Blanesaldia.com 3/2/2017
Zona de máxima erosión debido al efecto de las escolleras, en Malgrat de Mar / Blanesaldia.com
Los destrozos ocurridos en la playa de la Conca, en Malgrat de Mar, eran previsibles. Una playa que ya no puede cumplir con su función de proteger el litoral, debido a las modificaciones a las que se ha visto sometida, un fuerte temporal de mar y unas actuaciones de defensa mal planificadas han dado lugar a “La Tormenta Perfecta” en nuestro litoral. ¿Y ahora qué? ¿Playa o rocas?
Hace 10 años, la desaparición parcial de la playa de S’Abanell hizo que las Asociaciones de Campings y Hostelería de Blanes (Girona) pidieran al Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) una explicación científico-técnica de la problemática de erosión que se observaba en la playa de S’Abanell. En dicho informe, apuntamos las causas por las que la playa y el delta no respondían como sería habitual ante un temporal y explicamos porqué una parte considerable había entrado en una fase de erosión acelerada
Por otro lado, se señalaron también las posibles soluciones. De entre todas ellas, la más importante hacía referencia a la necesidad de desarrollar una visión de futuro para esta zona y un Plan Estratégico Integrado de cuenca y delta. En este plan, sería imprescindible el diálogo entre todos los actores implicados con el fin de establecer una hoja de ruta que devolviera al sistema sus funciones naturales, en la medida de lo posible. Mientras tanto, canalizar un delta y, además, hacerlo pedacito a pedacito, no nos parece la mejor opción.
Sabemos lo que está pasando en el Delta de la Tordera. Sabemos por qué pasa y sabemos lo que puede pasar en un futuro
En ausencia de dicha visión y de dicho plan, cuando se produce un temporal como este último solemos actuar de forma reactiva, introduciendo unas medidas, de urgencia casi siempre, que minimizan los daños, pero no solucionan el problema. Se ha criticado la última actuación del Ministerio, en la que se crearon dunas artificiales. Pero, lo cierto es que la mayoría de ellas aguantaron bien. El único punto donde no lo hicieron fue debido a que un espigón situado un poco más al Norte del mismo contribuyó a acelerar el proceso erosivo y, con ello, a agrandar el problema.
Cicatriz de erosión de arenas centenarias altamente compactadas, en Malgrat de Mar / Blanesaldia.com
Ante esta situación, seguir haciendo lo que hacíamos no es una opción. Son imprescindibles nuevos modelos de Gobernanza costera que deben ser introducidos para superar nuestras anticuadas formas de hacer. Mientras tanto, las malas decisiones tomadas en el pasado en el litoral nos afectan y nos afectarán tarde o temprano. Como en lo relacionado con el cambio climático, más del 95% de la culpa de lo que está pasando en la costa es nuestra.
Zona donde las dunas han protegido la parte trasera de la playa, Malgrat de Mar / Xavier Romera
Somos nosotros, con nuestras actuaciones, los que nos hemos expuesto y vuelto más vulnerables. En algunas zonas resulta imposible cambiar el sentido de estas acciones y deberemos “luchar” contra la naturaleza, algo no demasiado inteligente cuando ésta se desata. En otros casos aún podemos cambiar nuestra forma de hacer y reconocer nuestra posición en la biosfera. Y es que la naturaleza puede pervivir sin el hombre, pero el hombre no lo puede hacer sin ella.
Rafael Sardá y Enric Sagristá
Grupo de Investigación de Sistemas Socio-Ecológicos en Ambientes Costeros y Marinos
Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
El litoral de l'Alt Maresme viu un «déjà vu» continu
Diari de Girona 3/2/2017
Rafael Sardá I Enric Sagritá
Les destrosses ocorregudes a la platja de la Conca, a Malgrat de Mar, eren previsibles. Una platja que ja no pot complir amb la seva funció de protegir el litoral, a causa de les modificacions a què s'ha vist sotmesa, un fort temporal de mar i unes actuacions de defensa mal planificades han donat lloc a «La Tempesta Perfecta» en el nostre litoral. I ara què? Platja o roques?
Fa 10 anys, la desaparició parcial de la platja de s'Abanell va fer que les Associacions de Càmpings i Hostaleria de Blanes (Girona) demanessin al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) una explicació cientificotècnica de la problemàtica d'erosió que s'observava a la platja de s'Abanell. En aquest informe, apuntem les causes per les quals la platja i el delta no responien com seria habitual davant d'un temporal i expliquem per què una part considerable havia entrat en una fase d'erosió accelerada.
D'altra banda, es van assenyalar també les possibles solucions. D'entre totes elles, la més important feia referència a la necessitat de desenvolupar una visió de futur per a aquesta zona i un Pla Estratègic Integrat de conca i delta. En aquest pla, seria imprescindible el diàleg entre tots els actors implicats per tal d'establir un full de ruta que retornés al sistema les seves funcions naturals, en la mesura del possible. Mentrestant, canalitzar un delta i, a més, fer-ho trosset a trosset, no ens sembla la millor opció.
En absència d'aquesta visió i d'aquest pla, quan es produeix un temporal com aquest últim solem actuar de manera reactiva, introduint unes mesures, d'urgència gairebé sempre, que minimitzen els danys, però no solucionen el problema. S'ha criticat l'última actuació del Ministeri, en la qual es van crear dunes artificials. Però, la veritat és que la majoria d'elles van aguantar bé. L'únic punt on no ho van fer va ser perquè un espigó situat una mica més al Nord va contribuir a accelerar el procés erosiu i, amb això, a engrandir el problema.
La desembocadura de la Tordera està excessivament modificada. Ha perdut la zona d'inundació amb llacunes, característica dels ambients deltaics, i ja no pot retenir els sediments que baixen pel riu. En aquestes circumstàncies, les obres de canalització i els espigons acceleren el procés erosiu del Delta i comencen a deixar al descobert sorres que porten allà compactades centenars d'anys.
Una part d'aquestes sorres centenàries han desaparegut davant dels nostres ulls en l'últim any. Es tracta d'un exemple més de l'accelerat canvi global al qual estem sotmesos i del que els científics estem ja cansats d'alertar.
Davant d'aquesta situació, seguir fent el que fèiem no és una opció. Són imprescindibles nous models de Governança costanera que han de ser introduïts per superar les nostres antiquades formes de fer. Mentrestant, les males decisions preses en el passat al litoral ens afecten i ens afectaran tard o d'hora. Com en tot allò relacionat amb el canvi climàtic, més del 95% de la culpa del que està passant a la costa és nostra.
Som nosaltres, amb les nostres actuacions, els que ens hem exposat i tornat més vulnerables. En algunes zones resulta impossible canviar el sentit d'aquestes accions i haurem de «lluitar» contra la naturalesa, una cosa no massa intel·ligent quan aquesta es desferma.
En altres casos encara podem canviar la nostra forma de fer i reconèixer la nostra posició en la biosfera. I és que la natura pot perviure sense l'home, però l'home no ho pot fer sense ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada