L'anhelada reforma del passeig de s'Abanell de Blanes començarà en menys d'un any
Diari de Girona 17/10/08
Medi Ambient es compromet a aportar sorra en cas que aquest hivern els temporals tornin a fer malbé la platja
BLANES SUSANA FARRERÓS
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va mantenir una reunió dimarts amb el sotsdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del Ministeri de Medi Ambient, Miguel Velasco. D'aquesta reunió se'n van despendre dos "compromisos importants", va explicar ahir Trias. Per una banda, que la reconstrucció del passeig i la platja de s'Abanell començarà en menys d'un any. I per l'altra, que si aquest hivern els temporals i el mal temps tornen a destrossar la platja, el Ministeri es compromet a regenerar la sorra que s'hagi perdut perquè de cares a la temporada d'estiu tot estigui en perfectes condicions.
Tot i que no va saber confimar la data exacta, Trias va assegurar que "en les properes setmanes tindrem el projecte definitiu sobre el que es podrà començar a treballar". Un projecte que no es podrà tirar endavant fins que el mateix Ministeri de Medi Ambient no hagi fet la consulta d'impacte mediambiental a les entitats implicades, com són el mateix ajuntament, la Generalitat, i altres associacions o entitats ecologistes, per exemple. Si aquestes parts presenten el seu informe, i el dictamen que fan del projecte és positiu, aleshores es podrà fer la contractació d'obres perquè comencin els treballs. En cas que aquests informes fossin negatius, caldria aleshores fer la declaració d'impacte ambiental, fet que retardaria l'inici de les obres. Trias, però, confia que aquest estudi no faci falta i que amb la consulta quedi tot aclarit. "L'any passat no vam necessitar aquest estudi per regenerar la platja, o sigui que esperem que aquest cop passi igual i puguem accelerar el procés", va aventurar l'alcalde.
El projecte de s'Abanell
L'Ajuntament, però, encara no sap ni quin import pot suposar aquesta gran reforma, ni quant temps poden durar les obres de la remodelació de tot el passeig de s'Abanell. Unes obres que en principi es farien en dues fases. La primera, a la zona que afecta directament la trama urbana, i una segona fase, que seria la de la banda dels càmpings. A més, des del consistori també van voler matisar que el passeig s'haurà d'endarrerir uns metres depenent del tram. La zona que està més consolidada, a tocar de l'hotel Horitzó, no es tocarà, mentre que des del carrer Mercè Rodoreda, fins a la desembocadura de la Tordera el passeig anirà disminuint de manera progressiva. A més, es construiran murs de protecció i s'aportarà més sorra a la platja per garantir el seu manteniment.
Si aquest hivern els temporals tornessin a emportar-se sorra de s'Abanell l'Ajuntament pot estar tranquil, ja que compta amb el compromís del Ministeri de regenerar la platja de cares a l'estiu. Les despeses aniran a càrrec de l'Estat, que ja ho té previst dins les partides genèriques que destinarà a la demarcació de Girona pel que fa a protecció de dunes, murs i regeneració de sorra.
El traçat de la N-II pel Vilar, endavant.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la petició de l'Ajuntament de Blanes de suspendre cautelarment l'inici de les obres de la futura A-2 pel seu pas pel municipi. Aquesta negativa arriba tres setmanes després que el mateix tribunal denegués el recurs del consistori contra el projecte de Foment per no haver fet públic l'estudi d'impacte ambiental abans de licitar les obres de la transformació de la ?N-II en autovia. Ara, a l'Ajuntament, només els falta esperar la resposta del Tribunal sobre l'últim recurs, el presentat contra el traçat del mateix desdoblament. blanes s.f.
L'Estat es compromet a començar les obres de reforma del passeig de Blanes la tardor vinent
El Punt 17.10.2008 ANNA PUIG
Mentrestant, s'aportarà sorra a s'Abanell si les llevantades malmeten la platja
La reforma del passeig de Blanes començarà la tardor vinent, just quan finalitzi la temporada turística. Aquest és el compromís que va transmetre l'Estat al govern de Blanes en una reunió que es va celebrar a Madrid dimecres passat. Mentrestant, es faran les aportacions de sorra necessàries si les llevantades es tornen a menjar la platja de s'Abanell. El projecte, que estarà enllestit d'aquí a unes setmanes, inclou recu lar el passeig en alguns trams, fer murs de protecció i regenerar la sorra.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU); el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), i el de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), van reunir-se amb el sotsdirector general per a la sostenibilitat del Ministeri de Medi Ambient, Miquel Velasco, que els va posar al dia del projecte.
L'inici de les obres depèn de la declaració d'impacte ambiental. Trias confia que es pugui resoldre només amb una consulta prèvia a les administracions i entitats implicades. Així el tràmit seria més curt –d'un any passaria a tres mesos–. El més probable és que sigui així ja que el darrer projecte de regeneració de la platja es va resoldre per aquesta via i tot fa indicar que ningú hi posarà pals a les rodes. Després només faltaria adjudicar l'obra.
El govern blanenc està satisfet perquè en el projecte s'han recollit molts suggeriments del territori. «El passeig es farà recular de manera progressiva», va explicar l'alcalde. La part on es reduirà més serà a la zona davant del carrer Mercè Rodoreda i anirà minvant de manera gradual a mesura que s'acosti al centre. Trias també va dir que les obres es faran en dues fases: la trama urbana i la dels càmpings.
El que no s'ha fet públic és el cost ni el termini d'execució. Són dades que es tindran clares quan es presenti el projecte definitiu. Per l'Estat, no és un inconvenient fer el projecte el 2009 tot i que no hi hagi cap partida específica en el pressupost general. Se n'utilitzaran d'altres de genèriques destinades a la millora del litoral gironí.
El sector turístic, satisfet
El president de l'associació d'hostaleria i de l'associació d'empresaris de Blanes, Enric Portas, es va mostrar ahir satisfet per la notícia. «Estem contents perquè hem passat un any molt dolent i el projecte sempre l'hem reclamat», va dir. No obstant, es va mostrar molest perquè l'Ajuntament no l'havia informat de la trobada de dimecres passat i va reiterar que, si no es fan espigons submarins, el problema de pèrdua de sorra a la platja de s'Abanell es repetirà cada any.
Tomben un segon contenciós de l'Ajuntament de Blanes contra el traçat del desdoblament de l'N-II
El Punt 17.10.2008 ANNA PUIG
El jutjat ha desestimat un contenciós que l'Ajuntament de Blanes havia presentant contra el desdoblament de l'N-II. Ja és el segon que no s'accepta i ara les esperances d'èxit del consistori blanenc estan dipositades en un tercer –i últim– recurs.
En aquest darrer cas, l'Ajuntament sol·licitava mesures cautelars perquè es paralitzés el projecte fins que no s'haguessin resolt tots els processos judicials. Segons va explicar ahir l'alcalde, Josep Trias (CiU), la informació que té l'Ajuntament és que «s'ha desestimat per criteris de benefici general». Trias sosté que s'ha optat per no presentar cap recurs a aquesta sentència, ja que hi havia poques opcions que hagués estat acceptat. «A part, veient l'agilitat de les obres de l'N-II, que en algun tram estan aturades per falta de pressupost, seria absurd presentar un recurs, perquè segurament es resoldrà abans el contenciós, encara ara pendent», va dir Trias.
La desestimació del primer contenciós es va saber el mes de setembre passat. L'Ajuntament al·legava que no s'havia fet la declaració d'impacte ambiental que necessàriament havia de contenir el projecte. En aquell moment, Trias va treure importància a la sentència afirmant que «ja s'esperava i que eren més optimistes pel que fa als altres dos recursos». Ara només en queda un, que és contra el traçat pròpiament dit. Aquest es preveu que passi a tocar del Vilar i també contempla la creació d'un nus de comunicacions prop del nucli urbà. La millor opció per Blanes seria la de continuar l'actual traçat de l'N-II, l'anomenada opció Tordera.
Foment ara està redactant el projecte i només s'ha sabut que el traçat passarà a 330 metres de l'ermita del Vilar i que es construirà un viaducte per minimitzar l'impacte.
Queixes de la Confraria de Blanes fan que la policia assetgi els pescadors de canya al port
Diari de Girona 17/10/08
La Guàrdia Civil adverteix als aficionats a la pesca esportiva que poden ser durament multats
BLANES E.B.
Els pescadors de canya de Blanes, que fa més de 20 anys que pesquen al port de la vila, tenen els dies comptats ja que Ports de la Generalitat ha decidit incrementar les mesures de seguretat a causa dels inicidents entre pescadors durant els darrers mesos i per tant, prohibir-los la pesca en tot el recinte portuari.
L'augment de la seguretat s'ha notat especialment amb la presència d'agents de la Guàrdia Civil, que patrullen diàriament pel port de Blanes i indiquen als pescadors de canya que està prohibit pescar, els demanen les dades personals i els informen que si els tornen a trobar pescant, se'ls pot arribar a multar amb sancions d'entre 300 i 600 euros, segons han asseguretat alguns pescadors.
Els pescadors de canya solen parar a la zona nord del port, a la banda de Santa Anna a mar obert i no entenen com ara després de tants anys se'ls prohibeixi pescar. De tota manera, reconeixen, com explicava un dels pescadors de tota la vida, en Manolo, que aquest estiu hi va haver un incident que hauria derivat cap a aquesta prohibició taxativa.
El patró de la Confraria de Pescadors, Eusebi Esgleas, per la seva banda, relatava ahir que en els últims mesos hi ha hagut alguns robatoris al port però que el fet desencadenant de la prohibició podria ser el cas d'un d'un pescador de canya, que no era de Blanes, que enfadat perquè una barca se li va endur el fil mentre pescava, va "llançar l'ham i el plom al cap d'un mariner", que va patir un trau que va requerir punts de sutura. Aquest "ho va denunciar als Mossos i d'aquí se'n van assabentar Ports de la Generalitat", assegura Esgleas. Tot i això, el patró va ressaltar que els pescadors de la Confraria de Blanes donaran tot el suport per tal que els pescadors de canya "puguin pescar al port fora de la riba -fora de l'àrea per on entren i surten les embaracions-".
De fet, pescar en ports és il·legal a tot el litoral català, ja que com recordaven ahir tant des de la Guàrdia Civil com des de Ports de la Generalitat, la normativa portuària prohibeix pescar amb canya per motius de seguretat. La direcció general de Ports considera que eliminant aquesta activitat la seguretat millorarà, ja que aquestes mesures de control suposaran una millora per a la flota pesquera.
La pesca esportiva als ports és una pràctica habitual, com expliquen els pescadors, en moltes ciutat marineres. Fins ara, aquesta activitat es permetia a la zona propera al far del port de Blanes.
Maresme. Adif anuncia que eliminarà els passos a nivell del tren a Tordera i Calella
El Punt 16.10.2008 T.M.
Primer pas d'Adif per eliminar els passos a nivell de la via del tren al nord de la comarca. En concret, l'empresa ha licitat per 930.000 euros la redacció de l'estudi d'alternatives i del projecte constructiu per a la supressió de 22 passos arreu de Catalunya, vuit dels quals corresponen al Maresme: sis a Tordera i dos a Calella. L'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (PSC), considera una «bona notícia» l'eliminació dels accessos de prop del carrer Ànimes i del carrer Sant Josep després d'anys de reivindicacions en vista del perill que representen. Tot i això, Juhé reclama que l'Ajuntament pugui participar en el procés de redacció de les solucions per als passos, «que formen part d'un projecte més ampli com és la reforma de la façana marítima». L'alcalde «confia» que els tècnics de l'empresa ferroviària «buscaran el consens i la complicitat del consistori».
Pel que fa a Tordera, la notícia de la licitació ha sorprès el govern local, que ahir no havia rebut cap informació oficial sobre la decisió d'Adif. Fonts municipals consideren, però, que l'actuació prevista suposarà un benefici pel poble, «especialment per acabar amb accessos tan concorreguts com el de Can Tonijoan, Jalpí o Valloparda». Des de Tordera també reclamen conèixer prèviament les propostes alternatives, però es miren amb cert recel l'anunciat inici d'unes obres pendents des de fa molts anys.
VEÏNS DE SANT PERE DE RIU VISITEN LA DEPURADORA DE BIARRITZ PER CONÈIXER LES CARACTERÍSTIQUES QUE TINDRÀ LA FUTURA EDAR DE L’ALT MARESME, QUE SERÀ DEL MATEIX MODEL.
Ràdio Tordera 16/10/08
Una delegació de veïns de Sant Pere de Riu, representants dels ajuntaments de Pineda i Tordera i tècnics responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua van visitar divendres passat l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Biarritz (França).
La visita va servir per comprovar “in situ” l’afectació que tindrà sobre el terreny la nova depuradora de l’Alt Maresme que s’està construint al sector de Sant Pere de Riu i que compartirà característiques amb l’EDAR de Biarritz. El regidor de medi ambient, Carles Aulet valorava positivament la visita.
Durant la visita, els veïns i representants municipals van conèixer el sistema de funcionament de la depuradora i la integració d’aquest equipament en el seu entorn, sense olors, ni sorolls i en consonància amb el medi. Carles Aulet explica quines són les característiques de la depuradora.
Les obres de construcció de la nova estació depuradora de l’Alt Maresme s’estan duent a terme a l’antic sector de la cantera de Montpalau, al terme municipal de Tordera, prop del veïnat de Sant Pere de Riu. Les obres, que van començar al mes de maig, tindran un període d’execució de 20 mesos. La nova estació depuradora de l’Alt Maresme donarà servei a les poblacions de Pineda de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Palafolls.
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada