dimarts, 30 de maig de 2017

La hipocresia dels extraterrestres 30/5/2017

Fa ja uns quants anys fent la mili, un dels molts dies de forta tramuntana al Simonet, vaig llegir una novel·la dolenteta de ciència-ficció. Intento recordar el títol però no em surt... és igual... lo que interessa és la història que narra.

Resulta que una civilització molt avançada d’una galàxia llunyana visita el nostre planeta i ens ofereix protecció interestel·lar (ja que no són els únic que pul·lulen per l’espai, alguns amb no tan bones intencions) i un munt d’avenços científics en medicina, energia, medi ambient,... i a canvi només demanen fer servir el nostre sistema solar com a base segura en els seus viatges per l’Univers sense ni tan sols necessitar recursos naturals de cap mena... un xollo per nosaltres vaja!

Resulta que des de llavors el Món viu un moment idíl·lic en que ja ningú es baralla pels recursos energètics ni per la tecnologia que ara, gràcies als nostres nous amics extraterrestres, està a l’abast de tothom. En un temps rècord i inimaginable fins llavors, i amb l’ajuda dels nostres nous amics, tot el planeta es converteix en un món perfecte lliure de contaminació, es recuperen boscos i oceans (encara no s’havia posat de moda el canvi climàtic i no diu res al respecte, quan es va escriure la novel·la lo que estava de moda era l’Amazones i les balenes), es curen totes les malalties i s’allarga l’esperança de vida a tot arreu, desapareix la fam i la pobresa,...  un xollo!... Ja he dit que era dolenteta ;).

A diferència de les pel·lícules de Hollywood a on sempre hi ha un final feliç i a on els humans sempre guanyen, les novel·les d’aquesta mena normalment tenen un final poc favorable per als pobres humans que, per norma, acaben fatal. I aquesta no podia ser menys...

Resulta que tota la tecnologia i tots els avenços en medicina que els humans pensaven que eren un regal meravellós vingut del cel i que milloraven les seves vides i el planeta, estava dissenyada específicament per, generació a generació, esterilitzar poc a poc l’espècie humana sense que s’adonés ningú i, com ja podeu imaginar, acaba desapareixent i la civilització extraterrestre es queda amb el nostre planeta.

Total, que ens exterminen a l’estil del cavall de Troia, amb paciència, sense cap baixa ni cap batalla cinèfila, sense cap esforç i a sobre amb els éssers humans donant-los les gràcies fins al darrer minut i regalant-los un planeta net i polit... això sí que és un xollo! Veieu com sí són una civilització molt avançada?

Ja fa molts anys d’aquella lectura, i tot i que no recordo ni el títol ni l’autor (coses que passen quan no ho trobes rellevant... que no et quedes amb ell), mai he oblidat la història de fons que sí em va atreure llavors per trencadora. I ara, molts anys més tard, em serveix per fer un paral·lelisme amb un tema que a priori no sembla relacionat... a priori.

Resulta que hi ha un ocellet que a la Tordera i afluents principals trobava el seu hàbitat perfecte per a alimentar-se, refugiar-se i reproduir-se fins al punt d’esdevenir la població més nombrosa i important de tota Catalunya fins no fa gaire temps, i això que ja havia disminuït considerablement respecte a dècades anteriors. Una llera ample i sorrenca, amb còdols i sorres de granulometria entre gruixuda i molt gruixuda, amb escassa o nul·la cobertura arbòria ni a la llera ni a les ribes gràcies als canvis constants de recorregut de l’aigua dins la mateixa llera, amb escassa i dispersa cobertura herbàcia gràcies a les crescudes periòdiques del riu, amb multitud de petites illetes entre braços trenats d’aigua corrent, amb ingents quantitats de petits tolls plens de menjar per tot arreu, envoltat de grans extensions de conreu, guarets i hortes, i rematat amb uns extensos sorrals de característiques similars a la llera entre Blanes i Calella que ara anomenem platges, feien de la Tordera i entorn un paradís terrenal per al Corriol petit (Charadrius dubius), entre moltes altres espècies.

La Tordera i la Riera d'Arbúcies a mitjans del segle passat

El Món perfecte d’aquest ocellet es va veure alterat considerablement durant les darreres dècades del segle passat (reducció de l’amplada de la llera del riu i afluents, consolidació de motes amb esculleres, transformació agrícola de l’entorn de secà a regadiu i/o d’herbaci a forestal,...) però malgrat tot continuava essent el seu Món i continuaven representant la població reproductora més nombrosa i important de tota Catalunya, i això també és important remarcar, no tots els trams del riu van patir per igual aquestes transformacions.

També per aquelles dates el curs principal del riu es va transformar en un clavegueram a cel obert (com a moltes altres conques fluvials del país) i la llera es va transformar en un gran col·lector de residus sòlids de tota mena (des de ferralla a mobles passant per tota mena de residus) però curiosament no va afectar en lo més mínim a les seves poblacions ja que malgrat el color i l’olor de l’aigua, el seu hàbitat continuava intacte pel que feia a les seves necessitats... aliment en abundància, grans sorrals i codolars en llera trenada on reproduir-se i manca de cobertura arbòria que fes ombra o de refugi a depredadors naturals.

Però sense cap mena de dubte va continuar havent un factor imprescindible especialment per a la seva reproducció... tranquil·litat... I és que un ocellet que posa els ous al terra amb l’única protecció del mimetisme va trobar en aquella aigua de colors i pudenta un dels seus principals aliats enfront un problema que començava a ser cada vegada més habitual. Qui es voldria ficar al riu en aquelles condicions? Qui gosaria a deixar que el seu gos es banyés a aquella aigua? Quin triaria aquell indret per passejar-se amb el quad llera amunt i avall?

Poll i posta de Corriol petit (Charadrius dubius) al tram mig de la Tordera

 poll de Corriol petit (Charadrius dubius) a la platja de Malgrat de Mar

posta al tram baix de la Tordera

Entre finals del segle passat i començaments d’aquest, nosaltres, la civilització avançada, va posar els ulls sobre aquell Món fins llavors ignorat i van començar una sèrie d’actuacions i canvis encaminats a “recuperar” i “millorar” l’hàbitat i els animalons que hi vivien... a l’estil dels extraterrestres amb tot un seguit de regals caiguts del cel per als habitants del Planeta...

Els Corriols petits, com moltes altres espècies (les no cinegètiques, clar) es van declarar “protegits” i ja no es podien matar, capturar, vendre, maltractar,... i compte de no fer-li mal i que t’enxampin!

La major part de la llera (només la llera eh!) de la Tordera i dels seus afluents principals es van “protegir”, primer alguns trams (bàsicament les rieres d’Arbúcies i de Santa Coloma) dins el PEIN i més tard com a LIC de la XN2000 (també la Tordera entre Hostalric i la desembocadura i les rieres de Vallmanya i de Sant Tou), i com algú encara diu... ja no es pot edificar en elles (això és ironia). Cas a part són els trams alts del riu i de rieres que es troben inclosos als Parcs Naturals del Montseny o del Montnegre, però que mai van ser l’hàbitat dels Corriols petits.

Creixen com bolets depuradores d’aigües residuals urbanes i industrials (encara no a tot arreu però), es persegueix i penalitza la contaminació “il·legal” de l’agua, i l’ACA i altres persones afins ens recorden dia sí i dia també, que la qualitat de l’aigua torna a ser bona, plena de peixos a tot el seu recorregut (que mai van desaparèixer del tot), i que s’ha recuperat el riu “per a l’ús social”.

Es prohibeix l’abocament de runes i deixalles de qualsevol mena al medi natural, lleres de rius i rieres incloses, i es construeixen deixalleries municipals arreu. I tot sota amenaça de sanció.

Declarem els boscos de ribera hàbitats d’interès comunitari de primera categoria i decidim que s’han de “recuperar” a les ribes de tots els rius del Planeta, siguin o no característiques de l’espai. (NOTA: Als trams mig i baix de la Tordera, per exemple, mai han existit boscos de ribera lineals a les ribes degut a les característiques geomorfològiques pròpies de la conca, típiques d’un riu sense regular amb variacions importants de cabal i/o traçat anuals i/o estacionals, sinó una mena de bosquetons discontinus aquí i allà, arbrat dispers o formacions madures a depressions de la plana al·luvial, i malgrat tot encara diuen alguns que la Tordera té una qualitat ambiental deficient per manca de bosc de ribera!... Quin bosc de ribera volen “recuperar” aquí? Si us plau, una mica de sentit comú!)

Delimitem amb pals i cordes raconets de les platges que no fem servir (a l’Alt Maresme i la Selva imagineu l’extensió) per “recuperar” la vegetació dels sorrals, quan no plantem arbres i arbusts i l’omplim de passeres de fusta per canalitzar el pas d’estiuejants.

Es prohibeix la circulació motoritzada per lleres de rius i rieres, camps, erms, platges,... , i sota amenaça de sanció.

Es prohibeix fer fogueres a l’interior del riu o a prop de zones forestals, es prohibeix fer acampades a l’interior de rius i rieres, es prohibeix deixar anar animals exòtics al medi natural, es prohibeix talar arbres dins dels riu o rieres, etc, etc, etc,...

Es crea un CAR per vetllar pel compliment de les lleis i normes que hem creat al respecte, per vigilar o fins i tot denunciar irregularitats.

Fins i tot fem recomanacions de tota mena i plantem cartells informatius a tot arreu per donar a conèixer i evitar molèsties als animalons que pul·lulen per aquest Món.

I és més... els contem, els anellem i fins i tot esbrinem com i quan copulen els Corriols petits per, en teoria, millorar el coneixement de les seves necessitats, oi?

Collons!... Què més podem regalar nosaltres, la civilització avançada, als petits habitants d’aquest petit món anomenat La Tordera?... com aquells terrícoles de la novel·la ens han d’estar molt agraïts perquè gràcies a nosaltres hem “recuperat” el seu planeta i millorat les seves insignificants vides, oi? I efectivament, com a la novel·la, els primers anys semblava que allò era un xollo i fins i tot es podien veure postes i pollets per tot arreu, incloses algunes platges, erms propers, infraestructures en obres (l’AVE per exemple),... un xollo, vaja! (NOTA: Personalment crec que lo que realment va augmentar considerablement és el nombre d’observadors naturalistes i el territori estudiat i/o rastrejat per ells, no les parelles reproductores que segurament eren també abundants abans de totes aquestes “millores”.)

Posta i adult covant a la barra de la desembocadura de la Tordera

Llavors? Què ha passat els darrers anys? Com és que cada vegada hi ha menys parelletes reproduint-se a la Tordera i voltants?... i aquí recupero la història de ciència-ficció...

Resulta que tots els regals que els hem fet a l’hàbitat i als seus inquilins, en aquest cas els Corriols petits, són en realitat la principal causa de la seva davallada poblacional i el principal motiu de fracàs reproductor d’aquests animalons... per acció directa o indirecta... i el que realment estem fent és, generació a generació, exterminar als originaris habitants per apropiar-nos del seu Món.

Hem “protegit” a l’espècie però no a les seves necessitats (alimentació, descans, refugi, reproducció,...) així que en realitat ens hem tapat moralment les nostres pròpies misèries. “molesten” els tolls i el fang a tot arreu amb un afany “d’endreçar” camins, camps, erms,... quan no plastifiquem camps i hortes.

En realitat no hem “protegit” la Tordera o les rieres (amb hàbitats i característiques pròpies), sinó que hem etiquetat com “no urbanitzables” les lleres no per voluntat pròpia, sinó per impossibilitat d’edificar-les, i estem transformant les motes en hàbitats artificials impropis de l’espai (bosc de ribera) quan no l’omplim de carrils bici o mobiliari urbà... I és que mai hem volgut La Tordera, sinó una imitació del Roine, del Ter o del Danubi (escoltar al Conseller Rull al respecte és només un exemple).

Gràcies a la millora en la qualitat de l’aigua, les lleres del riu i rieres (allà on es reprodueixen els Corriols petits) s’omplen cada vegada més de gent, gossos deslligats, quads, motos i 4x4s que literalment esclafen ous i pollets quan no s’abandonen postes o ganes de fer-les. I per si no fos suficient, augmenten els accessos a l’interior del riu quan no es fomenta l’accés amb carrils i passejos paral·lels i a tocar.

Plantem arbres i arbustos per tot arreu, afavorim l’arbrat espontani consolidant i enjardinant motes, i prohibim o no recomanem eliminar arbrat de la llera... fent ombra, tancant i ofegant l’hàbitat del Corriol petit (lleres sorrenques amples i obertes).

Fomentem “l’ús social” del riu, no la protecció dels seus hàbitats o dels animalons que hi viuen. Fins i tot l’omplim de nens petits en plena època de reproducció dient que és “educació ambiental” quan en realitat són “activitats al medi natural” perquè, què l’estem ensenyant als nens? Que al riu s’ha d’anar a fer coses sense importar l’època de l’any en que es fa? Que l’important és fer d’investigadors i no protegir lo que s’investiga? Que estimar la natura és trepitjar-la?... I que consti que no critico el fet, sinó l’època en que es fa.

Estem disminuint el cabal mitjà de la Tordera i dels seus afluents, i en conseqüència les crescudes que netejaven la llera de vegetació que cada vegada més augmenta i fa disminuir els codolars i sorrals necessaris per a la reproducció dels corriols petits. I no, no és sequera o canvi climàtic, sinó principalment (que no només) sobre-explotació de l’aqüífer per a regadiu (el blat de moro cada vegada és més comú a la plana al·luvial) i per abastir als municipis de tota la conca i als municipis turístics costaners de la Selva i l’Alt Maresme, cada vegada més necessitats d’aigua en abundància. I no, la dessaladora de Blanes va ser una estafa de primer ordre... mai funciona tret de per a manteniment ja que el veritable negoci era la seva construcció, no el seu ús.

Els tancats de pals i cordes a les platges ja no delimiten l’hàbitat idoni per a la reproducció dels Corriols petits (sorrals amb vegetació dispersa) perquè aquests espais s’han omplert de vegetació densa. Actualment l’hàbitat idoni està fora d’aquesta delimitació entre les cordes i les onades, just on campen i juguen desenes de gossos deslligats, tot i la prohibició, dels propietaris “respectuosos” amb el cordat, que de tota manera són la minoria, vaja, ja que ni cordes, ni pals, ni cartells ni punyetes. I és que no queda ni un m2 de terreny inaccessible a les mascotes.

Per tot arreu proliferen colònies de gats assilvestrats, incloses platges “protegides”, riberes de rius i rieres o qualsevol camp proper, mantinguts artificialment per animalistes que els alimenten (malgrat això cacen, i els pollets de Corriol petit cauen fàcilment) i subvencionades per les Administracions locals i comarcals.

El CAR, almenys a la Tordera, està per fer veure que estan, no pas per protegir o vigilar els espais naturals, i cap de les normes o lleis encaminades a la protecció d’hàbitats i espècies “protegides” es compleix, enlloc. Això sí, si cau un falciot d’un niu i els truqueu perquè vinguin a recollir-lo (i si teniu la sort que no hi hagi un incendi forestal o perill) segur que venen a fer-se la foto i publicar-lo al Twitter, però si els truqueu per coses serioses us diran que no tenen ni personal ni recursos i ja podeu esperar, ja! Feu la proba si no em creieu.

Total... La Tordera i els Corriols petits (entre altres) estan protegits, sí, i no els matem directament ni els fem mal. Però els estem exterminant impedint-los poc a poc però cada vegada més l’aliment, el refugi, el descans i la reproducció... I com els éssers humans de la novel·la que van desaparèixer sense cap batalla interestel·lar i donant les gràcies fins al darrer moment, els Corriols petits acabaran desapareixen de la Tordera (la que fins fa poc era la més nombrosa i important població reproductora de Catalunya) sense que ens haguem de carregar cap ni un... això ja ho fan els gossos, gats, quads, motos i plantes... nosaltres no, oi?

La diferència entre la novel·la que vaig llegir i la història dels Corriols petits de la Tordera és que els extraterrestres es van quedar un Planeta net i polit, però nosaltres ens quedarem un fals riu artificial i sense valor a mena d'equipament urbà... així que lo de civilització “avançada”... no ho sé.


Aquesta és la hipocresia dels extraterrestres.