dimecres, 28 de setembre de 2016

Algunes notícies per llegir 27 i 28/9/2016...

Aquests càmpings es volen legalitzar tot i ocupar il·legalment espais naturals al Delta de la Tordera...




Detecten frau elèctric en cinc negocis de Blanes
El Punt Avui 28/9/2016

Endesa denuncia tres càmpings i dos restaurants que el 2014 volien estalviar en llum

El cas està obert al jutjat


JORDI FERRER - BLANES
La companyia elèctrica Endesa ha denunciat tres càmpings i dos bars restaurant de Blanes per delictes de frau elèctric, detectats l'agost del 2014. Una actuació de tècnics de la companyia, dels Mossos i de la Generalitat va constatar que els càmpings Bella Terra (Bella Terra I i Bella Terra II) i Blanc, i els bars restaurant Mediterrani i L'Hivernacle s'havien estalviat diners ja fos amb una trampa en el comptador o bé amb connexió directa sense passar per la xarxa pública. Un altre negoci que s'havia avingut a acceptar l'oferiment i estalviar diners en llum va ser el gimnàs Nou Model, de Girona.

Una carta anònima enviada als Mossos a principis del 2014 va fer que la policia comencés la investigació pel suposat frau. Després que la policia es posés en contacte amb Endesa i el Departament d'Indústria, un dispositiu a tres bandes va detectar el 19 d'agost del 2014 que, com a mínim, sis establiments havien alterat el sistema que mesura el pas de cabal elèctric. Es van fer escorcolls a altres locals de Blanes, Hostalric i Girona, però no s'hi van trobar anomalies.

Comptador manipulat

Dels sis negocis descoberts, quatre havien manipulat el comptador situant una resistència en els borns de connexió d'entrada i de sortida –els càmpings Blanc i Bella Terra I i el bar L'Hivernacle– o bé situant-la darrere les regletes de verificació (càmping Bella Terra II). Tant un sistema com l'altre provocaven que el comptador enregistrés una lectura del cabal elèctric inferior a la real. El bar Mediterrani i el gimnàs esmentat es connectaven a la llum sense passar pel comptador.

Alguns dels responsables dels negocis van explicar que s'havien avingut a rebaixar la factura de la llum, cosa que els havia ofert una persona que s'havia presentat al seu establiment i que no coneixien. Al càmping Blanc haurien pagat 300 euros perquè els fessin ajustaments en el comptador durant un quart d'hora.

En canvi, els gestors dels càmpings Bella Terra van admetre que havien pagat uns 3.000 euros –a una persona diferent de la del càmping Blanc– feia poc més d'un mes per estalviar en llum. El responsable de L'Hivernacle va assenyalar que s'havia adonat de la manipulació del comptador quan operaris d'Endesa, acompanyats dels Mossos, van anar aquell 19 d'agost al seu local.

El cas està obert en un jutjat de Blanes, però no s'han fet diligències des de fa mesos, segons indica un dels advocats defensors d'un dels presumptes beneficiaris de la xarxa. Els responsables dels negocis van anar a declarar l'agost del 2014. Segons càlculs d'Endesa, la xifra total defraudada és de 39.598,05 euros, 19.052,46 dels quals són dels càmpings Bella Terra.

Fonts de l'Ajuntament de Blanes van indicar ahir que no tenen constància del suposat delicte. S'ha de tenir present que l'Ajuntament està tramitant la legalització de càmpings en situació irregular mitjançant un nou pla general, cosa que ha fet aflorar discrepàncies entre els gestors d'alguns negocis. El mes passat l'Ajuntament de Lloret va tancar quatre hotels per frau de llum i gas. Per aquest cas el consistori ha obert nou expedients sancionadors.

LES XIFRES

300 euros va acceptar pagar l'administrador del càmping Blanc perquè una persona li ajustés el comptador.

19.052 euros va deixar de facturar Endesa als dos càmpings Bella Terra, a banda del perjudici a la comercialitzadora.

LA DATA

19.08.14 Va ser el dia que un dispositiu d'Endesa, la Generalitat i els Mossos va constatar que hi havia una xarxa delictiva.


La Vanguardia 27/9/2016

Pescadores y Govern apoyan que se restablezca esta actividad, tras detectarse una mejoría de esta especie, que estuvo contra las cuerdas

Barcas de pesca artesanal en el puerto de Arenys de Mar (Pedro Catena)

ANTONIO CERRILLO, Barcelona 27/09/2016 20:49
¿Volverán a capturar atún rojo los pescadores artesanales de Catalunya? Éste es al menos el objetivo que se han planteado. De hecho ya hubo una flota artesanal trabajando en la pesca del atún en Catalunya, pero quedó ‘varada’ tras la crisis de esta pesquerías. Ahora, el gobierno catalán ha decidido prestarles apoyo y aboga por el restablecimiento de una pequeña flota pesquera artesanal costera para poder aprovechar las capturas que son posibles gracias a la recuperación del atún rojo. Con este fin, la Direcció General de Pesca ha reclamado al Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente una cuota de 98 toneladas anuales de atún. “Pensamos que es factible la actividad de esta pequeña flota artesanal”, explica Sergi Tudela, director general de Pesca. El atún es una especie migradora frecuente en las costas catalanas, que ha sido objeto de una pesquera tradicional, diversa, desde los tiempos antiguos.

El Gobierno de Cataluña reclama que se autorice un total de 49 embarcaciones artesanales costeras para la captura dirigida de atún, por una cuota total anual de 98 toneladas, a razón de 2 toneladas por barco, y siempre de acuerdo con los estándares que maneja la Comisión Internacional para la Conservación del Atún del Atlántico, el organismo que regula estas pesquerías.

Actualmente, pescadores de la flota industrial catalana tienen derechos para efectuar capturas mediante la flota de cerco y de palangre de superficie. Por eso, la propuesta parte de la base de que se deben mantener intactos los derechos de pesca de esta flota industrial de cerco y de palangre de superficie, que conjuntamente disfrutan del 32,4% de la cuota del Estado.

Razones para recuperar la flota

La razón esgrimida para solicitar el restablecimiento de la flota artesanal en Catalunya es que en la actualidad, 10 años después de iniciarse el plan de recuperación del atún, éste ha sido un éxito a nivel internacional. Los buenos pronósticos en cuanto a la recuperación de la población han llevado la ICCAT a aumentar la captura total admisible (conocida como TAC, por sus siglas en inglés), pasando de las 16.142 toneladas en 2015 a 23.155 toneladas en 2017. “Cada año se amplía la cuota un 20”, dice Tudela.

Ya hubo una flota artesanal en la pesca en el atún en Catalunya. Entre el 2001 y 2006 un total de 108 embarcaciones artesanales costeras catalanas disfrutaron de licencias de captura de atún, y de ellas, 49 en reportaron capturas oficialmente. Pero en 2006, al detectarse la crítica situación del atún, ICCAT estableció un plan de recuperación que limitaba fuertemente las capturas e imponía medidas de control más estrictas y efectivas. El resultado es que en 2008 se adoptó una congelación de la capacidad pesquera, a raíz de la cual la flota artesanal costera mediterránea quedó excluida de este reparto de cuota. Y la situación se mantiene hoy en día. Fue así como, por primera vez, la actividad tradicional de captura estacional de atún de la flota artesanal costera quedó prohibida.

La situación ha cambiado

El Govern considera que ha llegado el momento de restablecer las posibilidades de pesca de la flota artesanal costera mediterránea. El reglamento europeo que adapta las normas de ICCAT afirma que “a la hora de implementar el plan de recuperación, la Unión y los Estados miembros deberían hacer lo posible para promover la actividad pesquera costera y el uso de artes de pesca y técnicas que sean selectivas y tengan un bajo impacto ambiental, incluyendo artes y técnicas propias de las pesquerías artesanales y tradicionales, contribuyendo a un buen nivel de vida en las economías locales”.

Esta es la gran puerta de entrada invocada. “Atendiendo a consideraciones sociales y de dinámica de las pesquerías, la asignación de las nuevas posibilidades de pesca para la flota artesanal costera mediterránea debería provenir preferentemente de una nueva cuota total, paralela e independiente del TAC ya existente, y que fuera específica para este tipo de pesca”, dice Sergi Tudela. Por eso, “la decisión sobre el establecimiento de este sistema dual de posibilidades de pesca debería ser adoptada a nivel del ICCAT, previo apoyo de la UE y los Estados miembros, incluido el Gobierno español”, explica Sergi Tudela.

En los próximos días el Gobierno de Cataluña trasladará esta posición al Ministerio y la defenderá ante las instancias oportunas. La próxima reunión del ICCAT tendrá lugar en Portugal entre el 14 y el 21 de noviembre y las discusiones preparatorias entre las diversas partes sobre las medidas a adoptar comenzarán los próximos días. La gestión de la pesquería de atún se fundamenta en un sistema de cuotas. El Gobierno gestiona su parte de la cuota que el ICCAT atribuye al conjunto de la UE.


elmalgratenc.com 28/9/2016

imatge: “Salvem La Pilona”

Tal i com publicava aquest mitjà a finals del mes d’agost, ara fa 7 anys el consistori va acordar endegar les mesures necessàries per a la conservació de La Pilona.
Durant el ple municipal del passat mes de setembre, Esquerra va recordar-ho a l’equip de govern, així com l’estat de degradació d’aquesta estructura de formigó. Els republicans van demanar que l’element històric es vinculés al projecte de protecció de l’espai les mines de Can Palomeres. El PDC i la CUP van aplaudir i recolzar la demanda.
Des de l’ajuntament s’ha respost que en el Pla Director dels Vestigis a l’entorn de les mines de Can Palomeres es preveu incloure-hi La Pilona.
La Candidatura d’Unitat Popular, ha volgut anar més enllà i ja ha avançat que, de cara al ple del pròxim mes d’octubre, presentarà una proposta que permetrà reobrir el debat polític sobre La Pilona. Ho farà amb l’objectiu de preservar-la i catalogar-la.
“Salvem La Pilona”
Mentrestant, a les xarxes socials s’ha anat gestant una iniciativa popular. S’ha posat en marxa el grup“Salvem La Pilona”. Tal i com indica el seu creador “perquè les generacions futures la gaudeixin com tots nosaltres hem fet”. De moment, els seus més de 500 seguidors -alguns d’ells regidors al consistori i membres de l’actual equip de govern local- hi pengen i comparteixen imatges recents de la base de formigó. D’altres estan directament extretes de l’àlbum dels records. Totes conviden a no deixar en l’oblit la tasca que encara hi ha per fer si el que es vol és que aquest element històric no acabi al fons del mar.

Ràdio Arenys 27/9/2016

El conseller durant la inauguració de l'enllaç de la C32 a Mataró (Foto: Fede Cedó )

L’entitat reclama que l’organisme supramunicipal deixi de prometre e que  traurà el peatge de la C32 a partir del 2021. Així ho han manifestat des de l’entitat després de les paraules del conseller de Territori, Josep Rull, qui va dir divendres que estan predisposats a eradicar les vies de pagament com la nostra.

I és que des de la plataforma remarquen que Rull va dir que trauria el peatge però que alhora estan mirant d’implantar un nou sistema de pagament que funciona a altres llocs d’Europa, com és l’eurovinyeta. Es tracta d’una taxa anual que s’aplica als cotxes que circulen les autopistes i que està en funcionament a països com Àustria o Suïssa. Per aquest motiu, l’entitat demana al conseller que sigui clar i que no doni falses esperances als veïns del Maresme fent-los creure que ja no hi haurà més barreres.

Antoni Esteban, portaveu de la plataforma  també ha criticat que des del departament de Territori es digui que estan participant en l’elaboració d’un pla de mobilitat per la comarca, un pla que hauria de servir de diagnosi per planificar la circulació tant per la C32 com per l’N-II. Esteban recorda que la comissió de mobilitat es va reunir el passat mes de febrer i que des d’aleshores no hi ha hagut cap novetat.

La plataforma Preservem el Maresme va demandar, a més, la Generalitat per l’allargament de la C32 a Lloret de Mar. Entre altres coses, la demanda és per haver concedit els treballs a Abertis sense haver fet un concurs públic. Per altra banda, continuen treballant amb els Ajuntaments perquè tirin endavant les comissions de mobilitat.