dissabte, 4 de febrer de 2017

Gregalada a Pineda de Mar 4/2/2017 i la importància de la vegetació a les platges

Aquest matí passejant per la platja de Pineda de Mar... nova gregalada amb onades i vent en augment...

video
video
video
video
video
video
video

Encara resten algunes clapes de vegetació a la platja, aquí i allà, una barreja d'espècies psammòfiles i ruderals típiques d'aquest tram del litoral català i que abans dominaven aquest hàbitat natural... sí, hàbitat natural, no equipament turístic municipal...


Aquí mai han dominat les formacions dunars que tots tenim al cap quan parlem de platges "naturals" (monticles de sorra fina en moviment per l'efecte del vent o fixades per vegetació), sinó grans esplanades de sorra gruixuda sense pendent i amb vegetació dispersa, sovint nua per l'efecte de les onades que la tapaven dipositant capes de sorra nova o en transició, ocupant la franja entre la zona més propera al mar on trenquen les onades i la més interior antigament ocupada per conreus, aiguamolls o pinedes litorals (més recentment per la via del tren), i trencada aquí i allà per depressions inundades temporalment per on trencaven torrents o fruit de les abans freqüents barres de sorra paral·leles a la costa per l'acumulació de sorres empentades per les onades (actualment desaigües de carrers o goles artificials de rieres). Aquest hàbitat natural era dinàmic (variava de dimensió o de lloc depenent dels temporals i estava totalment adaptat a les variacions ocasionades per les onades.

A Pineda de Mar, com a altres municipis, aquest hàbitat natural ha estat substituït per passejos marítims, jardinets i carrils bici estàtics, que ara pateixen els efectes de les onades que abans s'amortien de manera natural...


Nota: no trobareu mai cap xifra d'ususaris del carril bici de Pineda, sempre buit o gairebé, perquè dubto molt que interessi.

A més a més d'una funció geomorfològica i d'estabilitat, aquest hàbitat sempre ha estat el lloc de repòs, alimentació o reproducció de multitud d'espècies que cada vegada ho tenen més difícil de trobar. Si mireu avui alguna d'aquestes clapes que resten aquí i allà, sense necessitat de grans coneixements o esforços, podreu veure multitud d'aus hivernants que trien aquest hàbitat, especialment Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba), alguna Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), Pardals xarrecs (Passer montanus), Caderneres (Carduelis carduelis), Gafarrons (Serinus serinus), Pit-rojos (Erithacus rubecula),... i un llarg etcètera... sense fer esment de les estivals o de pas migratori que també abunden en aquests racons.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)...
video
video

No es tracta de culpar a ningú ni de recriminar res, aquí millor fer foc nou i oblidar-nos dels errors del passat però... Què dignifica més a un polític?... Obstinar-se en repetir errors? O rectificar i cercar millors maneres de gestionar les platges?...