dimecres, 10 de maig de 2017

1.- Introducció

Fa temps que parlo del drenatge dels Estanys de Tordera, molts d’ells espais naturals “protegits” en part com d’Interès Natural (PEIN) i com Lloc d’Interès Comunitari (LIC de la XN2000) però també inclosos, amb altres espais, com Espais d’Interès Natural Específic al planejament municipal (POUM).

Els darrers anys m’he topat sovint amb el típic “és cosa de la sequera”, que certament ha castigat i molt la Baixa Tordera els últims 5 anys, i de manera més genèrica amb la típica excusa del “canvi climàtic” que darrerament està de moda per explicar-ho tot, sigui encertat o no. Malgrat això, sempre he dit que amb sequera o sense, amb canvi climàtic o sense, els Estanys de Tordera han estat drenats i degradats en ser transformats en simples basses temporals envoltades de bardisses i que per molt que plogui no podran recuperar-se perquè s’ha modificat el seu règim hídric (que afecta greument a la flora i fauna que van originar la seva teòrica protecció)... i és que no són simples basses per criar ànecs collverds, sinó un ecosistema complex i característic que res té a veure amb la moda de fer basses permanents envoltades de carrils, arbres plantats en línia i observatoris com volent tenir a prop de casa una mena d’imitació en miniatura dels Aiguamolls de l’Empordà.

Aquest any ha plogut, ja ningú pot dir que no s’inunden els estanys (que no basses) per la sequera i qualsevol pot anar i veure com els torrents d’alimentació hídrica continuen, a dia d’avui, aportant aigua a aquests espais “protegits”. Ara bé, també pot anar i veure com aquesta aigua que abans inundava les freixedes, rouredes, molleres i camps perifèrics (no només la petita bassa o cubeta central) marxa de seguida canal de drenatge avall... i és que no són simples basses envoltades de terrenys secs, sinó depressions del terreny que inclouen la cubeta central sí, però també herbassars, prats, boscos de ribera i camps inundables, tots ells inclosos al PEIN i a la XN2000 que abans de les “modificacions” en el traçat i en les característiques dels canals de drenatge també s’inundaven formant part d’aquest ecosistema i garantint la presència d’aigua als estanys durant més temps, no només unes setmanes (a més volum d’aigua retinguda, més triga en assecar-se l’espai) i la presència d’unes espècies vegetals i animals que ara, per manca d’aigua o per poca durada d’aquesta a l’espai, es veuen substituïts per altres gens característiques d’una zona humida o gens atractives des del punt de vista naturalístic o proteccionista.

Doncs sí, aquest dies he tornat a escoltar el típic “no estan drenats, he anat i hi ha aigua a l’estany” referint-se només a la cubeta central i sense tenir en compte que aquesta, per sí mateixa, no garanteix ni la presència d’aigua a l’espai a la que faci una mica més de calor ni la reproducció o presència de les espècies objecte de protecció que es veuen, o ofegades per altres menys dependents de l’aigua estancada, o sense temps de completar el seu cicle reproductor en assecar-se tot molt d’hora.

Sense entrar en gaires tecnicismes, fent servir un llenguatge planer i uns gràfic simples... perquè vull que ho entenguin fins i tot els responsables directes d’aquesta lenta agonia... intentaré exposar per què parlem de drenatges tot i que hi hagi aigua a la cubeta central.