El Punt Avui 1/10/2016
La reunió amb l'ACA ha fet replantejar a l'equip de govern les solucions plantejades per poder legalitzar les ampliacions de tres càmpings fetes en sòl agrícola, segons es va avançar en el ple
NURI FORNS - BLANES
L'Ajuntament de Blanes està preparant una nova proposta en relació amb els càmpings que van ampliar il·legalment les seves instal·lacions. Fins fa poc, la posició de l'equip de govern –segons havien manifestat tant la regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya, com l'alcalde, Miquel Lupiáñez– era molt clara en les seves condicions als amos de càmpings il·legals; però, segons va explicar Celaya ahir, i així ho va traslladar al ple, han sorgit “noves variables” que fan replantejar la proposta. Malgrat tot, l'equip de govern continua sent partidari de legalitzar tot el que sigui possible, fet que, sobretot, va criticar la CUP en el ple.
Celaya i tècnics de l'Ajuntament van reunir-se la setmana passada amb responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua, que hauria modificat la línia d'inundabilitat. Malgrat tot, en la reunió van plantejar-se “variables” que Celaya no va voler detallar, però que podrien fer replantejar les coses. En resposta a les preguntes dels grups d'ICV-EUiA, la CUP i C's al ple, la regidora va assegurar que l'equip de govern no ha adoptat cap posició. “Encara estem debatent, consultant, reflexionant i sobretot estem rebent la informació que ens transmeten els organismes oficials.” Per Celaya, el tema és d'una complexitat “extraordinària” i que “mai ningú s'ha atrevit o ha pogut abordar i resoldre”. Es referia així a les ampliacions il·legals que alguns càmpings van anar fent al llarg dels anys. Considera que ara l'equip de govern té l'oportunitat de fer-ho amb el nou POUM “perquè hi ha una moratòria del pla director del sistema costaner que per primera vegada dóna la possibilitat a l'Ajuntament de reconèixer els usos de càmping” en les ocupacions en sòl agrícola que es van fer abans del 2005.
Procés complicat
“Ara que per primera vegada en molts i molts anys s'obre una escletxa per buscar una solució definitiva, us dic de veritat que resulta dificilíssim aguantar les pressions i aguantar les afirmacions i mentides que s'estan dient publicament i que estan entorpint el procés de presa de decisions”, va assegurar la responsable d'Urbanisme, que va instar els grups de l'oposició a assistir a una reunió la setmana vinent per donar detalls de la reunió amb l'ACA. L'Ajuntament ja s'ha reunit amb els càmpings afectats (Bella Terra, el Pinar i Blanc) i ho farà també amb els que no tenen cap ampliació il·legal.
La moda del turisme
El portaveu de la CUP, Jaume Pujadas, va criticar “la moda” de legalitzar “a toro passat i no penalitzar”, sobretot quan són iniciatives turístiques. “Entenem que no és la via”, va dir. Sergio Atalaya (C's) va preguntar qui són els responsables que durant anys s'hagin fet ampliacions il·legals sense conseqüències, i Víctor Catalán (ICV-EUiA) va manifestar que el seu grup té “dubtes”, i que el 21 d'aquest mes, junt amb Batega, faran un acte públic per exposar la situació dels càmpings i informar la ciutadania.
LA FRASE
Ara tenim una escletxa per poder legalitzar les ampliacions; actuarem amb honestedat absoluta
Pepa Celaya
Iniciativa farà campanya pel «No» a la consulta popular del port de Tossa
Diari de Girona 1/10/2016
TOSSA DE MAR | DDG
ICV de comarques gironines farà campanya pel «No» a la consulta popular sobre la construcció d'un port esportiu a Tossa de Mar, prevista pel pròxim 20 de novembre. Així ho va avançar el responsable de medi ambient i urbanisme de la formació, Víctor Catalan. «Des d'ICV es farà campanya pel no a la iniciativa de modificar el POUM per possibilitar la futura construcció d'un port, els seus accessos, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges. No és oportú, ni cal rescatar la proposta», va dir Catalan, qui va afegir que aquesta iniciativa és «un símptoma més de la voluntat de l'equip de govern (TU) de fer del territori un objecte privatiu d'especulació del patrimoni comú per al benefici d'uns quants, com la intenció d'urbanitzar cala Morisca o la voluntat d'apropar la construcció de la carretera C-32 fins a les portes de la ciutat». Tot i això, Catalan va valorar positivament l'impuls d'una consulta ciutadana.
El ple de l’ajuntament desestima una al·legació de la societat de caçadors en l’ordenança reguladora de la tinença d’animals
Ràdio Tordera 30/9/2016
El Ple de l’Ajuntament de Tordera ha aprovat, definitivament, l’ordenança municipal reguladora de la tinença d’animals. Durant el període d’exposició pública, la societat de caçadors de Tordera van presentar una al·legació a l’ordenança, posant de relleu que els gossos de cacera, tenen una funcionalitat i un àmbit d’actuació molt diferent que un gos de companyia. En aquest sentit, demanaven un tret distintiu a l’hora d’aplicar l’ordenança. Segons la regidora de civisme, Bàrbara Vergés l’al·legació s’ha desestimat per motius tècnics. Malgrat això, va especificar que les sancions que es preveuen per no recollir els excrements dels gossos, només es preveu en un espai urbà i no en els espais de caça.
Amb el principal objectiu de seguir lluitant per conscienciar als propietaris de gossos perquè recullin les deposicions que les seves mascotes puguin fer a la via pública o als espais comuns del municipi, la regidoria de civisme té en marxa la campanya “Recull la KK si us plau”. L’actual ordenança incorpora, entre altres, l’obligatorietat d’obtenir les dades genètiques dels gossos per completar la inscripció al cens municipal i un increment de les sancions econòmiques. A partir d’ara, serà obligatori pels propietaris de gossos registrar els animals de companyia amb un xip i una mostra del seu ADN.
Els representants del PP i Som Tordera van votar favorablement al punt.
Des del PSC, la regidora Carme Fernández apuntava que, a banda de la problemàtica dels excrements, també és important regular el fet que els propietaris dels gossos els portin deslligats i sense morrió, la qual cosa no s’ha fet. Per això des del seu grup es van abstenir.
El regidor d’ERC i Gent de Tordera, Xavier Pla, explicava que entenien com a positives les millores introduïdes a l’ordenança, però posant en dubte la capacitat de dur-les a terme.
L’ordenança municipal reguladora de la tinença d’animals es va aprovar amb els vots favorables de CiU, SOM Tordera, ERC+Gent de Tordera i PP, i l’abstenció del PSC.
Critiquen l'ACA per la riera de Santa Coloma
El Punt Avui 1/10/2016
Riera Viva li reclama que faci complir el cabal mínim i detecta massa pous il·legals
JORDI FERRER - SANTA COLOMA DE FARNERS
Una plataforma creada recentment, Riera Viva, ha criticat la feina de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en el manteniment de la riera de Santa Coloma, que passa pel municipi i acaba desembocant als estanys de Sils (després d'haver passat per Riudarenes). En un manifest fet públic ahir reclama a l'ACA que faci complir el cabal mínim de la riera.
El manifest es va llegir a la tarda en una taula rodona a la biblioteca Joan Vinyoli, i van assistir a l'acte, entre altres, l'alcalde, Joan Martí (ERC), i Jordi Molist, responsable de captacions de l'ACA. Riera Viva, que ha recollit firmes a través de change.org, exposa que cal “supervisar i controlar l'extracció il·legal d'aigua de la conca fluvial i els aqüífers”.
Una de les integrants de Riera Viva, Anna Freixas, exposa que han detectat massa pous il·legals que treuen aigua dels aqüífers i de la conca. “Són d'empreses i de privats”, assenyala. El manifest demana a l'ACA que faci complir el pla de conques, “que estableix un cabal de manteniment per a la riera de Santa Coloma de 43 litres per segon durant tot l'any”.
Dos punts crítics
El motiu pel qual una quinzena de joves de Santa Coloma, que s'han reunit més d'una vegada al local de La Sega 1640, s'han constituït en una plataforma és perquè han comprovat, alarmats, que la riera cada cop té menys aigua. “Hi ha dos punts crítics, la gorga d'en Vilà i la resclosa del parc de Sant Salvador”, explica Freixas. A la gorga anys enrere la gent s'hi podia tirar de cap i ara l'aigua amb prou feines arriba al turmell.
Els dos últims mesos a causa de la poca aigua de la riera i l'excés de fluor, l'Ajuntament ha hagut de fer un ban per reclamar moderació en l'ús de l'aigua potable, i l'ACA ha accedit a alliberar aigua del sifó del Pasteral a la riera. Per Riera Viva, la solució és un transvasament Ter-Tordera, i vol que se substitueixin “solucions provisionals per solucions més definitives i més lògiques”, diuen en el manifest, presentat amb el lema Volem aigua a la riera, volem vida a la riera.
Geolocalitzen un centenar de punts per atacar el ‘Tomicus'
El Punt Avui 1/10/2016
La inspecció aèria deixa clar que s'estén des d'Alella fins a Calella, però ara cal comprovar si les taques són causades per la plaga o per la sequera
Ajuntaments, ADF i propietaris treballaran per saber-ne l'abast real
ELENA FERRAN - MATARÓ
Un helicòpter de la Generalitat va sobrevolar la setmana passada els boscos de la comarca. La inspecció aèria va servir per precisar els punts més crítics, un centenar entre els municipis d'Alella i Calella, on es veuen les clapes marronoses que indiquen que els pins són morts, al mateix temps que es documentava amb imatges. Tot plegat es va exposar ahir als tècnics i regidors dels ajuntaments que van participar en la primera reunió de treball al Consell Comarcal del Maresme, amb la presència també dels propietaris forestals, de les ADF i tècnics dels dos parcs naturals.
“La visió des de l'aire és impactant, però ara s'ha de comprovar sobre el terreny l'abast real de la plaga”, explicava ahir el conseller de medi ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó (PDC). Per fer aquesta feina d'inventariar sobre el terreny no es parteix de zero, ja que els tècnics dels ajuntaments, les ADF i els mateixos propietaris afectats disposaran de l'aplicació per mòbil amb què ja estan geolocalitzades les zones on l'escarabat podria estar actuant. “Hi ha zones a Alella on tenen tres focus, però d'altres com a Argentona o Arenys de Munt que són molts més”, explicava Triadó. Alguns ajuntaments tenen detectats exemplars que estan situats en zona urbana i en els quals també s'haurà d'alertar els propietaris de les finques.
Amb aquest inventari detallat és quan es podrà valorar el cost real de les hectàrees on s'ha d'actuar per frenar la plaga ja que des del setembre i fins al febrer és el moment recomanat pels experts per treure la fusta morta. “Amb les hectàrees reals podrem demanar els ajuts extraordinaris a la Diputació si no n'hi ha prou amb els 100.000 euros que hi destina la Generalitat per a la neteja”, va afegir el conseller.
Els propietaris forestals estan pendents que aquests ajuts es publiquin al Diari Oficial de la Generalitat. Una convocatòria extraordinària per tractar la plaga que afecta el pi que es gestionarà a través de les associacions forestals.
Segons es va avançar ahir a la reunió, es preveu que els propietaris s'hi puguin acollir del 15 d'octubre al 15 de desembre. La mateixa administració reconeix que s'actua amb retard, tenint en compte que la neteja s'ha de fer abans del febrer, però que ja es mirarà d'agilitzar les certificacions.
LA FRASE
La visió des de l'aire és impactant, però ara s'ha de comprovar sobre el terreny l'abast real
Josep Triadó
CONSELLER DE MEDI AMBIENT DEL CONSELL COMARCAL
Trànsit a la muntanya: la difícil convivència entre vehicles a motor, bicicletes i la resta d’usuaris
Nació Digital 1/10/2016
El trànsit a la muntanya | Josep Maria Montaner
L’auge espectacular dels esports i activitats de muntanya dels últims deu anys ens ha de fer sentir força orgullosos. La popularitat d’aquest tipus d’especialitats esportives ha estat una petita revolució que, evidentment, també ha arrossegat als mitjans de comunicació -aquest n’és un clar exemple- com a la indústria que hi ha al voltant. Fabricants, patrocinadors, publicacions i un llarg etcètera han crescut exponencialment a casa nostra. No obstant, aquest positiu auge ha obert un gran i necessari debat sobre l’ús i convivència entre els diferents actors que transiten-utilitzen-gaudeixen la muntanya. Als tradicionals treballadors forestals, caçadors, boletaires, “trialeros” i excursionistes, s’hi han afegit “enduristes”, ciclistes de muntanya (en les seves diferents variants), genets, practicants de trail i curses d’orientació; un etcètera que cada dia va augmentant amb altres variants o noves modalitats. Si no entenem la muntanya com un bé comú compartit però que en la immensa majoria dels casos té un propietari privat, aquest espai tant necessari esdevindrà una jungla on serà impossible respirar.
I comencem per aquí, la titularitat dels boscos. El bosc és un patrimoni, sí, però té propietari. Aproximadament un 75% dels boscos catalans són privats. Això ens ha d’alarmar? En absolut, al contrari. Si entenem que els camps de conreu pertanyen a un pagès que en treu profit i que acaba donant aliment o recursos a tots, perquè costa tant d’entendre a una part de la població que els boscos també poden ser privats i font de recursos? Probablement per desconeixença del territori. Els que des de petits, o tant és si més de grans, han viscut de prop el bosc saben que és una font de recursos naturals tant com ho és un conreu agrícola i, per tant, un bé a protegir pel seu propietari, el mateix propietari que inverteix recursos propis per tal de mantenir o millorar la productivitat d’aquell bosc –no oblidem, un dels recursos renovables més necessaris per a tots-. Això ho fa incompatible amb el gaudi per part dels entusiastes de la muntanya? En absolut, però cal tenir respecte.
La majoria de camins tenen garantit el dret de pas –com a mínim per circular-hi a peu- gràcies bàsicament a la Llei Forestal catalana. Entenem com a camí, independentment de la seva amplada, els camins d’ús públic, és a dir, aquells que estan inventariats com a tals a nivell municipal. Altra cosa són els camins legalment d’us privat, les pistes forestals secundàries, els corriols o els camins d’entrada a parcel•les amb vivendes, per exemple. I, tot i que per norma general, els caminaires poden accedir al bosc camp a través, cal estar alerta si hi ha alguna senyalització o tanca que ho prohibeix. Especialment si aquesta senyalització és la d’una batuda de caça, activitat totalment legal i reglamentada. Cal fer ús del sentit comú i no endinsar-se en una zona on s’ha senyalitzat perfectament aquesta activitat. Per seguretat i per respecte a l’altri.
Tornant als camins, fins a dia d’avui i per norma general, la circulació en bicicleta està permesa en els mateixos camins que la del trànsit a peu, bàsicament camins, pistes forestals i corriols. Hi ha, no obstant, una important excepció, si hi ha alguna normativa que expressament ho prohibeix. En alguns parcs naturals es protegeixen senders del trànsit de bicicletes a fi i efecte de mantenir el sender com a tal, per exemple al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Si bé pel pas d’una, dues o tres bicicletes la erosió és inapreciable o recuperable, degut a l’augment de la pràctica d’aquest esport i a que aquest cada cop més es sol fer en grup -alguns del quals força nombrosos- el transit en bicicleta pot acabar fen perdre la condició o els estàndards ecològics d’un espai natural, especialment si aquest té una protecció especial pel ser valor natural i paisatgístic.
Uns quads circulant per un camí rural. Foto: Josep Maria Montaner
En el cas de les motocicletes (de qualsevol tipus), quads i vehicles de quatre rodes, el que es denomina circulació motoritzada, es troba regulada en la llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, amb les seves posteriors modificacions. De forma esquemàtica, aquesta norma autoritza:
- la circulació a motor per les pistes i els camins forestals pavimentatsen terrenys forestals o espais d’interès natural (els anomenats EIN). Si no estan pavimentats, l’amplada d’aquests haurà de ser igual o superior a 4 m per circular-hi,
- la circulació a motor pels camins autoritzats d’una manera expressa. La velocitat màxima de circulació per camins i pistes de terra serà de 30 km/h,
- la circulació a motor en els espais naturals declarats de protecció especial (parcs naturals, paratges naturals d’interès nacional, reserves naturals o parc nacional) que queda limitada a les pistes forestals i els camins delimitats a aquest efecte;
i prohibeix:
- la circulació a motor camp a través, fora dels camins delimitats a aquest efecte, pels tallafocs (incloses les línies elèctriques), vies forestals d’extracció de fusta, camins ramaders, pel llit sec i per la làmina d’aigua dels rius i tota mena de corrents d’aigua.
Convé remarcar que, de totes aquestes limitacions, queden exempts els pagesos i ramaders que hi tenen finques i, per tant, hi necessiten circular per desenvolupar la seva activitat professional, així com el personal autoritzat.
Per últim, també recordar que la circulació motoritzada en grup no organitzada queda limitada a 4 vehicles de quatre rodes o 7 motocicletes en els anteriorment citats espais naturals de protecció especial i que es prohibeixen les concentracions de més de 15 vehicles (independentment del nombre de rodes) en els espaisd’interès natural o en els terrenys forestals, sempre i quan no hi hagi una altra prohibició o limitació expressa. Per a fer activitats organitzades de circulació motoritzada en grup cal l’aprovació prèvia d’ajuntament, consell comarcal o Generalitat.
És primordial que tots respectem al peu de la lletra tots aquestes normes tot i que de vegades ens puguin semblar massa limitadores.El bon ús i per tant, l’equilibri d’aquests espais,està en joc per a que puguin seguir sent compartits per tots els sectors que hi participen o s’hi veuen implicats. Val la pena, oi?
Manifestació d'ocellaires ara mateix a Barcelona. Protesten per la prohibició de caçar ocells de cant
Els ocellaires es manifesten contra la prohibició de capturar ocells de cant
TV3 1/10/2016
La Generalitat ho ha prohibit perquè la Comissió Europea li ha obert un procediment d'infracció per la desprotecció d'aquestes espècies
Els ocellaires continuen en peu de guerra perquè aquest any la Generalitat no els deixa capturar ocells per als concursos de cant. Aquest dissabte al matí s'han manifestat pel centre de Barcelona.
La Generalitat ho ha prohibit perquè la Comissió Europea li ha obert un procediment d'infracció, per la desprotecció d'aquestes espècies.
Per això, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha resolt que aquest any no expedirà cap autorització excepcional per capturar en viu exemplars d'ocells fringíl·lids, els que s'utilitzen habitualment en els concursos de cant, i ho ha notificat per escrit als ocellaires.
En concret, la decisió afecta la captura de caderneres, passerells, pinsans i verdums. Ara s'obrirà un període d'avaluació del sistema de regulació actualment vigent a Catalunya.
Els ocellaires, però, volen tornar a caçar de manera controlada per poder mantenir la tradició dels concursos de cant.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada