dimecres, 10 de maig de 2017

7.- Les falsedats més comunes envers els Estanys de Tordera i la seva gestió

A cada agressió que pateixen els Estanys de Tordera, que és un no parar continu, i darrera de cada queixa al respecte, sempre hi ha un seguit de falsedats repetides una i una altre vegada per justificar les actuacions. El problema no és de qui les repeteix sinó de qui se les creu o les vol creure per treure’s de sobre les responsabilitats, per molt ridícules que siguin. Del gran llistat que he arribat a escoltar o patir destacaria les següents...


L’activitat agrícola està permesa tot i les figures del PEIN i de la XN2000... aquesta és la més utilitzada pel Regidor de Tordera (que curiosament comparteix la Regidoria de Medi Ambient i la de Pagesia, entre altres), però també per altres, en defensa dels propietaris que drenen els camps, els omplen de sauló o simplement arrasen la vegetació aquàtica per conrear els terrenys. I aquí acaba el problema.

Doncs bé, es pot desmuntar i deixar en no-res principalment de 3 maneres diferents...

1er.- Estem parlant, generalitzant i no concretant en cap dels estanys, de petites illes naturals d’unes poques hectàrees, reductes d’uns hàbitats específics abans molt més comuns i extensos a la plana al·luvial de la Tordera, que es troben enmig i envoltants de camps de conreu, plantacions de pollancres i hortes... no una serralada de milers d’hectàrees a on l’activitat agrícola no només és necessària sinó que s’hauria de potenciar encara més... i curiosament un dels objectius que el seu dia es van descriure per incloure aquests espais al PEIN, quan no el principal, va ser salvar-los impedint la seva transformació en conreus. Fins i tot ara que estan inclosos a la XN2000 es continua descrivint aquesta amenaça com una de les principals, a l’igual que la modificació del règim hídric... curiós.

Que els Estanys de Tordera comparteixin figura de protecció amb altres espais que res tenen a veure amb les zones humides, no vol dir que hagin de compartir obligatòriament les mateixes normes. Cada espai té característiques pròpies i per tant requereix de normatives específiques per protegir els seus valors naturals i fer-los compatibles amb altres activitats. A això normalment la gent l’anomena “Pla de gestió”.

2on.- Ja sigui a un gran Parc amb milers d’hectàrees, ja sigui a un petit Espai Natural “Protegit” amb algun camp pel mig i dintre dels seus límits com és el cas d’alguns dels Estanys de Tordera, respecte a l’activitat agrícola, la ramaderia i la silvicultura sempre, insisteixo, sempre s’ha de garantir que siguin compatibles amb la preservació dels valors naturals objecte de protecció d’aquell espai. Al·ludir a aquesta compatibilitat quan el que es fa és eliminar o alterar aquests valors naturals és, com a mínim, ridícul.

3er.- No és el mateix un prat de dall, una mollera, o qualsevol camp inundable per molt que es faci servir estacionalment per activitats agrícoles o ramaderes “tradicionals”, que un camp de patates, de blat de moro o de mongetes del ganxet previ ompliment amb sauló per aixecar el terreny i impedir que s’inundi. Els primers formen part del conjunt d’hàbitats característics de l’espai i són compatibles amb els valors naturals objecte de protecció, quan no enriqueixen el mosaic paisatgístic i ecològic de l’estany. Els altres no, ans el contrari, redueixen la zona humida i alteren el règim hídric natural de l’estany en disminuir el volum d’aigua retinguda i en incloure captacions per al reg i canalitzacions de drenatge. Aquesta evidència fa saltar pels aires l’afegit de “allò ja era camp de conreu, no part de l’estany” en referència a un camp dins els límits “protegits”.


Es respecta el bosc de ribera perquè no s’ha talat ni un arbre... Aquesta és molt bona, i es fa servir tant quan es drena un bosc de ribera com quan directament s’omple de runes i sauló sobre la vegetació aquàtica (en alguna ocasió simplement per “endreçar-ho” segons he arribat a escoltar), això sí, sense talar res perquè allò està protegit.

Els boscos de ribera que envolten les cubetes dels estanys (o simplement per sí mateixos quan no estan lligats directament a una cubeta) no són simples arbres un al costat de l’altre, sinó un hàbitat prioritari amb una funció ecològica específica i amb una composició vegetal característica, inundable i part fonamental del règim hídric de l’espai tal i com  ja s’ha explicat sobradament.

Només el fet de creure’s aquesta falsedat és proba més que suficient per veure que estem davant d’un desconeixedor total del que representa dessecar o omplir de terres aquest hàbitat, que dóna la casualitat que normalment és el teòric responsable de la gestió d’aquests estanys, i no parlo d’un ningú de l’Administració... Tela!


Si no hi ha aigua als Estanys és per culpa de la sequera... Aquesta és molt comuna i recurrent els darrers anys no només per veïns i regidors que no necessiten saber grans coses d’hàbitats naturals o de hidrologia per viure, sinó que també per gent teòricament especialitzada en aquests temes i que viu d’ells.

Tal i com s’ha explicat, l’aigua que omple els estanys prové normalment d’un canal o torrent que hi desemboca o que lamina fins que aquesta supera el nivell màxim d’inundació. Llavors l’aigua que continua entrant vessa o canal lateral avall o per sobre d’aquesta cota sobre una mota, un sobreeixidor o un camp normalment cap a un torrent o canal proper. En condicions climàtiques “normals”, tampoc fa falta que sigui un any molt plujós, entra als estanys moltíssima més aigua de la que es pot retenir i “lo normal” es veure com l’aigua continua canal o torrent avall fins a la Tordera amb generositat i durant molt temps un cop omplert del tot l’espai.

Quan diem que els darrers anys hem patit una sequera forta estem dient que ha plogut menys de la mitjana climàtica anual, estacional i mensual durant almenys 4 anys i mig, en cap cas que faci anys que no plou... plou menys però plou, i de tant en tant l’ha fet amb la intensitat i quantitat suficient per veure córrer l’aigua pels canals i torrents d’entrada als estanys. No cal un any pluviomètric “normal” per omplir els estanys, és suficient un d’aquests episodis i lo que sí pot passar és que no arribi a sobreeixir o que ho faci menys vegades o durant menys temps. En aquestes condicions de sequera, lo que duri l’aigua retinguda als estany depèn de quan s’ompli (no és el mateix a la tardor que a la primavera) i de la precipitació en els mesos calorosos però, en condicions hídriques “normals” s’omplen, del tot o en part, encara que plogui menys de la mitjana climàtica com ha estat el cas darrerament.

L’autèntic motiu pel que no hi ha gairebé mai aigua als estanys és perquè, o tal com entra l’aigua per un costat surt per l’altre en baixar la cota de vessament a gairebé nivell mínim de l’estany, o perquè s’asseca molt ràpid en estar aquesta cota de vessament (o nivell màxim d’inundació) tan baixa que no es retè volum d’aigua suficient i la cubeta s’asseca ràpidament com s’ha explicat amb anterioritat a aquesta mateixa entrada... quan un any no hi ha aigua als estanys és per culpa dels drenatges que han alterat el seu règim hídric, no per culpa de la sequera que, com a molt, determina la quantitat de la superfície inundada o el temps que triga en assecar-se del tot si aquesta és extrema, però mai si hi ha o no aigua.


S’ha actuat al canal fora dels límits de l’espai protegit i per tant no cal autorització... en referència a si cal o no permisos de Medi Natural o de l’ACA.

Com ja s’ha comentat, el nivell d’inundació màxima depèn de la cota en que l’aigua d’un canal (normalment lateral i que vessa les aigües en omplir-se) troba una sortida (o sobreeixidor) per continuar cap a la Tordera o cap a un torrent. Aquest canal, independentment de la seva profunditat, s’omple d’aigua que sembla estancada perquè un tram avall d’aquest es troba a nivell superior, igual, a centenars de metres del lloc on vessa i lamina (estany). Quan aquell tram elevat s’aprofundeix, estigui on estigui, l’aigua de tot el canal amunt deixa d’estar retinguda (i per tant vessar) i corre ràpidament pel llit com un petit torrent, i no només això sinó que a més a més drena els terrenys que abans inundava (l’estany) perquè ara l’aigua està corrent a cota inferior. Com a resultat de tot plegat, el canal d’alimentació hídrica de l’espai passa a ser un canal de drenatge dessecant gairebé tots els hàbitats de l’estany (prats, molleres, boscos de ribera i fins i tot els herbassars que envolten la cubeta principal).

S’ha actuat a l’espai protegit?... Evidentment que no. Potser a centenars de metres fora dels límits del PEIN i la XN2000, tot i que en ocasions a només un o dos metres i gràcies.

Afecta l’actuació a l’espai protegit?... I tant! Deixa de ser una zona humida (terrenys inundables) per passar a ser uns camps drenats a perpetuïtat.

Cal autorització de Medi Natural o de l’ACA?... Sí en el moment que l’actuació afecta greument a l’espai protegit catalogat com a Zona humida tot i que aquesta es realitzi fora dels límits administratius perquè s’està modificant indirectament la hidrologia i funcionalitat del tram sí inclòs al PEIN i a la XN2000.


L’espai s’inundarà per laminació del canal de drenatge en cas de fortes crescudes... Aquesta és de les darreres que més m’ha indignat, ni que sigui com excusa dolenta.

Primer de tot, els Estanys no estan per laminar aigües en cas de crescudes importants de cap curs fluvial, sinó per emmagatzemar aigua de manera temporal i així fer possible la presència d’hàbitats i d’espècies d’interès natural, hi hagi o no crescudes importants o inundacions. Per laminar aigües de crescudes estan els camps de la plana al·luvial que l’han fet des de fa mil·lennis.

I segon, els canals de drenatge, els anomenis com els anomenis (ni inventant-te una nova riera com he arribat a llegir per no anomenar-lo pel que és) estan per drenar, i ni que s’inundi tot en cas de diluvi universal deixaran de drenar tots i cadascun dels camps i terrenys connectats i a cota superior o similar, sigui estany o camp de mongetes de ganxet.

Donar aquesta falsedat com a excusa per justificar un nou canal de drenatge o un nou traçat és, a més a més d’absurd, prendre per idiotes als altres.


El veritable problema dels Estanys és la manca d’aigua a l’aqüífer... Molt utilitzat per tècnics diversos i professionals del sector que simplement es coneixen la teoria “oficial” publicada, tot i que sigui errònia en origen o desfasada amb continus talla i pega cada vegada que es reedita alguna cosa, i que ho repeteixen com lloros evidentment sense verificar-lo en persona o sobre el terreny.

Aquesta falsedat neix d’un treball publicat als 80s (que a la vegada està referenciat dels 60s) i sobre només un estany. Copiat sense verificar als 90s per a la seva inclusió al PEIN (de tots els estanys) i re-copiat sense verificar dues vegades més en aquest segle per a la redacció de les fitxes de les Zones Humides de Catalunya i per al redactat de la fitxa de la XN2000. Per a més inri ha hagut dues revisions més fins el moment que jo conegui.

Mai, insisteix, mai s’ha fet un veritable treball de camp a cap dels Estanys de Tordera (ni de la Conca) per conèixer la relació entre el règim hídric d’aquests (de cap d’ells) amb el nivell de l’aqüífer... mai... tot i que un Life de més d’un milió d’euros es va basar en aquesta relació fictícia! (destacant, això sí, la millora que representaria per als estanys l’execució del projecte). Tots i cadascun dels redactats realitzats en que es relaciona el nivell hídric dels estanys amb el freàtic són erronis perquè ningú, mai, l’ha comprovat.

El riu Tordera (amb llera sorrenca) i algunes basses de nova creació (com la bassa del Life a l’Illa del riu o la Gravera de Palafolls, per exemple) sí que semblen mantenir una relació directa amb l’aqüífer precisament perquè són de nova creació (amb llit encara majoritàriament sorrenc i a cota igual o semblant al llit del riu), però no els Estanys de Tordera que ara es troben a cota superior del riu (per enfonsament artificial del llit fluvial en tot el seu recorregut per extraccions d’àrids) i que, com ja s’ha explicat amb anterioritat, després de dècades (o segles) d’acumulacions de restes orgàniques i fangs retenen l’aigua pluvial recollida per canals i torrents que hi desemboquen o vessen.

Total, que ni depenen de l’aigua de l’aqüífer (filant molt prim podríem “intuir” que “pot” influir en la quantitat d’aigua que corre pels canals i torrents d’alimentació hídrica... i ho dic d’aquesta manera perquè tampoc, ningú, l’ha estudiat, mai, i ho dubto molt perquè aquests també es troben a cota superior), ni representa cap excusa per justificar una pèssima gestió.


Amb el Canvi Climàtic no val la pena insistir amb els Estanys... Aquesta és especialment recurrent per part d’uns “personatges” més preocupats en fer conferències, publicar mentides, sortir per la tele o fer viatges a veritables espais naturals d’altres Continents, no els insignificants Estanys de Tordera que com a molt els tenen com a reservori de feina a casa.

Doncs bé, els Estanys de Tordera no es queden sense aigua ni per manca de pluges (que no cal que plogui molt per omplir-los com ja s’ha explicat), ni per nivells baixos del freàtic (que fa dècades que no en depenen, com ja s’ha explicat), ni per la pujada de les temperatures (filant prim podríem dir que s’assequen abans, no que deixin d’omplir-se), ni pel canvi del paisatge forestal de l’entorn (que com ja s’ha explicat són com illes de característiques pròpies enmig d’altres ambients), ni per la pujada del nivell del mar (aquesta és evident, no cal explicar res), ni... vaja... si no s’inunden, ho fan menys o durant menys temps és perquè estan drenats de manera artificial o omplerts de sauló. Aquí el canvi climàtic no es causa de cap dels mals que pateixen i m’atreveixo a dir que per molt que s’agreugi no afectarà en res o gairebé en res si es restitueix el règim hídric natural alterat.

Al·ludir al Canvi Climàtic per justificar la pèrdua del règim hídric o dels valors naturals dels Estanys de Tordera, com també es fa amb altres espais naturals amb altres problemes de gestió (la veritable causa... la nul·la o incorrecta gestió) és voler fugir d’estudi o no voler afrontar problemes reals, i punt. I van pel món donant lliçons d’ecologia o “assessorant” a les Administracions... Ja!


Tenim autorització del Departament de Medi Ambient i de l’ACA... Aquesta resposta surt automàticament, com una molla deixada anar, per part de la Regidoria (i altres) a la que es posa en coneixement una nova agressió als Estanys.

Lo que realment passa és que tenen l’experiència de que a cada queixa tenen el paraigües d’aquestes administracions que sempre acudeixen com a bombers per menystenir o justificar les agressions a posteriori. No tenen cap mena d’autorització, mai, lo que realment tenen és la complicitat i el paraigües de tècnics i altres d’aquestes administracions més preocupades en no tenir problemes que en solucionar-los, per dir-ho de manera suau, vaja.

A això cal afegir la trista i penosa actuació del Cos d’Agents Rurals que aquí només estan per recollir ocellets caiguts del niu per portar-se’ls al CRAC i dir lo molt que fan (això és ironia, o no), ni molt menys per tasques de vigilància i denúncia per protegir els espais naturals “protegits”. I encara més greu, per redactar informes a mida o al dictat quan es veuen obligats. Trist, molt trist, i em sap molt greu, de debò.


Els Estanys de Tordera ja estan protegits... Aquesta és la típica de qui no vol problemes o no vol prendre’s seriosament el tema, entenent que l’objectiu de la protecció és dir que ho estan, plantar cartells dient-lo i gràcies.

Si lo que volem és que no s’edifiqui als Estanys, o que no s’urbanitzi amb carrils bici, fanalets, mobiliari urbà i passejos senyalitzats (això és ironia), els qualifiquem com a sòl no urbanitzable... rústic o agrícola, i punt. Si s’inclouen al PEIN o a la XN2000 és perquè lo que es protegeix no és l’Estany, sinó els seus valors naturals. Malmetre o deixar malmetre els valors naturals d’un espai i dir que estan protegits perquè no s’ha edificat a sobre és tan absurd com dir que un bosc de ribera és un munt d’arbres plantant en filera amb gespa al terra (això també és ironia).

