El Punt Avui 27/9/2016
El ple aprova per unanimitat completar l'espai que ja està inclòs en la Xarxa Natura 2000 afegint-hi l'entorn paisatgístic i algunes edificacions
És un altre pas per donar valor al patrimoni natural i històric de l'indret
Un punt prioritari és conservar la valuosa colònia de ratpenats
Les mines de Can Palomeres ja han iniciat amb pas ferm el llarg camí de la reivindicació com a espai d'alt valor patrimonial, històric, arqueològic, cultural i natural de Malgrat de Mar. L'últim ple va aprovar que s'ampliï la zona de protecció, de tal manera que de les 45,7 hectàrees que ja formen part de la Xarxa Natura 2000 –per la importància de la colònia de ratpenats que habita a les coves de la zona– s'arribi a un total de 146 hectàrees, “que abastaran també l'entorn” i permetran “posar l'accent en el patrimoni paisatgístic, natural, històric, arqueològic i industrial”. “La modificació inclou tres àmbits que es volen conservar com a futurs equipaments, com són la masia de Can Palomeres, l'estació de càrrega de les mines i la caseta i el pou al costat del rierot de Mas Joer”, comenta la regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), que indica que s'hi afegiran els camins ja inventariats i els privats que tenen o han de tenir un ús públic. La regidora insisteix que aquest pas “dóna eines al consistori per poder reordenar l'espai amb garanties i negociar amb els propietaris quins han de ser els usos futurs de les diferents edificacions”.
L'avanç de modificació puntual del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), que és la figura que es va aprovar en el ple, haurà de superar ara un seguit de tràmits abans no es pugui oficialitzar aquest major grau de protecció de l'espai de les mines de Can Palomeres. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient, Òliver Sánchez-Camacho (PSC), comenta que la modificació permet “tractar de forma conjunta un mateix nivell de protecció per facilitar administrativament la seva gestió”. Sánchez-Camacho recorda que l'objectiu prioritari de la decisió –que van votar afirmativament tots els grups municipals– és conservar la valuosa colònia de ratpenats, de les més importants d'Europa; a més, es vol completar amb un projecte de protecció del llegat industrial que encara es conserva de les mines de ferro que van funcionar fins a la primera meitat del segle XX. “Pensem en un museu a l'aire lliure que permeti vincular els elements recuperats a la història econòmica del municipi”, diu el regidor, que recorda que aquests anys s'ha anat recopilant estudis sobre la zona per tenir una visió més completa de les seves característiques i, en especial, de les seves possibilitats. Paral·lelament a la modificació urbanística, el consistori treballa en un pla director dels vestigis d'aquest entorn, en què també està previst incloure la Pilona, la plataforma de pedra davant la costa del municipi on s'aturaven els vaixells per carregar les vagonetes plenes de ferro que baixaven des de la muntanya.
LES CLAUS
La Pilona, set anys sense cap acció per garantir-ne la preservació
TERESA MÁRQUEZ
La Pilona com a escenari del calendari dels Maduixots Foto: C.A.M.
Els regidors de la CUP de Malgrat van recuperar en l'últim ple el debat sobre la necessitat de garantir la protecció de l'element més conegut del passat miner del municipi, que, curiosament, és el que més allunyat està de les coves d'on s'extreia el material. La formació va recordar, i ho expliquen extensament en el blog dels regidors Paco Márquez i Núria Casajuana, que el setembre del 2009 els grups de l'oposició CiU, ERC i ICV-EUiA van presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat en la qual reclamaven el reconeixement que es mereixia l'estructura. Aquella moció va propiciar, segons la CUP, que l'Ajuntament encarregués a una empresa un estudi sobre quines actuacions calia fer-hi i quin cost tindrien per mantenir en millors condicions la plataforma. Les conclusions de l'estudi van donar fins a quatre propostes, de menor a major intervenció. El ventall passava de la demolició, que costava llavors 57.014 euros, a l'abalisament més la rehabilitació completa, amb un pressupost de 318.845 euros. La formació política destaca que no té constància que, un cop obtingut l'estudi, l'Ajuntament actués sobre la Pilona. Tot recordant que la plataforma no és propietat del consistori, sinó del Ministeri de Medi Ambient, la CUP considera que serà difícil que l'ens estatal es faci càrrec de la preservació de l'estructura. Per aquest motiu, denuncien l'incompliment de l'acord de ple del setembre del 2009 que obligava l'Ajuntament a tenir-ne cura, i demana que s'apliquin les mesures oportunes per evitar una major degradació de la Pilona. També avisen que de cara al mes d'octubre treballaran, conjuntament amb altres formacions polítiques, “una proposta que acordi preservar i catalogar la Pilona”.
Rebuig del territori a una autopista C-32 que no sigui gratuïta per als maresmencs
El Punt Avui 27/9/2016
L'anunci del conseller d'estudiar noves formes de pagament a partir del 2021 encén els ànims
La societat civil exigeix resposta als polítics de la comarca
TERESA MÁRQUEZ - MATARÓ
El 2021, quan acabi la concessió de l'autopista C-32 al pas pel Maresme, els ciutadans del territori no volen pagar res més, es digui aportació, abonament o eurovinyeta. L'anunci del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, sobre “un nou model de gestió de la mobilitat” quan la via ràpida retorni a les mans de la Generalitat ha fet disparar les alarmes a la plataforma ciutadana Preservem el Maresme i ha enutjat el Consell Comarcal. Rull va parlar en la visita a Mataró divendres passat de superar les barreres tradicionals i buscar sistemes que funcionen ja a Europa i que són més equitatius i equilibrats. Equitatius i equilibrats, però de pagament.
El portaveu de Preservem el Maresme, Antoni Esteban, lamenta les paraules de Rull que confirmen el que sempre ha denunciat la plataforma, “la intenció del govern de torn de mantenir el pagament de la C-32 per sempre més amb l'excusa que sigui”. Esteban, que no amaga ni la decepció ni el cansament després d'anys de lluita per millorar la mobilitat a la comarca, acusa els polítics, començant pels del Maresme, d'haver-se “acomodat” i de “deixar passar el temps perquè res no es mogui”. “És indignant que després d'haver estat pagant una autopista des del 1969 ara ens vulguin fer empassar una proposta que no sigui la gratuïtat. L'única que acceptem”, assenyala, i recorda que la comissió de mobilitat del Maresme “fa set mesos que no es reuneix”. “Això demostra el que interessa als polítics de la comarca”, assenyala Esteban. Des del Consell Comarcal, el president, Miquel Àngel Martínez (PDC), reitera que la gratuïtat de la C-32 per als maresmencs “és un dret al qual no renunciarem”. Martínez avança que la comissió “es reunirà en breu” per tractar les noves informacions.
LES FRASES
La intenció del govern de torn és mantenir el pagament de la C-32 amb l'excusa que sigui
Antoni Esteban
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA PRESERVEM EL MARESME
La gratuïtat de la C-32 per als maresmencs és un dret al qual no renunciarem
Miquel À. Martínez (PDC)
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME
Una reconstrucción del clima de los dos últimos millones de años
El País 27/9/2016
La revisión de temperaturas más larga hasta el momento muestra que estas subirán entre tres y siete grados,
Reconstrucción de la fauta del Pleistoceno MAURICIO ANTÓN QUALITY
La capacidad para predecir la evolución del clima terrestre en el futuro depende en buena medida de la información acumulada sobre el pasado. Hasta ahora, las reconstrucciones de temperaturas medias globales solo se habían llevado a cabo para periodos aislados, como los últimos 20.000 años, pero había sido difícil llevar a cabo este tipo de informes durante periodos ininterrumpidos, creando un mapa continuo de las temperaturas de la Tierra que fuese más allá de las eras glaciales.
Esta semana, la investigadora de la Universidad Stanford Carolyn Snyder ha publicado en la revista Nature una reconstrucción de temperaturas medias globales de los últimos dos millones de años. Este trabajo supone la reconstrucción continua de temperaturas más larga hasta la fecha, y de él se desprenden algunas conclusiones preocupantes para el futuro del planeta.
Intervalos de mil años
Snyder acumuló miles de reconstrucciones de temperatura de los últimos dos millones de años a intervalos de mil años a partir de 59 registros de sedimentos del océano. Con esta información, observó que las temperaturas del planeta fueron descendiendo hasta hace 1,2 millones de años. A partir de ese momento, esa tendencia al enfriamiento se detuvo. Esto ayudaría a entender qué sucedió en ese periodo conocido como la transición del Pleistoceno Medio, cuando, sin un cambio en la órbita terrestre que lo explique, se pasó de periodos glaciares de unos 41.000 años a otros de 100.000. Aunque la mayor parte de las hipótesis que tratan de explicar este cambio sugieren que se produjo como fruto de un periodo de enfriamiento a largo plazo, posiblemente favorecido por un descenso en la concentración de dióxido de carbono en la atmósfera, los datos de Snyder indican que esta pudo no ser la única causa.
Como conclusión, la investigadora de Stanford estima que la reconstrucción climática de los dos últimos millones de años combinada con los registros de concentración de CO2 en la atmósfera sugiere que las temperaturas medias de la superficie terrestre podrían incrementarse entre 3 y 7 grados en el próximo milenio, incluso si los niveles de dióxido de carbono dejasen de crecer.
Lloret podria tenir un vaixell esfrondrat per atraure submarinistes
NOVA RÀDIO LLORET 21/9/2016
El regidor no adscrit, Enric Martínez, vol esfondrar un vaixell a la badia de Lloret per atraure submarinistes a la destinació. En aquesta línia, presenta una moció al ple de dilluns vinent, on exposarà el cas de Palamós, que compta amb un vaixell, el Boreas, enfonsat a 31 metres de profunditat, que atrau un gran nombre d’aficionats a les activitats aquàtiques.
Segons Enric Martínez, la proposta neix de la desena de centres de submarinisme que hi ha a Lloret.
El regidor no adscrit matisa que, en cas que el vaixell s’acabi esfondrant, per visitar-lo caldrà fer-ho amb professionals i prenent les mesures de seguretat pertinents. I afegeix que, a més, el vaixell faria les funcions de dic submergit, protegint la platja dels temporals, i també evitaria que les barques d’arrossegament s’acostessin tant a la costa com fan ara.
El regidor assegura que ja ha parlat amb Capitania Marítima i amb el departament de Costes de l’Estat i que veuen amb bons ulls la iniciativa. Tot i així, si la moció prospera en el ple de dilluns, caldrà iniciar els tràmits per obtenir els permisos necessaris.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada