dijous, 10 d’agost del 2017

Darrers dies per visitar l’exposició “La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur” 10/8/2017

Algunes persones ja han dit la seva! I tu, ja ho has fet? Totes les opinions són importants per definir el futur del delta de la Tordera!


Darrers dies per visitar l’exposició “La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur”
Ràdio Tordera 10/8/2017


“La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur”, així és com es titula l’exposició del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i de l’Arxiu Municipal de Blanes. El treball dona a conèixer l’estat en el qual es troben tant la platja de Blanes com el Delta de la Tordera des de les mostres històriques i els coneixements científics del centre. Aquests dos espais naturals, per culpa del turisme, les extraccions de sorra i altres activitats, han canviat els cicles naturals dels seus ecosistemes i han entrat en regressió. Des del CEAB porten dos anys fent un estudi, que consisteix en prendre mostres i dades i comparar-les amb les d’anys anteriors. D’aquesta manera han pogut demostrar la pèrdua de sorra d’ambdós ecosistemes. L’exposició es pot visitar a la Sala d’Exposicions Maria Luisa García-Tornel de l’Arxiu de Municipal de Blanes i també al restaurant Casa Oms fins el proper dissabte, 12 d’agost. Rafael Sardà és un dels responsables de l’exposició.

Àudio ceab1

Després de la investigació, des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes proposen algunes mesures per frenar aquesta regressió. En primer lloc, gestionar tot el territori que afecta aquest dos espais. Creuen que és necessari fer un projecte i que es valori si és possible, tant a nivell econòmic com científic. També destaquen que tant la platja de Blanes com el Delta de la Tordera formen part d’una única unitat funcional i és necessari que les diferents administracions que ho gestionen es posin d’acord i actuïn en un mateix camí. Rafael Sardà explica com tornar a la situació que hi havia anteriorment.

Àudio ceab2

En els darrers anys, durant els quals s’han començat a posar mesures i a gestionar alguns processos, ha minvat la taxa d’erosió i, per tant ha disminuït la regressió de l’ecosistema. Tot i això, des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes afirmen que canviant algunes polítiques es pot frenar totalment la disminució de la platja i, fins i tot, fer que comenci a créixer de nou.

----------------------------------------------------


Tres comentaris sobre la notícia següent...

La Tordera no té un recorregut de 200 quilòmetres, sinó 55 (es confón amb la Ruta la Tourdera).

Personalment no comparteixo que el recent acord sobre el riu Ter sigui un model a seguir, no sóc gens optimisme sobre la seva eficàcia (dóna molta importància a la fotografia de l'acord, però ni dóna garanties de compliment ni és creïble quan es basa en unes obres d'ampliació de la dessaladora de Blanes quan està més que demostrat que l'obra, i no el seu funcionament, ha estat sempre l'objectiu).

Sí que comparteixo però que el futur del Delta (i de les platges) passa per recuperar cabal superficial al riu (a més a més de la recuperació geomorfològica de la desembocadura), i per això no cal ampliar o crear cap infraestructura, simplement fer servir les que ja hi ha (i que mai han funcionat més que per manteniment o a mínims en període estival).

El CEAB de Blanes reclama “visió conjunta” per al riu Tordera
El Punt Avui 10/8/2017

Rafael Sardà, el cap del Centre d’Estudis Avançats, veu en el recent acord sobre el riu Ter un bon model

Dos visitants, atents en la projecció d’un vídeo sobre el riu Tordera i la platja de Blanes, divendres en l’exposició oberta fins dissabte a la sala Mª Luisa García-Tornel i Casa Oms. Foto: QUIM PUIG.

J. FERRER - BLANES
El doctor en ecologia marina i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) Rafael Sardà considera que la preservació del riu Tordera, als límits de les demarcacions de Girona i Barcelona, demana “una visió conjunta, territorial”. Sardà recorda que el camí s’ha començat a marcar amb una taula de treball, que va reunir-se per primer cop el 8 de juny a Malgrat de Mar.

Sardà és el cap del grup de recerca de sistemes socioecològics en ambients marins i costaners (CEAB) i coneixedor a fons de l’evolució del riu. Forma part de la comissió d’experts –l’esmentada taula de treball– que redactarà abans de final d’any un pla per frenar l’erosió del delta.

Llicenciat en ciències biològiques, Sardà recorda que Blanes ha tingut en la platja “l’actiu més important” des de fa molts anys, primer amb l’indústria i des de fa més de mig segle amb el turisme. Hi afegeix que l’estat de la platja, en constant regressió, està lligat al cabal del riu Tordera, que neix al poble de Montseny (Vallès Oriental) i que té un recorregut de 200 quilòmetres.

Sardà valora que dos elements que havien causat dany al riu, com ara l’antiga extracció d’àrids per al sector de la construcció, i la platja, com ara la col·locació d’una escullera –“que feien desancorar la platja”, diu– ja s’han deixat de fer. Per això, cal que no tothom “vagi a la seva” i tenir “una visió conjunta”.

El CEAB, que depèn del Centro Superior d’Investigaciones Científicas (CSIC) de l’Estat, i l’Arxiu Municipal de Blanes han organitzat una exposició, oberta fins dissabte a la sala María Luisa García-Tornel i Casa Oms. La platja de Blanes i el delta de la Tordera: passat, present i futur permet comprovar l’evolució de la platja de Blanes (des de la roca de sa Palomera fins a la desembocadura del riu Tordera) i del mateix riu.

Un referent

Sardà assenyala que el recent acord sobre el riu Ter és un model a seguir. “La retirada d’aigua del cabal [per transvasar] és fer-li minvar les funcions ecològiques. Per això hi ha d’haver una consens i una visió territorial”, afirma. El 2 d’agost la Taula del Ter, incloent-hi la Generalitat, va concretar un acord treballat durant vuit mesos per reduir el transvasament d’aigua del Ter cap a l’àrea metropolitana de manera progressiva.

LA FRASE

Per comparar-ho amb el Ter, tot el que sigui enretirar aigua del cabal redueix les funcions ecològiques del riu [Tordera]
Rafael Sardà
DOCTOR EN ECOLOGIA MARINA