys i la necessitat d’aquesta infraestructura s’ha redoblat».

Les cambres consideren que la prolongació de la C-32 «permetrà millorar la connexió entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar», i que el projecte ha tingut un «dilatat procés de planejament i aprovació amb la intervenció de governs nacionals i municipals de divers color polític». Per tant, afirmen que és un projecte prioritari per a l’economia de la Costa Brava sud.

Imatge virtual d’un tram del projecte

En un altre paràgraf del comunicat argumenten que «aportarà clars avantatges en seguretat, en incorporar una separació per evitar xocs frontals, cosa que permetrà  disminuir l’actual sinistralitat. Representarà una gran millora per a l’agilització  dels desplaçaments al reduir-se pràcticament a la meitat el temps de viatge. Menys temps a la carretera és menys contaminació. Permetrà descongestionar de forma important la carretera GI-682 per la qual circulen 25.000 vehicles diaris. També, facilitarà les connexions amb el Maresme, el Vallès i el Barcelonès».

«Cal recordar que al projecte definitiu ha reduït considerablement l’afectació mediambiental al preveure una secció de 3 carrils que té molt menys impacte global».

Per últim, les tres cambres gironines, afirmen que «aquesta actuació no representarà una nova despesa per a la Generalitat, que difícilment es podria incloure en els pressupostos d’aquests propers anys. És la concessionària Abertis qui assumirà el cost total de l’obra, que supera els 70 milions d’euros».


Ràdio Tordera 16/2/2017


Les tres Cambres de Comerç gironines han reclamat que s’executi el perllongament de la C-32 entre Tordera i Lloret de Mar  perquè és una obra “essencial i prioritària”. Les cambres s’alineen amb els empresaris de la zona i consideren que les obres per allargar l’autopista han de començar aquesta primavera, tot i el recurs interposat davant del TSJC per les entitats contràries. D’entrada, les cambres insisteixen en què la nova carretera millorarà la seguretat viària, reduirà temps de desplaçament i, en conseqüència, també contaminació. Diuen que permetrà descongestionar de forma important la carretera GI-682, per on circulen 25.000 vehicles diaris; també facilitarà les connexions amb el Maresme, el Vallès i el Barcelonès. I precisa: “La millora paral·lela de la GI-600 fins a Tordera, i el condicionament del tram de l’N-II de Tordera a Sils permetrà disposar d’una carretera més directa per a veïns, visitants i turistes”. Les cambres també insisteixen en què el projecte actual redueix l’impacte ambiental (dels dos carrils per sentit es passa a dos de pujada i un de baixada). En aquest sentit, confien –com ja va dir la Generalitat- que l’alt tribunal no suspengui els treballs de manera cautelar mentre resol el contenciós. En un manifest conjunt, les tres cambres recorden que l’any 1988 ja van posar la necessitat d’aquesta obra damunt la taula.




Diferents aus moren accidentades a la carretera però l'alarma es dispara quan aquestes aus que acaben morint a la carretera són alguns dels pocs ducs o òlibes que viuen a la Vall d'Aro. Precisament des del Grup ecologista Natura Sterna denuncien que hi ha 2 punts negres a la C31 en els que reclamen que s'hi actui per minimitzar els accidents mortals d'aquestes aus. Per això han elaborat un estudi juntament amb el departament de Biologia de la Universitat de Girona que fa mig any van fer arribar al servei de Carreteres de la Generalitat. Els dos punts negres són entre Santa Cristina i Sant Feliu i a Calonge a l'alçada del radar.

Més sobre les platges 15 i 16/2/2017...

El desgavell de les nostres platges. La sorra com a recurs balafiat
Naturalistes de Girona 15/2/2017

Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes protectores. El temporal d'aquests darrers dies i l'impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent i immoral de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent. No ho fem gens bé.


Un dels problemes més destacables és l'erosió que pateix el litoral. L'informe realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l'Ebre. El nivell de la mar augmenta a Catalunya de mitjana 3,6cm cada any, perdent cada any les nostres platges entre 60 i 90 centímetres cada any segons la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat ens obliga a replantejar de manera profunda la manera de gestionar les platges a com ho hem fet fins ara.

Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que els nostres municipis, amb el vistiplau o passivitat de la resta d’administracions, duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.

Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges. En aquest sentit, les platges són la punta d’un iceberg que cal gestionar en el seu conjunt protegint de manera molt més radical les praderies submarines d’episodis contaminants, arts de pesca encara legals que arrosseguen al seu perímetre, etc. Aquestes praderies fixen la sorra a la plataforma continental de manera molt eficient.

Les restes marines naturals que arriben a les platges no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar una gran quantitat de sorra que es perd o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.

Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d'Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d'una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes (que no absorbeixen l’energia, sinó que la deriven a altres punts), o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.

El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. A la costa catalana tenim pocs ajuntaments que han començat a posar en pràctica aquesta manera més intel·ligent, eficient i econòmica de gestionar aquest recurs econòmic i social.

També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.

Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral si volem començar a ser part de la solució i no del problema.


Fa unes setmanes vam compartir amb vosaltres l'aparició d'un principi de l'hàbitat de "Cúmuls de fulles i restes de Posidonia oceanica" a la platja de Fenals (https://www.facebook.com/xatrac.org/posts/785853184911659).
Avui, podem observar com de manera artificial l'estem retirant, deixant lloc a una platja lliure de petxines i altres organismes arrossegats pel mar. A partir d'ara trobarem una platja més neta però al mateix temps més pobre en biodiversitat.
Reflexionem doncs: Com volem que siguin les nostres platges?


Insten a deixar a les platges a l'hivern les restes vegetals dels temporals
El Punt Avui 16/2/2017

Restes vegetals a la platja de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge, després del temporal del gener Foto: E.A.

E.A - SANT ANTONI DE CALONGE
La Federació d'Ecologistes de Catalunya, a la qual està adherida Naturalistes de Girona, advoca entre altres mesures pel manteniment de les restes marines naturals que els temporals arrosseguen fins a les platges a l'hivern, com ara algues, troncs i canyes que “no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari”. Argumenten que, “en canvi, generen molts beneficis, com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes l'estructuren i fixen i absorbeixen l'energia mareomotriu”. Actualment, la majoria d'ajuntaments de la costa catalana retiren aquestes restes fora de l'època de bany, però consideren que és una “actuació que no té cap sentit perquè desaprofita el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, cosa que suposa un cost econòmic elevat i insten a no tractar “les platges com si fossin espais artificials estables”.

Les entitats ambientalistes reclamen que en l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català i en els plans d'usos de platges municipals es prenguin mesures per evitar la recessió de la línia de la costa, i posen l'exemple de la platja urbana de la Paella, a Torredembarra, on les restes vegetals estan afavorint la creació d'un sistema de dunes naturals.


Ràdio Arenys 15/2/2017


Com ERC, la senadora d’En  Comú Podem, Maria Freixanet, també ha presentat una moció al senat instant a una acció coordinadora i estructural per a preservar el litoral del Maresme.  També,  ha preguntat per les actuacions que realitzarà el Ministeri de Foment després dels darrers temporals que van afectar entre altres municipis, Arenys de Mar.

En la moció presentada per En Comú Podem, la senadora del partit i membre d’ICV proposa la creació d’un Equip de Treball en què participin les diverses administracions afectades, agents socioeconòmics, la comunitat científica i civil per plantejar una solució global i sostenible al problema de l’erosió de les platges. I és que, segons apunta Freixenet, fins ara només s’han implementat polítiques reactives, aquelles que s’han posat en marxa en situacions d’urgència.

La iniciativa d’En Comú Podem contempla l’actuació immediata sobre els trams en què hi ha problemes de seguretat pública i busca de solucions a mitjà i llarg termini. Aquestes passen per recuperar la funcionalitat de la desembocadura del riu Tordera, reubicar les construccions i canalitzacions que impedeixen l’aportació de sediments al litoral i la posada en marxa d’accions de caràcter ‘tou i dinàmic’ amb integració paisatgística i restauració natural. Aquesta moció s’ha presentat amb un seguit de preguntes al govern espanyol en què s’interessen per les actuacions que el Ministeri té previst realitzar a la nostra comarca, Entre les preguntes, Freixanet explica que també s’interessen per qüestions referents a les conseqüències dels temporals a Arenys de Mar.

Aquestes preguntes venen després dels problemes que ha patit la costa maresmenca després d’aquests temporals. Aquests setmana el temporal ens ha tornat a deixar conseqüències negatives a les costes, en concret, a Malgrat de Mar.

Algunes notícies per llegir 15 i 16/2/2017...

La Diputació obligarà als veïns d’urbanitzacions a pagar una taxa antiincendis
Ràdio Palafolls 15/2/2017

Zona perimetral de 25 metres. Generalitat de Catalunya

La Diputació ha creat una taxa que s’haurà d’aplicar als propietaris de finques a les urbanitzacions amb les que s’haurà de pagar la neteja de les franges perimetrals. L’administració enviarà la norma als Ajuntaments perquè l’apliquin als veïns de les urbanitzacions. La Diputació calcula que serien 30 euros anuals.

L’any passat una trentena de consistoris del Maresme van actuar per fer franges de protecció contra incendis en una desena d’urbanitzacions i tres parcel·les públiques. Del total de 1,5 que es va invertir a la província, 163 mil euros eren per aquestes actuacions del Maresme.

L’objectiu de les accions és prevenir que el foc arribi a les zones habitades. Al Maresme es va actuar en una desena d’urbanitzacions, entre elles Sant Pere del Riu de Tordera, d’entre les 121 totals de tota la demarcació.

La franja de 25 metres s’ha de mantenir perquè la vegetació no hi torni a créixer  i la Diputació vol que siguin els habitants d’aquestes zones els que n’assumeixin  el cost de la neteja.

El 2016 ha sigut el tercer any en què dóna ajudes per les franges. Per enguany té previst una altra partida d’ajudes, però avisa que només costejarà la primera actuació. La feina continuada per mantenir l’espai net l’haurà d’assumir els propietaris amb la taxa.

De fet, la llei manté que són precisament els veïns els que estan obligats a fer aquestes tasques i si no ho fan és l’ajuntament qui se n’ha d’encarregar. La finalitat és recaptar uns diners per tal que els ajuntaments puguin fer el manteniment.


Més obres, accessos, freqüentació, gossos,... per DPH a un espai natural i aquí no passa res 😕

Comencen les obres per posar en marxa una nova ruta turística i de gaudi de l'entorn: la Tourdera
Ajuntament de Sant Celoni 15/2/2017


L'ajuntament de Sant Celoni ha començat aquesta setmana les obres per millorar diversos punts del camí que va paral·lel al riu Tordera fins a les Llobateres i que conformarà el tram de la Ruta de la Tourdera que passarà pel municipi. Els treballs de millora consisteixen en el sanejament del ferm en alguns punts del traçat i en l'arranjament de diversos guals per garantir la seguretat dels usuaris i l'embelliment de l'entorn. Es preveu que les obres tinguin una durada aproximada d'un mes, i tot i que estarà permès el pas, caldrà estar atent a les senyalitzacions. L'actuació té un cost de 37.700 euros.

La Tourdera és una ruta promoguda per 18 ajuntaments de la conca de la Tordera i la riera d'Arbúcies (Blanes, Fogars de Montclús, Hostalric, Breda, Fogars de la Selva, Massanes, Montseny, Gualba, Riells i Viabrea, Palafolls, Sant Esteve Palautordera, Sant Celoni, Sant Feliu Buixalleu, Santa Maria de Palautordera, Tordera, Vallgorguina, Arbúcies i Malgrat de Mar), sota la coordinació del Consell Comarcal de la Selva, que els usuaris podran recorre a peu o en bicicleta, amb una filosofia similar a la de les vies verdes, apta per a un públic familiar. S'allarga uns 66 km. entre Sant Marçal i el municipi de Tordera, amb la possibilitat de seguir fins a Palafolls, Malgrat de Mar o Blanes. La ruta es complementa amb un itinerari de 30 km. que remunta la riera d'Arbúcies. Actualment només està actiu el primer tram, que transcorre pel municipi de Montseny.

El projecte compta també amb una subvenció de 78.081,08 € de la Diputació de Barcelona per a les obres que afecten els municipis de la demarcació. Aquests diners es destinaran a la senyalització de tot l'itinerari, a la millora del ferm i a la connexió del tram de Sant Celoni amb el de Santa Maria de Palautordera, i s’executarà al llarg d’aqubest any.

Trobareu més informació a la pàgina web del projecte, a www.tourdera.cat



Sitjà defensa que l’abocament de runa reciclada a l’aparcament del Far s’ha fet “segons les pautes que tocaven”
Ràdio Calella 16/2/2017

Operaris treballant en la compactació de la runa, el novembre del 2016

El tinent d’Alcaldia d’Obres Públiques de l’Ajuntament de Calella ha sortit en defensa de l’actuació municipal feta a l’aparcament del Far. El passat mes de novembre s’hi va traslladat la runa de maons i totxos de la nau central de la Fàbrica Llobet-Guri, prèviament seleccionada i matxucada, per anivellar i compactar el ferm del terreny, d’uns 1.400 metres de superfície. El Grup Municipal ICV ha posat en dubte la correcció de la intervenció entenent que havia de tenir l’autorització expressa de l’Agència Catalana de l’Aigua ja que és una zona de servitud del Torrent de les Basses. És per això, que els ecosocialistes van presentar un escrit de denúncia a l’organisme.

Jordi Sitjà ha respost al portaveu d’ICV garantint que l’abocament de runa reciclada a l’aparcament que dona servei als usuaris del Far de Calella s’ha fet seguint el procediment tècnic establert.

“El que hem fet, sota la direcció i supervisió dels serveis tècnics, és optimitzar uns recursos que teníem de l’enderroc de la fàbrica per millorar la zona. No va més enllà i no entraré en prescripcions tècniques. Entenem que s’ha fet segons les pautes que tocaven”, ha declarat Sitjà.


I per tant, sense haver de requerir l’autorització de l’ACA o haver elaborat un Pla de Millora específic per al sector, tal i com va apuntar Sebastián Tejada en una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV.

La presentació d’aquesta denúncia ha provocat que es tensin encara més les relacions entre el Govern i el Grup Municipal d’ICV, a l’oposició, on és el grup minoritari. El tinent d’Alcaldia d’Obres Públiques l’acusa d’aprofitar aquesta qüestió per obtenir rèdits polítics i electorals. I assimila la seva estratègia de confrontació a la que utilitza el Govern del PP amb el conflicte amb Catalunya.

“Sembla que el que considera que ha de fer ell i el seu grup per a Calella és aquesta mena de judicialització de la política que sembla que ara està de moda perquè el Govern central ens ho ensenya cada dia. Té la resposta des del 18 de novembre, han passat molts dies, fins i tot un ple municipal, i no hi ha jhagut cap interpel·lació al respecte, i se’ns anuncia la denúncia el 9 de febrer. Penso que aquesta manera de fer anirà a més a mesura que avanci la legislatura”, ha conclòs Sitjà.


Preguntat sobre la tramitació de l’escrit de denúncia a l’ACA, el tinent d’Alcaldia d’Obres Públics diu que donaran la informació que se’ls sol·liciti.

A continuació podeu escoltar íntegrament l’entrevista de l’Info Migdia a Jordi Sitjà.





ERC suspèn de militància la regidora díscola de Tossa de Mar
Diari de Girona 15/2/2017

Núria Serra, que segueix al consistori com a edil no adscrita, va ser expulsada del grup municipal el setembre per no retirar el seu suport a l'equip de govern (TU) i votar a favor de fer la consulta sobre el port

Serra (la primera a la dreta de la imatge) era l´única regidora d´ERC a l´Ajuntament de Tossa de Mar Carles Colomer

ERC ha suspès de militància la regidora de Tossa de Mar, Núria Serra, que el setembre passat ja va ser expulsada del grup municipal per «desobeir i desafiar el vot de la militància» en el projecte de cala Morisca, la consulta sobre el port esportiu o la conformació del nou govern local, entre altres aspectes. Serra va ser l'única representant republicana que va sortir escollida en les eleccions municipals del maig de 2015 i actualment segueix al consistori com a edil no adscrita i té assignada la regidoria de Benestar i Família i Serveis Socials.

Segons va confirmar ahir ERC, la comissió de garanties del partit ha decidit expulsar Serra de manera definitiva, després d'avaluar els motius pels quals va ser expulsada del grup municipal el setembre. Concretament per incomplir la resolució del mes de juliol, per la qual se l'instava a «retirar immediatament» el seu suport a l'equip de govern (Tossa Unida, TU) i a renunciar a les seves delegacions de responsabilitat i govern. Una decisió que, en aquell moment, no va afectar la seva militància en el partit.

La gota que va acabar amb la paciència de la secció local d'ERC i va desencadenar tota aquesta polèmica, es va produir el mes de març passat, quan Serra va votar a favor de l'aprovació definitiva del conveni de gestió urbanística en el sector de cala Morisca que havia de permetre la construcció d'un hotel de quatre estrelles, sense consultar-ho amb la militància.

Per aquest motiu, la formació va denunciar «la continuada mala praxi» de la seva representant al consistori municipal i va assegurar que faria les «instàncies necessàries possibles» per «desvincular» Serra de la formació. Abans d'aquest fet, però, i segons va exposar la secció local en un butlletí informatiu, l'edil havia votat a favor «per voluntat pròpia» de la presa de possessió com alcaldessa de Gisela Saladich (TU) o de l'augment dels sous dels regidors de l'equip de govern. Votacions en les quals ERC-Tossa hauria votat «No».


TV3 15/2/2017

L'informe anual DeBoscat assenyala que l'any passat va ser el pitjor des del 2012 i que molts arbres no tenen temps de recuperar-se

 Fageda del Montseny força afectada per la manca d'aigua (Foto: Mireia Banqué)

Una mica més de 30.000 hectàrees -concretament 30.051- dels boscos catalans presenten mortalitat, decaïment o defoliació dels arbres. Això equival al 2,2% de la superfície boscosa de Catalunya.

Són les dades de l'últim informe DeBosCat, un seguiment anual de l'estat dels boscos catalans en relació a la sequera estival. Les dades del 2016 són les segones pitjors dades des que es va iniciar el seguiment l'any 2010. Només les superen les del 2012, quan van quedar afectades 40.000 hectàrees.


Segons Mireia Banqué, coordinadora de DeBoscat i tècnica del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), el 2,2% "no és un percentatge molt elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys. Si es va repetint cada any llavors sí que ens haurem de preocupar".

I precisament un terç de les hectàrees afectades corresponen a arbres que s'havien recuperat de la sequera del 2012. La resta són zones que no havien presentat afectació anteriorment. Les sequeres recurrents no donen prou temps de recuperació als arbres.

La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat els darrers anys. Per comarques, el Pallars Jussà, l'Anoia i la Noguera són les que presenten una major superfície de bosc afectada. Si ens fixem en la proporció de bosc afectat a cada comarca, cal incloure-hi també la Segarra i l'Alta Ribagorça.


El 75% dels arbres afectats són els de fulla ampla, com roures, alzines i faigs. Però es tracta d'espècies que si bé pateixen d'entrada l'impacte de la sequera de manera més aguda, es recuperen al cap de poc. La seva estratègia per fer front a la falta d'aigua és perdre les fulles, que rebroten a la primavera. En canvi, els pins i els avets són més resistents, però a la llarga poden patir més.


La sequera no és l'únic factor que provoca el decaïment dels arbres, però sovint actua com a desencadenant. Els afebleix i això fa que les plagues els afectin més. I amb el canvi climàtic és molt probable que les sequeres a Catalunya siguin més intenses i llargues, tal com s'explica en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Per tant, l'afectació sobre els boscos, previsiblement, s'aguditzarà.

L'informe assenyala que en els pròxims anys, i per pal·liar tant els efectes del canvi climàtic com l'augment del diòxid de carboni atmosfèric, "les polítiques de reforestació haurien de tenir en compte les condicions climàtiques més àrides previstes per als pròxims anys i decennis". Per això, caldria reduir les densitats de rebrots en boscos d'alta densitat per disminuir l'impacte de sequeres extremes. També caldria potenciar les espècies amb més capacitat per adaptar-se a la nova situació.

El DeBosCat és un projecte que promou el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que coordina el CREAF. El cos d'Agents Rurals ofereix les dades que recull sobre el terreny. El mostreig es fa cada setembre, just després de l'època més crítica de calor estival i poques precipitacions, i abans de l'inici de la pèrdua de fulles dels caducifolis.

Mínim 57 Tritons palmats (Lissotriton helveticus) a una bassa de Tordera 16/2/2017

Salabrada amb Tritons palmats (Lissotriton helveticus)

Aquest migdia a una bassa de Tordera...

mínim 57 Tritons palmats (Lissotriton helveticus), 31 femelles i 26 mascles
unes 100 larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
uns 50 capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)
1 posta de Gripau corredor (Epidalea calamita)

També una parella (mascle i femella) d'Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

Tritó palmat (Lissotriton helveticus) mascle...

Tritó palmat (Lissotriton helveticus) femella...

Larva de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)...

Exemples de salabrades amb Tritons palmats (Lissotriton helveticus), larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra) i capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)...

Els darrers 3 anys (2014, 2015 i 2016) ha fracassat la reproducció dels tritons a aquesta bassa (i a moltes altres) per culpa de la sequera que l'assecava abans de la metamorfosi de les larves, quan no abans de l'eclosió dels ous com l'any passat. A veure si aquest any plou a la primavera...

Tritó crestat (Triturus cristatus) a Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa

 Tritó crestat (Triturus cristatus). Fotografies de l'Enric Badosa

Tritó crestat (Triturus cristatus) fotografiat per l'Enric Badosa ahir 15/2/2017 a una bassa de Sant Iscle de Vallalta.

Nova espècie exòtica invasora a la zona.

També Tritons verds (Triturus marmoratus) a altre bassa...

Tritó verd (Triturus marmoratus) mascle. Fotografia de l'Enric Badosa