dilluns, 29 de maig de 2017

Algunes notícies per llegir 26-29/5/2017...

ULTIMA HORA: Dues patrulles de Policia Local i tres de Bombers han participat en l'extinció de l'incendi que s'ha produït aquest migdia al Veinat Sant Tou. Segons apunta la policia local, el foc s'ha iniciat per uns treballs agrícoles i ha provocat que es cremin uns 250 metres quadrats. Els bombers han acabat les tasques per remullar la zona.

Aquest cap de setmana han denunciat embarcació x pescar sèpies i calamars amb rall a

moderado en SO de Sant Feliu de Guíxols.Gi a las 17:27. Detalles: Íxols.gi?ref=twitter


Les costes de la comarca tornen a patir el dragatge
Ràdio Arenys 27/5/2017


En concret, ha enviat dues dragues per tornar a feinejar des de la setmana passada per portar-la a les platges de Malgrat i Pineda  de Mar després dels temporals d’hivern. Des de la plataforma Preservem el Litoral asseguren que les mesures que es prenen des de Costes no solucionen els problemes.

Enguany no és ha estat una sorpresa per Arenys de Mar, ja que el Ministeri de Medi Ambient havia informat l’Ajuntament amb anterioritat.  Tot així, l’administració no sabia la data exacta en què començaria amb l’extracció de sorra. Un dels portaveus de la Plataforma Preservem el Litoral, Enric Badosa, critica que els consistoris només volen tenir les platges a punt per la temporada d’estiu.

Badosa ha assegurat que la Plataforma intenta que la draga faci els menys escorcolls possibles en un ambient natural com la platja. Per això, s’ha mostrat en contra de totes les mesures que s’estan duent a terme des de Costes ja que, segons ell, s’està fent una artificialització de les platges. El portaveu de la plataforma ha explicat que, malgrat les extraccions de sorra que es porten a les patges, el problema no es soluciona perquè amb l’arribada d’un nou temporal tornen les destrosses. D’altra  banda, Badosa assegura que els últims temporals no han estat excepcionals i que cada 3 o 4 anys apareixen temporals forts. Badosa creu que s’ha de canviar la mentalitat. De fet, ha manifestat la necessitat que la gent entengui que la platja és un medi natural.

Finalment, Badosa ha afegit que no tenen cap constància de l’informe d’impacte ambiental  per explicar què s’estan duent a terme amb el dragatge. Des de la Plataforma Preservem el Litoral el portaveu reivindica la necessitat de convocar la mesa i fer pressió per tirar endavant sessions informatives. A Arenys de Mar, que es va acordar amb l’Ajuntament, els pescadors i la plataforma, que l’extracció es faria a la bocana del Port.

Entre un 33% i un 50% dels usuaris de les platges Catalanes deixarien de venir a la costa Catalana si perdem les platges?

El vaixell draga per regenerar les platges ja ha començat a treballar
Ràdio Pineda 29/5/2017


Dos vaixells draga han començat a treballar per extreure sorra del port Balís, i dur-la a les platges regenerades de Pineda i Malgrat de Mar. Des del cap de setmana s'han començat a fer els treballs preparatius i es preveu que aquesta setmana es comenci a extreure sorra i fer-la arribar al Delta de la Tordera i Pineda. El vaixell expulsarà sorra a través de les mànegues la sorra que es transportarà des de la bocana del port de Llavaneres. Una extracció que podria superar els 35.000 m³, i el Ministeri també preveu extreure sorra del Port d'Arenys. Els vaixells draga tenen 60 metres d’eslora i han mesurat les profunditats i han traçat les rutes que seguiran durant les setmanes que operin fent els trajectes. Una part de la sorra també servirà per dipositar-la al costat del Port Balís, que també ha quedat afectat pels darrers temporals.



L'Informatiu RTVE 27 maig 2017

El sol i les altes temperatures dels darrers dies han omplert moltes platges, sobretot del litoral de Barcelona. On l'ajuntament ja ha posat en funcionament el grup de platges dela guàrdia urbana. I a la costa del Maresme, als municipis de Pineda de Mar i de Malgrat de Mar es treballa per tenir-les a punt per l´inici de l´estiu. Han estat quatre mesos de feina molt intensa des del 22 de gener, quan van patir el pitjor temporal de mar en tretze anys.


Ràdio Arenys 27/5/2017


Sergi Salmerón, un dels integrants de l’associació, ha afirmat que amb la restricció feta per l’Ajuntament, que només deixarà que gossos arenyencs es banyin en aquest espai, es vol evitar un efecte crida.

Tot i que l’Ajuntament ja havia avançat que habilitaria tres zones per a gossos, situades a Can Quintana, al parc Fèlix Cucurull i a La Raureta, l’Associació pels Drets dels Peluts d’Arenys havia reclamat a l’Ajuntament un espai a la platja. Per aquest motiu, des de l’associació s’han mostrat molt contents de poder tenir aquesta zona per a bany destinada a gossos, que s’obrirà a principis del mes de juny, coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu a les platges a Arenys de Mar en què es restringeix l’horari d’accés dels animals a les platges. Tanmateix Sergi Salmerón, un dels integrants de l’ADPA, afirma que es tractarà un espai reduït i, per tant, suposa que no s’utilitzarà per anar a passar tot el dia a la platja amb els animals.

D’altra banda, Salmerón, ha afirmat que espera que la creació d’aquesta zona no comporti una massificació de la zona, i que per aquest motiu l’Ajuntament ha limitat l’espai a només aquells gossos que siguin d’Arenys. En aquest sentit, l’integrant de l’associació ha apuntat que es vol evitar l’efecte crida per tal que la gent d’Arenys pugui gaudir de l’espai.

Finalment, Salmerón ha afirmat que no s’esperaven aquesta bona notícia, i ha apuntat que hi ha molt bona entesa tant amb el govern actual com amb la oposició. Fins ara, l’ordenança permet l’accés dels gossos a les platges a partir de les 8 del vespre fins a les 8 del matí durant la temporada d’estiu, a partir de l’1 de juny fins al 16 de setembre.



En respuesta a   y a 
Els lladrucs espantan els corbs marins emplomallats.Ho hem pogut comprovar.


Blanesaldia.com 29/5/2017


Els darrers mesos (i els que vindran) ha estat a debat públic el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, el POUM. Aquesta és la màxima figura que ordena, fixa, regula i endreça tot el territori municipal: on es pot construir habitatge i on no; on hi van els nous creixements urbanitzables, o on els sóls a protegir.

Per aquest motiu, aquests plans solen tenir una vigència de 20 o 30 anys, però aquesta vegada no ha estat el cas. El Tribunal Suprem ha anul·lat el POUM de 2010, aprovat fa set anys amb 19 vots a favor, i 2 en contra d’ICV-EUiA.

Malgrat les declaracions inicials del govern de no tocar res del pla general de 2010, revisant únicamet alló impugnat (la inundabilitat), finalment s’ha acabat obrint la finestra a molts debats necessaris, però sense el temps, la prudència i el consens necessaris per abordar-los.

Així el debat ha acabat reduint-se a la legalització o no de part de dos càmpings fora d’ordenació, però rere aquest hi ha tot un debat sobre el model de creixement de la ciutat, de cohesió dels barris, de planificació econòmica de la vila i de reteixir els espais verds i parcs que no s’ha donat.


Entre aquest grans dubtes, quatre crítiques destacables al POUM que proposa el govern municipal:

– Creixement insostenible: Avui Blanes té 25.000 habitatges construïts, dels quals 15.000 son primera residència, 7000 de segona residència i 2.200 estan buits. Doncs si 2.200 pisos buits no són prous, els diversos plans generals dels anys 80 que avui dia encara no s’han executat tenen encara capacitat per construir 1000 habitatges més i per si encara fos poc, el POUM proposat preveu sumar encara 1000 habitatges més. En resum, som una ciutat de 40.000 habitants i es proposa un creixement que ens portaria a 80.000, sense comptar els hotels i els càmpings.

– Manca de recursos: Perquè aleshores, la pregunta és, si ens hem hagut de pagar (i encara estem pagant) una dessaladora pels 40.000 habitants que som perquè a l’estiu la Tordera no ens donava aigua per a tots, què farem amb 80.000 habitants? No tenim recursos materials i naturals per una ciutat  sobredimensionada.

– Manca d’alternatives de mobilitat: És imprescindible abordar un pla de mobilitat global.  Cal repensar el transport urbà, preveure carrils reservats al transport urbà, executar plans d’aparcament dissuassori, peatonalitzar el casc antic, empènyer al ciutadania cap als transports públics i, per tant, uns transports públics dignes.

– Protecció i gestió dels espais naturals i del litoral: Som un poble marítim i, en canvi, avui el dret a l’accés a tota la franja litoral no està garantit. Avui cal obrir Pinya de Rosa a la ciutadania i recuperar els camins de ronda, garantir la preservació dels boscos del Vilar i recuperar i renaturalitzar un Delta de la Tordera que se’ns mor davant nostre. Estimar la terra és també defensar-la.

Malgrat l’importància de fer front a aquests debats i respondre les preguntes que planteja, la regidoria d’Urbanisme encapçalada per Pepa Celaya ha centrat el pla general a un cara i creu al voltant de la legalització dels càmpings.


Fa 12 anys, tres càmpings (El Pinar, Blanc d’Eivissa i Bella-terra) van ampliar les seves instal.lacios sobre sól agrícola i sense permisos ni autoritzacions municipals. També es va implantar un aparcament d’autocaravanes. A dia d’avui, El Pinar ja ha pagat els 20.000€ de sanció, i tant l’aparcament com l’ampliació de El Pinar ham estat desmantellades per les propietats.

Però els dos darrers, Bella-terra i Blanc, es resisteixen a complir les diverses ordres municipals i sentències judicials que ordenen el desmantellament de les ampliacions i compten amb el suport de PSC, CDC i PP per legalitzar i requalificar aquests terrenys d’agrícola a ús d’acampada.

Així, el govern ha rebutjat les diverses propostes de l’oposició que van des del trasllat de les places il.legals, al reconeixement parcial i el pagament de compensacions, o les posicions més estrictes que reclamen mantenir el seu ús agrícola i com a franja de protecció de la xarxa natura 2000 que envolta el Delta i riu Tordera.

El que és evident és la irresponsabilitat primera de les propietats que van actuar al marge de la llei, i que una requalificació ad-hoc d’aquests terrenys sense contrapartides és un mal missatge per a la població, que veu com empreses influents del municipi poden actuar al marge de les normes i de les regles de joc. Tanmateix, cal cercar alternativa als llocs de treball afectats, així com evitar una dependència excessiva del turisme, ja que si bé és un complement fonamental per Blanes i moltes families, és també un sector vulnerable i fràgil.

Després del fracàs del darrer pla general portat a Ple i que va haver-se de retirar per manca de suports, cal obrir espais de debat compartit amb els actors de la població, sindicats i empreses per tal de cercar un consens que avui està per construir.

