Desembocadura del riu Tordera 17/10/09

Aquest migdia en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

6 èiders (Somateria mollissima) en migració davant la desembocadura direcció Malgrat.
5 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) al mar
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
almenys 1 gavià fosc (Larus fuscus)
gavians argentats (Larus michahellis)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 ànec xiulador (Anas penelope)
>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
11 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 territs variant (Calidris alpina)
... entre altres.

Als camps de conreu propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar) s'observen 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) diferents entre els càmpings i la carretera.

.

els 6 èiders (Somateria mollissima) migrant prop de la barra de sorra...

.

.

ànec xiulador (Anas penelope) entre els ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

.

.
els 3 territs variant (Calidris alpina)...

.

.

polles d'aigua (Gallinula chloropus)...

.

Desembocadura del riu Tordera 16/10/09

Aquest mati a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...

Canvi radical... l’arribada del fred i el final de la temporada fan disminuir dràsticament el nombre de persones a l’interior de l’espai, i l’onatge fa augmentar el nivell de la llacuna impedint el trànsit de persones i gossos pel seu interior.

Només cal una mica de tranquil·litat i ordre i la natura respon de seguida. Aquest matí com a més destacat...

Mínim 42 esplugabous (Bubulcus ibis). Es torna a formar un any més el dormidor a les branques del bosc de ribera.
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xibec (Netta rufina) femella
mínim 5 xarxets comuns (Anas crecca)
>70 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus)
1 blauet (Alcedo atthis)
mínim 4 titelles (Anthus pratensis) amb les cueretes blanques (Motacilla alba)
1 corriol petit (Charadrius dubius) a la barra de sorra
... entre molts altres.

També 2 conills (Oryctolagus cuniculus) a la barra de sorra.

el xibec (Netta rufina) femella amb els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i el bernat pescaire (Ardea cinerea)...

els esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor...

el corriol petit (Charadrius dubius) a la barra de sorra...

Sobre l'ampliació del Port de Blanes 16/10/09...

Surt a licitació per 28,6 milions l´ampliació del port de Blanes
Diari de Girona 16/10/09

Es crearà un nou dic exterior i s'allargarà el contradic per evitar l'efecte dels temporals

El port de Blanes tindrà una zona per a vaixells turístics locals. carles colomer

BLANES DDG
El port de Blanes començarà a canviar de fesonomia ben aviat i és que Ports de la Generalitat ha tret a licitació -es publica avui Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya- la seva ampliació per un import de 28,6 milions d'euros i els treballs tenen un termini d'execució de 26 mesos.

Aquesta reforma del port és molt esperada al municipi, ja que després de la forta llevantada del Sant Esteve passat i els temporals anteriors han provocat que aquest port tingui problemes d'agitació interior en el moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge en el dic de recer. A més, la instal·lació portuària, segons Ports de la Generalitat, necessita millorar la infraestructura per incrementar tant el grau de protecció general davant l'onatge exterior com per potenciar els serveis dels usuaris dels sectors pesquers i de creuers turístics locals.

Reordenació de l'espai

Per tot això i per modernitzar les instal·lacions, les obres comportaran la construcció d'un nou dic d'abric exterior, el perllongament del contradic per tal de millorar la funcionalitat del port i les condicions de recer de la instal·lació.

El projecte es desenvoluparà amb criteris de respecte pel medi ambient i per això, el traçat del nou dic evitarà l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna naixent des del mateix punt on arranca el dic actual per modificacions a la línia de la costa. També, es farà un espigó adossat al contradic per garantir l'estabilitat de la platja

El nou dic exterior permetrà la reordenació del sector pesquer: donarà més espai per treballar als pescadors, s'ampliarà la dàrsena pesquera i se'n remodelaran els molls. Posteriorment, es construiran noves casetes per als estris dels pescadors i es crearan nous espais per activitats complementàries de suport a la pesca, entre d'altres.

També es construirà un nou passeig per als vianants que anirà per sobre de les casetes de pescadors, que s'ubicaran en el nou dic de recer. El trànsit de passatgers dels creuers turístics locals també s'impulsarà perquè es destinarà una zona per a l'atracament dels vaixells turístics que naveguen per la costa gironina.

Esplugabous (Bubulcus ibis) sobre el riu a Tordera 15/10/09

Aquest vespre s'han vist 26 esplugabous (Bubulcus ibis) volant riu avall sobre el pont de l'N-II que creua el riu Tordera.

Dos notícies sobre els incendis forestals 14 i 15/10/09...

Un petit incendi crema mitja hectàrea de vegetació a Calella
Diari Maresme 14/10/09

Cinc dotacions dels bombers de la Generalitat han apagat aquest matí un foc de vegetació a la zona del Torrent d'en Comes de Calella.

Apagat

L'incendi ha començat als volts de dos quarts de 7 del matí i els bombers l'han apagat 10 minuts abans de les 9 h. d'aquest mateix matí. Segons han informat els bombers a la nostra Redacció, el foc ha cremat mitja hectàrea de vegetació. De moment, es desconeixen les causes de l'incendi.

Un ramat de rucs pasturarà en zones de les Gavarres per evitar incendis
Diari de Girona 15/10/09

El Consorci del massís adopta aquest "manteniment sostenible i econòmic"
Els treballs els realitzaran membres de la Fundació per a discapacitats intel·lectuals Ramon Noguera.

El consorci va presentar ahir el pla pilot, que costa 234.000 euros. aniol resclosa

CASSÀ DE LA SELVA E.PADILLA
Un ramat d'una quinzena de rucs s'ocuparà de mantenir neta la franja desbrossada que el Consorci de les Gavarres obrirà ben aviat com a mesura antiincendis. El projecte, que el Consorci va presentar ahir, és un programa pilot que suposa crear una franja de prevenció d'incendis forestals de 70 hectàrees en un punt estratègic del massís i, per tal que no hi creixi més vegetació hi haurà ramaderia extensiva que pasturarà alimentant-se del sotabosc. En principi es preveu la presència d'una quinzena d'ases catalans, però també s'hi provaran altres espècies, com ara l'ovella ripollesa.

El projecte engresca el Consorci, encapçalat per Josep Espadalé. "Les pastures s'han abandonat a l'interior d'aquest massís, es volen recuperar i a més es tracta d'un manteniment sostenible i econòmic d'aquesta franja de prevenció", va explicar ahir el president de l'ens. A més de l'actuació purament mediambiental, el projecte contempla també una vessant social, ja que en els treballs de desbrossament, que començaran en poques setmanes i duraran uns sis mesos, hi treballaran un mínim de cinc persones proporcionades per la Fundació Ramon Noguera, que agrupa un col·lectiu de persones amb disminució intel·lectual.

L'actuació es presenta com una actuació de millora i difusió dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres i el seu cost, 234.000 euros, es cobreix en part a costa de la Diputació de Girona i l'Obra Social La Caixa, que en virtut d'un conveni destinat a la millora d'espais naturals hi destinen 168.000 euros. A més, va destacar la representant de l'entitat bancària, Carme Sabrí, el projecte suposarà donar feina a persones amb risc d'exclusió social.

El diputat de Medi Ambient de la Diputació Jordi Nicolau, acompanyat del president del Consorci i la representant de la Caixa va presentar ahir aquest projecte, que es mantidrà actiu durant deu anys i suposa la continuació d'una actuació empresa fa anys i que ja va desbrossar 40 hectàrees de les Gavarres en punts estratègics per evitar la proliferació d'incendis.

Dos articles per llegir a la Revista Actual ed. 177, 13/10/09

CIENTÍFICS 4.0
Revista Actual ed. 177 -Entitat Mediambiental S’Agulla. (Científics 4.0)- 13 octubre 2009

Durant els darrers mesos hem pogut observar a Blanes diferents actuacions amb repercusions mediambientals menystingudes per l’administració: una plataforma de sondeig del fons on es construirà el nou espigó del port, un vaixell draga preparant l’emissari de captació d’aigua marina de la dessaladora, un altre vaixell draga que va agafar sorra del fons marí per regenerar la desapareguda platja de S’Abanell, les obres de la C-32 i la N-II, la deforestació del PNIN de Pinya de Rosa. L’efecte negatiu sobre els ecosistemes i la transformació del paisatge sembla inevitable, i en uns anys només podrem recordar nostàlgics el que havia estat Blanes.

Lluny queda aquella Vila marinera que als anys 50 va cridar l’atenció d’un grup de científics que van triar Blanes com a base d’operacions de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, animats pel propi Karl Faust, creador del Jardí Mar i Murtra. Aquests científics entre els quals trobem il·lustres de la ciència com Carles Bas (pregoner de la Festa Major) o els desapareguts Ramon Margalef i Manuel Rubió, entre d’altres, van projectar Blanes al món i van donar un gran prestigi al nostre poble. Aquests primers científics es van adonar del valor de l’entorn marí de Blanes i amb molts esforços van crear l’aquari de Blanes que va funcionar des del 1961 fins al 1993, quan l’Ajuntament el va deixar perdre.L’any 1985 el “Consejo Superior de Investigaciones Científicas” va estrenar seu, el CEAB també a Blanes, per continuar la tasca d’aquells primers científics. En aquest centre han despuntat científics com l’Antonio Cruzado, Iosune Uriz, Kike Ballesteros, Rafa Sardà o Enrique Macpherson que han realitzat i continuen realitzant nombrosos estudis sobre els ecosistemes naturals de la nostra Vila, i que a la vegada han dirigit les tesis doctorals de noves generacions de científics, així successivament fins a l’actual generació de científics 4.0. Tots han constatat la degradació dels ecosistemes per l’acció de la pesca, el turisme i la contaminació. Els nous científics ara podran observar i estudiar les noves formes de degradació: les grans obres públiques, i constatar que Blanes i el seu entorn ja no és el que era.

Espero que els nostres dirigents siguin capaços de veure que Blanes és molt més que un suburbi de la gran metròpoli, a la qual hem de donar de beure l’aigua del nostre mar, preparar-los la sorra per prendre el sol, acostar-los ràpidament amb una gran autopista o cedir-los el mar per amarrar les seves embarcacions d’esbarjo.


El follet Gombau
Revista Actual ed. 177 -6Q- 13 octubre 2009

—6Q— Hola menuts! La destrucció dels espais naturals aquest any a Blanes és un fet comú i habitual: en primer lloc, la destrucció de la riba del Tordera per fer passar els nous tubs de l’ampliació de la dessaladora, després la destrucció total del sotabosc i el tancament de Pinya de Rosa, a tot això hem d’afegir també aquest estiu l’extracció absurda de la sorra de la façana litoral a la banda dels Pins, i ara, en un hàbil lloc de política malabarista, la destrucció dels Prats d’en Gai i els boscos del Vilar! Quina mena de regidors i gestors de medi ambient tenim en aquesta ciutat que són incapaços d’aturar aquesta barbàrie?

Per aquest dirigents ignorants, els informaré que els Prats d’en Gai pertanyien —i ho dic en passat, i no present— a uns dels rars ecosistemes denominats “Prats de Dalla”: una comunitat vegetal única a la terra baixa gironina i dels que tan sols en restaven petites comunitats aïllades; per això es tractava d’un espai natural protegit!

Els Prats de Dalla, zones inundables durant l’hivern, oferien una reserva natural d’ufanosa herba que es dallava —d’aquí el seu nom— durant l’estiu per donar de menjar al bestiar. Aquesta activitat desapareguda a final del segle XX, implica l’abandonament d’aquestes zones, i es quan esdevé el creixement espontani de les espècies naturals.

Durant la tardor i l’hivern la zona es converteix en aiguamoll, convertint-se en un lloc de protecció per a les aus aquàtiques que ens arriben aquests mesos de fred, després amb l’arribada de la primavera apareix amb tota la seva esplendor una comunitat herbàcia única i fràgil: entremig del verdor de les gramínies apareixen bellíssimes plantes con són els botons d’or (Ranunctdus bulbosus), les flors de cucut (lychnis flos-cuculi), el lli de prat (Linum mitaüsimum), les orquídies (Orchis laxiflora) etc., etc.

Bé, tots saben que els ocells no donen diners, ni tampoc els arbres ni les plantes, però això de destruir tres espais naturals protegits (PEIN) en un mateix any demostra, sense cap mena de discussió, la ineptitud dels nostres dirigents i politics!

A reveure menuts! I recorda també a la tardor les 3xR’s: Redueix, Reutilitza i Recicla!

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

El trobareu aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2009 (PDF)

Termomètricament, el mes de setembre ha estat normal a Catalunya, a excepció del litoral central i punts del prelitoral de la demarcació de Barcelona on el mes ha resultat càlid. Pel que fa a les precipitacions, el setembre ha estat sec en general, si bé la irregularitat en la distribució espacial de la precipitació ha estat marcada, fruit del caràcter tempestuós de les precipitacions registrades. D’aquesta manera, el mes ha resultat plujós a l’extrem sud, al prelitoral de la demarcació de Tarragona, a les parts més elevades de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà, a la zona a cavall entre les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona, i a punts de la plana de Lleida.

Pel que fa a la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual d’entre 19 (a l’interior) i 21ºC (a la costa), el mes ha estat normal. Però amb una precipitació acumulada inferior als 40mm ha estat un mes molt sec, menys del 70% respecte a la mitjana climàtica mensual.

Algunes notícies més per llegir 13/10/09...

Un grup de senglars destrossa zones de gespa del passeig marítim de Pineda
El Punt 13/10/09
Les destrosses fetes pels senglars a Pineda. Foto: M.ANDREU.

Un grup de quatre o cinc senglars adults, les dades pel que fa al nombre són contradictòries, va destrossar entre la nit de diumenge i la matinada de dilluns una part important de la gespa del passeig marítim de Pineda, a tocar de la platja.

Segons van confirmar ahir fonts de la policia local, els animals van ser vistos per una dona que passejava per la zona al voltant de les sis del matí. Inicialment, els porcs senglars només haurien aixecat la gespa, a la recerca de llavors i arrels, i no haurien malmès altres plantes. La policia local explica que la zona afectada és la més propera a la tanca que separa el passeig de la via del tren i que el tros remogut necessitarà una intensa actuació per part dels tècnics de jardineria de l'Ajuntament de Pineda. «No és el primer episodi que ens hem trobat, perquè els animals baixen per la riera des d'Hortsavinyà a la recerca d'aliments i tornen cap al bosc fent el mateix trajecte», hi afegeixen les mateixes fonts policials.

La presència de porcs senglars als nuclis urbans a l'Alt Maresme són més habituals del que es voldria. L'últim que es va fer públic va ser a Santa Susanna, on una vintena de senglars adults amb les seves cries van ocupar a les nits el parc del Colomer, en ple centre i també van malmetre alguns conreus. Fins i tot alguns exemplars es van atrevir a creuar la carretera N-II, amb el perill que això suposava per als conductors. Finalment, l'Ajuntament es va veure obligat a demanar ajuda al Cos d'Agents Forestals per organitzar batudes que obliguessin els animals a amagar-se al bosc.


L'Estat destinarà 62 milions a obres de subministrament d'aigua potable
L’Actualitat del Baix Montseny 13/10/09

El Ministerio de Medio Ambiente i els Departaments de Medi Ambient i d'Agricultura han signat un conveni que suposa una aportació econòmica estatal per finançar infraestructures del cicle de l'aigua considerades estratègiques per la Generalitat. Així, es destinaran 2,2 milions d'euros a rehabilitar un dels dipòsits de la planta potabilitzadora de Cardedeu i 60,2 milions a la connexió de la dessalinitzadora de la Tordera entre Sant Celoni i Cardedeu.


Mor un corb marí i un altre queda ferit per la pesca il·legal
Diari de Girona 13/10/09

La pesca accidental amb palangre de superfície és una de les causes de mortaldat d'ocells marins i tortugues

ACN/DDG
Tècnics de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge han detectat des del mes de setembre la presència de dos exemplars de corb marí emplomallat de la Mediterrània atrapats en arts il·legals de pesca de palangre. Un dels exemplars va morir i els agents rurals estan efectuant les oportunes diligències. L'altre (s'adjunta imatge) va ser observat viu i en aparent bon estat però amb un fil de palangre enganxat al cos, a les proximitats del port de l'Estartit (Baix Empordà). Els equips tècnics de la Direcció General del Medi Natural en faran un seguiment i es podria traslladar a un centre de recuperació de fauna.

El palangre de fons és un art de pesca selectiu i els propis pescadors tradicionals de la confraria de l'Estartit, acostumen a calar-lo allunyat del litoral, conscients de l'impacte negatiu que pot tenir sobre espècies amenaçades d'aus marines. Aquest fet és aprofitat per pescadors il·legals que el calen a zones més properes al litoral per tal de pescar espècies típiques de fons poc fondos com sards, daurades o llobarros.

Per altra banda, la pesca accidental amb palangre de superfície és considerada una de les causes principals de mortaldat d'ocells marins protegits i tortugues marines tot i que, afortunadament, en el cas del corb marí emplomallat té una incidència menor a Catalunya. Tant les Illes Medes com la costa del Montgrí, van ser declarades Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ja que alberguen poblacions d´'aus marines protegides importants per a la conservació d'aquestes espècies a la Mediterrània. Aquest nivell de protecció fa que estigui prohibit l'ús d'arts de palangre de superfície a aquest punt del litoral.

L'afectació a espècies protegides amenaçades no és únicament delicte sinó que pot comportar penes tipificades pel codi penal i especialment quan es tracta de casos com aquest que tots els indicis apunten a que es tracta d'un acte de furtivisme.

Davant d'aquesta situació d'episodis puntuals de furtivisme (els agents rurals han detectat de pescadors furtius de corall vermell i ara de palangre) en una de les zones més conservades del litoral gironí, la costa del Montgrí i l'Àrea Protegida de les Illes Medes, la Direcció General del Medi Natural ha incrementat els esforços de vigilància a la zona.

Aquesta darrera notícia no es refereix a la Baixa Tordera però l’he volgut incloure perquè m’ha recordat molt als corbs marins (emplomallats i grans) que cada any es veuen al Port de Blanes o a la desembocadura del riu Tordera amb hams clavats a la gola o envoltant el bec.

Algú els hauria d’explicar a aquests animalons que busquin el cartell de “ZEPA” per pescar... i viure.

Allà tampoc els protegiran, però almenys tindran un CSI al seu abast. (és sarcasme)

El perill de la caça. Enric Badosa

Carta del dia

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimarts, 13 d'octubre del 2009

El perill de la caça

Diumenge va començar, per desgràcia, la caça. Jo no era, fins diumenge, un detractor d'aquesta pràctica però ara, en veure perillar la meva integritat física, crec que la caça, si no es pot controlar correctament, s'hauria de restringir molt o prohibir.

Diumenge estava anellant blauets (Alcedo atthis) a la Tordera, a l'alçada del Pont Trencat, Sant Celoni. Ja vaig triar aquest lloc perquè els altres punts on anello blauet es permès caçar i volia evitar el que justament em va passar. Per als que no ho coneguin, és un tram de la Tordera molt enclotat i rodejat per una zona semiurbana (hi ha cases habitades a menys de 200 metres), un polígon industrial i una zona de lleure. Vaja, un lloc on la caça està prohibida. Doncs bé, ja se'm va posar la mosca rere l'orella en sentir trets força a prop. Ara, el més fort va ser quan vaig sentir un trets a menys de 50 metres, darrere meu i amb la consegüent pluja de perdigons sobre meu.

Després d'emetre tots els improperis que em van venir a la boca, i alertar de la meva presència, el valent es va amagar entre la vegetació. El vaig buscar, però no el vaig aconseguir trobar. Al cap d'una mitja hora vaig sentir altre cop trets com si no hagués passat res. Molt a prop hi havia nens jugant, gent fent fúting, passejant... i aquests animals, que pels trets eren més d'un, de caça.

No vull pensar que deu passar en zones on la caça sí que és permesa, amb boletaires, ciclistes...

Enric Badosa i Malagelada

Membre de l'Observatori de la Tordera

Sobre els ballesters (Apus melba) de Malgrat de Mar. Jose Moreno

Observacions de Jose Moreno...

Encara, les darreres dues setmanes, es pot observar un grup de 8-12 ballestes (Apus melba) sobrevolant el poble de Malgrat de Mar amb el seu característic só, i que han estat presents durant tot l’estiu. Ahir mateix un grup de 9.

És una espècie que roman sobre nostre fins a finals d’octubre abans no marxen cap al sud per passar els mesos més freds, i que no torna fins a mitjans de març i l’abril de l’any següent.

Estornell metàl•lic gran d'orelles blaves (Lamprotornis chalybaeus) a la desembocadura del riu Tordera 10/10/09

Aquest vespre s’ha pogut veure un estornell metàl·lic gran d'orelles blaves (Lamprotornis chalybaeus) a la desembocadura del riu Tordera...
.

Comparació amb una merla (Turdus merula) que s’ha sentit atreta per ell...

Es tracta d’una espècie exòtica originària de l’Àfrica, concretament de països com Somàlia, Kenya o Senegal, amb molt poques citacions al medi natural al nostre país, i primera cita per a la Baixa Tordera.

Algunes imatges d’aquesta espècie exòtica...

http://www.parusnatura.org/exoticbirdscatalonia/imagenes/lamcha1.jpg

http://www.seo.org/media/docs/Galeria_3.html

http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Lamprotornis_chalybaeus

http://www.jjphoto.dk/animal_archive/lamprotornis_chalybaeus.htm

http://www.biodiversityexplorer.org/birds/sturnidae/lamprotornis_chalybaeus.htm

http://www.pc-zoo.com/birds/greater_blue_eared_glossy_starling.htm

Algunes notícies més per llegir 9/10/09...

El Maresme tanca una de les millors campanyes d'incendis, tot i les males expectatives inicials
Diari Maresme 9/10/09

Aquest dijous, 8 d'octubre, s'ha celebrat una reunió de coordinació entre els diferents cossos i administracions responsables de la campanya d'incendis al Maresme i Vallès Oriental que, enguany, s'ha tancat amb èxit, malgrat les males expectatives ambientals previstes.

Assistents

La reunió de coordinació va comptar amb representants dels Bombers, Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, Pla de Prevenció d'Incendis de la Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Maresme i Parcs Naturals del Maresme i el Vallès Oriental.

Campanya dura

Segons informen les ADF, tot i ser una campanya "molt dura" en quan a pèrdues humanes a Catalunya - diuen recordant la mort de 7 bombers -, i amb múltiples situacions d'alt risc d'incendi forestal, a l'àmbit de la Serralada al Maresme i Vallès Oriental "només s'han cremat 10 Hectàrees", informen.

Èxit de la campanya

També afegeixen que aquest èxit destaca la coordinació entre els diferents cossos i administracions responsables dels incendis, que enguany han de celebrar els 10 anys de coordinadores (2000-2009), i "especialment la feina que fan els 360 voluntaris de les 10 Agrupacions de Defensa Forestal d'aquest territori i la seva Federació".

Dades i estalvi

En aquest sentit, durant la campanya que ara es tanca, els voluntaris de les ADF han controlat 30.228 Hectàrees de massa forestal, han fet 13.215 hores de vigilància, 302 hores d'extinció, han participat en 69 incendis i conats d'incendis; i els seus vehicles han recorregut 41.632 km, en el seu conjunt. En total, segons les estimacions econòmiques, la feina del voluntariat de les ADF ha comportat un estalvi de més de 210.000 euros per a les administracions.


.....................................

No es detecten taques de gasoil a la zona de Mataró on es va enfonsar el vaixell pendent de reflotar
Diari Maresme 9/10/09

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat) ha informat aquest divendres que ja no es detecten taques de gasoil a la zona de Mataró on es va enfonsar dissabte passat una embarcació. Es preveu que les tasques de reflotament de la nau es facin aquest cap de setmana.

Fase d'alerta

Segons el Cecat, tampoc hi ha taques a la zona costanera propera al lloc de l'enfonsament. El Pla Especial d'Emergències per Contaminació Accidental de les Aigües Marines a Catalunya (Camcat) ha passat a la fase d'alerta fins que es procedeixi a reflotar el vaixell enfonsat. En principi estava previst fer aquesta actuació avui divendres però, ara, segons les darreres informacions, Sasemar preveu que el reflotament es faci efectiu aquest dissabte, 10 d'octubre.

Sense contaminació

Actualment la nau enfonsada no té cap mena de fuita, "amb la qual cosa ja no suposa un risc potencial de contaminació", asseguren les mateixes fonts. També, el Cecat ha informat que els resultats preliminars de les mostres que es van agafar el passat dimecres, 7 d'octubre, en el tram costaner entre el Callao i Sant Simó - per encàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua - "són del tot normals", conclouen.

Notícies relacionades:

La taca de gasoil arriba diluïda a la platja de Llavaneres

Llavaneres prepara un dispositiu d'emergències davant la possible arribada de la taca de gasoil

Activen novament el Pla d'emergències per l'aparició de noves taques de gasoil a Mataró i Llavaneres

................................

ERC rebutja l'augment del peatge a l'autopista C-32 anunciat pel Conseller Nadal
Diari Maresme 9/10/09

Esquerra de Tordera rebutja l'augment d'un 30% del peatge a la C-32, a Sant Genís de Palafolls, en finalitzar les obres de prolongació d'aquesta autopista al pas per la Tordera, tal i com va anunciar recentment el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

Peatges

Segons els republicans, aquest augment "és inacceptable en tots els casos". Per Esquerra "l'ofec dels peatges al Maresme fa massa dècades que dura i la condemna permanent a què sotmet a la ciutadania de l'Alt Maresme, amb un peatge abusiu i una N-II inútil, no pot perllongar-se per més temps".

Acords

També, els membres d'ERC a Tordera consideren que aquest augment anunciat pel Conseller Nadal "és un incompliment dels acords assolits amb el territori per la prolongació de la C-32, és un fre a l'economia de la zona i va en contra dels acords de reducció de peatges subscrits al Consell Comarcal del Maresme i al Parlament de Catalunya", conclouen.

Notícies relacionades:

Endarrereixen dos anys més l'inici del desdoblament de la carretera N-II entre Tordera i Maçanet

Ens prenen el pèl amb el peatge de la C-32

Algunes notícies més per llegir 8/10/09...

Sis tortugues marines del CRAM tornen a casa
Diari Maresme 8/10/09

La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins CRAM celebra el proper 17 d'octubre, a la platja de Llevant de Premià de Mar, el 'Torna a casa'; la culminació de la campanya anual de conservació de tortugues marines.

Activitats

Es tracta de tot un seguit d'activitats destinades a la conscienciació envers el mar que tindrà lloc el proper dissabte 17 d'octubre, entre les 10.30 i les 13.30 h., i que culminaran amb l'alliberament de sis tortugues marines que han estat recuperades al centre premiarenc.

Programació

Les activitats, que s'iniciaran a partir de les 10 del matí amb un concurs familiar de figures de sorra (amb inscripció prèvia), també inclourà tallers infantils per als més petits, la Taula-Exposició "Causes de Regressió del nostre mar i les espècies que hi habiten" i una Taula conjunta amb 'Shark Alliance' amb motiu de la "Setmana europea del Tauró". A continuació, es farà una neteja de platja i del fons marí amb una posterior exposició del material extret i l'explicació "Què passa amb la brossa que arriba al mar". Per acabar, després d'una xocolatada popular, tindrà lloc l'alliberament de les tortugues marines, a les 12 h. del migdia, l'acte protagonista de la jornada.

La taca de gasoil arriba diluïda a la platja de Llavaneres
Diari Maresme 8/10/09

La Policia Local de Llavaneres ha confirmat aquest matí que la taca de fuel de l'embarcació que es va enfonsar dissabte passat davant la costa de Mataró, s'acosta "molt diluïda" a la platja de Llavaneres.

Acostament

Segons aquesta informació, fins ahir dimecres el combustible pràcticament no era visible des de la costa, tot i que ja estava davant de la zona de Pins Mar. Ara, segons fonts de l'Ajuntament, "s'ha anat acostant davant aquesta zona, on es poden veure dues taques a uns 10 metres de distància, i a la zona dels apartaments Blau Mar, on hi hauria restes del fuel, molt diluït, al trencant del mar amb les roques". El consistori ja n'ha informat al Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT) i manté la prohibició de banyar-se a la platja de Llavaneres.

Reflotament

D'altra banda, ja s'ha definit el pla de reflotament del vaixell enfonsat. Segons han detallat fonts de Salvament Marítim a l'ACN, l'operació no començarà fins aquest divendres, "ja que abans cal preparar el fons marí i passar per sota de la nau la infraestructura necessària", assenyalen. L'empresa encarregada d'aquest operatiu, Saneamientos Marítimos, preveu aixecar el vaixell fins a mitja aigua amb un sistema de flotadors perquè la grua-draga que hi ha al lloc de l'enfonsament pugui subjectar-lo i arrossegar-lo fins al port de Barcelona. Serà llavors quan es culmini l'actuació, acabant de pujar la nau fins a la superfície.

El reflotament del vaixell enfonsat fa cinc dies a Mataró s'ajorna ara fins divendres
El Punt 8/10/09

El pla per reflotar el vaixell que dissabte es va enfonsar davant la costa de Mataró es va ajornar ahir fins divendres. Segons Salvament Marítim, l'operació no es pot començar a fer fins que abans no es prepari el fons marí i es passi per sota de l'embarcació tota la infraestructura necessària per treure'l a la superfície. L'empresa que ha de fer els treballs i propietària de la gavarra, Saneamientos Marítimos, preveu aixecar el vaixell a través d'un sistema de flotadors perquè la grua, que des de dilluns fa guàrdia al lloc de l'enfonsament, l'arrossegui fins al port de Barcelona. L'operació, que en un principi s'havia anunciat que es faria dilluns passat, s'ha anat ajornant dia rere dia a causa dels tràmits administratius i de les autoritzacions per part de Capitania Marítima de Barcelona.

Mentre s'ha allargat tot aquest procés previ, la taca de gasoil que es va formar al mar no deixa d'arribar en petites quantitats molt diluïdes a la platja del Varador de Mataró. Els operaris de la neteja van tornar a desplaçar-se ahir al litoral per continuar les tasques de neteja de les taques que havien arribat a la sorra i que l'havien tenyida de negra. Tot i que l'afectació també s'havia estès fins a la costa del poble veí de Sant Andreu de Llavaneres, on es manté activat un dispositiu d'emergència, les restes de combustible no s'han dipositat encara al rompent de les onades com ha passat a Mataró.


Natura denuncia que ningú no retira una palmera morta 'fa temps' per l'escarabat morrut
Diari Maresme 8/10/09

L'entitat Natura ha denunciat en un comunicat que ningú treu una palmera morta 'fa temps' per l'escarabat morrut, a can Puig i Cadafalch d'Argentona.

Denúncia

Segons aquesta entitat, "malgrat uns tractaments que van arribar tard i que no van servir per salvar-la, ha passat massa temps i el tronc de la palmera, ja morta, segueix d'empeus, amb el risc que s'acabi podrint amb el temps i caient damunt l'edifici i el jardí protegit i faci danys irreparables", adverteixen.

Normativa

Tot i que la normativa vigent obliga a eliminar les palmeres mortes afectades pel morrut, segons assegura Natura, "ni la propietat, ni l'administració local i nacional fan res per resoldre-ho". En acabar, l'entitat es pregunta si els responsables públics ja estan prenent les mesures necessàries perquè el morrut no acabi amb la resta de palmeres del municipi.

Sant Celoni publica 'La vall de Fuirosos. El Montnegre profund'
L’Actualitat del Baix Montseny 8/10/09

L'Ajuntament de Sant Celoni ha publicat el llibre 'La vall de Fuirosos. El Montnegre profund', el quart de sis volums de la sèrie 'Sant Celoni-Montnegre. Natura i Societat', que cobreix tot el terme municipal. En aquest volum es fa un repàs dels darrers 150 anys de la història social i ambiental de la vall de Fuirosos a partir de masos, fonts, ponts, embassaments i arbres singulars, la caça i els incendis forestals, així com històries i llegendes d'aquest indret.

Els primers volums estan dedicats a 'El sot de Bocs. Terra de vinyes', 'La vall d'Olzinelles. Els dominis de l'alzinar i la sureda' i 'Vilardell i Sant Martí de Montnegre. El bosc mediterrani dens i les perxades de castanyer'. Els dos darrers seran sobre 'La Batllòria i la Tordera. Una història inseparable' i 'Sant Celoni. El sistema urbà i el Baix Montseny'.

Mussols comuns (Athene noctua) al centre urbà de Tordera 6/10/09

Aquesta nit s'ha observat la baralla sorollosa entre dos mussols comuns (Athene noctua) al centre urbà de Tordera, entre el carrer de San Ramon i la Plaça de l'Església.

Durant tot el cap de setmana només s'escoltava un.

Algunes notícies més per llegir 6/10/09...

Una part del gasoil del vaixell enfonsat arriba a la platja de Mataró
El Punt 6/10/09

La taca s'ha concentrat a la zona de l'Espigó i ha obligat a prohibir el bany
.

Dues de les embarcacions que ahir inspeccionaven l'evolució de la taca de fuel a la costa de Mataró./ Foto: LL.M.

Una part de la taca de gasoil que va vessar al mar la gavarra que es va enfonsar dissabte a la nit davant la costa de Mataró ha arribat a la platja. El combustible s'ha concentrat a la zona del Varador, davant mateix del Centre Natació i de l'Espigó. L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va explicar ahir que la taca «és molt petita i diluïda», però malgrat tot s'ha decidit prohibit el bany. Salvament Marítim de la Delegació de Govern a Catalunya confia poder reflotar avui mateix el vaixell.

Mentre a la platja de Mataró no deixaven d'escoltar-se missatges per megafonia que prohibien el bany «per l'aparició de sòlids flotants», els serveis de Salvament Marítim preparaven l'operatiu necessari per procedir avui a reflotar el vaixell que dissabte es va enfonsar a dues milles de la costa. Hi van treballar dues embarcacions, un remolcador i un helicòpter, que inspeccionaven la zona. Tot i que aquesta actuació estava prevista per ahir, Salvament Marítim ha explicat que l'empresa propietària de l'embarcació ha de presentar un pla de reflotament a capitania perquè aquesta l'aprovi abans de poder iniciar els treballs. Malgrat tot, la grua que avui tornarà el vaixell a la superfície ja és al lloc de l'enfonsament en espera que li autoritzin l'operació.

D'altra banda, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va admetre que una petita part del gasoil ja havia arribat a la platja –a la zona del Varador– i que per aquest motiu s'havia decidit prohibir el bany. «No hi ha risc per a les persones excepte per la incomoditat d'haver-se de banyar en unes aigües on hi ha una dissolució de gasoil», va puntualitzar. Baron va assenyalar que en no tractar-se de fuel, les taques no s'han solidificat i que per eliminar-les es fa servir la dispersió mecànica agitant el mar.

L'enfonsament de la gavarra Arrillón podria haver afectat la valuosa praderia de posidònia que hi ha davant la costa mataronina. Per aquest motiu, en els propers dies està previst que es portin a terme immersions per comprovar si el vessament hi ha fet mal. En tot cas, l'alcalde apunta que el gasoil sura «i no té per què haver afectat el fons marí». El vaixell, que portava materials de construcció cap a Blanes, on s'està construint una dessaladora, es troba ara a uns vint metres de fondària. De moment, ahir es desconeixien les causes de l'accident.


Activen novament el Pla d'emergències per l'aparició de noves taques de gasoil a Mataró i Llavaneres
Diari Maresme 6/10/09

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha passat, a dos quart d'onze d'aquest matí, el Pla Especial d'Emergències per Contaminació Accidental d'Aigües Marines a Catalunya (Camcat) a la fase d'emergència, per l'aparició de noves taques de gasoil.

Noves taques

Segons les darreres informacions, en les últimes hores ha aparegut algunes taques de gasoil en les proximitats i a tocar de la sorra de les platges de Mataró, en un tram d'una trentena de metres lineals. També han aparegut taques al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. Segons informa el departament d'Interior, "amb tota seguretat es tracta de taques fruit de la fragmentació del vessament original; per tant, més petites i també més dissoltes".

Actuacions

Efectius de Salvament Marítim treballen actualment amb l'objectiu de dispersar les taques que hi ha al mar, mentre que les brigades municipals dels municipis afectats es dediquen a fer tasques de neteja a les zones on el gasoil ha arribat a terra. Mataró també ha activat el seu pla d'emergència. En aquests moments es fan preparatius per poder recuperar l'embarcació enfonsada, però aquesta actuació està a l'espera del vist-i-plau de Capitania Marítima. Segons informen les mateixes fonts, el dipòsit de combustible de l'embarcació ja no perd combustible des de la nit de diumenge.

Notícies relacionades:

Apareix una taca de gasoil davant de la costa de Mataró per l'enfonsament d'un vaixell
Diari Maresme 5/10/09

...................................................


Llavaneres prepara un dispositiu d'emergències davant la possible arribada de la taca de gasoil
Diari Maresme 6/10/09

L'Ajuntament i la Policia Local de Llavaneres han muntat un dispositiu d'emergències per preparar-se davant la possible arribada a la platja del municipi de la taca de gasoil procedent de l'embarcació enfonsada dissabte passat davant la costa de Mataró.

Emergència

El pla d'emergències s'ha organitzat arran de l'avís del Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT) on s'adverteix que la taca s'està desplaçant cap a Llavaneres. Fins al moment, el fuel no és visible des de la costa però, segons les darreres informacions, ja es troba davant la zona de la Marinada i de Pins Mar, a tocar del terme de Mataró.

Supervisió de la zona

En aquest pla d'emergències hi prenen part, a més d'alcaldia, les àrees de Medi Ambient, Sanitat, la Brigada Municipal i la Policia Local. En aquests moments, la feina principal consisteix en la supervisió de la zona, per tal d'actuar ràpidament en el cas que la taca s'acosti a les platges. Per la seva banda, la Policia Local ha intensificat la vigilància en el litoral i ha demanat la col·laboració dels restaurants situats en aquest punt, per tal que avisin en cas que vegin que la taca de gasoil s'acosta a la platja. Així mateix, s'ha preparat un pla d'actuació per si el fuel arriba a la costa, preveient la possibilitat que pugui arribar a la sorra o a les roques.

Bandera vermella

Segons informa el consistori, en els dos supòsits "es comptaria amb l'actuació urgent d'una empresa local especialitzada en transports i excavacions, amb qui ja s'ha contactat per donar les instruccions pertinents". A més d'organitzar la neteja urgent de la platja, el gabinet municipal d'emergències, d'acord amb l'alcalde, Bernat Graupera, ha decidit que si el gasoil arriba a la costa, immediatament la platja es tancaria a l'accés dels banyistes. De moment, ja hi ha la bandera vermella que prohibeix el bany.

................................

La Generalitat i l'Estat acorden el finançament per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera
El Punt 6/10/09

Els governs de l'Estat i la Generalitat van acordar ahir destinar 224 milions a infraestructures de l'aigua i obres de reg i camins rurals, aplicant així l'Estatut. Prop de 200 milions es destinaran a obres d'abastament, reutilització i sanejament d'aigua, i pel que fa a les comarques gironines, destaca la inversió de 31 milions per doblar la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, que permetrà ampliar-la fins a 20 hm³. També s'hi ha inclòs la millora de la canonada de la dessalinitzadora fins a Tossa, i la reivindicada portada d'aigües fins a l'Armentera i Sant Pere Pescador, a la qual es destinarà un milió. Finalment, hi ha els endegaments del tram final del Ridaura, a Platja d'Aro –2,2 milions–, i de la riera de Calonge –1,6 milions.

ERC de Blanes demana al Govern un tramvia entre Palafolls i Lloret
Diari de Girona 9/10/09

Els republicans critiquen que la Generalitat hagi prioritzat la prolongació de l'autopista del Maresme

El grup municipal d'ERC de Blanes vol que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) incorpori dins el pla d'infraestructures de transports de Catalunya la creació del tramvia entre Palafolls i Lloret de Mar. La regidora independentista, Conxita Boldú, juntament amb el seu predecessor, l'exregidor Joan Puig, van criticar que la Generalitat hagi prioritzat la prolongació de l'autopista del Maresme (C-32) fins a Blanes "sense saber quan es podrà desdoblar la N-II en la seva totalitat".
Al seu entendre, el PTOP hauria de tenir en compte el projecte que va elaborar l'estudiant de batxillerat Víctor Català, en el qual va demostrar la viabilitat d'un tramvia que enllacés Palafolls i Lloret de Mar, i que seria més barat que construir els 4,4 quilòmetres de la prolongació de l'autopista. Prolongació que comportarà, entre altres coses, apujar el peatge de Santa Sussanna, la partició del carril bici que uneix Blanes i Tordera, "un caos circulatori a la girola que s'ubicarà a la GI-600, sota el viaducte, perquè no està garantida la continuïtat de la carretera" i un "impacte visual molt fort quan la carretera entri al Vilar".Els independentistes apunten que en el Pla General que s'està elaborant hi ha una reserva de terrenys que podrien usar-se per desdoblar la carretera d'accés a la Costa Brava i incorporar-hi el tramvia.
Tant Boldú com Puig recorden que Blanes i Lloret són els pobles que estan experimentant el creixement demogràfic més elevat de les comarques gironines i troben inadmissible que el PTOP no tingui en compte aquest fet en el pla d'infraestructures. Encara més quan "està demostrada la viabilitat del tramvia entre Palafolls i Lloret", que costaria gairebé 71 milions d'euros, beneficiaria 2.800.000 usuaris anuals i s'amortitzaria en 40 anys amb un benefici de retorn del 14% per a l'empresa adjudicatària.
D'acord amb això, ERC presentarà una moció durant el proper ple municipal reclamant al PTOP la incorporació d'aquest tramvia dins el pla d'infraestructures "perquè és rendible".

ERC de Tordera rebutja de ple l'augment del peatge quan s'allargui la C-32
El Punt 6/10/09

ERC de Tordera ha mostrat el seu rebuig a la intenció de la Generalitat de permetre l'augment del peatge de la C-32 quan s'enllesteixin les obres de perllongament entre Palafolls i Tordera. El portaveu del grup municipal, que comparteix el govern local amb CiU, Bernat Costas, ha constatat en un comunicat que la proposta d'apujar el peatge de Santa Susanna fins a un 30% «és inacceptable». «L'ofec dels peatges al Maresme fa massa dècades que dura i la condemna permanent a què se sotmet la ciutadania de l'Alt Maresme amb un peatge abusiu i una N-II inútil no pot perllongar-se més temps», assenyala el regidor. La formació republicana considera que l'encariment del peatge no està justificat i denuncia que «és un incompliment dels acords assolits amb el territori per a la prolongació de la C-32». A més, Bernat Costas hi afegeix que «és un fre a l'economia de la zona i va en contra dels acords de reducció de peatges subscrits al Consell Comarcal del Maresme i al Parlament de Catalunya».

De fet, el Consell Comarcal ja va anunciar a principis d'any que s'havien obert negociacions amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, perquè els maresmencs obtinguessin descomptes en els peatges de la C-32, després de tants anys d'haver-los de suportar. Els representants de l'ens comarcal confiaven que l'acord possibilitaria que les bonificacions es poguessin aplicar en el decurs del 2010.

Esquerra de Blanes i Tordera rebutgen l’augment del peatge de Palafolls
Malgrat confidencial 5/10/09

Tant Esquerra de Blanes com de Tordera rebutgen l’augment del peatge de Sant Genís de Palafolls anunciat recentment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El peatge s’incrementaria un cop acabades les obres de prolongació de l’autopista del Maresme fins a Tordera. La pujada de preu seria d’un 30%, arribant als 90 cèntims d’euro. Tots dos grups municipals coincideixen en qualificar l’augment d’inacceptable i asseguren que contradiu els acords assolits tant al Consell Comarcal del Maresme com al Parlament de Catalunya per anar reduint els peatges a la zona fins poder-los eliminar. Esquerra considera que s’ha condemnat l’economia i la ciutadania de l’Alt Maresme i La Selva Marítima a pagar peatges abusius o bé a utilitzar una carretera N-II que qualifiquen de vergonyosa.
Esquerra de Blanes ja ha decidit portar el tema al proper plenari municipal. Ho farà presentant una moció on també s’hi faran constar altres punts com que s’estudiï posar un tramvia entre Blanes i Lloret de Mar. Consideren que seria una manera de reduir la destrossa al bosc del Vilar. I és que aquesta via travessaria el paratge.
Joan Puig -exdiputat al Congrés-, que avui ha exercit de portaveu d’Esquerra de Blanes juntament amb la regidora Conxita Boldú, ha assegurat que encara és possible aturar el projecte ja que ni tan sols compta amb pressupost. L’alternativa, fer un tramvia de Blanes a Lloret de Mar per la carretera actual, suposaria un descens del 40% del trànsit. Puig ha dit que seria molt més barat que fer la carretera. Ha recordat que darrerament un alumne de batxillerat ha elaborat un treball examinant la possibilitat de fer el tramvia on s’ha demostrat que és viable. Joan Puig assegura que el fet d’haver d’anar fins a Blanes per agafar-lo no suposaria un problema ja que són molts els vehicles provinents del sud que surten a Calella per estalviar-se peatges i continuen cap a Blanes per la N-II. També ha assegurat que parlaran amb el seu grup a Lloret de Mar perquè presenti la mateixa proposta.

El representant d’Esquerra ha aprofitat per criticar la gestió d’infraestructures. Es dóna el cas que en la cruïlla de la GI-600 a l’alçada del Vilar s’hi preveu un nus de comunicacions que enllaci la prolongació de l’autopista, el desdoblament de la Nacional-II (el tram Tordera-Maçanet de la futura A-2 passa per Blanes a uns 500 metres del Vilar) i la carretera de Blanes a Lloret. Mentre que les obres del nus i de l’autopista van a bon ritme, el desdoblament de la carretera nacional acumula retards i rebaixes en el pressupost i la via entre Blanes i Lloret ni tan sols compta amb una partida assignada. El més probable, doncs, és que pel pròxim dia de Sant Joan la prolongació de l’autopista funcioni sense poder connectar amb les altres dos vies, encara per fer i estigui un bon temps d’aquesta manera.
Joan Puig ha dit que "s'han regalat més de quatre quilòmetres a l'empresa concessionària perquè pugui treure'n rendiment. Si el desdoblament de la N-II es fes per Tordera, com nosaltres reclamavem, ara no estaríem parlant ni d'aquesta destrossa ambiental ni de pagar més peatges".

Un altre punt denunciat per Esquerra de Blanes és la destrossa dels Prats d’en Gai, de Tordera, catalogats com Espai d’Interès Natural. Conxita Boldú ha criticat alguns ecologistes que van oposar-se a la proposta d’Esquerra de fer passar la nova N-II per Tordera. Ha preguntat "on són ara, que s’està destrossant la natura del municipi de Tordera?".

Un altre ànec mut (Cairina moschata) a la desembocadura del riu Tordera 4/10/09. Joan Bernils

Observació i fotografies de Joan Bernils...

És molt manso, al final ha entrat dins del càmping. Prové d'alguna casa o masia doncs se li veuen les plomes de l'ala tallades.
.

Desembocadura del riu Tordera 3/10/09. Marcel Gil. Font: Ornitho.cat

Observacions de Marcel Gil de dissabte 3 d’octubre. Font: Ornitho.cat...

2 Xarxets comuns (Anas crecca)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
15 Baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
30 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
3 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
10 Mascarells (Morus bassanus)
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
12 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Esplugabous (Bubulcus ibis)
7 Martinets blancs (Egretta garzetta)
Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Rascló (Rallus aquaticus)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Corriol gros (Charadrius hiaticula)
1 Becadell comú (Gallinago gallinago)
2 Xivites (Tringa ochropus)
1 Xivitona (Actitis hypoleucos)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
6 Gavians foscos (Larus fuscus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Cotorres de Kramer (Psittacula krameri)
Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
Mussols comuns (Athene noctua)
1 Blauet (Alcedo atthis)
Puputs (Upupa epops)
Picots verds (Picus viridis)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Orenetes de ribera (Riparia riparia)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
6 Cueretes grogues (Motacilla flava)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Cotxa blava (Luscinia svecica)
Bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
3 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
Merles (Turdus merula)
2 Tords comuns (Turdus philomelos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
1 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallareta vulgar (Sylvia communis)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
2 Papamosques grisos (Muscicapa striata)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Parus caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Teixidors (Remiz pendulinus)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
5 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Caderneres (Carduelis carduelis)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Riu Tordera aigües avall del Perxistor (Fogars de la Selva) 3/10/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 aligot vesper (Pernis apivorus)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 titella (Anthus pratensis) en migració activa, primera observació postnupcial
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)

Riu Tordera al Polígon industrial de Fogars de la Selva 2/10/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 corb (Corvus corax) en vol alt
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 piula dels arbres (Anthus trivialis)
1 cornella (Corvus corone)

Les Llobateres (Sant Celoni) 1 i 2/10/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

el divendres...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
3 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

i el dijous...

1 fotja vulgar (Fulica atra)