dissabte, 24 de novembre del 2018

Bibliografia: Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats de la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya. 2018 Andreu Salvat i Carme Casas

A la Baixa Tordera, tot i ser al litoral mediterrani, una de les característiques principals és la presència d'hàbitats i comunitats vegetals de la muntanya mitjana (i fins i tot atlàntiques o centreeuropees) fins a la mateixa línia de la costa compartint territori amb les típicament mediterrànies litorals.

Per aquest motiu, "encara" podem trobar aquí alguns retalls (tant a l'Alt Maresme com al Baix Montseny i La Selva) dels antics (i abundants) prats de muntanya mitjana del nord-est de Catalunya de les planes al·luvials de la Tordera o en mosaic amb altres comunitats a les valls i muntanyes properes.

"Miraculosament" tot i la gran transformació del territori, i segons aquest Protocol, algunes d'elles en estat de conservació bo.

Veure també...

Los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya
LOS PRADOS DE GUADAÑA DE LA REGIÓN MEDITERRÁNEA DE CATALUNYA (NE PENÍNSULA IBÉRICA)
Por G. Mercadal, J. Gesti, M. Corominas & L. Vilar

Texto completo

MERCADAL, G.; GESTI, J.; COROMINAS, M. & VILAR, L. 2003. Los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya. Pastos, XXXIII(2): 219-232.


Parcs de Catalunya 23 nov.
El edita un Protocol elaborat per Andreu Salvat i Carme Casas per a l’avaluació de l’estat ecològic de prats, com a eina senzilla per determinar l’estat de conservació de prats naturals.Disponible a centres i

S’edita un Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats de la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya
Parcs de Catalunya 21/11/2018

El protocol és una eina per poder determinar de manera senzilla l’estat de conservació dels prats naturals. La metodologia permet avaluar la riquesa florística dels prats a partir de la presència de plantes indicadores de bon estat ecològic. Aquest protocol està adaptat per a ser utilitzat a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya.

En el marc del “Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (2009-2012)” l’any 2010 des del Parc Natural es va elaborar una primera metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació dels prats.

Amb aquesta metodologia es perseguia l’obtenció d’un model estandarditzat per avaluar l’estat de conservació de les pastures de manera relativament senzilla i que fos aplicable per qualsevol persona amb uns mínims coneixements botànics. Es va partir d’un model implantat en parcs naturals de França i d’Alemanya (Mestelan et al., 2007) que es va adaptar a les característiques i els condicionants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’any 2014 es va elaborar el “Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya”, document en què es va recollir una versió evolucionada de la proposta inicial presentada l’any 2010.

La base de la metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació de les pastures consisteix en la realització d’un transsecte del prat en què s’han d’identificar una sèrie d’espècies de flora indicadores de bon estat ecològic, i en funció del nombre d’espècies identificades es cataloga l’estat de conservació del prat.

L’any 2015 es va il·lustrar el llistat d’espècies per tal de facilitar-ne la identificació en l’avaluació que es fa a camp. Aquesta guia es va poder portar a terme gràcies a la cessió de bona part de les imatges per part de www.floracatalana.cat.

Enguany, s’ha elaborat i editat el document complet “Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya” que es pot consultar al Centre de Documentació i a la pàgina  web del Parc Natural. A més, també es disposa d’exemplars en format paper per poder utilitzar com a eina de camp.

El Protocol ha estat desenvolupat pels botànics Andreu Salvat, de l’empresa Aprèn, Serveis Ambientals, i Carme Casas, de la Universitat de Vic-UCC.