Text: Víctor Catalan, arquitecte i regidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Blanes
Aquest article s’ha publicat inicialment a la revista Cel Obert del mes de maig de 2017


Des de demanem la màxima empenta a aquesta estructura, necessària per fer de un referent a la UE en modernitat

La Vanguardia 29/5/2017

Más de 100 entidades conservacionistas y el Govern se alían frente a las presiones de los propietarios forestales contra la creación de la Agència del Patrimoni Natural

Parque Nacional de Aigüestortes

Brecha abierta entre los propietarios forestales en Catalunya y el mundo conservacionista aliado con el Govern. Más de 100 entidades cívicas, conservacionistas, académicas y ecologistas, una veintena de departamentos de Universidades, la Federación de Entidades Excursionistas de Catalunya -que representa más de 400 entidades- y 4 colegios profesionales han firmado un manifiesto en el que reclaman la creación urgente de la agencia catalana proteger la Naturaleza (Agència del Patrimoni Natural) anunciada por el conseller Josep Rull en el Parlament de Cataluña el pasado 3 de enero. Todas estas entidades han reaccionado de manera muy crítica contra las asociaciones de propietarios, que han pedido al Govern que frene este proyecto y cree un organismo en el que también estén los dueños de bosques. La alianza entre el departament de Territori i Sostenibiltat es por ahora total.

Las entidades cívicas y conservacionistas afirman que hay que dar ya un nuevo rumbo a la gestión de la Naturaleza con “una nueva gobernanza eficiente y que dé respuestas adecuadas a los graves retos que tenemos”. En su diagnóstico de la situación, critican las “las disfunciones actuales, la infradotación de personal y presupuestaria así como los graves recortes que ha sufrido este ámbito los últimos años”, lo cual ha llevado a una grave pérdida de biodiversidad, la degradación y el abandono de los espacios naturales protegidos. La consecuencia, dicen, es “una pérdida de oportunidades económicas, sociales y ambientales para todo el país”. Afirman que la agencia sería el mejor instrumento para la conservación de la Naturaleza en Catalunya.

Durante los meses de otoño la Fageda d'en Jordà en Santa Pau (Girona) recibe numerosas visitas

Los dueños de bosques

Las entidades cívicas critican a las asociaciones de propietarios forestales de Catalunya, que han pedido al conseller Josep Rull que paralice el proceso para crear esta agencia y proponen alternativamente un organismo diferente –que unifique la conservación de la naturaleza y política forestal– en la que ellos también puedan tomar decisiones.

Los propietarios forestales afirman que el camino emprendido agudiza el riesgo de tener una administración –la nueva agencia– centrada en un enfoque proteccionista que ignore las necesidades de un sector silvícola, que desempeña un papel relevante en la protección de la naturaleza.

“La Agència de Patrimoni Natural sólo se preocupará de los asuntos terciarios; pondrá el acento en un conservacionismo a ultranza, pero ignorará la gestión forestal sostenible o las actividades tradicionales silvícolas”, se queja Josep Maria Vila d’Abadal, vicepresidente del Centre de la Propietat Forestal, entidad que aglutina a representantes de la Administración y los propietarios forestales.

“La agencia aportará una visión urbana, y necesitamos un pacto social entre el mundo urbano y el sector rural y forestal”, añade. “Queremos participar en sus órganos de gobierno. Habría que integrar en ella el Centre de la Propietat Forestal. Tiene que haber diálogo entre payeses, ganaderos, conservacionistas, ecólogos, excursionistas... Si no vamos juntos, el equilibrio se romperá aún más y esto no funcionará”, explica Vila d’Abadal.

Parque Natural del Delta de l'Ebre (.)

Planificación estratégica

La futura Agència del Patrimoni Natural que promueve el Govern tendrá como misión “formular la planificación estratégica sobre las políticas de biodiversidad y medio natural”, según el documento que se debate en el Parlament. La nueva administración asumiría las funciones de la subdirección general de Biodiversitat i Medi Natural (espacios protegidos, especies...). El Ejecutivo promueve la agencia con el respaldo financiero que le proporcionará el fondo de patrimonio natural. Este se nutrirá sobre todo de los recursos que recaudará el impuesto del CO2 a los coches (que empezará a cobrar el año próximo).

Las asociaciones de propietarios forestales (Unió de Pagesos, JARC, Consorci Forestal, Boscat...) temen que la acción de la agencia incida sobre el conjunto del sector forestal y no sólo sobre los bosques singulares, como apunta el documento presentado en el Parlament. Se quejan además de no estar siendo consultadas en las grandes decisiones que les afectan (planes de protección del medio natural, estrategia del patrimonio natural...) y de no ser valoradas en su opción de desarrollo silvícola sostenible (255.000 hectáreas ya disponen de certificado de gestión forestal del reconocido sello PEFC). “Yo también quiero la biodiversidad”, resume Vila d’Abadal.

Sus representantes se muestran dolidos porque estiman que la estrategia de patrimonio natural elaborada “ofrece un diagnóstico equivocado” de Catalunya, sin que se reconozca el papel de los bosques en la conservación. El 86% de los espacios naturales protegidos (protección especial, Red Natura 2000) son terrenos forestales. Por eso, piden unificar la gestión de la conservación de la naturaleza y los bosques en un única agencia y conselleria (ya que la política forestal pertenece ahora al Departament d’Agricultura). Y proponen recuperar el modelo de la Agència de la Natura, propuesta durante el tripartito, donde puedan asumir tareas de cogobierno.

Los bosques, administración aparte

Esas críticas han sido rebatidas por el propio Govern. Marta Subirà, secretaria de Medi Ambient (Territori i Sostenibilitat), dice que la Agència del Patrimoni Natural se crea “para ejercer las competencias sobre conservación´de la naturaleza de manera más eficaz” (autonomía financiera, facilidad de contratación...). Y rechaza la idea de unificar la gestión de la naturaleza y la política forestal. “El sector forestal ya tiene una dirección general en el Departament d’Agricultura, el Centre de la Propietat Forestal o Forestal Catalana, así como fondos de la política europea en este campo”, añade.

“Las políticas de patrimonio natural deben tener un organismo propio; porque si se unen con los sectores productivos (agrícolas o forestales), se produce un desequilibrio en detrimento de la conservación, pierde poder”, añade. El conflicto tienen un trasfondo económico. El sector forestal ha buscado durante años financiación propia para retribuir los servicios ambientales de los bosques, pero no lo ha conseguido.

Ahora, el Departament de Territori i Sostenibilitat va a crear un fondo para financiar la protección de la naturaleza (gracias a los fondos del impuesto al CO2 de los coches). Con él, se ayudará también a los ayuntamientos y a los propietarios de espacios protegidos que ayuden a la conservación.

Árboles singulares (Acciónatura)

Apoyos al Govern

En apoyo de esta postura se han manifestado los grupos conservacionistas, que apoyan la Agència para proteger la Naturaleza sin dilaciones. Estas son sus razones. Reclaman “una estructura de gestión moderna, eficiente, transparente, ágil y menos burocratizada”. La ven como una necesidad para diversificar las fuentes de financiación destinadas a la conservación de la naturaleza, que procederán del impuesto al CO2 y otros ingresos: dotaciones presupuestarias regulares, mecenazgo privado, pago por servicios ambientales, o sanciones por actuaciones que dañen el patrimonio natural.

Creen que este entidad puede facilitar la implicación de los sectores productivos (especialmente los agrarios, forestales y pesqueros) y los propietarios, como gestores directos del territorio, en la conservación de la naturaleza. Estas entidades piden al Govern y a todos los grupos políticos que den prioridad a la creación de esta estructura gubernamental, que tenga un carácter transversal respecto a las políticas de biodiversidad y patrimonio natural, para acabar con la dispersión institucional de los órganos encargados de aplicar estas políticas y las pugnas interdepartamentales “que han conducido a la situación actual”. Las entidades se agrupan en la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya. (https://defensapatrimoninatural.wordpress.com)


Los Observadores seguimos la expansión del cangrejo azul, si lo ves súmalo al mapa!

El Periódico 27/5/2017

'Callinectes sapidus' o cranc blau americà, detectat fa cinc anys al delta de l'Ebre, ja ha colonitzat la desembocadura del Foix, al Garraf


No cal ser un experimentat observador per detectar a la desembocadura del Foix, al municipi de Cubelles (Garraf), la presència d’un cranc de mida considerable i una sorprenent coloració blavosa. Des­enes de crustacis campen al seu aire i s’exhibeixen. «N’hi ha de totes les edats, adults i joves, perquè es tracta d’una població totalment assentada», explica Pablo Ruiz, veí de la zona i col·laborador de la xarxa Observadors del Mar, un programa de ciència ciutadana coordinada per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). L’escena podria semblar idíl·lica, però el problema és que l’espècie està catalogada com a invasora.
 
El cranc blau americà o 'callinectes sapidus' es va detectar per primera vegada al Mediterrani occidental a la llacuna de la Tancada, al delta de l’Ebre. Va ser el 2012. L’any següent va ser vist a la platja de l’Eucaliptus. «Ja ha colonitzat tot el litoral entre Múrcia i l’Ebre, incloent hi la Manga del Mar Menor i l’Albufera, i ara sembla que també s’estén cap al nord», explica Elena Marco-Herrero, especialista del CSIC a l’ICM. Amb anterioritat ja s’havia detectat en aigües atlàntiques espanyoles, tant al Cantàbric com a la desembocadura del Guadalquivir.
 

«Els vaig observar per primera vegada el 2015, però després hi va haver un problema d’abocaments a les aigües i els vaig perdre de vista. Vaig pensar que s’havien perdut», recorda Ruiz. No obstant, van tornar a aparèixer davant els seus ulls en una recent visita a la desembocadura, a principis de maig. Primer un, després dos, tres... L’especialista Pere Abelló, coordinador del grup de l’ICM, va confirmar les cites. Els crancs són presents als dos braços en què es divideix el Foix a la seva desembocadura, un territori d’aigües salobres ideal per a l’espècie. «És una invasió –insisteix el veí–. Ja hi ha fins i tot gent que els ve a veure». En una actuació recent, els Agents Rurals de la Generalitat van retirar-ne uns quants.
 
EL CICLE D'EXPANSIÓ

Al delta de l'Ebre, on conviu amb un altre crustaci invasor, el cranc vermell americà, la seva presència està tan assentada que es venen a les llotges per a consum humà

'Callinetes sapidus' té una gran facilitat per expandir-se. No cal que ningú el traslladi per error o que el deixi anar de forma imprudent. Es val per si mateix, insisteix Marco-Herrero: «Viuen al litoral, les femelles adultes fresen en mar obert i després transporten els ous», afegeix. L’experta en carcinologia, la branca de la zoologia que estudia els crancs, dona per fet que si han arribat a Cubelles possiblement també n’hi deu haver al litoral tarragoní.

Es consoliden on les condicions els són propícies. Al delta de l’Ebre, on conviuen amb un altre crustaci invasor, el cranc vermell americà, la seva presència està tan assentada que es venen a les llotges per a consum humà.
 
L’especialista de l’ICM explica que no totes les espècies exòtiques adquireixen la categoria d’invasores, però que la dels 'callinectes sapidus' en té tots els números. Entre altres motius, «es tracta d’un cranc gran, de comportament agressiu, de creixement ràpid i amb una elevada taxa de reproducció». Si es consolida, competeix amb les espècies autòctones, entre elles la del 'carcinus aestuarii' o cranc comú mediterrani. «Un dels punts a favor seu és que és tolerant a diverses temperatures i salinitats de l’aigua», afirma Marco-Herrero. S’alimenta de petits peixos, anèl·lids, algues, cargols i altres mol·luscos. «És voraç», insisteix.
 
El cranc blau és una espècie autòctona de la costa americana de l’Atlàntic, des del Canadà fins al Brasil. Encara que va ser detectat a Espanya en dates relativament recents, el primer registre a Europa data de 1901, a França.