divendres, 20 de gener de 2017

La sorprenent evolució dels nostres boscos. Ecodiari 28/12/2016

I és que tenim més bosc any rere any (podeu accedir a l'etiqueta història i veure un munt de fotografies antigues de la Baixa Tordera amb muntanyes i turons plens de vinyes, ametllers, garrofers, pastures,... on ara només hi ha bosc) amb el perjudici per a la biodiversitat i la geomorfologia del territori que això implica...

La sorprenent evolució dels nostres boscos
Ecodiari 28/12/2016

El biòleg pallarès especialitzat en ecologia, Jaume Badia, aprofundeix en l'evolució del paisatge pallarès dels nostres avis al de l'actualitat

El paisatge és dinàmic, canvia constantment, i durant la història recent nosaltres, els éssers humans, som els principals causants d'aquest canvi. Un dels més preocupants que estem causant al paisatge és la pèrdua del bosc. D'acord amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Aliment i l'Agricultura), hem perdut un 3% del total de superfície de bosc de la Terra en els últims 25 anys. Ara bé, les estadístiques mostren que aquesta pèrdua no ha sigut uniforme arreu del nostre planeta, com es mostra en el mapa de sota aquestes línies. Mentre que l'Amazones i altres boscs i selves tropicals han disminuït de manera alarmant, a Europa ha sigut tot just el contrari: la superfície de bosc ha augmentat de manera important.


Per què tenim més bosc a casa nostra?

A Catalunya i al Pallars, la tendència ha sigut la mateixa que a tota Europa: tenim clarament més bosc que el segle passat. Les imatges que trobareu més a baix mostren com ha canviat el mateix paisatge a la serra del Montseny entre els anys 1935 i 1981. S'hi pot observar perfectament com el bosc s'ha expandit fins fer de les muntanyes una massa verda, boscosa i uniforme. Però quins són els motius d'aquest canvi?

Nombrosos estudis ens mostren que té molt a veure amb l'abandonament del món rural. En primer lloc, el retrocés de l'agricultura ha portat al desús de molts camps de conreu, que han sigut colonitzats progressivament per boscos. En el mateix sentit, els ramats, que són clau a l'hora de frenar l'expansió i la densificació dels boscos, han disminuït considerablement. En alguns casos, la manca de ramats ha causat que alguns boscs s'hagin anat densificant fins el punt d'esdevenir gairebé impenetrables.

Un altre element clau que ha portat a l'expansió i densificació del bosc és la caiguda en picat de la producció de fusta i carbó al territori, i és que aquestes activitats, que en un passat sortien rentables, actualment han gairebé desaparegut.


Al Pallars, tot és una mica més complex

En concret, a les conques del Pallars Jussà, existeix un factor afegit que ha augmentat la superfície de bosc: les plantacions. La construcció de grans embassaments com el de Sant Antoni o el de Terradets va venir acompanyada de la plantació de pinedes en llocs estratègics de les conques.

Òbviament, tot això tenia un motiu: la força de pluges, barrancs i rius erosiona el territori, i arrossega terres i altres materials de les parts altes fins els fons de les conques, on trobem els nostres embassaments. L'objectiu de les plantacions, per tant, era frenar aquesta erosió, evitant així que els nostres cursos d'aigua anessin farcint els embassaments de terra i materials fent que, a la llarga, aquests s'acabessin convertint en aiguamolls i fangars.

Malgrat aquesta estratègia, el propi pantà de Terradets actualment ja acumula un gran volum de materials al seu interior. A les imatges adjuntes sota aquestes línies es pot veure com en només un quart de segle la zona de la desembocadura de la Noguera Pallaresa al pantà s'omple de materials fins el punt de formar terra emergida, així com la desembocadura del barranc de Barcedana.


De fet, a la que mostrem a continuació, presa l'any 2006, també podem veure que l'acumulació de materials en aquest pantà està assolint una alçada que fa que un dels ponts que creuen l'embassament cada dia tingui menys sentit.


Malauradament, no tot és tan bonic com sembla

Així doncs, degut a tots els factors mencionats, sembla ser que tenim molt més bosc ara que fa un segle. Això, que a priori semblaria una notícia genial, també té les seues repercussions negatives.

En primer lloc, l'expansió i la densificació del bosc podria estar relacionada amb la pèrdua de cabal d'alguns cursos d'aigua del sud del Pallars, com el mateix riu de Conques o el barranc de Barcedana. Això és degut a que els arbres dels nostres boscos absorbeixen i consumeixen aigua per al seu creixement i la seua supervivència, fent que aquesta mateixa aigua no acabi arribant a aquests rius, barrancs o fonts.

D'altra banda, la densificació dels boscos augmenta el risc de propagació d'incendis. Si a això hi afegim que el canvi climàtic portarà més períodes de sequera, la possibilitat de veure grans incendis al Pallars en les pròximes dècades podria ser força alta.

Què hi podem fer?

Davant d'aquesta realitat, llavors, què hauríem de fer? Hem de talar més, com anys enrere, o hem de pensar que els boscs són sagrats i no es poden tocar? Segons suggereixen diversos experts, la resposta correcta podria ser un punt intermedi, lluny de l'explotació intensa que se'n feia dècades enrere, però lluny també de l'abandonament actual.

En diversos estudis, s'ha vist com gestionar el bosc de manera sostenible, amb tales selectives i desbrossaments puntuals, pot augmentar la diversitat d'animals i plantes dels boscs a la vegada que redueix el risc d'incendi, augmenta el cabal de rius i barrancs i permet obtenir recursos com la pròpia fusta. Sens dubte, seria un win-win que ens aporta beneficis a nosaltres, als nostres boscos, als nostres cursos d'aigua i a la gran diversitat de fauna i flora del nostre territori.