Sobre l’ampliació de la dessaladora de Blanes…
.
L'ampliació de la dessaladora acabarà amb unes 20 hectàrees de sòl agrícola protegit
Diari de Girona 2/5/08
La Cooperativa Agrícola es queixa que ningú els havia parlat d'expropiar terres
L'ampliació de la planta dessalinitzadora de Blanes acabarà, denuncia la Cooperativa Agrícola de Blanes i Palafolls, "amb tota la zona agrícola qualificada com d'especial protecció de Blanes" segons explica el seu president Agustí Robert. La planta, que passarà de poder tractar 10 hectòmetres cúbics d'aigua marina l'any a dessalar-ne el doble, necessitarà de la construcció d'un dipòsit i una nova carretera, i això suposarà expropiar unes 20 hectàrres de sòl que actualment es dediquen al conreu de l'horta i que donen productes amb prestigi i característics de l'indret com ara mongeta del ganxet.
Una quinzena de pagesos en resultaran afectats i asseguren que, si bé ja es sabia que la planta s'havia d'ampliar, ningú els havia alertat que els expropiarien les terres. L'Ajuntament de Blanes considera que el projecte ja està consolidat i que modificar-lo suposaria no perjudicar uns pagesos sinó d'altres. Els afectats es van reunir recentment amb el sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) per tal de pensar estratègies per defensar-se. Alerten que a la zona hi ha explotacions comercials i que si els treuen la terra, serà molt difícil que les empreses es reubiquin i continuïn amb la seva activitat.
"Hi ha altres terres per fer-ho. Hi ha centenars de llocs que no es cultiven. Si es pogués rumiar durant més temps podríem salvar el territori. A més, hi ha el problema dels arrendataris: els tocarà plegar si els treuen la terra" va explicar Robert, tot reconeixent que aquesta és precisament la seva situació. "Aixafaran conreus, pous d'aigua i hivernacles", va lamentar el president de la cooperativa, que agrupa una seixantena de professionals agrícoles de Blanes i Palafolls.
Les obres, imminents
L'ampliació de la planta dessaladora, que abasteix d'aigua potable Blanes, Lloret, Tossa i l'alt Maresme, començarà aviat perquè l'ACA ja ha adjudicat les obres, que costaran 56 milions d'euros i duraran un any i mig segons la previsió inicial. L'Ajuntament de Blanes no pensa oposar-s'hi perquè l'obra estava prevista des del moment en què es va inaugurar la primera fase el 2003, i perquè es considera que l'ampliació, que permetrà que la planta processi fins a 80 hectòmetres cúbics d'aigua l'any si es considera necessari, és absolutament necessària.
.
.............................................
Sobre la draga de sorra del delta del Tordera...
.
Científics titllen de "nyap" l'actuació de Costes a s'Abanell
Diari de Girona 2/5/08
Els hotelers es queixen perquè el tram del passeig al davant dels càmpings, que és competència de la Generalitat, no s'ha arreglat
"Mentre no se solucionin les extraccions d'àrids i l'estat del riu Tordera, les solucions que es puguin donar per a la platja de s'Abanell no seran més que nyaps". Així opina Rafael Sardá, socioecòleg i investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) sobre els treballs que la direcció de Costes del Ministeri de Medi Ambient està portant a terme a la platja de s'Abanell de Blanes. En pocs dies, la sorra que s'està extraient del fons marí de la punta del riu Tordera i s'aboca sobre la platja conformarà una franja d'una mitjana de 15 metres d'amplada, suficient perquè la platja pugui exercir com a tal en previsió de l'arribada de turistes.
Però els científics del centre blanenc, responsables d'un estudi que es va presentar fa mesos i que alertava que la platja de s'Abanell només es salvarà si s'actua de manera ràpida però també integral ??-o sigui, contemplant que la platja és un sistema que depèn del riu i la resta de l'entorn- consideren que el reompliment de la platja parteix, una vegada més, d'un error de base. "S'està extraient sorra de l'hemidelta nord i aquesta retornarà al fons marí quan hi hagi onades", va sentenciar Sardá. Els punts d'extracció de sorra marina, va explicar Sardá, estan identificats i sempre es recorre als mateixos indrets. Tot i que n'hi ha un altre al davant del port d'Arenys de Mar, Costes va considerar, segons resa l'informe del ministeri que detalla com es portaran a terme els treballs a s'Abanell, que transportar la sorra resultaria massa car.
Fonts de l'Ajuntament d'Arenys han confirmat a aquest diari que l'opció de dragar a aquest punt del Maresme es va descartar de manera immediata, segons asseguren que els va comunicar Costes. "Aquest és el problema. Costes només vol gastar el mínim de diners, tot i que saben que el que estan fent, per si sol, no serveix per a res. Portar la sorra d'Arenys costa molts diners, però si volen arreglar-ho tot definitivament se n'hauran de gastar molts més", va reblar el científic.
Per als treballs d'extracció de la sorra no s'ha fet cap estudi d'impacte ambiental perquè el ministeri va considerar que l'afectació no era prou important com perquè això fos necessari. "Estic d'acord que sobre aquesta zona hi ha moltes dades i se'n sap gairebé tot el que s'ha de saber. Però igual que els ciutadans tenen uns deures envers l'administració, també hi ha el dret de demanar-li que no caigui en males pràctiques. Fins que no hi hagi una administració de gestió integral de costes, aquests problemes no tindran solució", considera l'investigador.
L'Ajuntament de Blanes admet que hi ha hagut malentesos perquè mentre alguns responsables del govern asseguraven que Costes estava elaborant un informe d'impacte ambiental, d'altres fins i tot van demanar que no es realitzés per fer més àgils els tràmits i aconseguir tenir sorra abans de l'estiu, que al cap i a la fi era la qüestió que més preocupava a Blanes. Dimarts passat responsables de Costes van explicar al regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), i al de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), com es portaran a terme els treballs.
Queden coses per fer
El sector de l'hostaleria de Blanes està conforme amb l'actuació però amb matisos. "Ens van prometre 150.000 metres cúbics de sorra i en seran menys, la platja no s'acabarà d'emplenar fins al mur del passeig i s'hauran de tornar a posar escales. A més, considerem que haurien d'haver vingut una mica més tard", va avaluar el president de l'associació d'hostaleria de Blanes, Enric Portes. El gremi, que va mobilitzar-se ja l'estiu passat, va recollir més de 10.000 signatures i va organitzar actes de protesta, considera però que l'acutació no estarà completada fins que es refaci el tram del final del passeig, que transcorre per davant dels càmpings i que encara té trossos trencats. A aquell tram, Costes, que ha refet el passeig després de la destrossa que va fer-hi un temporal a principis d'any, no hi ha treballat perquè pertany a la Generalitat.
.
................................................
Sobre l’abastament d’aigua al Maresme Nord…
.Maresme. Una inversió de 40 milions d'euros
El Punt 2/5/08
L'actuació forma part d'un projecte, amb un pressupost d'execució de 40 milions d'euros que millorarà l'abastament a onze municipis de la comarca del Maresme, concretament Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. Aquesta és una de les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional que possibilitaran superar la vulnerabilitat del Llobregat, al mateix temps que s'evitarà en el futur l'aplicació de decrets de sequera en haver-se desenvolupat actuacions que garantiran l'abastament a tot el territori. Segons la Generalitat, aquesta actuació possibilitarà millorar l'abastament en una zona que ha experimentat un creixement important en els darrers anys. Al mateix temps l'obra es presenta com una nova font d'abastament en una comarca que depèn de l'aigua de la dessalinitzadora de Blanes i de l'aqüífer de la Tordera.
Maresme. La instal·lació d'un gran dipòsit d'aigua a Arenys de Mar obliga a trinxar la muntanya
El Punt 2/5/08
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada