dissabte, 16 de maig del 2009

Estany de Cal Raba (Tordera) 15/5/09


Aquest divendres en visita ràpida a l’estany de Cal Raba (Tordera) amb en Freddy Rivas, com a més destacat...

2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
cabusset (Tachybaptus ruficollis) escoltat
oriol (Oriolus oriolus) escoltat
2 cornelles (Corvus corone)

1 tortuga de rierol (Mauremys leprosa) assolellant-se
7 tortugues d’aigua americana – de Florida – (Trachemys scripta) assolellant-se i un nou nat atropellat
Sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
Granotes verdes (Pelophylax perezi)
.
martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
.
tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta) assolellant-se
.
nou nat de Trachemys scripta atropellat

divendres, 15 de maig del 2009

Conveni entre l’ajuntament de Tordera i Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme.

Tordera cuidarà els espais protegits conservant els seus valors naturals
Diari de Girona 15/5/09

Els Naturalistes Orchis havien denunciat tasques de manteniment perjudicials per a la fauna de la zona

Foto d’arxiu. Diari de Girona

TORDERA E.B.

L'Ajuntament de Tordera (Maresme) s'ha compromès mitjançant la signatura d'un conveni amb l'entitat naturalista Orchis que farà les tasques de manteniment de les zones humides protegides del municipi fent-les comptabiles amb la conservació dels valors naturals d'aquestes zones amb elevada riquesa biològica i protegides per la Xarxa Natura 2000 així com pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).


Aquest compromís arriba després que els Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, Orchis, denunciessin que els treballs de manteniment -poda, sega- que realitza l'Ajuntament de Tordera en zones com ara l'estany de Cal Raba s'han realitzat de tal manera que afectaven a la fauna i a la seva protecció. Ja que com asseguren des d'Orchis, algunes aus fan servir els herbassars alts prop de l'aigua per ubicar els nius i quan se'ls elimina la vegetació herbàcia se'ls desprotegeix de depredadors naturals, gossos deslligats o fins i tot de vigilants de la zona.


Per tot això, han arribat a l'acord que es realitzaran aquestes tasques en dates no compreses entre l'1 d'abril i l'1 d'agost que és quan niden aquestes aus i és època de reproducció de molta fauna. I també, que quan es desbrossi la vegetació herbàcia a la zona humida s'haurà de deixar una franja mínima i sempre que sigui possible, d'entre dos i tres metres d'herba alta al voltant de la vegetació de ribera, entre d'altres.


Per tal que els compromisos es compleixin, l'Ajuntament de Tordera es fa responsable de comunicar el contingut d'aquest conveni als operaris dels treballs de manteniment. Tot i això, els naturalistes advertexen que faran un seguiment d'aquestes aspectes.


Aquest és el primer conveni que signa l'entitat Orchis, de recent creació amb l'Ajuntament.

Aquesta a més, recorda que el municipi del Maresme té moltes zones humides i que gaudeixen de diverses figures de protecció legal i que històricament han patit una transformació del territori i d'una mala reputació fins a fragmentat i reduir la seva extensió a petits estanys i ambients aigualosos.

.....................................................................

Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme...


Des de finals del mes passat, amb la voluntat mútua de fet compatibles les tasques de manteniment i la conservació dels valors naturals a les zones humides protegides del municipi de Tordera, s’han dut a terme diferents contactes i reunions entre l’associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, i la regidoria de Manteniment i Serveis Públics, Medi Ambient i Pagesia de l’ajuntament de Tordera.

Com a resultat d’aquestes converses, es signa el següent conveni:

Conveni entre l’ajuntament de Tordera i l’associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, per a fer compatibles les tasques de manteniment i la conservació els valors naturals a les zones humides protegides del municipi de Tordera.

El municipi de Tordera alberga un conjunt de zones humides, repartides per la plana al·luvial, i amb una elevada riquesa biològica representativa de la regió.

Gran part d’aquestes zones humides gaudeixen de diverses figures de protecció legal: dins del Pla d’Espais d’Interès Natural com a “Estanys i Roureda de Tordera”, com a Lloc d’Interès Comunitari de la Xarxa Natura 2000 amb el nom de “Riu i Estanys de Tordera”, i denominats com a Àrees d’interès Natural Específic (N01) en el planejament Pla General d’Ordenació Urbana Municipal del 2004. En aquest conjunt trobem: L’estany de Can Torrent, l’estany de La Júlia, l’estany de Cal Raba, els Prats d’en Gai, l’illa i braç esquerre del riu, la Roureda de Can Verdalet, les rieres de Vallmanya i de Sant Ou, i el riu Tordera.

Al municipi de Tordera s’han dut a terme o es proposen un conjunt de projectes encaminats a augmentar el nombre d’aquestes zones humides i/o fer possible l’ús social d’aquestes, entre les que trobem noves zones humides a l’illa del riu dins el projecte “Gestió sostenible, a escala local, de l’aqüífer al·luvial del riu Tordera, mitjançant la reutilització d’aigües residuals”, o el projecte de condicionament d’un passeig fluvial al marge dret del riu Tordera, entre altres.

Tanmateix, encara no s’ha redactat ni aprovat cap Pla de Gestió d’aquests espais que garanteixi la continuïtat dels valors naturals que alberguen i que el van fer mereixedors de ser protegits, o que faci compatible la preservació d’aquests valors naturals amb l’ús social de l’espai.

Amb la voluntat de fer compatibles les tasques de manteniment, l’ús social d’aquests espais i la conservació dels seus valors naturals, i a l’espera de la redacció i aprovació d’un Pla de Gestió que ho faci possible, l’ajuntament de Tordera i l’associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, signen aquest conveni pel qual s’estableixen un seguit de pautes i compromisos mutus. A saber:

1. Els treballs de sega o desbrossa de vegetació als marges dels camins perimetrals o de l’interior de les zones humides protegides de Tordera, així com els que tenen com a objectiu el manteniment dels arbres i arbustos de l’interior o entorn d’aquests espais, es realitzaran en dates no compreses entre l’1 d’abril i l’1 d’agost.

2. En els treballs de sega o desbrossa de vegetació herbàcia al voltant de les zones humides protegides (estanys, riu Tordera, riera de Vallmanya, etc.) s’ha de preservar una franja mínima, i sempre que sigui possible, d’entre 2 i 3 metres d’herba alta al voltant de la vegetació de ribera (canyissar, jonquera, bogar, balcalló, bosc de ribera o similars).

3. En el cas de segues i desbrosses de vegetació herbàcia a la zona humida de l’illa del riu entre les tanques perimetrals i la vegetació aquàtica, aquestes no han de ser superiors al metre i mig d’amplada entre la tanca i la bassa, al mig metre entre les plantacions arbustives i la bassa, i sempre que es respecti el punt anterior.

4. En el cas de segues i desbrosses de vegetació herbàcia a l’estany de Cal Raba, aquestes es limitaran al camí entre la carretera i la tanca, a l’esplanada de l’observatori tenint en compte la franja mínima del segon punt, i entre la tanca i la vegetació aquàtica només el mínim necessari per separar aquests dos elements i mai superant el mig metre de franja.

5. L’ajuntament de Tordera és el responsable de comunicar el contingut d’aquest conveni als operaris i encarregats dels treballs de manteniment, poda, neteja, sega i desbrossa d’aquests espais, ja siguin del servei municipal o d’una empresa externa contractada, i vetllar pel seu compliment.

6. L’associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, i els seus membres que desenvolupen estudis i seguiment a aquests espais, es comprometen a informar a l’ajuntament de Tordera sobre qualsevol aspecte que ajudi a fer compatibles els treballs de manteniment, l’ús social i els valors naturals d’aquests espais, i sempre que l’ajuntament ho sol·liciti.

7. Aquest conveni entra en vigor des del moment de la seva signatura i té una durada il·limitada o fins que entri en vigor un Pla de Gestió d’aquests espais naturals protegits que reguli aquests aspectes.

8. Aquest conveni pot ser modificat o anul·lat sempre i quan les dues parts estiguin d’acord, i a raó dels canvis que es puguin donar en quant a la composició de l’ajuntament o de l’associació, o en quant a un canvi en les circumstàncies que el va generar.

9. Aquest conveni no afecta a circumstàncies o situacions relacionades a aquesta espais no especificades al mateix, i no té incidència alguna amb altres possibles relacions entre les dues parts.


Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme
orchis.naturalistes@gmail.com

Tordera, 14 de maig de 2009.

......................................................................

L’AJUNTAMENT SIGNA UN CONVENI AMB UNA ENTITAT NATURALISTA PER MANTENIR LES ZONES HUMIDES DE TORDERA.
Ràdio Tordera 15/5/09

L’Ajuntament del municipi ha signat un conveni amb l’entitat naturalista Orchis, per a que a partir d’ara es faci carrec de les tasques de manteniment de les zones humides protegides del municipi. La intenció és fer compatibles aquestes tasques amb la conservació dels valors naturals amb elevada riquesa biològica i protegides per la Xarxa Natura 2000 així com pel Pla d’Espais d’Interès Natural .

Aquest compromís arriba després que l’entitat naturalista denuncies que els treballs de manteniment que realitza l’Ajuntament en zones com ara l’estany de Cal Raba s’estaven realitzant afectant a la fauna i a la seva protecció, ja que es destruia l’espai on solen nidificar diferents especies d’aus.

Per tot això, han arribat a l’acord que es realitzaran aquestes tasques en dates no compreses entre l’1 d’abril i l’1 d’agost que és quan niden aquestes aus i és època de reproducció de molta fauna. I també, s’haurà de deixar una franja mínima d’entre dos i tres metres d’herba alta al voltant de la vegetació de ribera, per garantir una zona de reproducció.

........................................................

Una entitat naturalista controlarà les tasques de manteniment de les zones humides de Tordera.
Ràdio Palafolls 15/5/09

L’Ajuntament del municipi ha signat un conveni amb l’entitat naturalista Orchis, per a que a partir d’ara es faci carrec de les tasques de manteniment de les zones humides protegides del municipi. La intenció és fer compatibles aquestes tasques amb la conservació dels valors naturals amb elevada riquesa biològica i protegides per la Xarxa Natura 2000 així com pel Pla d’Espais d’Interès Natural .

Aquest compromís arriba després que l’entitat naturalista denuncies que els treballs de manteniment que realitza l’Ajuntament en zones com ara l’estany de Cal Raba s’estaven realitzant afectant a la fauna i a la seva protecció, ja que es destruia l’espai on solen nidificar diferents especies d’aus.

Per tot això, han arribat a l’acord que es realitzaran aquestes tasques en dates no compreses entre l’1 d’abril i l’1 d’agost que és quan niden aquestes aus i és època de reproducció de molta fauna. I també, s’haurà de deixar una franja mínima d’entre dos i tres metres d’herba alta al voltant de la vegetació de ribera, per garantir una zona de reproducció.

Sobre els robatoris als pagesos de la Baixa Tordera 15/5/09...

Les rondes nocturnes no han evitat un nou robatori als camps de La Tordera
Malgrat confidencial 15/5/09

Aquesta nit de dimecres a dijous hi ha hagut un nou robatori al Pla de Grau de Malgrat de Mar. Els lladres s’han endut aixetes de regar d’una finca on ja havien robat abans.

L’equip de vigilància nocturna –format per un pagès i un policia local- no ha vist res.Un cop més, sembla que els delinqüents hagin aprofitat el poc trànsit de persones i vehicles que hi ha en dies de partits de futbol importants. Aquesta vegada, però, el robatori no ha tingut la transcendència de l’últim. La setmana passada, els lladres van robar diversa maquinària agrícola -entre la qual, un motocultor i un tractor- de la barraca d’una de les finques. Els Mossos d’Esquadra van poder recollir les marques de les rodes d’un cotxe que havia entrat al camp i que podria pertànyer als lladres. Un robatori com aquest fa pensar que podria tractar-se de gent experimentada, que coneix el terreny i que té un cert grau d’organització. El que no sembla probable és que tots els robatoris estiguin perpetrats per aquest mateix grup.

Per poder-los enxampar, la Cooperativa agrícola Progrés-Garbí ha sol·licitat més presència policial als camps –especialment per part dels Mossos d’Esquadra, que ara s'estan coordinant per poder fer-ho- i que es demani col·laboració i es tinguin controlats els ferrallers. Es creu que moltes de les peces –com ara les aixetes de regar- es podrien haver venut a ferrallers de qualsevol punt de Catalunya. La policia autonòmica assegura, però, que és molt difícil controlar tots els ferrallers i esbrinar l'orígen de les peces que reben ja que existeix un gran mercat negre.

anteriorment a MC...

Els pagesos de Malgrat de Mar inicien tasques de vigilància als camps

Els pagesos reclamen més vigilància degut a l'augment de robatoris als camps

dijous, 14 de maig del 2009

Les Llobateres (Sant Celoni) 14 i 13/5/09. David Caballé...

Observacions de David Caballé...

Avui dijous14/5/09...

1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 milà negre (Milvus migrans)
1 aligot (Buteo buteo)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant al canyís
2 balquers (Acrocephalus arundinaceus)
1 tallarol gros (Sylvia borin) cantant

Ahir dimecres 13/5/09...

2 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
2 gavians argentats (Larus michahellis)
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Astor (Accipiter gentilis) a l’urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 13/5/09. David Caballé

Observació de David Caballé...

1 astor (Accipiter gentilis) femella aturada dalt d'una torre d'alta tensió i trobades a les immediacions varies restes de tudons (Columba palumbus) depredats.

dimecres, 13 de maig del 2009

Sobre els robatoris als pagesos de la Baixa Tordera 13/5/09...


Els pagesos del Maresme s’organitzen davant dels robatoris al camp.
Ràdio Palafolls 13/5/09

L’augment del nombre de robatoris en les darreres setmanes als camps del Maresme, han suposat pèrdues de milers d’euros als propietaris, i ha obligat als productors agrícoles a prendre mesures per evitar-los.

A Malgrat els pagesos vigilaran els camps, per la impossibilitat dels cossos policials d’aturar l’allau de furts que afecta aquesta zona.

El gerent de la cooperativa Agrícola Progrés Garbí, Xavier Castells, explica que a partir d’aquesta setmana un grup de pagesos vigilaran estàticament els conreus del Pla de Grau, els grans afectats per aquesta onada de robatoris.

El mateix Castells ha explicat al programa Tot a Punt de RP, que ja són més d’una desena de robatoris en les últimes setmanes, i que acostumen a buidar d’eines les barraques dels pagesos.

La passada setmana uns lladres es van endur fins i tot un tractor i un molticultor d’un pagès malgratenc.

Ahir representants dels pagesos i l’Ajuntament de Malgrat van reunir-se per tal de buscar solucions.

El regidor de Seguretat Ciutadana de la localitat, Valentí Rodríguez, va admetre que el Pla de Grau s’ha convertit en un «objectiu prioritari» de vigilància, i va explicar que els agents intensificaran la presència a la zona agrícola.

De fet Malgrat no és l’única població on els robatoris al camp s’han intensificat. PLF, no s’escapa d’aquests robatoris, i fa ja uns mesos que pateixen furts en les seves extensions agrícoles.
Davant de l’augment de delictes al camp palafollenc, ja s’han posat a treballar els pagesos i la policia local, i abans d’acabar la setmana es reuniran amb representants polítics del municipi per buscar solucions. Ho explicava el president de la cooperativa agrícola Conca de la Tordera de PLF, Ramón Ribot.

Els robatoris també s’han patit en altres extensions agrícoles com Blanes o Sta. Susanna, tot i que la majoria de furts s’han produït a Malgrat de Mar.

Els pagesos de Malgrat munten patrulles tips dels robatoris als horts
El Punt 13/5/09

Faran torns rotatius per vigilar durant la nit i la policia local incrementarà la presència a la zona

Els pagesos de Malgrat no només passaran el dia al camp. Ara també hi passaran la nit. El motiu, l'augment del nombre de robatoris ens els darrers dies, que han suposat pèrdues de milers d'euros als propietaris, al Pla de Grau, la zona on es concentren la majoria de les explotacions agrícoles de l'Alt Maresme. Membres de la cooperativa agrícola han explicat que els pagesos muntaran torns rotatius per vigilar els camps de nit. Per la seva banda, fonts del govern municipal apunten que es reforçarà la presència policial als horts, però admeten que la zona a cobrir és gran pels efectius que tenen.

Els pagesos de Malgrat de Mar estan tant tips dels robatoris a les seves explotacions, que han decidit emprendre una mesura extrema: vigilaran ells mateixos els camps, per la impossibilitat dels cossos policials d'aturar l'allau de furts que afecta aquesta zona.

El gerent de la cooperativa Agrícola Progrés Garbí, Xavier Castells, va explicar ahir que la vigilància només la faran uns quants de la seixantena de pagesos de la cooperativa, i que es faran torns rotatoris. «Hem desestimat formar patrulles més organitzades, perquè desgasta molt a la gent», va afirmar ahir Castells. Pagesos i membres de l'Ajuntament es van reunir ahir a la tarda per tractar aquest tema. El regidor de Seguretat Ciutadana de Malgrat, Valentí Rodríguez, va admetre que el Pla de Grau s'ha convertit en un «objectiu prioritari» de vigilància, i va explicar que els agents intensificaran la presència a la zona agrícola. «És una zona molt gran on és fàcil amagar-se», va dir el regidor, que no va voler concretar en què consistirà aquest augment de la presència policial. Rodríguez va explicar que, lamentablement, el nombre de furts ha crescut a tot el municipi, no només a les zones agrícoles. Els pagesos de Palafolls i Blanes es troben en la mateixa situació des de Setmana Santa.

Aixetes i tractors

A la zona del Pla de Grau s'hi ha produït un augment molt sobtat del nombre de robatoris.

Des de Setmana Santa hi ha hagut una desena de furts, que han suposat pèrdues importants. I és que no es tracta de robatoris de productes de la terra, sinó que els lladres s'enduen eines, aixetes i sistemes de reg, i fins i tot un tractor valorat en 18.000 euros. «La gent està molt intranquil·la», va assegurar ahir Castells.

Afectació en àrees del Camp i l'Ebre

Des de principi d'any, Unió de Pagesos ha denunciat en diverses ocasions la desprotecció d'alguna de les àrees agrícoles de les comarques tarragonines. A més, ha exigit que des del Departament d'Interior es doni més informació de les actuacions que duen a terme els Mossos d'Esquadra per combatre l'onada de furts. Pel que fa a alguns dels episodis que han afectat el territori, cal destacar, per exemple, que al gener els agents dels Mossos van extremar la vigilància en punts de les Terres de l'Ebre, arran d'una onada de robatoris en coberts i magatzems agrícoles. Fins i tot, en una de les operacions van aconseguir detenir tres veïns d'Amposta que se sospitava que havien perpetrat una quinzena de robatoris en magatzems aïllats del Montsià. Així mateix, també a finals de gener, els propietaris de diverses masies de Torredembarra i Altafulla, al Tarragonès, van exigir més mesures policials per posar fi, segons deien, al degoteig de robatoris de què eren objecte. En general, es tractava de delictes menors, en què els delinqüents tenien com a objectiu apropiar-se menjar. Tot i que en aquella ocasió els afectats no van arribar a l'extrem d'organitzar-se en patrulles ciutadanes de vigilància, va ser una opció que alguns es van plantejar, pel que consideraven que era «una manca d'atenció policial».

Sobre l’ARE de Pineda de Mar, a la web de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda 12/5/09...

Ho trobareu a la web de la Plataforma...

http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/

I ARA L'ARE!!! PINEDA DE MAR SERÀ EL PRIMER MUNICIPI DE L'ALT MARESME AMB TOT EL FRONT MARÍTIM CONSTRUÏT

El passat 13 de març va se aprovat per la Generalitat el projecte d'àrea residencial estratègica (ARE) que s'ha de fer a Pineda; la més gran del Maresme. Amb el pretext, entre d'altres, de promoure un habitatge més assequible en un entorn urbà de qualitat, el municipi de Pineda experimentarà el creixement urbanístic més gran que ha tingut al llarg de tota la seva història. S'ocuparan prop de 30 hectàrees i s'aixecaran 2.000 habitatges. Això sense comptar altres actuacions menors en cartera com els plans parcials 3 i 7 i la façana marítima dels càmpings. Cap objectiu pot justificar una ocupació del sòl tan espectacular com la que es derivarà de l'ARE i que, en poc temps, convertirà Pineda en un municipi amb tota la seva façana litoral edificada.

En mig de tot aquest procés la participació ciutadana no ha quedat gaire ben parada. L'ARE actual és hereva del Pla Parcial que ja fou aprovat inicialment, pel govern municipal, el gener de 2003. Llavors s'efectuà sense debat i per la via d'urgència. L'aprovació del pla parcial el 2003 donava llum verda a la urbanització ja prevista a través de Pla General de 1992. Per això Pineda, malauradament, no és el cas d'altres municipis que han portat a referèndum l'ARE i on la població podia decidir entre urbanitzar o no urbanitzar aquests espais. Aquí la decisió ja es va prendre fa temps i sense oferir cap opció a la ciutadania per pronunciar-se al respecte. Amb tots aquests antecedents a la mà, no deixa ser simptomàtic que, al llarg de tot el període que ha durat la tramitació de l'ARE (prop d'un any), a Pineda no s'hagi convocat un sol acte públic per informar-ne al respecte i que, per la seva banda, la Generalitat ni tan sols s'hagi pres la molèstia de respondre les al·legacions que van presentar entitats com la nostra.

dimarts, 12 de maig del 2009

Les Llobateres (Sant Celoni) 12/1/09

En visita ràpida a Les Llobateres (Sant Celoni), com a més destacat...

1 agró roig (Ardea purpurea)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus) cantant
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
7 abellerols (Merops apiaster)
ànecs collverd (Anas platyrhynchos)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 oca blanca domèstica

Sobre Pinya de Rosa (Blanes) 12/5/09...

Uns preocupant-se, vigilant, investigant, treballant, demostrant i denunciant, ... i altres tapant vergonyes o marejant la perdiu. Els primers gratis, els segons cobrant.

Un altre exemple de com funciona l’administració...

Medi Ambient aprova l'actuació de neteja del sotabosc a Pinya de Rosa
Diari de Girona 12/5/09

El Centre d'Estudis Avançats i científics van denunciar que s'estava deteriorant la zona

BLANES MARTÍ SANTIAGO
Per comprovar les tasques de neteja i prevenció d'incendis forestals que s'han estat realitzant a la finca privada de Pinya de Rosa en els últims dies, el tècnic forestal de la Selva i el responsable de medi marí, van visitar la zona, dijous passat. Després que l'associació Pinya de Rosa denunciés que s'està deteriorant el bosc i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ho recolzés, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va creure oportú inspeccionar l'espai.
Des dels serveis territorials de Medi Ambient expliquen que els tècnics elaboraran un informe sobre com s'estan duent a terme les obres, el que s'hi ha produït i el que van poder comprovar des del territori.D'altra banda, el Departament de Medi Ambient, informa que durant la visita que van realitzar els tècnics a la finca de Pinya de Rosa, es va poder observar que "estava tot en ordre". Informa el Departament que la neteja efectuada per evitar el sorgiment d'incendis forestals "és correcte" i explica, a més, que el propietari, en aquest cas, "no necessitava autorització" tot i que reconeix que els va fer arribar una planificació de les accions a emprendre encaminades a minimitzar el risc de sofrir incendis.
Medi Ambient considera que a Pinya de Rosa s'ha actuat seguint les normes determinades per als espais protegits i no veu que s'hagin vulnerat aquestes.
Pel que fa a la tanca perimetral que envolta la finca -denunciada reiteradament per l'associació Pinya de Rosa que considerava impedeix la connectivitat ecològica de l'entorn immediat a la finca al ser una xarxa que barra el pas dels animals en llibertat- el departament de Medi Ambient considera que l'Ajuntament és qui ha errat en aquest afer que ha permés la conclusió de les tasques de vallat. Segons explica, el consistori hauria d'haver enviat un informe sobre la realització d'aquestes obres de vallat al departament de abans d'haver signat cap autorització en aquest sentit. Aquest informe ja ha estat reclamat.
El regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), assegura que "es va passar a Urbanisme" la concessió de la llicència per a la realització d'obres de vallat permietral, la qual cosa implica que la llicència "qui l'ha de concedir o suspendre ha de ser Urbanisme".
Al tancament d'aquesta edició no s'havia pogut localitzar al regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU).

La Generalitat no detecta irregularitats en la neteja del bosc que es fa a Pinya de Rosa
El Punt 12/5/09

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat afirma que no ha detectat irregularitats en la neteja del bosc que s'està fent a Pinya de Rosa en el marc d'una actuació de prevenció d'incendis que estan duent a terme els propietaris de la finca. Els inspectors del departament van visitar la setmana passada la finca i, segons Medi Ambient, «no han detectat cap mena d'irregularitat». Aquesta visió de la Generalitat contrasta amb la de la comunitat científica. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes, que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques de l'Estat, impulsa un manifest en el qual es denuncia l'actuació que s'està duent a terme en aquest paratge protegit, al qual s'han adherit nombrosos departaments universitaris i altres organismes.

Una mica d'humor...

Enviat per J.C. Fernández-Ordóñez...

http://www.youtube.com/watch?v=pH5OSU2vEHU

dilluns, 11 de maig del 2009

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 11/5/09. Freddy Rivas

pollet de corriol petit (Charadrius dubius) a la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)
.
Observacions i fotografia de Freddy Rivas...

3 pollets de corriol petit (Charadrius dubius)
2 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
45 baldrigues (Puffinus sp.)
1 tórtora (Streptopelia turtur)

Desembocadura del riu Tordera 11/5/09. Freddy Rivas

Observacions de Freddy Ribas...

1 martinet de nit (Nycticorax nictycorax)
5 martinets rossos (Ardeola ralloides)
1 agró roig (Ardea purpurea)
1 cames llargues (Himantopus himantopus)
3 xivitones (Actitis hypoleucos)
7 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
1 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
2 gavines corses (Larus audouinii)
1 mussol comú (Athene noctua)

Abellerols (Merops apiaster) a la riera d'Arbúcies 11/5/09. Jordi Novell


Fotografia d'uns abellerols (Merops apiaster), de Jordi Novell prop de la riera d'Arbúcies.

Falcó mostatxut (Falco subbuteo) sobre el centre urbà de Tordera 11/5/09

Aquesta tarda, un falcó mostatxut (Falco subbuteo) sobrevolant els carrers del centre urbà de Tordera, a poca alçada sobre les teulades.

També...

Mínim 2 orenetes de ribera (Riparia riparia)
>100 falciots negres (Apus apus), alguns ocupen ja els nius
3 ballesters (Apus melba)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
... entre altres.

Balquer (Acrocephalus arundinaceus) al polígon industrial de Sant Feliu de Buixalleu 11/5/09. David Caballé.

Observació de David Caballé...

Avui a les restes d'un canyissar de l'estany del Perxistor (Polígon de San Feliu de Buixalleu) hi havia un balquer (Acrocephalus arundinaceus) cantant.

Les Llobateres (Sant Celoni) 11/5/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

Es confirma la probable reproducció del balquer (Acrocephalus arundinaceus), nova localitat de cria.

8 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 agró roig (Ardea purpurea)
4 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
3 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca), dues de recent aparició
1 ànec mut (Cairina moschata), el de la verneda
1 aligot comú (Buteo buteo)

Corbs a l’urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 11/5/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 corbs (Corvus corax) intentant saquejar nius de garsa (Pica pica) sense èxit, i una dotzena de garses empaitant-los.

2 puputs (Upupa epops)
1 papamosques gris (Muscicapa striata)

El dissabte 9/5/09 a l’abocador de Santa Maria de Palautordera també 2 corbs

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a Riells i Viabrea 10/5/09. David Caballé

Aquest diumenge en David Caballé ha vist un enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a Riells i Viabrea.

També...

1 òliba (Tyto alba)
2 rossinyols (Luscinia megarhynchos)

Algunes notícies més per llegir 11/5/09...

Els pagesos de Malgrat de Mar inicien tasques de vigilància als camps
Malgrat confidencial 11/5/09

A partir d’aquest dilluns, els pagesos de la zona agrícola del Pla de Grau de Malgrat de Mar endegaran un dispositiu de vigilància als camps. L’augment de robatoris que estan patint els darrers mesos n’és el motiu.
Degut a que es tracta d’una zona apartada del nucli urbà i, segons el pagesos, poc freqüentada pels controls policials, el Pla de Grau es converteix en un punt vulnerable. Alguns dels camps no tenen tanques, per la qual cosa és molt fàcil accedir-hi. Els lladres acostumen a robar-los eines de treball, material agrícola i peces fetes de ferro, coure i fil elèctric.
L’últim cas conegut va passar la nit de dimecres. Els lladres van buidar per complert la barraca d’un pagès, al costat de La Tordera. També se li van endur el tractor i el motocultor.
Els pagesos continuen denunciant els fets i, de la mateixa manera, reclamen més vigilància policial. Han demanat reunir-se amb els alcaldes dels municipis afectats, al voltant de la zona de La Tordera, per poder trobar mesures que serveixin per evitar aquests robatoris.
De moment, els mateixos pagesos posen en marxa a partir d’aquest dilluns el seu propi dispositiu de vigilància en coordinació amb la Policia Local de Malgrat de Mar, que els ha assegurat incrementar les rondes que fan de nit.

anteriorment a MC...
-Els pagesos reclamen més vigilància degut a l'augment de robatoris als camps

L’Ajuntament es sent abandonat pels Mossos d’Esquadra.
Ràdio Palafolls 11/5/09

En una entrevista a RP, la regidora de Governació de l’Ajuntament de PLF, Maria Massaguer, ha expressat la seva preocupació davant del que considera una desatenció per part de la policia autonòmica cap al nostre municipi.

Segons Massaguer, l’Àrea Bàsica dels Mossos de Pineda només destina una patrulla per a la vigilància de Tordera, Sta Susanna i PLF. De ser cert, hi hauria una única patrulla per a una àrea d’uns 25 mil habitants.

Els mossos d’esquadra no han volgut confirmar aquesta informació, al·legant a que no es pot donar indicacions sobre els efectius de seguretat i la seva distribució, però si han volgut destacar que en les diferents comisseries interactuen en cas de necessitat, i que per tan també es compta amb d’altres efectius i no només amb els de Pineda i que hi ha serveis de paisà que passant desapercebuts al no estar logotipats.

Sobre la policia local de PLF, la regidora palafollenca va explicar que el cos té ja 15 agents, cosa que permet distribuir a 3 agents per torn. Tot i això reconeix que en algunes ocasions s’ha donat el cas d’un únic agent a la caserna de la policia local, per culpa de malalties o permisos dels agents.

L’Ajuntament ja fa uns mesos va limitar al màxim les hores extres dels agents de la policia local de PLF per tal d’eliminar despeses.

Massaguer també va assegurar que la previsió inicial d’incrementar la plantilla en un agent cada any, s’ha vist truncada per la crisi econòmica i presumiblement el cos de seguretat es mantindrà en les 15 places d’agents fins al final de legislatura.

Sobre la nova caserna de la policia local, la regidora ha afirmat que es manté la subvenció de la Diputació de BCN per habilitar l’antic casal de la dona, però que les obres s’han posposat, sense data fixa. Tot i això per no perdre la subvenció les obres hauran de començar abans del 2011.

Els vehicles d’emergències no poden passar pel pas soterrat del camí de la Pomereda de Malgrat de Mar
Malgrat confidencial 10/5/09

Tal i com ha pogut comprovar MC, els camions dels vehicles de bombers, els autobusos i algunes ambulàncies no poden travessar pel pas soterrat del camí de la Pomereda de Malgrat de Mar, inaugurat tot just aquest passat divendres a la tarda. Mentre que el pas fa dos metres i mig d’alçada, aquests vehicles en fan tres o més. Un d’aquests vehicles que no pot passar pel pas soterrat és l’autobús que realitza el trajecte dels càmpings, durant l’època d’estiu.

anteriorment a MC...
-Malgrat de Mar posa en marxa el pas soterrat del camí de la Pomereda


L’AJUNTAMENT DE TORDERA ADJUDICA LES OBRES PREVISTES DINS EL PLA LOCAL D’INVERSIÓ LOCAL, IMPULSADES PER EL GOVERN DE ZAPATERO.
Ràdio Tordera 6/5/09

L’ajuntament de Tordera ha adjudicat totes les obres aprovades a Tordera dins el pla local d’inversió local, impulsat per el govern Zapatero. El pla del govern central preveu destinar a Tordera 2′5 milions d’euros, quantitat que ha de servir per desenvolupar projectes de competència municipal que el consistori no tingui consignats pressupostàriament ni disposin d’altres vies de finançament. Cal recordar que els projectes aprovats per aquest programa d’ajudes són la creació d’un passeig fluvial a la llera de la Tordera, valorat en més de 800.000€, la construcció de les cobertes de les pistes esportives de Sant Andreu i de Sant Pere, amb un cost de 400.000€, el projecte de reforma de la Mina Jalpí a Sant Daniel, per valor de 250.000€, la construcció d’un local social a Tordera Park, valorat en més de 130.000€ i el projecte de construcció de la ronda al sector del cementiri vell, per valor superior als 800.000€, que unirà els plans parcials de centre i ponent, entre la pista esportiva de Sant Andreu i el carrer del Dr. Arana. El regidor Josep Llorens assegura que totes les obres menys una s’han pogut adjudicar a empreses de Tordera.

Els projectes es començaran a executar a partir de la propera setmana. Segons el regidor Josep Llorens el primers projectes a realitzar-se seran el cobriment de les pistes de Sant Andreu i Sant Pere i la construcció del local a Tordera Park.

Segons les previsions de l’ajuntament de Tordera, el sis projectes presentats donaran feina a 62 persones en situació d’atur. El pla del govern central que es posa en marxa com a mesura extraordinària d’impuls de l’activitat econòmica i de l’ocupació, pretén augmentar la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres de nova planificació i d’execució immediata (durant aquest 2009).

dissabte, 9 de maig del 2009

Desembocadura del riu Tordera 9/5/09. Miquel Vall-llosera

Observacions de Miquel Vall-llosera...

1 martinet ros (Ardeola ralloides) com a més destacat

Al mar...

3 mascarells (Morus bassanus)
3 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
>30 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
moltes baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
4 corb marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 paràsit gros (Stercorarius skua)
1 ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus)

A la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) ha vist un papamosques gris (Muscicapa striata).

Desembocadura del riu Tordera 8/5/09. Àlex Giménez

Observacions d’Àlex Giménez a la desembocadura del riu Tordera...

2 corriols petits (Charadrius dubius)
>30 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
3 corriols camanegres (Charadrius alexandrinus)
1 territ becllarg (Calidris ferruginea)
3 gambes roges vulgars (Tringa totanus)
5 cames llargues (Himantopus himantopus)
4 martinets blancs (Egretta garzetta)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines corses (Larus audouinii) una de 2n any amb anella sense poder fer la lectura
1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
2 tórtores comuns (Streptopelia turtur)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
2 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 orenetes de ribera (Riparia riparia)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
27 baldrigues mediterrànies (Puffinus mauretanicus) direcció Blanes

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 8/5/09. Àlex Giménez

Observacions d’Àlex Giménez...

6 corriols petits (Charadrius dubius)
11 territs variants(Calidris alpina) volant al mar
3 martinets rossos (Ardeola ralloides) al mar que s’aturen a la vora de l’aigua
Molts gafarrons (Serinus serinus) cantant
2 verdums (Carduelis chloris)
12 trists (Cisticola juncidis)
1 parella de merles (Turdus merula)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
falciots negres (Apus apus)

ni rastre de còlits grisos (Oenanthe oenanthe)

I una obra urbanística que afectarà a aquest espai, inaugurada...

Malgrat de Mar posa en marxa el pas soterrat del camí de la Pomereda
Malgrat confidencial 9/5/09 (vídeo)

DISPONIBLE l'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. ABRIL 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

Ho trobareu aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. ABRIL DE 2009 (pdf)
Servei Meteorològic de Catalunya

Termomètricament el mes ha resultat normal o fred a la major part de Catalunya, si bé ha estat càlid al litoral central. Pluviomètricament, ha estat plujós o molt plujós, a excepció de la costa Brava sud on el mes ha resultat normal i, fins i tot, sec. Aquest abril ha sigut el més plujós dels darrers quinze anys a àmplies zones de la conca de l’Ebre i de la Catalunya Central, a la serralada pirinenca, al Prepirineu Occidental, i a les comarques del Priorat i del Tarragonès.

A la Baixa Tordera, amb una precipitació mensual acumulada d’entre 60 i 100mm (major cap a l’interior) depenent dels llocs, ha resultat un mes sec a la costa, amb un 70-90% respecte a la mitjana climàtica mensual i normal o lleugerament humit cap a l’interior, amb un 90-130% respecte a la mitjana.

Amb una temperatura mitjana mensual al voltant dels 12ºC, ha estat un mes normal respecte a la mitjana climàtica.

divendres, 8 de maig del 2009

Oca índia (Anser indicus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 8/5/09. David Caballé


Fotografies de David Caballé de l’oca índia (Anser indicus), adulta i d’origen desconegut, d’aquest migdia a Les Llobateres.

També a Les Llobateres...
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
2 balquers (Acrocephalus arundinaceus), 1 mascle cantant i altre, probablement la parella
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 agró blanc (Casmerodius albus)
>3 xivitones (Actitis hypoleucos)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 bosqueta icterina (Hippolais icterina) encara present

Demanda d’ajuda... Esplugabous (Bubulcus ibis) del Maresme amb anelles de lectura a distància. Font: Butlletí Electrònic de l’ICO


L'esplugabous (Bubulcus ibis) és una espècie hivernant a la comarca del Maresme on destaca per ser una espècie força antropòfila, tant a l'hora d'alimentar-se com per dormir, ja que ho arriba a fer dins d'una gran ciutat com Mataró.

Des de fa uns anys, al Maresme, s'han anat marcant alguns exemplars d'aquesta espècie amb l'objectiu de conèixer els moviments d'aquest grup que passa els hiverns a la comarca i que, any rere any, va a dormir i alimentar-se als mateixos punts. La marca, una anella de PVC de color groc amb un codi alfanumèric de tres elements (vegeu imatge), s'ha posat de manera indistinta a la tíbia i al tars.

Es demana que, sobretot de cara a la temporada de cria, tots els ornitòlegs catalans estiguin atents a les colònies de cria d'aquesta espècie per mirar de localitzar individus marcats amb aquestes marques de color.

Podeu adreçar-vos directament a l'ICO o bé als següents mails en cas de localitzar algun exemplar marcat.

Gràcies per la vostra col·laboració

Joan Grajera jgrajera@hotmail.com
Héctor Andino andino@ctv.es

Faisà (Phasianus colchicus) al Pla de la Verneda (Sant Celoni) 7/5/09. Jordi Novell


Fotografia d’en Jordi Novell d’un faisà (Phasianus colchicus) mascle al Pla de la Verneda (Sant Celoni), ahir 7/5/09.

Demanda d’ajuda... Observacions d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus). Font: Fòrum del GNO

Hola,

Des del grup de treball d'ornitologia del GNO iniciem una recerca de territoris d'àguila calçada (Hieraaetus pennatus) a la comarca i zones properes.

Es tracta d'una espècie en expansió com a reproductora a Catalunya i a Osona, on tenim alguns individus entre nosaltres durant l'època de cria.

Farem la cerca entre el 15 de maig fins el 30 de juliol i el que compta és trobar-ne i veure què fan.

En Ramon Prat farà les zones del sud i jo les del Pre-Pirineu.

Ens aniria molt bé que qui en veiés alguna durant aquest període ens ho fes arribar a la meva adreça: jordi.erra@gmail.com.

Acabada la cerca, ho recolliríem en un informe.

Moltes gràcies i a veure com respira aquest animal!

Jordi Erra

Demanda d’ajuda... Els corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) entre Premià i Vilassar de Mar. Font: AUSCAT

Hola

Escric després de parlar amb en Jaume Viader, que porta anys fent el seguiment dels corriols camanegre que nidifiquen en un minúscul retall de platja natural, entre Premià de Mar i Vilassar. És impressionant l'odissea d'aquests ocells per intentar criar en aquest reducte tan petit, en un entorn tan trinxat, i prop de passejants, gossos, gats...

També és impressionant l'odissea d'aquest noi, que cada cop que pot va a seguir els bitxos i en seguida truca als ajuntaments quan veu problemes.

El darrer problema: la femella té la pota infectada i ferida a causa d'una anella que se li va posar fa temps i que té clavada. Això provoca que no pugui protegir bé els polls, i ja ha mort un dels dos.

Fa uns dies es va capturar la femella però no li van poder treure l'anella per no portar les eines adequades.

El risc de pèrdua total de la niuada s'agreuja pel fet de que, un cop han nascut els polls, la femella els desplaça cap a l'altre extrem d'aquest reducte, passant per una zona desprotegida. En aquest desplaçament de vegades es perd algun dels polls.

De part d'en Jaume, voldria demanar la col·laboració d'ornitòlegs del Maresme, senzillament passant per la zona i fent-ne seguiment visual, en l'època de cria. Ell no pot vigilar-ho cada dia, i agrairia molt qualsevol col·laboració, l'estona i el dia que es pugui.

Moltes gràcies!

Anna Galles

Més sobre Pinya de Rosa (Blanes) 7/5/09...

Denuncien que a Pinya de Rosa s'està cometent un delicte ecològic
Malgrat confidencial 7/5/09 (Vídeo)

MANIFIESTO PINYA DE ROSA
Centre d'Estudis Avançats de Blanes


L'entitat Pinya de Rosa vol que la Fiscalia actuï d'ofici i aturi les obres a la finca
Diari de Girona 7/5/09

Reclama que es realitzi un altre peritatge per tècnics aliens a l'Administració i de la branca científica

BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'associació Pinya de Rosa reclamarà a la Fiscalia de Medi Ambient que el fiscal actuï d'ofici en l'afer de les obres a la finca de Pinya de Rosa. L'entitat ja va avançar aquesta decisió el mateix dia que va entrar al jutjats de Blanes la denúncia penal per aconseguir que s'aturin les obres i ahir ho va confirmar el biòleg i portaveu del grup, Joan Mora.
Mora assegura que l'associació vol que Fiscalia encarregui un altre peritatge a la comunitat científica perquè valorin les actuacions realitzades dins la finca, tan de desbrossament per prevenir els incendis com la construcció de la tanca perimetral que impedeix la connectivitat ecològica. Aquest peritatge, però, hauria d'efectuar-se per membres externs a l'Administració, ja que Mora explica que "si realment hi ha hagut un error l'Administració no ho admetrà".
En un principi, l'enginyer forestal de la Selva ha de visitar avui el recinte per emetre una nova valoració després de la denúncia efectuada per l'entitat, en la qual s'especifica que s'ha treballat amb maquinària pesada i ha afectat notòriament diversos estrats que configuren el bosc mediterrani de Pinya de Rosa.
D'altra banda, el president de l'associació, Joaquim Rutllant, explica que l'entitat no es posicionarà amb Santa Cristina però admet que entre els seus membres hi ha diverses opinions.

Impulsen un manifest en defensa de Pinya de Rosa
El Punt 6/5/09

El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que pertany a l'agència estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), impulsa un manifest en defensa del PNIN de Pinya de Rosa, arran dels fets que han succeït les últimes setmanes. El manifest del CEAB posa èmfasi en «la necessitat immediata d'aturar i replantejar les tasques de neteja que s'hi estan fent», que, «a hores d'ara», estan destruint «l'estructura del bosc com a ecosistema i redueixen dràsticament la seva diversitat». Entre els organismes que de moments ja han donat suport a aquest manifest hi ha l'Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la UAB, el departament de Ciències Ambientals de la UdG, la Facultat de Biologia de la UB, el laboratori d'anàlisi i gestió del paisatge de la Facultat de Geografia i Història de la UdG, la Institució Catalana d'Història Natural i el departament d'ecofisiologia del Creaf de la UAB.

dijous, 7 de maig del 2009

Ja ha nascut el primer poll de corriol petit (Charadrius dubius), riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 7/5/09. David Caballé


Primer poll de corriol petit (Charadrius dubius), fotografia de David Caballé del niu al riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni).

També un cruixidell (Miliaria calandra) cantant.
.

Fogars de la Selva 7/5/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 falcons mostatxuts (Falco subbuteo) a l’urbanització Parc dels Prínceps.

1 milà negre (Milvus migrans) donant voltes sobre el pla de Fogars.

Papamosques gris (Muscicapa striata) al polígon de Sant Feliu de Buixalleu 7/5/09. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist un papamosques gris (Muscicapa striata) a l'erm del polígon de Sant Feliu de Buixalleu.

També un corriol petit (Charadrius dubius)

Les Llobateres (Sant Celoni) 7/5/09. David Caballé

Observacions i fotografies de David Caballé...
.

1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 agró blanc (Casmerodius albus)
Algun blauet (Alcedo atthis)
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
1 llocada d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i un trobat un niu amb 11 ous.
1 bosqueta icterina (Hippolais icterina) cantant en un salze prop de l'aigua
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 esparver (Accipiter nisus)
.
niu d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Ballesters (Apus melba) al centre urbà de Tordera 7/5/09

Igual que els anys anteriors, torna a haver un grup de ballesters (Apus melba) sobrevolant el nucli urbà de Tordera, al voltant de l’edifici alt del centre, aquest matí 3 i ara fent-se de nit 5.

També...

>100 falciots negres (Apus apus)
>20 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
>50 orenetes cuablanques (Delichon urbicum), ja ocupant nius
1 mussol comú (Athene noctua), el de sempre
gavians argentats (Larus michahellis), alguns, encara, covant
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
coloms roquers (Columba livia)
cueretes blanques (Motacilla alba) a les teulades
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
pardals comuns (Passer domesticus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
1 parella de garses (Pica pica) prop del niu

Flamencs (Phoenicopterus ruber) sobre Sant Celoni 6/5/09. Miquel Vall-llosera

Ahir a la nit, a les 0:40h, en Miquel Vall-llosera va veure un grup de 15 flamencs (Phoenicopterus ruber) volant molt baix per sobre el nucli urbà de Sant Celoni en direcció S-SO.

Sobre La gavina corsa (Larus audouinii) amb anella AS4D de la desembocadura del riu Tordera 5/5/09...

La gavina corsa (Larus audouinii) anellada que va ser vista el passat dimarts...

Desembocadura i tram final del riu Tordera 5/5/09

... va ser anellada com a poll al Delta de l’Ebre fa 4 anys...

Dades enviades per Raül Aymí (ICO)...

Larus audouinii AS4D 6162514

25/06/05
P.Banya,St. Carles de la Ràpita (Tarragona)
40º35' N 0º40' E
D.ORO / PNDE

05/05/09
Desembocadura Tordera, Blanes (Girona)
41º39'N 2º46'E
Xavier Romera

dimecres, 6 de maig del 2009

Curiositats animals... ànecs vs. clavegueram

Los patos no están muy inteligentes ....
Del bloc guiri-pajarero suelto 2/5/09
.
No puedo resistir mostraros esta secuencia ....






Publicado por Andy Paterson

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) a Riells i Viabrea 6/5/09. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 1 àguila calçada (Hieraaetus pennatus) adulta de fase clara sobre Riells i Viabrea, durant uns minuts volant baix fent cercles i desprès remunta i se’n va cap el nord, empaitada per una garsa (Pica pica) i un aligot comú (Buteo buteo).

Urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 6/5/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

4 trencapinyes (Loxia curvirostra) en un estol molt compacte i durant uns minuts no paraven de moure’s pels pins pròxims (possible cria?)

1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
ballesters (Apus melba)
>12 abellerols (Merops apiaster)

Polígon de Sant Feliu de Buixalleu 6/5/09. David Caballé

Observacions i fotografies de David Caballe...
.

2 trobats (Anthus campestris)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
cogullades vulgars (Galerida cristata)
bitxacs comuns (Saxicola torquata)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
cap-grossos de gripau corredor (Bufo calamita)
.
Cap-grossos de gripau corredor (Bufo calamita)

Les Llobateres (Sant Celoni) 6/5/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 agró roig (Ardea purpurea)
1 agró blanc (Casmerodius albus)
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus) cantant
1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)

Desembocadura i tram final del riu Tordera 5/5/09


Aquest dimarts a la desembocadura i tram final del riu Tordera amb l’Àlex Giménez...

1 martinet ros (Ardeola ralloides)
6 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax), en Pere Alzina veu també un subadult
2 martinets menuts (Ixobrychus minutus), mascle i femella al mateix lloc
6 territs menuts (Calidris minuta)
4 territs variants (Calidris alpina)
6 territs tresdits (Calidris alba)
3 territs de Temminck (Calidris temminckii)
1 territ becllarg (Calidris ferruginea)
>40 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
4 corriols petits (Charadrius dubius)
2 xivitones (Actitis hypoleucos)
2 valones (Tringa glareola)
2 gamba verda (Tringa nebularia)
>10 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
1 batallaire (Philomachus pugnax)
6 cames llargues (Himantopus himantopus)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus)
mínim 3 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 oriol (Oriolus oriolus) mascle
1 còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja vist per l’Àlex
1 abellerol (Merops apiaster) vist per l’Àlex
26 gavines corses (Larus audouinii), i lectura d’una anella
gavians argentats (Larus michahellis)
5 gavines vulgars (Larus ridibundus)
... entre molts altres.

Arreu granotes verdes (Pelophylax perezi)
1 serp d’aigua (Natrix maura) nedant
2 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
.
martinet ros (Ardeola ralloides)
.
territ menut (Calidris minuta)
.
territ becllarg (Calidris ferruginea)
.
territs de Temminck (Calidris temminckii)
.
territ becllarg (Calidris ferruginea) i territs de Temminck (Calidris temminckii)
.
territ becllarg (Calidris ferruginea), territs de Temminck (Calidris temminckii) i corriol gros (Charadrius hiaticula)
.
corriols grossos (Charadrius hiaticula)
.
gambes roges vulgars (Tringa totanus)
.
gamba roja vulgar (Tringa totanus) i valones (Triga glareola)
.
cames llargues (Himantopus himantopus)
.
cames llargues (Himantopus himantopus), gavià argentat (Larus michahellis), gavines corses (Larus audouinii) i gavines vulgars (Larus ridibundus)
.
lectura de l'anella AS4D d'una gavina corsa
.
tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Fotografies d'amfibis. Jordi Novell

fotografies de Jordi Novell...
.
reineta (Hyla meridionalis)
.

gripau corredor (Bufo calamita)

Algunes notícies més per llegir 6/5/09...

Un miler de científics donen suport al CEAB per aturar les obres a Pinya de Rosa
Diari de Girona 6/5/09

El centre ha fet públic el manifest que preparava i ja compta amb 6 adhesions acadèmiques superiors

MARTÍ SANTIAGO
El manifest científic que estava preparant el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) per aturar les obres a la finca de Pinya de Rosa i informar la ciutadania de les característiques específiques que presenta el bosc ja està disponible a la seva pàgina web i compta amb l'adhesió de sis institucions acadèmiques superiors que sumen més d'un miler de científics.
El CEAB manifesta "la necessitat immediata d'aturar i replantejar les tasques de neteja que s'estan realitzant en aquest espai protegit i que, a dia d'avui, estan destruint l'estructura del bosc com a ecosistema i redueixen dràsticament la seva diversitat. En conseqüència, estan alterant la seva funcionalitat i danyant greument aquest element de conservació".
A aquesta declaració, i a les explicacions científiques que la sustenten, de moment hi han donat el seu suport la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental de la UB, el Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona (UdG), el Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge de la Facultat de Geografia i Història de la UdG, la Institució Catalana d'Història Natural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
El socioecòleg i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Rafael Sardá, explica que el procés d'adhesió encara resta obert i assegura que encara hi haurà més institucions que donaran el seu suport al manifest del CEAB per evitar la destrucció de la funcionalitat del bosc de Pinya de Rosa com a ecosistema.


El Senat estudiarà les alternatives per desdoblar el tren a Blanes i Arenys
Diari de Girona 6/5/09

MADRID ACN / DDG
Els grups parlamentaris de la Comissió de Foment del Senat van aprovar ahir per unanimitat la moció de CiU que demana permetre la viabilitat dels projectes alternatius als proposats pel Govern espanyol sobre el desdoblament de la via ferroviària entre Arenys de Mar (Maresme) i Blanes.
En relació a aquest tram, la proposta de CiU defensa el desplaçament de la via a un traçat per l'interior o bé el seu soterrament per la façana marítima. Així es permetria el desdoblament complet del trajecte i una millora de la façana marítima en les poblacions.
En el cas de Calella (Maresme), la senadora de CiU Montserrat Candini va destacar la importància d'estudiar les alternatives al desdoblament de la línia en aquest municipi que permetin una correcta integració del traçat ferroviari, ja sigui mitjançant el soterrament de les vies o el seu canvi. Candini, a més, va indicar que "és la primera iniciativa parlamentària que aconsegueix el compromís i la implicació de tots els partits" en una qüestió tan important per als municipis.