dissabte, 20 de febrer de 2016

És possible reduir les plagues d’animals sense matar-los? ara.cat 14/2/2016

Comentari personal... Ningú dubta ja que les batudes no són la solució, més aviat una excusa. No estic en contra del control de senglars però, davant l'evidència...

És possible reduir les plagues d’animals sense matar-los?
ara.cat 14/2/2016

Sant Llorenç del Munt prova una vacuna anticonceptiva pionera per reduir el nombre de senglars

SUPERPOBLACIÓ La temporada de cacera de senglars comença al setembre I acaba al febrer. / CÈLIA ATSET

“La caça no està aconseguint reduir significativament les poblacions de senglar”. Aquesta és una de les conclusions que es treuen del pla de seguiment de l’espècie, que amb caràcter anual elabora la Generalitat i en què s’analitza el nombre de batudes que fan les colles de caçadors i la densitat de senglar a Catalunya.

La paradoxa és que, malgrat que durant la temporada passada es van caçar més animals que mai, gràcies a una reducció del temps de veda i a l’habilitació de permisos especials, a la vegada també és quan s’han registrat densitats més importants. “Excepcionalment altes”, diu el document. La superpoblació genera un “notable augment” dels problemes, no només per les reclamacions de pagesos i ramaders, sinó també per l’accidentalitat a les carreteres. De fet, la presència de senglars als carrers de les ciutats ha deixat de ser una anècdota, especialment en zones de Girona, el nord de Barcelona i l’est de la Catalunya Central, on es calcula que viuen més de 10 senglars per quilòmetre quadrat.

Canvi de sistema

“És com si intentéssim buidar una piscina amb gots d’aigua”, diu Àngel Miño, director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, sobre la cacera com a mètode per limitar el senglar. Segons el seu punt de vista, els caçadors “utilitzen” el senglar perquè se’ls deixi caçar més i a tot arreu, però la realitat és que, eliminant els mascles, les femelles tornen a entrar en zel ràpidament, assegura, i, per tant, les poblacions continuen sent elevades.

Així doncs, què es pot fer per reduir les poblacions de senglar? El parc provarà per primer cop a l’Estat una espècie de vacuna anticonceptiva, anomenada GonaCon. “En el fons no és una vacuna, és una injecció d’una fracció de proteïna pròpia de l’animal que controla l’hormona que regula la reproducció”, matisa el director del servei de sanitat i anatomia animals de la UAB, Manel López, que serà l’encarregat de fer l’assessorament tècnic en aquesta prova pilot. López assegura que l’efecte de la injecció pot prolongar-se gairebé dos anys, durant els quals la femella no ovula. A més, defensa que és innocu per a qualsevol depredador, atès que ja s’utilitza un sistema similar en les granges de porcs per evitar la castració.

La prova pilot hauria de començar cap al juliol, just quan els porcells nascuts durant l’últim any s’acosten a la maduresa sexual, i és per això que ara mateix s’està acabant de definir el conveni que regularà les condicions d’aquest experiment. S’han fet proves similars amb cérvols als Estats Units i amb esquirols a Anglaterra, però no s’han arribat a produir mai en poblacions salvatges de senglar. La intenció és que aquesta injecció s’apliqui a un centenar d’animals, sobretot femelles, sobre una població estimada d’entre 600 i 700 senglars.

Lloc ideal

La mesura, en qualsevol cas, obliga a capturar-los prèviament, i és aquí on Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’erigeix com l’indret ideal. Miño explica que els tècnics del parc fa anys que fan seguiments amb marcadors de l’espècie i han desenvolupat un sistema de trampes ideal per fer captures.

La Diputació de Barcelona, que és qui gestiona l’espai, està acabant de perfilar amb la Generalitat i amb els tres ajuntaments de la zona -Vacarisses, Terrassa i Matadepera- com distribuir la despesa del projecte. Miño calcula que el cost se situarà entre els 45.000 i els 50.000 euros, perquè la intenció és poder fer un seguiment científic de les poblacions per contrastar fins a quin punt es poden gestionar les poblacions de senglar “d’una altra manera”. Per fer-ho, també serà necessari implicar els caçadors, perquè en cas que abatin un dels animals als quals s’ha aplicat la injecció, avisin perquè es pugui fer una anàlisi hormonal dels teixits, i comprovar així que els resultats són els esperats.

“En ser la primera vegada, no sabem com influirà en el comportament etològic dels grups”, admet el director del parc. Ara bé, si els resultats són positius -podrien tenir-se dades reals en menys de tres anys-, la iniciativa podria ampliar-se a altres indrets. “Les poblacions de senglar són un problema, això no ho neguem”, admet Rosi Carro, portaveu de l’organització Libera!, que defensa aquesta iniciativa com un mètode per reduir el patiment animal. Nous mètodes de control de les superpoblacions s’obren pas, a la vegada que els senglars s’han fet els amos dels boscos catalans.