diumenge, 18 de setembre de 2016

“Gossos i corbs marins no poden ser amics”. El Punt Avui 18/9/2016

“Gossos i corbs marins no poden ser amics”
El Punt Avui 18/9/2016

ENRIC BADOSA BIÒLEG I MEMBRE DE L'INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA

“La costa del Maresme ja té prou impactes que dificulten la seva recuperació natural perquè a sobre n'hi afegim un altre”

“Coincideixen sovint perquè les aus busquen els espais més tranquils i menys massificats”


Enric Badosa és un dels biòlegs més coneguts del Maresme i un dels que més alertes donen sobre la salut de l'entorn natural d'una comarca que a l'estiu es desborda. Estudia el corb marí emplomallat des de fa prop de vint anys, en els quals ha intentat explicar la seva feina arreu amb xerrades, articles i sortides a diferents municipis on aquestes aus s'han fet conegudes. La polèmica d'aquest estiu al voltant de la platja de gossos de Sant Pol de Mar ha posat en el punt de mira unes platges on cada cop hi ha més gent que reclama més serveis. Badosa insisteix que la presència de gossos a la sorra no ha de significar, en un principi, cap problema, però recorda que es tracta d'un animal en un hàbitat que no és el seu i que, per tant, pot acabar afectant-lo des del moment que hi actua. L'anunci que altres municipis de la comarca es plantegen obrir nous espais per a gossos a la platja obligarà a replantejar els usos tradicionals i a incloure, o no, les noves demandes.

TERESA MÁRQUEZ - ARENYS DE MAR

Des del 1997 està fent un seguiment de les colònies que el corb marí emplomallat té a la costa nord del Maresme. La posada en marxa d'una platja amb gossos a les Banyeretes de Sant Pol aquest estiu ha provocat un debat encès sobre la convivència entre les dues espècies en un mateix espai.

Hi ha zones on fins hi tot han agafat el corb marí emplomallat com a símbol

Medi Ambient ha obligat l'Ajuntament de Sant Pol a buscar una altra platja per als gossos de cara a l'estiu del 2017.

Era la decisió previsible i que ja es va traslladar fa mesos a l'Ajuntament, tan bon punt vam conèixer la intenció d'obrir l'espai per a gossos. Els corbs marins i els gossos no poden conviure, no poden ser amics. Parlem d'unes aus marines catalogades com a espècie vulnerable, que han de ser protegides i amb un alt grau de conservació, que inclou la zona per on es mouen.

Però la prova pilot incloïa un espai de separació entre la platja i les roques.

No dubto de la bona voluntat de l'Ajuntament per fer bé les coses, però deixar 76 metres entre la platja i les roques no és com deixar els 200 metres que marca la normativa de protecció. Es van fer diverses reunions amb els representants del consistori i es va fer accions concretes, com la senyalització, però no van ser suficients.

Però és una bona idea destinar part del litoral als animals de companyia?

La costa del Maresme ja té prou impactes que dificulten la seva recuperació natural perquè a sobre n'hi afegim un altre que s'està posant de moda. A la sobreocupació, la pesca i el submarinisme descontrolat, s'hi afegeix ara aquest altre impacte.

Però és un fenomen que s'està estenent.

És cert que, sense una ordenança expressa, els gossos poden anar a la platja sense impediments, però és obvi que cal ser estricte amb el compliment del pla d'usos de cada municipi per evitar problemes.

En el cas de Sant Pol, n'hi ha hagut, de problemes entre els gossos i les aus?

Afortunadament, de greus, no. Cal que fem ressaltar l'alt nivell de civisme dels usuaris de la platja, i també del control que feien molts banyistes, en especial els nudistes, per evitar qualsevol episodi de contacte entre els dos tipus d'animals. El problema no és un gos, són cent gossos en un mateix espai, en una mateixa platja.

Es va fer córrer que n'havien matat algun.

Nosaltres no en tenim constància. Aquesta au, com totes, quan veu un animal que s'hi aproxima, marxa o es llança a l'aigua. El motiu pel qual patíem és que una presència massiva de gossos en un espai on els corbs marins reposaven els acabés foragitant del tot. El Maresme és un lloc magnífic per alimentar-se, però ja no ho és tant quan del que es tracta és de trobar una zona de repòs.

No hi ha massa opcions?

Els espais estan molt comptats. A la comarca es troben a Arenys de Mar, Sant Pol, Calella, la pilona de Malgrat i, més al nord, a sa Palomera de Blanes. En quaranta quilòmetres les possibilitats són molt poques, i no ens podem permetre perdre'n cap. No podem oblidar que parlem d'una espècie que s'està recuperant de l'extinció que va patir als anys setanta.

I com es fa compatible la presència de les dues espècies al litoral?

Estant alerta i sent molt curosos amb el lloc que es tria per fer un espai per a gossos, respectant les distàncies. Ara, amb tot el ressò que hi ha hagut i amb l'experiència de Sant Pol, els ajuntaments ja no poden argumentar desconeixement.

Però els gossos no són pas l'únic perill per als corbs marins.

No. Els hams de pesca amb canya són una de les principals causes de mort. Les estadístiques expliquen que un 80% de les aus mortes han aparegut amb algun material de pesca empassat o clavat; el 20% restant sembla que han mort ofegades per xarxes professionals. Dels exemplars que hem capturat nosaltres per anellar-los, un 40% tenia hams. A més, aquest ha estat un bon any per a les aus que vénen a la recerca de sonso, perquè n'hi ha en abundància.

Què es pot fer per reduir les morts?

Hi ha camí per recórrer, però el primer que cal és complir la llei i evitar que es pesqui als ports, fer que es compleixi l'horari de pesca i, sobretot, que es tingui llicència de pesca amb canya. També anem al darrere d'habilitar zones de reserva en què no es pugui pescar amb canya ni fer pesca submarina. Lamentablement, aquesta darrera mesura està molt a les beceroles.

Per què sovint coincideixen els reposadors de corbs marins amb les platges de nudistes al Maresme?

Perquè les aus busquen els espais més tranquils i menys massificats. En el cas de Sant Pol, suposo que l'Ajuntament va voler fer la prova pilot en un lloc allunyat per evitar molèsties, però també en va acabar tenint amb els veïns de la zona, que hi han fet campanya en contra durant tot l'estiu.

Falta donar a conèixer més la presència del corb marí a les platges?

És obvi que només allò que es coneix es pot acabar estimant. Des del començament hem fet xerrades i actes per fer més visible aquest animal, i hi ha zones on fins i tot l'han agafat com un símbol, com és el cas de Calella, i la xarxa va plena d'imatges de banyistes amb els corbs marins al fons. El ressò que hi ha hagut aquest estiu també te la part positiva de fer-los més presents.

Hi ha alguna altra espècie amenaçada per la massificació de les platges?

La tortuga babaua n'és un altre exemple. Han fet postes d'ous a Malgrat i Premià, i la presència de màquines netejant o de gossos fent forats a la sorra pot acabar afectant-les. Hem de ser conscients de la fragilitat de l'equilibri natural i de com es pot trencar amb una decisió popular, però gens encertada.