dijous, 1 de maig del 2008

Algunes notícies per llegir 28-30/4/08…

Sobre la draga de sorra del delta del Tordera per a la platja de s’Abanell...

La draga de s'Abanell no té estudi d'impacte ambiental i posarà menys sorra del previst
Diari de Girona 30/4/08
.

.
Els treballs per dragar sorra de la punta del riu Tordera per abocar-la a la platja de s'Abanell no compten amb cap mena d'estudi d'impacte ambiental perquè així ho va considerar la Direcció de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri de Medi Ambien i Acció Marítima, en un informe al qual Diari de Girona ha tingut accés. "L'Ajuntament de Blanes va remetre un informe en el qual s'indica que, considerant les mesures preventives i ?cor?rectores, no resulta necessari el sometiment del projecte al procediment d'evaluació d'impacte ambiental", segons resa l'informe, que també apunta que l'aportació serà finalment de 115.000 metres cúbics de sorra, 35.000 metres cúbics menys del que Blanes demanava.
També el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va considerar que "no s'esperen impactes ambientals significatius causats per l'execució del projecte considerat, sempre que s'adoptin les mesures preventives i moderadores proposades". De fet, el passat novembre l'Estat ja va autoritzar una draga al mateix punt a favor de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sense estudi ambiental previ.
Aquests fets, que es poden entendre a tenor de les presses que Blanes té per disposar de platja aquest estiu, es contravenen amb les declaracions del regidor de Medi Ambient de Blanes Celestino Lillo (PP), que ha assegurat en diferents ocasions que els estudis d'impacte ambiental eren favorables i que l'Ajuntament de Blanes havia suggerit que no s'extragués més ?sor?ra de la Tordera en considerar que "la zona ja estava molt castigada". Així ho va explicar Lillo el passat dilluns a aquest diari.
L'extració total de sorra que té en compte l'informe del Ministeri ascendeix a 144.000 metres cúbics, i una vegada calculades les pèrdues se n'espera abocar cap a 115.000 metres cúbics. L'expectativa de l'Ajuntament de Blanes era, en el pitjor dels casos, 140.000 metres cúbics. La sorra s'estendrà al llarg de 700 metres de platja que assoliran una amplada d'entre 14,5 metres i 16,5 metres. Entre els impactes que pot desencadenar l'actuació, l'informe preveu l'augment de la terbolesa de l'aigua i l'afectació de les comunitats bentòniques de l'indret on es fa la draga de sorra, o sigui, l'alteració de l'hàbitat o les condicions de vida de les poblacions animals o vegetals associades al fons marí.
L'estudi, però, destaca també que aquestes comunitats no tenen un especial interès en aquest indret, ja que no hi ha praderes de posidònia i les característiques de la fauna que hi habita permet una ràpida recuperació de les poblacions.
L'opció d'extreure sorra d'un banc situat davant del port d'Arenys de Mar, al Maresme, també es descarta en l'informe del Ministeri, ja que es considera que el punt d'extracció escollit no afecta la zona activa de ?desenvolupament de la platja -es destaca que s'ha descartat un altre punt proper perquè sí que alteraria el sistema- i resulta més econòmic ja que la ?sor?ra amb prou feines s'ha de traslladar.
El dragatge es fa a uns 15 o 20 metres de profunditat i l'estudi alerta expressament de la conveniència de no deixar sots perquè l'arena no s'hi torni a posar. Aquest és un dels grans debats sobre el dragatge de s'Abanell, ja que des del mateix Ajuntament es tem que un temporal pugui endur-se la sorra de nou al fons marí.
Altres fonts vinculades amb el món científic apunten que la sorra és, de fet, llim i que té un pes menor, i que és fàcil que la força de les onades l'arrossegui.


Costes extreu sorra del delta de la Tordera tot i el fracàs de la draga feta per l'ACA
Diari de Girona 29/4/08

Alguns ja estan posant el crit al cel. L'extracció de sorra que el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí porta a terme des del passat dijous per tal de reomplir de sorra marina la platja de s'Abanell de Blanes s'està practicant sobre el mateix banc que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va fer dragar el passat novembre per fer una platja artificial i protegir els pous d'extracció de la dessalinitzadora. La platja es va desfer en poques setmanes i la sorra va retornar al seu indret original, o sigui, el fons del mar entre Blanes i Malgrat de Mar. Si s'Abanell patís un temporal de llevant fort abans de l'estiu, la sorra que ara expulsa la draga i aplanen les màquines per tal de convertir una àrida cornisa marítima en quelcom semblant a l'antiga platja aniria a parar, presumiblement, al seu lloc original al fons marí.
"Vam demanar al Ministeri que s'ho estudiés bé perquè aquesta zona ja ha estat molt castigada. Asseguren que els dos estudis d'impacte mediambientals realitzats, corresponents a l'extracció de sorra a la Tordera i a Arenys de Mar, eren favorables. No sabem perquè han triat aquest, precisament. Hem estat donant la tabarra perquè ens portin sorra i ara no els podem anar darrere preguntat com és i d'on la treuen", s'excusa el regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP). Les obres van agafar per sorpresa el consistori blanenc i també el de Malgrat de Mar segons el diari digital Malgrat Confidencial.
La draga efectuada per l'ACA va ser un fracàs que va significar llençar literalment al fons del mar més d'un milió d'euros. Els treballs d'extracció que ara es porten a terme no tenen un cost clar i desglossat -o almenys l'Ajuntament de Blanes assegura no saber-ho- sinó que es realizen a càrrec de la partida econòmica d'1,5 milions d'euros que el consell de ministres va autoritzar per via d'urgència pocs dies abans de les eleccions generals. L'actuació preveu expulsar a sobre de s'Abanell entre 140.000 i 150.000 metres cúbics de sorra marina. Ara, l'Ajuntament fa mans i mànigues per tenir cert control sobre el desenvolupament dels treballs. Ahir Lillo va intentar parlar amb els responsables de Costes de Girona "perquè al cap i a la fi estan treballant al municipi i volem col·laborar".
Dragues polèmiques
La primera extracció de sorra marina al delta de la Tordera va tenir lloc el 1993, i pescadors i científics convenen que és una de les causes potser no decisines, però sí significatives, en el procés d'erosió que pateix la platja i que ha significat pràcticament la seva desaparició. Els desequilibris de s'Abanell provoquen que la platja pateixi una pèrdua de sorra inexorable que és impossible de corregir de manera natural i davant la qual s'haurà d'actuar amb l'enginyeria, ja sigui corregint la canalització del delta del riu, ja sigui construint espigons artificials. Els pescadors de Blanes van alertar que les dragues afecten també els bancs de cloïsses.


Podeu veure vídeos i fotografies de la draga aquí...

http://www.publiblanes.net/Noticias/Actualidad_de_Blanes.htm
.

Fotografia de publiblanes.com

.

..............................................

Sobre la depuradora de l’Alt Maresme...

Duc (Bubo bubo). Fotografia de El Punt

Maresme. Els mussols que niaven a la pedrera de Pineda marxen i la depuradora pot arrencar
El Punt 30.04.2008 TERESA MÁRQUEZ

Els biòlegs confirmen l'absència de la parella de ducs protegits i les màquines hi entraran l'1 de junyLa parella de ducs –una espècie de mussol protegida– que van fer niu a la paret de la pedrera de Montpalau de Pineda ha marxat i amb ella, les cries. La seva absència afavoreix que les obres de construcció de la depuradora de l'Alt Maresme s'agilitin, i està previst que les màquines entrin als terrenys l'1 de juny. La presència dels animals va provocar un endarreriment de la construcció perquè els biòlegs van recomanar que s'evités el soroll de les màquines durant l'època de nidificació de les aus. En qualsevol cas,l'empresa encarregada del projecte destinarà aquest mes a enllestir els treballs previs de topografia i preparació dels terrenys.

................................................

Sobre Pinya de Rosa...

PSC i EUiA diuen ara que comprar Pinya de Rosa no és prioritari perquè l'espai està protegit
Diari de Girona 30/4/08

Blanes ha tornat a demanar de forma unànime a la Generalitat que exerceixi el seu dret de retracte i compri la finca de Pinya de Rosa a l'inversor rus que la va adquirir a principis d'any.

Els posicionaments dels partits, però es van matisant i els socis de l'anterior govern, PSC i EUiA, ara a l'oposició, consideren que la compra del paratge no és prioritària. El seu argument és que el canvi de mans de Pinya de Rosa no pot afectar al seu futur perquè la llei protegeix el paratge i, per tant, no hi ha risc de que s'hi especuli urbanísticament. "Només hi podrà anar a viure i no podrà fer-se ni la caseta del gos", comenta el portaveu d'EUiA, Joan Salmerón, en referència als nous amos. En aquest sentit també s'ha pronunciat el portaveu del PSC, Josep Marigó, que assegura que la delimitació PEIN de Pinya de Rosa s'ha de complementar amb una altra eina "clau" per garantir la protecció de l'espai natural: el pla rector d'ús, gestió i protecció del paratge. Cap de les dues formacions, però, volen trencar el consens blanenc i continuen exigint a la Generalitat l'adquisició de Pinya de Rosa.
El proper 18 de maig s'acaba el termini perquè la Generalitat exerceixi el seu dret de retracte sobre la compra de la finca. El mes de febrer passat un particular va adquirir-la per 24 milions d'euros abans que la Generalitat tanqués un acord amb els antics propietaris per comprar-la.

Els grups municipals de Blanes discrepen sobre si Pinya de Rosa ha de ser públic o privat El Punt 29.04.2008 ANNA PUIG

EUiA i el PSC creuen que el pla de gestió ja salvaguardarà el paratgeUnanimitat, però amb matisos, dels partits de Blanes en relació amb el paratge Pinya de Rosa. Tots van donar suport ahir en el ple a una moció d'ERC en què s'exigia a la Generalitat que igualés l'oferta de 24 milions que ha fet un privat pel paratge i aprovi el pla rector d'ús i gestió que marca la llei. El PSC i EUiA deixen clar que comprar el paratge no és una prioritat perquè amb el pla rector és garanteix la protecció. CiU, en canvi, alerta del perill que el jardí que hi ha a la finca deixi de ser públic.


...............................................

Sobre els plafons informatius a les zones XN2000 de Tordera…

Del Butlletí informatiu municipal de Tordera…


Ho podeu llegir també a la web de Ràdio Tordera…

LA REGIDORIA DE MEDI AMBIENT COL·LOCA PLAFONS INFORMATIUS A LES ZONES VERDES PROTEGIDES.
Ràdio Tordera 29/4/08

I podeu escoltar al regidor de Medi Ambient aquí…

http://www.radiotordera.cat/wordpress/wp-content/2008/04/aulet-zones-protegides.mp3



.........................................................

Sobre l’aigua...



Maresme. Avaluaran quin cost té per a les empreses del Maresme la bona gestió de l'aigua El Punt 29.04.2008 T.M.

Les empreses del Maresme que fan un ús de l'aigua per a l'elaboració del seu producte han millorat els últims anys, segons assegura el Consell Comarcal del Maresme, la seva gestió correcta i responsable. Tot i això, avui encara no existeix cap recompte ni estudi d'aquest tipus d'indústries i, en conseqüència, tampoc sobre les inversions que han hagut de fer en els sistemes de sanejament i clavegueram.

És en aquest sentit que es posa en marxa una iniciativa sorgida des de l'ens comarcal per conèixer a fons el cost que ha suposat per a les firmes maresmenques la correcta gestió de les seves aigües.

El Consell Comarcal del Maresme ha iniciat ja la primera fase de l'estudi amb la recollida de dades i està previst que el programa s'enllesteixi el proper mes de juliol. Fonts de l'administració consideren important la posada en marxa de l'estudi especialment davant la greu situació de sequera per la qual passa el país. «El Consell Comarcal realitza des de fa deu anys el control d'abocaments de les aigües residuals industrial que fan les empreses a les xarxes municipals de sanejament i als col·lectors comarcals per evitar episodis de contaminació a tots els municipis del Maresme, excepte Tordera, Montgat i Tiana», precisen.

Durant aquest període, els inspectors de l'ens «han detectat una substancial millora del tractament de les aigües residuals industrials al Maresme gràcies a les inversions realitzades, inversions que no sempre poden repercutir en el producte final».


.....................................................

Sobre el turisme rural...


Els establiments de turisme rural de Girona esperen una ocupació del 65%
Diari de Girona 29/4/08

El grau d'ocupació dels establiments de turisme rural gironins i catalans serà similar durant el llarg cap de setmana del pont de l'1 de maig, arribant al 65%. La demaracació de Girona no es troba entre les províncies de l'Estat que més ocupació tindran en aquest aspecte, mentre que Catalunya serà -segons aquestes previsions, efectuades per la web TopRural- la novena comunitat de l'Estat. Cal matisar, de tota manera, que molt probablement en números absoluts Girona serà de les províncies amb més clients de turtisme rural, ja que es tracta de la segona demarcació que més places ofereix de tot l'Estat.
Tot i que el 2 de maig només és festiu a la comunitat de Madrid, dues comunitats -Navarra i Extremadura- i cinc províncies - Navarra, Sòria, Segòvia, Càceres i Zamora- superaran el 90% d'ocupació, el que per TopRural vol dir que "són molts els viatgers que opten per disfrutar del darrer pont abans de l'estiu".
En general nord i sud de la península Ibèrica són les destinacions que registraran majors nivells d'ocupació. Contràriament, les regions amb menor ocupació seran el sud (Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana) i les Illes Canàries, que tindran una ocupació inferior al 50% de les places ofertades. Segons TopRural, "malgrat la desacceleració econòmica hi ha bones perspectives pel sector".

....................................................

Sobre el nou emplaçament del centre terapèutic a Malgrat...


Es descarta l’emplaçament al delta del Tordera, a la platja de la Pomereda, i s’ubicarà al costat de l’N-II.

A malgratconfidencial.com...

http://www.malgratconfidencial.com/2008/04/nou-emplaament-del-centre-teraputic.html