dimarts, 19 de gener del 2016

La sequera es pot allargar fins al mes de març. Gencat,cat

Gencat.cat 11/01/2015



Els Bombers de la Generalitat alerten del risc d’incendi forestal a tot el país atesa l’acumulació de més de 50 dies de sequera i d’una situació meteorològica molt estable. Tot i que és a l’estiu quan la sequera eleva sovint el risc d’incendi forestal, cal tenir en compte que aquest risc també es pot produir en períodes de sequera durant l’hivern. En aquest sentit, la manca de precipitacions acompanyada d’unes temperatures més altes del que correspondria en aquesta època, i una previsió que marca que la sequera es pot allargar fins al març de 2016, alerten d’un hivern complicat pel que fa a risc d’incendi forestal.

La sequera s’arrossega especialment en zones del litoral de Barcelona, del Pre-Pirineu, de la zona sud del Bages i del Pallars Sobirà i interior de l’Ebre. Cal destacar que Collserola ha patit l’any més sec del darrers 110 anys.


Davant d’aquesta situació, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, del Departament d’Interior, demana que s’extremin les precaucions per tal d’evitar que es produeixin incendis forestals. A més, es vol remarcar que és molt important donar avís de qualsevol situació de perill al telèfon únic d’emergències 112. 

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats
Universitat de Barcelona 19/03/2015

La nova obra vol contribuir a donar a conèixer i valorar la importància ecològica i epidemiològica que tenen els ratpenats. Foto: Jordi Serra Cobo (UB-IRBio)

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres és el títol del nou llibre escrit pels experts Jordi Serra Cobo i Marc López Roig, del Departament de Biologia Animal de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), i el naturalista Xavier Bayer González, que es presentarà el proper 20 de març, a les 20 hores, a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar (Maresme).

Can Palomeres: d’explotació minera a refugi de ratpenats
 
Les mines de Can Palomeres són un espai que va més enllà dels vestigis de l’activitat minera desenvolupada a finals del segle XIX i principis del segle XX. Avui en dia conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats i tenen un valor ecològic ben significatiu. Diferents espècies de quiròpters crien en aquestes coves, que són també un refugi clau per a les migracions del ratpenat de cova.

Les mines de Can Palomeres conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats. Foto: Xavier Bayer González
 
Tal com explica el professor Jordi Serra Cobo, «les mines són un exemple de la relació positiva que hi ha hagut entre l’activitat humana i la formació d’un important refugi ecològic. Sense l’activitat minera que hi va haver a principis del segle XX a Malgrat de Mar, avui no estaríem parlant d’aquest patrimoni quiropterològic de primer ordre a escala catalana i europea».
 
«Poc s’imaginaven els emprenedors que van invertir en l’explotació de les mines de Can Palomeres que contribuirien a construir un dels refugis catalans més importants per a ratpenats», continua Serra Cobo. «Tampoc s’imaginaven que la funcionalitat d’aquest refugi perduraria molt més que la seva curta explotació minera».
 
El llibre, editat per l’Ajuntament de Malgrat de Mar i finançat gràcies a la X Beca d’Investigació Vila de Malgrat de Mar, sintetitza més de cinquanta anys d’estudis de ratpenats a les mines de Can Palomeres. El ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) són les dues espècies més abundants a les mines segons els estudis duts a terme, que han permès observar un total de catorze espècies de ratpenats de tres famílies diferents de quiròpters.
 
Uns mamífers voladors de gran valor ecològic
 
La nova obra vol ser un referent des d’una perspectiva dual entre la història de les mines i la seva importància biològica. També vol contribuir a donar a conèixer i valorar la importància ecològica i epidemiològica que tenen els ratpenats, un fet essencial per a la conservació de les poblacions d’aquests mamífers voladors tan singulars. Tal com apunten els autors, «voldríem que el llibre contribuís a fer de les mines i els seus ratpenats una icona diferencial de Malgrat de Mar dins i fora de les nostres fronteres, a l’entorn de la qual es puguin organitzar activitats de qualitat que permetin desenvolupar i conservar el patrimoni natural del municipi».

Les mines són un exemple de la relació positiva que hi ha hagut entre l’activitat humana i la formació d’un important refugi ecològic. Foto: Marc López Roig (UB-IRBio)
 
La presentació del llibre serà l’acte que obrirà les I Jornades Tècniques Espai Mines de Can Palomeres, que tindran lloc a l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar del 20 al 21 de març. L’objectiu de les jornades és donar a conèixer quin és l’estat de les actuacions que es realitzen en aquest entorn, així com promoure l’intercanvi d’experiències i de metodologia i alhora iniciar un procés de participació per vincular la ciutadania al futur d’aquest espai.

dilluns, 18 de gener del 2016

Enllaç: L’Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor

L’Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor



https://vimeo.com/61052113



L'Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor from xavier alfaras panareda on Vimeo.




L'ATZAVARA n.25 La vida a les aigües dolces


Clica sobre la portada per accedir a la web i als continguts

La vida a les aigües dolces
L'Atzavara 25 (2015)

Editorial

Boix D., Sala J., Gascón S., Compte J., Quintana X.
Les comunitats d’animals de les basses, estanys, llacunes i aiguamolls mediterranis
L'Atzavara, 25: 5-18
I Text complet I English summary I

Gacia E., Pulido C., Chappuis E., Riera J., Ballesteros E.
Del desastre ecològic a l’experiment natural: resiliència i recuperació parcial de la vegetació aquàtica de l’estany Baciver, Val d’Aran 
L'Atzavara, 25: 19-25
I Text complet I English summary I

Catalan J.
Història natural de l’ecosistema microscòpic 
L'Atzavara, 25: 27-36
I Text complet I English summary I

Bonada N.
Els macroinvertebrats aquàtics dels ecosistemes fluvials 
L'Atzavara, 25: 37-48
I Text complet I English summary I

Altaba C.R.
Les nàiades, custòdies de les aigües dolces 
L'Atzavara, 25: 49-61
I Text complet I English summary I

Ordeix M.
Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya 
L'Atzavara, 25: 63-72
I Text complet I English summary I

Alonso M.
Llacs atalassohalins, fauna estepària i crustacis 
L'Atzavara, 25: 73-79
I Text complet I English summary I

Jaume D.
La fauna de les coves anquialines 
L'Atzavara, 25: 81-92
I Text complet I English summary I

Sabater F., Fernández-Martínez M., Corbera J., Calpe M., Torner G., Cano O., Corbera G., Ciurana O., Parera J.M.
Caracterització hidrogeoquímica de les fonts de la Serralada Litoral Central en relació a la litologia i als factors ambientals 
L'Atzavara, 25: 93-104
I Text complet I Material suplementari I English summary I

Corbera J., Fernández-Martínez M., Jover M., Torner G., Calpe M., Ciurana O., Sabater F.
Els briòfits de les fonts de la Serralada Litoral Central: composició específica i efecte dels paràmetres ambientals en la seva distribució 
L'Atzavara, 25: 105-116
I Text complet I English summary I

Fernández-Martínez M., Achotegui-Castells A.
La variabilitat interdecadal de l'Oscil·lació de l’Atlàntic Nord com a possible determinant de la freqüència de rierades a Arenys 
L'Atzavara, 25: 117-124
I Text complet I English summary I

Montserrat P.
Recordant a Ramon Margalef, l’amic intel·ligent i bo que sabia estimar 
L'Atzavara, 25: 125-128
I Text complet I English summary I

.......................................................................

Clicant aquí podeu accedir als volums anteriors...

Vol. 25 (2015) La vida a les aigües dolces
Vol. 24 (2014) El Maresme de Pere Montserrat
Vol. 23 (2014) Roques, sorra i aigua
Vol. 22 (2013) Una mirada al bosc
Vol. 21 (2012) Estratègies de comunicació i defensa a la natura
Vol. 20 (2011) La sisena extinció
Vol. 19 (2010) Darwin i l'evolució
Vol. 18 (2009) Invasions!
Vol. 17 (2008) El valor dels espais agraris periurbans
Vol. 16 (2008) Canvi climàtic
Vol. 15 (2007) Homenatge a Pere Montserrat
Vol. 14 (2006) Ecosistemes de Catalunya
Vol. 13 (2005) L'Antàrtida molt més que gel
Vol. 12 (2004) Ecologia urbana i sostenibilitat
Vol. 11 (2003) Rieres, rius i riberes
Vol. 10 (2002) L'alguer de Mataró
Vol. 9 (2001) La conservació de la biodiversitat
Vol. 8 (1999) Viatge al fons del mar: El Maresme de 0 a -50 m
Vol. 7 (1997) Dinàmica i percepció del paisatge
Vol. 6 (1995) El litoral del Maresme
Vol. 5 (1987) Els aiguamolls de la Tordera
Vol. 4 (1982) L'agricultura del Maresme
Vol. 3 (1981) Miscel·lània
Vol. 2 (1979) Miscel·lània
Vol. 1 (1979) Miscel·lània

diumenge, 17 de gener del 2016

Descarrèga't la Col·lecció de pòsters “Ecosistemes de Catalunya”. Associació CEN

associació CEN

A cada pòster, hi ha una imatge principal sobre un ecosistema, amb les espècies de flora i fauna més característiques. El lateral del pòster conté una explicació sobre l'ecosistema i les seves problemàtiques i una llegenda on s'indica el nom de les espècies, la seva abundància a l'ecosistema, si es tracta d'una espècie autòctona o introduïda, si es troba entre les 100 espècies invasives més perjudicials i si és tracta d'una espècie endèmica.

Agrairem el teu suport a la nostra missió aportant 1 € per cada descàrrega

Els títols dels 10 pòsters d'aquesta edició són els següents:

Aigüestortes   

Estany d'Ivars i Vila-sana   

L'Encanyissada   

Rieres del Cap de Creus   

Estany de Banyoles   

Tram mitjà del riu Llobregat   

Tram baix del riu Ter   

Capçalera de la Tordera   

Riu Francolí  

Els macroinvertebrats com a indicadors biològics en rius  

Instruccions d'impressió:

Els pòsters en alta resolució (pdf) tenen un sagnat (bleed) de 5 mm a tots els costats per tal que es puguin imprimir sense marges. La mida original de tots els pòsters és de 750 mm d'amplada per 400 mm d'alçada, de manera que la impressió s'hauria de fer amb una mida de 760 x 410 mm per després tallar a 750 x 400 mm.

Objectius:

Difondre el coneixement sobre la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics continentals del nostre país i fomentar la seva conservació.

Coordinació i continguts:

Jesús Ortiz i Goretti Merseburger (associació CEN)

Assessorament i revisió:

Antoni Costa (Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana)
Carolina Solà, Beatriu Rodríguez i Antoni Munné (Agència Catalana de l'Aigua)
Dani Boix (Universitat de Girona)
Joan Gomà i Núria Bonada (Universitat de Barcelona)
Lluís Benejam (CEBCAT – La Balca)
M. Àngels Puig (Centre d'Estudis Avançats de Blanes - CSIC)
Marius Domingo de Pedro (Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya)
Mercè Aniz (Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)
Miquel Campos (Consorci de l'Estany)
Narcís Vicens i Daniel Guinart (Parc Natural del Montseny)
Puiggraciós Villaronga (Departament de Territori i Sostenibilitat)
Ramon Alturo (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural)
Ricard Martín (Oxygastra – ICHN)
Toni Curcó, Nati Franch i Josep Maria Queral (Parc Natural del Delta de l'Ebre)
Victòria Riera i Ester Trullols (Parc Natural de Cap de Creus)

Il·lustracions:

Toni Llobet

Disseny i maquetació:

Daniel Ortiz



dissabte, 16 de gener del 2016

ENLLAÇ D'INTERÈS: CARACTERITZACIÓ DE LES FREIXENEDES AL•LUVIALS INUNDABLES DEL NORD-EST DE CATALUNYA (CARICI REMOTAE-FRAXINETUM OXYCARPAE PEDROTTI 1970 CORR. PEDROTTI 1992)

Per G. Mercadal & L. Vilar
Nord-est natura: articles científics


Alguns enllaços d'interès


Anàlisi de la presènciade tortugues als parcsdel Montnegre i elCorredor, SerraladaLitoral i Serralada deMarina
Albert Martínez Silvestre i Joaquim Soler
CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)
Félix Amat
Museu de Granollers
I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 81 del Montnegre i el Corredor · p. 81-85 · Diputació de Barcelona · 2009

Caracterització d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) de la concamitjana de la Tordera
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, C. Barriocanal, M. Boada i R. Maneja (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Tordera: història socioambientali percepcions dels joves escolars
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, R. Maneja, M. Boada i C. Barriocanal (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

Herpetofaunade les serres del Montnegre i el Corredor
Tomàs Ballesteros Salla i Artur Degollada Soler
ECOIMA, Associació per a l’Estudi de l’Ecologia i el Medi Ambient

TV3 alacarta

Riu i estany de Tordera
Xarxa Natura 10/12/2015 TV3 alacarta

Massís del Montnegre
Xarxa Natura 05/06/2014 TV3 alacarta

Tordera
Riu avall 20/11/2015 TV3 alacarta

El medi ambient - La Tordera, quinze anys d'Observació
03/08/2012 TV3 alacarta
nze anys d'Observatori

divendres, 15 de gener del 2016

ARTICLE RECOMANAT: Sobre la presència de Podarcis muralis (Laurenti, 1768) a baixa alçada a la Selva (Girona) i altres poblacions relictes de rèptils en vies de desaparició






ALGUNS FRAGMENTS DEL TEXT COMPLERT...

Es presenten localitzacions a baixa alçada de sargantana roquera Podarcis muralis (Laurenti, 1768) per a la comarca de la Selva (Girona, NE Ibèric) i del aparent declivi d'aquestes poblacions aïllades (al límit de la seva àrea de distribució) conseqüència de l’alteració del seu hàbitat. Es fa un repàs d’altres espècies de rèptils a Catalunya que mantenen o mantenien poblacions amb aquesta mateixa problemàtica, amb especial menció del cas de Zamenis longissimus.

(...)

La sargantana roquera (Podarcis muralis) es troba des de gairebé el nivell del mar, prop de la desembocadura de la Tordera (als municipis de Palafolls, Tordera i Blanes, localitat aquesta darrera de la que sembla haver desaparegut), fins alçades superiors als 2400 m (Portarró d’Espot, a Aigüestortes). En tot tipus d’hàbitats a la mitja muntanya. Roques, talussos, construccions humanes, amb la condició de que tinguin suficients refugis que condicionen la seva densitat. A baixa alçada, selecciona ambients humits (RIVERA et al., 2011).

(...)

Tal com s’ha assenyalat a dalt, la presència d’aquesta espècie al Baix Tordera és ja coneguda. Assenyalada per J. Figuerola en 1986 (in LLORENTE et al., 1995) i més recentment es poden trobar fotografies i noves dades d’aquestes poblacions vinculades a zones inundables properes al riu, publicades pel col·lectiu ORCHIS NATURALISTES (2007; 2008). 

RECOMANAT: Guia d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears

Guia Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears





Coincidint amb el 30è aniversari de la SOCIETAT CATALANA D’HERPETOLOGIA, aquesta associació i l’editorial Lynx, han editat la guia herpetològica: “Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears”.
• Es tracta de la primera guia de camp que tracta de forma exclusiva les 67 espècies d’amfibis i rèptils presents en l’àmbit dels Països Catalans, així com també les espècies que es poden trobar en àrees properes o limítrofs i les desaparegudes en temps recents.
• Textos i mapes específicament elaborats per aquesta guia, incorporant dades actualitzades i inèdites.
• Inclou els territoris de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent.
• 280 fotografies i més d’una vintena de dibuixos per tal d’identificar correctament totes les espècies, així com les subespècies i varietats geogràfiques o cromàtiques més rellevants, al camp.


• Un total de 69 mapes molt detallats, que inclouen totes les espècies presents en l’àmbit terrestre i també marí (tortugues), on s’indiquen les àrees de presència actual i les zones extingides recentment, entre d’altres informacions.• Textos complerts on es dóna informació exhaustiva sobre els caràcters distintius (mida, coloració, variabilitat per sexe i edat, etc.), l’hàbitat, la distribució, la biologia, la sistemàtica i biogeografia i els problemes de conservació.
• Redacció rigorosa i alhora senzilla i entenedora, per satisfer tant les persones no iniciades o amants de la natura en general com els herpetòlegs experimentats. Inclou un glossari final on es defineixen tots els termes tècnics utilitzats.
• S’inclou la informació del darrers treballs sobre la biogeografia i la filogènia de les espècies tractades, així com una taxonomia actualitzada.
El valor del temps i de l’esforç que voluntàriament han dedicat tant els autors com altres membres de la Societat, ha donat com a resultat final un producte d’una qualitat excel·lent, i més que actualitzat podem dir que actualitza les dades per si mateix, ja que ofereix molta informació original. A més, el fet d’estar escrit en català li dóna una singularitat especial dins del panorama editorial dels Països Catalans. Per tot això, aquest llibre resulta de gran interès per els herpetòlegs, per els afeccionats ja experimentats i, també per els naturalistes no especialitzats que vulguin descobrir aquests animals i, per què no dir-ho, a un preu molt econòmic, només 20 Euros, sens dubte la millor guia, al preu més econòmic, on autors i editors han apostat amb aquesta obra, per divulgar l’herpetologia, més que per obtenir rendiments econòmics.

dimarts, 12 de gener del 2016

NOTA SOBRE UNA DEMANDA D'OPINIÓ POLÍTICA

M'han demanat que opini sobre la natura i la independència de Catalunya. He llegit que alguns opinaven barrejant política i natura, una errada monumental.

La meva opinió és que no tenen res a veure l'independentisme (o l'unionisme) i la natura. Es pot ser unionista i defensar la natura, i es pot ser independentista i no defensar la natura. Jo per exemple, defenso la natura i l'independència alhora...

continuarà...

dilluns, 11 de gener del 2016

Construiran un pont nou entre Blanes i Malgrat. ElPuntAvui 7/1/16

ElPuntAvui 7/1/16

La Generalitat enderrocarà el viaducte sobre el riu Tordera el segon semestre

L'obra està valorada en 5,3 milions i hauria de posar fi a les deficiències de seguretat de la infraestructura


Vehicles circulant al pont de Blanes i Malgrat de Mar, als límits de la Selva i el Maresme, a la carretera vella, la setmana passada Foto: QUIM LLORENS.

La Generalitat de Catalunya farà un pont nou a l'antiga carretera de Blanes a Malgrat de Mar, sobre el riu Tordera, molt a prop de la desembocadura. El Departament de Territori i Sostenibilitat informa que ha adjudicat la redacció del projecte, que és l'actualització d'un anterior treball constructiu (del 2008). Els treballs estan valorats en 5,3 milions d'euros.
El mal estat de la via, molt estreta i sense cap separació entre les dues direccions, ha fet decidir la Generalitat a enderrocar el viaducte existent i construir un pont nou. El govern ha admès que el pont té “nombroses problemàtiques de caràcter geomètric, estructurals, hidràuliques i de seguretat viària”. Les obres es posaran a licitació pròximament i els treballs començaran el segon semestre.
El viaducte fa 220 metres, però hi haurà mig quilòmetre afectat, incloent-hi els accessos i els enllaços, segons informen fonts del departament. La carretera és al límit de dues comarques, la Selva i el Maresme. Una part, la GIP-6831, pertany a la Diputació de Girona, i l'altra (la BV-6001), a la Diputació de Barcelona.
A càrrec del govern
L'actuació serà a càrrec de la Generalitat. Així ho van pactar les administracions quan es va signar el traspàs de les carreteres a les dues administracions de la demarcació. El nou pont permetrà millorar la comunicació de Malgrat cap al nord-oest, segons el departament.
La carretera de connexió entre Blanes i Malgrat, la més transitada, és la GI-682.

LA XIFRA

220
metres
fa el viaducte que uneix Blanes i Malgrat de Mar. La carretera pertany a dues diputacions.

divendres, 8 de gener del 2016

Enllaç interessant: Coneix el riu. Museu del Ter




Coneix el riu és un conjunt de recursos educatius amb informació relativa als ecosistemes fluvials: rius, riberes i zones humides. Us permetrà conèixer i estudiar la biodiversitat d’aquests ambients aquàtics, la seva importància, la necessitat de conservació i millora. També hi ha informació relativa al seu ús com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua, relativa als efectes del canvi climàtic i també sobre les problemàtiques que els afecten.
Hi podeu trobar informació sobre:
  • Vegetació de ribera
  • Macroinvertebrats
  • Peixos
  • Amfibis, rèptils i mamífers
  • Ocells
També podreu gaudir d’un espai sonor on s’identifiquen els sons més característics dels espais fluvials de ribera.

dijous, 24 de desembre del 2015

Blog: Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico.

Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico. 

European shag in Iberian Mediterranean Sea

Este blog pretende coordinar a los grupos que trabajamos y estudiamos el cormorán moñudo en el Mediterráneo Ibérico.

http://cormoranmediterraneoiberico.blogspot.com.es/


divendres, 18 de desembre del 2015

El ministeri ara posa dunes a la platja malmesa de Malgrat

El Punt Avui 17/12/15

L'obra està inclosa en el mateix paquet de regeneració del litoral que la construcció d'espigons que el temporal es va empassar

S'actua en tres zones, en 632 metres de longitud i amb un pressupost de 150.000 euros


Una excavadora treballant ahir al migdia a la platja de la Punta de Malgrat de Mar on s'hi està habilitant un ecosistema de dunes Foto: T.M.

La controvertida regeneració de la platja de la Punta de Malgrat de Mar duta a terme pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i que el temporal del novembre passat va engolir en bona part tenia prevista una segona fase que ha començat aquesta setmana. Segons recull el web del ministeri, i en donen fe les excavadores i els camions que circulen pel litoral del municipi, s'hi està construint un ecosistema de dunes que ajudarà a aturar els problemes d'erosió de la zona a tocar del delta de la Tordera. En concret, l'actuació pretén, d'una banda, “mantenir el perfil de platja segur, ja que les dunes actuen com a reserva de sorra a les platges” i, de l'altra, “esmorteir els efectes de l'onatge sobre la costa i l'impacte previst de fenòmens meteorològics associats al canvi climàtic i a la pujada del nivell del mar”.
A peu d'obra, un dels tècnics explicava ahir al matí que les dunes es distribuiran en tres zones entre la platja de la Punta i la de la Conca, on des del 2002 ja s'està actuant en la introducció i protecció d'espècies vegetals dins del sistema dunar. La sorra amb què s'aixequen les formacions prové del mateix litoral malgratenc, ja que la platja que es va menjar el mal temps les onades la van abocar més al sud del municipi. En dades concretes, a la zona més al nord es crea un perfil de dunes de 112 metres de llarg i una altura d'1,5 metres i als espais de més al sud es preveuen dunes de la mateixa altura i distribuïdes en un total de 520 metres. L'actuació, en cap cas hauria d'impedir que els banyistes poguessin fer ús de la platja durant l'estiu “perquè hi haurà espai suficient per posar-hi les tovalloles”.
Un cop habilitada l'estructura dunar, es protegiran palissades biodegradables i es plantaran espècies vegetals pròpies d'aquest ecosistema. Les darreres accions consistiran a tancar l'espai protegit i a instal·lar passeres de fusta que permetin l'accés a la platja. El cost global de l'actuació voreja els 150.000 euros i està previst que s'enllesteixi en un període màxim de tres mesos.
D'altra banda, l'alcalde de Malgrat de Mar, Joan Mercader (PSC), té previst reunir-se avui amb la cap de la Demarcació de Costes, Maria Toledano, per tractar de les conseqüències que el temporal va tenir sobre la regeneració feta a la platja de la Punta i el resultat de la prova pilot que es va fer amb la instal·lació d'espigons geotèxtils que les onades van fer desaparèixer. Aquelles obres van tenir un cost d'1,1 milions d'euros.

LES XIFRES



150.000
euros
és el cost de la construcció del sistema dunar a les platges de Malgrat de Mar que fa el ministeri.

632
metres
de llargada té l'espai on s'habiliten les dunes, que faran 1,5 metres d'altura i s'ompliran de vegetació.

dijous, 5 de novembre del 2015

Opsss... No m'ho imaginava!!!!

el Punt Avui 4/11/15

Ni rastre. Ahir al migdia a la platja de Malgrat a tocar del delta de la Tordera no hi quedava cap dels sis espigons de geotèxtil instal·lats per l'Estat el mes de juliol passat com a prova pilot per regenerar aquest tram del litoral maresmenc arrasat pel temporal de principi d'any. Les estructures allargades que es van instal·lar a bot d'aigua per contenir la sorra en cas de temporal no han resistit les primeres onades amb majúscules que han fet acte de presència a la zona. De fet, dels aproximadament quinze metres que es van afegir de platja i dels quals van poder disfrutar els banyistes, l'aigua se n'ha endut prop de la meitat i el mar ha tornat a ocupar, i a amenaçar, les pedres que protegeixen les instal·lacions dels càmpings.

T.MÀRQUEZ / E. FERRAN
Ni rastre. Ahir al migdia a la platja de Malgrat a tocar del delta de la Tordera no hi quedava cap dels sis espigons de geotèxtil instal·lats per l'Estat el mes de juliol passat com a prova pilot per regenerar aquest tram del litoral maresmenc arrasat pel temporal de principis d'any. Les estructures allargades que es van instal·lar a bot d'aigua per contenir la sorra en cas de temporal no han resistit les primeres onades amb majúscules que han fet acte de presència a la zona. De fet, dels aproximadament quinze metres que es van afegir de platja i dels quals van poder disfrutar els banyistes, l'aigua se n'ha endut prop de la meitat i el mar ha tornat a ocupar, i a amenaçar, les pedres que protegeixen les instal·lacions dels càmpings.


La platja de Malgrat de Mar sense els espigons instal·lats a l'estiu. Foto: T.M..

L'actuació, pionera a Catalunya, va representar una inversió d'1,1 milions d'euros i l'abocament a través d'un vaixell draga d'uns 114.000 m³ de sorra provinents del fons marí davant d'Arenys de Mar en un tram de 800 metres. Un episodi que, curiosament, va donar peu al naixement de la plataforma ciutadana Preservem el Litoral del Maresme, contrària al pla de regeneració de la costa de la comarca aprovat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que preveu desenvolupar en els pròxims 15 anys. L'entitat ja ha aconseguit el suport de diversos ajuntaments per reclamar una intervenció menys agressiva i més sostenible i l'elaboració d'un pla de gestió de les platges.

La Vanguardia 5/11/15

Fracasa el plan de los sacos antitemporal del litoral

La prueba que el Ministerio de Medio Ambiente aplicó en Malgrat de Mar con un coste de 1,1 millones se pierde en el mar

Estado en que ha quedado la playa de Malgrat de Mar. Pedro Catena


De aplicar la terminología pugilística al Plan Litoral 2015 que el Ministerio de Medio
Ambiente (Magrama) impulsó para la recuperar las playas afectadas por los temporales, la conclusión sería un KO técnico en el primer asalto. El primer temporal de levante que ha sacudido el litoral catalán ha dejado en evidencia una obra que finalizó hace tres meses, a mediados de julio, en el delta del Tordera. Han desaparecido los espigones de geotextil que debían contener el oleaje y evitar la pérdida de los 114.000 m³ de arena repuestos por un barco draga succionados de la bocana del puerto de Arenys (Maresme). Todo ello con un presupuesto de 1.150.000 euros.

La prueba piloto a nivel europeo que consistía en enterrar espigones de material geotextil en las playas colindantes al delta del Tordera, en la zona de los campings de Malgrat de Mar, ha fracasado. Olas de hasta cinco metros de altura que durante dos días han azotado la costa, han succionado toda la arena y han engullido los enormes tubos rellenos de arena, por lo que se mantienen en riesgo las instalaciones turísticas que han sobrevivido gracias a sus propias medidas de contención, barreras rocosas que impiden que el mar descalce los cimientos de los edificios. Los espigones blandos, contrariamente a lo previsto, no han reducido el impacto del oleaje y suavizado la dinámica del litoral.

Desde la Plataforma en Defensa del Litoral, que agrupa al tejido social de la comarca, optan por el lado positivo del fracaso. "Debemos utilizar el error para proseguir con la investigación que sirva para consolidar definitivamente las playas" reconoce Mauricio Pulido, un pescador que integra la comisión técnica de la entidad. "Que haya fracasado el ensayo no significa que se abandone la línea de investigación" advierten.

Una de las tesis que barajan los técnicos de la plataforma en Defensa del Litoral centra el problema en la orientación de los espigones. "Si se demuestra que en el litoral hay espigones que contienen el trasvase de arena y otros que lo erosionan", será que cabe incidir en la colocación de la escollera artificial, que "no tiene por qué estar siempre ubicada en perpendicular a la playa", aducen, sino configurar una barrera real que reduzca al máximo el impacto del oleaje. "Podemos ayudar, no somos enemigos", es la mano tendida a la colaboración que eleva el territorio "unido por la experiencia" hacia el ministerio.

Por su parte, en el Magrama justifican que no pueden hacer ninguna valoración hasta obtener las conclusiones definitivas acerca de la afección del temporal sobre los espigones geotextiles, pero matizan que no se trataba de "una obra que forma parte de estrategias para luchar contra la erosión, sino que es una obra de emergencia".