Naturalistes de Girona 15/2/2017
Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes protectores. El temporal d'aquests darrers dies i l'impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent i immoral de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent. No ho fem gens bé.
Un dels problemes més destacables és l'erosió que pateix el litoral. L'informe realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l'Ebre. El nivell de la mar augmenta a Catalunya de mitjana 3,6cm cada any, perdent cada any les nostres platges entre 60 i 90 centímetres cada any segons la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat ens obliga a replantejar de manera profunda la manera de gestionar les platges a com ho hem fet fins ara.
Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que els nostres municipis, amb el vistiplau o passivitat de la resta d’administracions, duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.
Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges. En aquest sentit, les platges són la punta d’un iceberg que cal gestionar en el seu conjunt protegint de manera molt més radical les praderies submarines d’episodis contaminants, arts de pesca encara legals que arrosseguen al seu perímetre, etc. Aquestes praderies fixen la sorra a la plataforma continental de manera molt eficient.
Les restes marines naturals que arriben a les platges no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar una gran quantitat de sorra que es perd o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.
Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d'Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d'una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes (que no absorbeixen l’energia, sinó que la deriven a altres punts), o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.
El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. A la costa catalana tenim pocs ajuntaments que han començat a posar en pràctica aquesta manera més intel·ligent, eficient i econòmica de gestionar aquest recurs econòmic i social.
També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.
Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral si volem començar a ser part de la solució i no del problema.
Fa unes setmanes vam compartir amb vosaltres l'aparició d'un principi de l'hàbitat de "Cúmuls de fulles i restes de Posidonia oceanica" a la platja de Fenals (https://www.facebook.com/xatrac.org/posts/785853184911659).
Avui, podem observar com de manera artificial l'estem retirant, deixant lloc a una platja lliure de petxines i altres organismes arrossegats pel mar. A partir d'ara trobarem una platja més neta però al mateix temps més pobre en biodiversitat.
Reflexionem doncs: Com volem que siguin les nostres platges?
Insten a deixar a les platges a l'hivern les restes vegetals dels temporals
El Punt Avui 16/2/2017
Restes vegetals a la platja de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge, després del temporal del gener Foto: E.A.
E.A - SANT ANTONI DE CALONGE
La Federació d'Ecologistes de Catalunya, a la qual està adherida Naturalistes de Girona, advoca entre altres mesures pel manteniment de les restes marines naturals que els temporals arrosseguen fins a les platges a l'hivern, com ara algues, troncs i canyes que “no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari”. Argumenten que, “en canvi, generen molts beneficis, com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes l'estructuren i fixen i absorbeixen l'energia mareomotriu”. Actualment, la majoria d'ajuntaments de la costa catalana retiren aquestes restes fora de l'època de bany, però consideren que és una “actuació que no té cap sentit perquè desaprofita el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, cosa que suposa un cost econòmic elevat i insten a no tractar “les platges com si fossin espais artificials estables”.
Les entitats ambientalistes reclamen que en l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català i en els plans d'usos de platges municipals es prenguin mesures per evitar la recessió de la línia de la costa, i posen l'exemple de la platja urbana de la Paella, a Torredembarra, on les restes vegetals estan afavorint la creació d'un sistema de dunes naturals.
Ràdio Arenys 15/2/2017
Com ERC, la senadora d’En Comú Podem, Maria Freixanet, també ha presentat una moció al senat instant a una acció coordinadora i estructural per a preservar el litoral del Maresme. També, ha preguntat per les actuacions que realitzarà el Ministeri de Foment després dels darrers temporals que van afectar entre altres municipis, Arenys de Mar.
En la moció presentada per En Comú Podem, la senadora del partit i membre d’ICV proposa la creació d’un Equip de Treball en què participin les diverses administracions afectades, agents socioeconòmics, la comunitat científica i civil per plantejar una solució global i sostenible al problema de l’erosió de les platges. I és que, segons apunta Freixenet, fins ara només s’han implementat polítiques reactives, aquelles que s’han posat en marxa en situacions d’urgència.
La iniciativa d’En Comú Podem contempla l’actuació immediata sobre els trams en què hi ha problemes de seguretat pública i busca de solucions a mitjà i llarg termini. Aquestes passen per recuperar la funcionalitat de la desembocadura del riu Tordera, reubicar les construccions i canalitzacions que impedeixen l’aportació de sediments al litoral i la posada en marxa d’accions de caràcter ‘tou i dinàmic’ amb integració paisatgística i restauració natural. Aquesta moció s’ha presentat amb un seguit de preguntes al govern espanyol en què s’interessen per les actuacions que el Ministeri té previst realitzar a la nostra comarca, Entre les preguntes, Freixanet explica que també s’interessen per qüestions referents a les conseqüències dels temporals a Arenys de Mar.
Aquestes preguntes venen després dels problemes que ha patit la costa maresmenca després d’aquests temporals. Aquests setmana el temporal ens ha tornat a deixar conseqüències negatives a les costes, en concret, a Malgrat de Mar.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada