dijous, 22 de juny de 2017

Algunes notícies per llegir 20-22/6/2017...

Treballen en l' extinció de dos incendis a les Ferreres i el Torho

Extingits els incendis a les Ferreres i Torho Ara operaris de Fecsa endesa treballen per restablir subministrament elèctic

Extingits dos incendis a les Ferreres i a la zona del Torho
Ràdio Tordera 22/6/2017


Bombers, Policia local i agents rurals han treballat aquest matí en l’extinció de dos incendis simultanis a Les Ferreres i a la zona del Torho. Segons fonts policials, una avaria en una torre elèctrica hauria sigut la causa dels dos incendis. Unes afectacions que també han provocat talls de subministrament elèctric a les Ferreres i Àgora Parc. A les Ferreres el foc ha cremat un 200 metres de terrenys agrícola i al Torho s’han cremat també uns 200 metres de matolls al marge del camí. Tècnics de Fecsa Endesa han treballat durant el matí en recuperar el subministrament elèctric en les urbanitzacions de les Ferreres, Àgora Parc i altres nuclis urbans.

Servei del mati a Tordera, dos petits conats les ferreres i davant torho,


Nou incendi a la mateixa finca que el diumenge passat
Ràdio Palafolls 22/6/2017

Nou incendi a St Lluís: el 4t en menys d’una setmana a la mateixa zona (camí de Can Jordà)

El foc s’ha declarat pels volts de quarts d’una del migdia la zona del camí de Can Jordà. Ha cremat uns 300m2 de zona de matolls. Es tracta de la mateixa finca que la que ja es va incendiar el diumenge passat i que va cremar 4.500m2. En el d’avui hi han intervingut dues dotacions dels bombers de Malgrat i Hostalric que s’han encarregat d’apagar-lo i remullar posteriorment la zona.

El foc a cremat durant uns tres quarts d’hora i cap a les 13.20h ja estava apagat. Aquest últim incendi no ha anat acompanyat de la crema d’un contenidor, però la repetició i la sintonia fa pensar als cossos de seguretat que es tracta de focs provocats. En una setmana ja són 4 els focs que s’han hagut d’apagar a Can Jordà i al carrer Montblanc, i en l’últim mes la xifra puja fins a 8 els incendis en aquesta zona.

La situació és preocupant. Ja en són 13 el total de focs que han encerclat Sant Lluís. El neguit i l’enuig dels veïns de la part alta és evident. Es queixen de l’estat de les finques i diuen que els propietaris fa anys que no se’n fan càrrec.  A més, estan pendents de les persones que deambulen per la zona amb la por que es torni a calar foc.

Àudio

De fet, la zona habitada es troba a pocs metres de distància de la massa forestal. Només els separa el camí de sorra d’uns 3m d’amplada.

La Policia Local assegura que distribueix els efectius de què disposen per tal de cobrir les necessitats del municipi. En aquest cas, apunta que la branca de la policia científica dels Mossos d’Esquadra està estudiant la situació. Són declaracions de Miquel Àngel Marín, sergent de la Policia Local de PLF.

Àudio

L’Ajuntament demana la col·laboració ciutadana per tal que avisi la Policia Local (608 74 04 04) davant qualsevol moviment sospitós.

Es torna a declarar un incendi a St Lluís al mateix punt que el diumenge. El 4t a la zona en una setmana .

Foc apagat. Han cremat 300m2 de matolls, la majoria afectats pel foc de diumenge. Han treballat 2 dotacions dela i

Un terç dels  incendis de St Lluís segueixen el patró del contenidor 
Ràdio Palafolls 21/6/2017


Des del 15 de maig fins aquest passat diumenge, el barri de Sant Lluís ha quedat encerclat per incendis. De la dotzena de focs, quatre s’han produït en contenidors, tres dels quals van acompanyats d’incendis a zones de matolls Si la radiografia es trasllada en un mapa, s’observa el recorregut que uneix el foc dels contenidors fins a l’àrea forestal que s’incendia posteriorment, a pocs metres de distància un de l’altre.

El passat 15 de maig es detectava el primer contenidor en flames a la Plaça Joan Huix i poc després els bombers rebien l’avís d’uns matolls que cremaven a pocs metres de distància.

10 dies després, el 23 de maig es cremava el mateix contenidor, aquesta vegada sense que es detectés cap foc en les zones forestals.

El 2 de juny es cremava l’espai de davant el Geriàtric, a tocar de la Figuerassa. Al cap d’una setmana exacte, entre el divendres 9 i el diumenge 11, el foc es focalitzava a la part alta del barri: al camí de Cant Jordà darrera l’Hostal Sol Fina, un altre al carrer Montblanc i un tercer al marge de la carretera davant de l’establiment de restauració.

Només dos dies després les flames tornaven a la mateixa zona, en una finca annexa al costat d’un immoble abandonat i al costat de la B682. El foc del 13 de juny tornava a anar acompanyat de la crema d’un contenidor. Un dia després es tornaven a cremar uns matolls a Can Jordà.

Els últims focs detectats per ara es concentren en el cap de setmana passat i també a la zona de Can Jordà. El dissabte una zona de matolls i el diumenge el més virulent que va cremar 4.500m2 d’una parcel·la d’aquesta mateixa zona i un contenidor.

Dels incendis registrats pels bombers, 7 es concentren a la zona forestal nord del barri de Sant Lluís. Es tracta de les finques al costat de carrer Montblanc i Can Jordà.

La repetició i el sistema utilitzat fa pensar als Agents Rurals i als Bombers que es tracta de focs provocats per algú mentre es desplaça a peu o en algun transport entre la crema del contenidor i la zona forestal.



Conflicte polític al CCM per l’Agència de Boscos
Ràdio Calella 22/6/2017


Nou conflicte polític en el sí del Consell Comarcal. Ara per l’Agència de Boscos creada recentment i que haurà de ser replantejada i només actuarà en aquells municipis que ho sol·licitin. El motiu és l’informe desfavorable que va aprovar dimarts el Consell d’Alcaldes a la creació d’aquest nou servei que ha de vetllar per la gestió sostenible dels boscos del Maresme i buscar recursos per lluitar contra el Tomicus.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, ha mostrat durant una entrevista a l’InfoMigdia de Ràdio Calella Televisió la seva perplexitat després que 15 ajuntaments, governats per ERC i la CUP, hagin votat en contra d’aquesta iniciativa.

Audio Player

Martínez destaca que no es pot renunciar al paper de defensa territorial que ha de tenir el consell comarcal i, per tant, seguiran fent d’observatori de l’expansió de la plaga i reclamant la inversió necessària, tant en matèria de boscos com de rieres.

Recorda que l’informe del Consell d’Alcaldes no és vinculant perquè qui té capacitat per crear o suprimir un servei és el Plenari del CCM. A més, es dona el fet paradoxal, diu Martínez, hi ha diferents ajuntaments, molts governats per ERC, que ja han demanat suport de l’Agència de Boscos. Segons ell, tot es deu a una intencionalitat política.

Audio Player

Sigui com sigui, el Consell Comarcal ha demanat al Departament d’Agricultura, que és qui té les competències, que expliqui el seu pla d’actuació al Maresme per frenar l’expansió de la plaga i el calendari d’inversions. Segons l’estudi presentat per la Diputació de Barcelona sobre la situació dels boscos del Maresme i part del Vallès Oriental, 850 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables i es necessitarien dos milions i mig d’euros per retirar tots els exemplars afectats. Aquesta és, ara per ara, la única forma de combatre l’expansió de la plaga i reduir el risc d’incendis forestals.


El confia q l’Agència de Boscos es mostrarà útil tot i el posicionament contrari de la majoria d’alcaldes

L'estat boscos +onada calor+ Sant Joan, exigeixen màxima precaució!


Una agència de boscos a demanda
El Punt Avui 22/6/2017

El rebuig dels alcaldes d’ERC i la CUP al nou ens del Consell Comarcal obliga a replantejar-lo

El servei actuarà només en ajuntaments que li ho demanin i la Generalitat reitera el seu compromís contra el ‘Tomicus’


TERESA MÁRQUEZ - MATARÓ

S’acumulen 853 hectàrees de pi pinyer irrecuperable

L’Agència de Boscos del Maresme neix sota sospita de ser utilitzada com a arma d’enfrontament polític. El nou servei, plantejat com a gestor sostenible de la massa forestal de la comarca, va superar el tràmit de la seva creació en el ple de maig del Consell Comarcal. Llavors, però, l’abstenció dels grups d’ERC i la CUP basada en el fet que es trepitjaven competències que corresponien a la Generalitat ja va evidenciar que les discrepàncies amb el govern comarcal –el PDeCAT i el PSC– es mantindrien. El consell d’alcaldes de dimarts passat va ser l’escenari escollit per confirmar l’enfrontament. Quinze alcaldes republicans, de la CUP i l’agrupació de veïns de Sant Cebrià van votar desfavorablement a la creació del nou servei comarcal, mentre que deu batlles (PDeCAT i PSC) ho van fer a favor i un d’ERC es va abstenir. Amb un territori tan fragmentat, el futur de l’agència penjava d’un fil. Malgrat que la votació dels alcaldes no era vinculant –qui té capacitat per crear o treure un servei és el ple de l’ens comarcal–, ahir el Consell va emetre un comunicat en què explicava la “reformulació del servei”.

“No podem ni volem renunciar al nostre paper de defensa territorial i, per tant, seguirem fent d’observatori de l’expansió de la plaga i reclamant la inversió necessària, tant en matèria de boscos com de rieres”, va especificar el president de l’ens, Miquel Àngel Martínez (PDeCAT). En aquest sentit, l’Agència de Boscos continuarà vigent, però només actuarà en aquells municipis que prèviament li hagin demanat per escrit la seva col·laboració. Una mena de servei a la carta “per donar assistència només a aquelles poblacions que així ens ho manifestin”. Per aquest motiu, des del Consell Comarcal s’ha donat ordre d’aturar les actuacions programades a 15 municipis per als dies vinents a l’espera de rebre les peticions formals i la signatura del conveni.

Paral·lelament, tal com recorda el conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó (PDeCAT), reconeixent que les competències sobre gestió forestal corresponen al Departament d’Agricultura, se li demanarà “de manera insistent davant la greu amenaça que representa pel Maresme la plaga de l’escarabat Tomicus” que expliqui quin és el pla d’actuació que té per frenar-ne l’expansió i quin serà el calendari d’inversions previst. “Tenim l’obligació de treballar pel territori i respectar la decisió d’aquells ajuntaments que no creuen en l’agència de boscos, però sobretot hem de donar resposta als que sí que volen la nostra ajuda”, assenyala. Triadó destaca que un estudi recent elaborat per tècnics de la Diputació sobre la situació dels boscos del Maresme i el Vallès constata l’evolució alarmant de la plaga i avala les tesis defensades pels tècnics del Consell Comarcal sobre la necessitat d’invertir uns 2 milions d’euros per retirar tota la fusta morta acumulada de les 853 hectàrees de pi pinyer irrecuperable datats del 2016. “Nosaltres continuarem reclamant que la Generalitat ens declari zona d’actuació urgent”, comenta.

ERC argumenta

La portaveu d’ERC al Consell Comarcal i presidenta de la formació a la comarca, Mònica Palacín, va retreure ahir al govern del Consell Comarcal la manca de consens a l’hora de posar en marxa l’agència. “La Generalitat ja disposa dels instruments adients per treballar en coordinació amb els ajuntaments i amb les associacions de propietaris forestals”, va precisar, i hi va afegir que l’ens de nova creació “ni és necessari ni està prou justificat”. “S’és ben conscient des del govern que el Consell Comarcal vol assumir unes competències que no li són pròpies, sense estructura ni pressupost, quan el que hauria d’imposar-se és la coordinació i la col·laboració”, assenyala la representant d’ERC, que recorda que l’administració comarcal “ha de saber escoltar els dubtes que li exposen la meitat dels alcaldes del Maresme”.

Compromís i actuació

D’altra banda, des dels serveis territorials del Departament d’Agricultura a Barcelona, el seu director, Josep Pena, remarca que el compromís de la Generalitat amb la lluita contra la plaga del Tomicus al Maresme “i per a una gestió sostenible dels boscos del territori és indiscutible”. Pena no entra a valorar la creació de l’agència de boscos, però afirma que la col·laboració entre les administracions i les tres associacions de propietaris “s’ha mantingut, es manté i es mantindrà molt activa”. “L’objectiu prioritari i pràcticament únic és lluitar contra la plaga, i si és necessari doblar els esforços per obtenir millors resultats que ningú dubti que treballarem per fer-ho”, diu.

Pel director dels serveis territorials, declarar zona d’actuació urgent els boscos del Maresme “no és l’instrument adequat”. “Aquesta declaració és efectiva quan es tracta d’un fenomen molt delimitat, com ara un incendi, i no pas una plaga dinàmica com la del Tomicus i també quan se li han de destinar ajuts específics que en el cas del Maresme ja s’hi estan abocant”, apunta. Josep Pena advoca per tornar a recuperar un diàleg fluït entre les dues administracions “que tenim un enemic comú a batre” i avança que properament el departament concretarà els ajuts econòmics que destinarà a posar fi a la plaga.

L’ACA inverteix en netejar i conservar rieres urbanes

La riera d’Argentona, una de les beneficiades del programa de neteja de l’ACA Foto: LL.A.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fer públics la setmana passada els ajuts que destinarà al manteniment i conservació de les rieres urbanes. Es tracta d’un conveni amb els ajuntaments beneficiats a partir del qual l’ACA hi aporta el 80% del cost i el consistori, el 20% restant. En el cas del Maresme, hi ha sis ajuntaments que rebran aquestes inversions per un valor total de 58.634 euros. Una quantitat que representa el 10% dels diners que l’agència destina arreu del territori català. En concret, la inversió més alta correspon a Tordera, on s’hi aporten 12.000 euros per endreçar el riu Tordera al seu pas pel polígon industrial de Can Buscà. La riera de Pineda, amb 11.985,60 euros, ocupa el segon lloc pel que fa a quantitat de diners destinats, seguida de la riera de Vallalta, a Sant Cebrià de Vallalta, des del parc Puigvert fins al final del terme municipal amb 11.976 euros; el torrent de la Roureda de Sant Iscle, amb 10.129,60 euros; la riera de Dosrius a la Font del Sot, amb 7.344,80 euros i, finalment, la riera d’Argentona al seu pas per Mataró, que obtindrà 5.200 euros. L’ACA destinarà més de 577.000 euros per finançar 66 actuacions a Catalunya corresponents als anys 2016 i 2017.


Recupero un fragment que m'ha posat els pels de punta...

"Una quantitat que representa el 10% dels diners que l’agència destina arreu del territori català. En concret, la inversió més alta correspon a Tordera, on s’hi aporten 12.000 euros per endreçar el riu Tordera al seu pas pel polígon industrial de Can Buscà. La riera de Pineda, amb 11.985,60 euros, ocupa el segon lloc pel que fa a quantitat de diners destinats, seguida de la riera de Vallalta, a Sant Cebrià de Vallalta, des del parc Puigvert fins al final del terme municipal amb 11.976 euros; el torrent de la Roureda de Sant Iscle, amb 10.129,60 euros; la riera de Dosrius a la Font del Sot, amb 7.344,80 euros i, finalment, la riera d’Argentona al seu pas per Mataró, que obtindrà 5.200 euros."

Més que por... pànic...

L’ACA destina 12.000 euros per actuar a la llera del Riu Tordera al seu pas pel polígon industrial de Can Buscà
Ràdio Tordera 22/6/2017


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet pública la resolució de les subvencions atorgades per actuacions de manteniment i conservació de lleres en cursos fluvials de trams urbans, corresponents als anys 2016 i 2017.
L’ACA destinarà més de 577.000 euros per finançar un total de 66 actuacions que beneficiaran diverses lleres de les conques internes catalanes. Les actuacions serviran, per tant, per garantir la lliure circulació de l’aigua i minimitzar possibles riscos en cas d’avingudes. A Tordera, l’ACA destinarà 12.000 euros en la neteja de la llera del Riu Tordera al seu pas pel polígon industrial de Can Buscà.
Aquesta línia d’ajuts determina que l’ACA aportarà el 80% del finançament de l’actuació, mentre que el 20% restant és finançat pels ajuntaments.


I cada vegada queda més clar... ja no tenim platges sinó equipaments municipals...

Nova Ràdio Lloret 20/6/2017

IMATGE: UNA MÀQUINA TREBALLANT A LA PLATJA DE FENALS | FONT: NRLL


L’Ajuntament ja gairebé ha enllestit els treballs per anivellar la sorra a les platges del municipi. Les primeres actuacions es van fer a Lloret i aquests dies les màquines estan acabant les tasques a Fenals.

El regidor de Platges, Jordi Orobitg, ha explicat que en finalitzar aquests treballs ja es poden instal•lar els elements accessoris definitius a les platges, com les rampes, alguna dutxa i les anomenades línies de vida.

Malgrat que va haver-hi un fort temporal de gregal, un parell de garbinades van deixar el repartiment de la sorra a la platja bastant equilibrat. Com que la situació era millor que altres anys i hi havia poca actuació a fer, els treballs han començat més tard del que és habitual.

D’altra banda, el fort temporal de garbí va generar desperfectes importants en alguns bancs del passeig. Com que la inversió que cal és elevada, l’Ajuntament ha posat unes tanques provisionals i, un cop passat l’estiu, farà les obres pertinents per arreglar-los.

De fet, tot just després del temporal es va passar un informe al departament de Costes amb la valoració dels danys, que pujaven a uns 100.000 euros. Des de l’Estat, però, no es va fer front a aquesta despesa. I, davant d’aquesta negativa, l’Ajuntament ha decidit actuar pel seu propi compte. Els moviments de sorra han tingut un cost total d’uns 15.000 euros.


Ràdio Arenys 20/6/2017

El Cavaió, col·lapsat aquest diumenge al matí

L’arribada de la calor i l’inici de temporada de platges ha portat aquest cap de setmana una de les imatges habituals a les platges d’Arenys amb el col·lapse de vehicles per entrar tant al Cavaió com a la Musclera.

El cap de la Policia Local, Sebastià Górriz, reconeix que aquest passat diumenge el col·lapse a la tercera platja va començar a les 10 del matí. I és que l’afluència de vehicles i el volum de gent a les platges ha estat molt elevat aquest cap de setmana coincidint amb les bones condicions meteorològiques.  Górriz diu que, un dels inconvenients d’enguany, és que no poden disposar de persones que fan mesures penals, per reforçar la reordenació del trànsit. Una de les solucions, segons el cap de la Policia Local, passa per restringir i tancar l’accés de vehicles en el moment que es consideri que la zona ja està plena. Tot i així, reconeix que aquesta actuació pot dificultar també el trànsit provocant retencions a l’entrada del port.

D’altra banda, Gorriz afegeix que, al marge de la patrulla de platges, més agents de la Policia Local s’acostumen a desplaçar a la zona tot i que també han de donar cobertura a la resta de requeriments que puguin produir-se al municipi. De fet, diumenge van haver d’atendre un accident amb ferits, motiu pel qual es va retardar l’obertura de la zona d’aparcament de davant del Xifré que va tenir  queixes del veïnatge.
Pel que fa a la Musclera, l’accés a la platja també va ser complicat, sobretot, perquè alguns vehicles van aparcar a espais prohibits, motiu pel qual dificultava la maniobra de la resta de conductors. Altres incidències a les platges d’Arenys de Mar han estat amb les guinguetes i l’accés de soroll, sobretot, perquè alguna d’elles va fer actuacions en directe.