Actualment els Estanys de Tordera, de manera similar a la resta d’espais “protegits” de la regió m’atreveixo a dir, ni estan protegits com a tals (estan drenats, vaja!) ni estan protegits els seus valors naturals perquè la protecció no la dóna una figura o un cartell, sinó la correcta gestió de l’espai encaminada en mantenir o millorar els hàbitats i les comunitats vegetals i animals que l’integren... aquest i no altre és l’objectiu, entenent la resta (difusió, estudi, seguiment, visites,...) com a eines per assolir l’objectiu, no com objectius.

I plantar un cartell identificant l’espai i donant quatre consells no és protegir un espai natural, sinó una eina que cal combinar amb altres per a una correcta gestió dels valors naturals de l’espai, i mai entendre’l com un reclam turístic o de dinamització econòmica local. Perquè insisteixo... els estanys no es protegeixen, sinó els seus valors naturals.

Actualment no hi ha cap administració ni cap ens públic o privat que gestioni els Estanys de Tordera... ningú els vigila, ningú els estudia, ningú els segueix, ningú difon els seus valors naturals, ningú es preocupa de res... en termes reals podríem dir que està més protegit qualsevol jardinet municipal (Ui qui trenqui una mata o embruti la gespa! Ui qui mati a un ocellet a la vista de tothom!) que qualsevol dels Estanys, que s’entenen com a lloc “per fer-hi alguna cosa” a on tot s’hi val per tal de fer-los servir sense importar gens ni mica què passi amb les espècies protegides que hi ha.

Actualment no estan protegits, sinó catalogats com a tal.


No estaran tan malament els Estanys perquè déu ni do lo que troben... A lo que responc automàticament... “doncs imagina si es gestionessin correctament!”.

Com ja he comentat des del començament, els Estanys de Tordera encara són els espais naturals amb més biodiversitat (també el riu) de tota la comarca si no de la província. És sorprenent la tossudesa d’algunes espècies que malgrat estar en clar perill i retrocés a conseqüència de les agressions patides a tots i cadascun dels Estanys, viuen i es reprodueixen aquí. Això però no vol dir que hagin patit en els darrers anys una fortíssima rarificació (quan no desaparició d’alguns d’aquest espais quan abans eren comuns a tots ells) que de no capgirar-se la tendència ho tenen molt complicat per continuar resistint. Com ja he comentat... encara estem a temps.

Els darrers canvis ocasionats en el règim hídric d’aquests espais, de perllongar-se molt més en el temps, seran la principal causa directa (que no única) de la pèrdua de gairebé totes les espècies animals i vegetals objecte de protecció, substituïdes com també s’ha explicat ja per altres més generalistes i oportunistes adaptades al nou règim hídric... Els Estanys de Tordera no estan malament, sinó fatal.

La part positiva és que la situació actual es port redreçar amb molta facilitat gràcies, precisament, a la tossudesa d’aquestes espècies que resisteixen arraconades i a la seva extraordinària capacitat de recuperació a la que es restitueixi l’estat alterat. Insisteixo... encara estem a temps.


Els Estanys de Tordera ja estan degradats... i acompanyat de dues alternatives segons convé... “i per tant no s’ha alterat res” quan es tracta de defensar una agressió, o “i s’han de realitzar millores ambiental” quan es tracta de substituir-los per basses artificials i equipades.

Ja voldrien ells que fos veritat, sobretot qui se’ls volen treure de sobre (paraules textuals), però no. Malgrat totes les agressions patides i malgrat l’oblit absolut per part de totes les administracions (o potser gràcies a això últim com explicaré més endavant) els Estanys de Tordera són hàbitat i refugi de multitud d’espècies vegetals i animals d’alt valor conservacionista, essent actualment els espais naturals de tota la comarca del Maresme amb més biodiversitat i en millor estat de conservació... malgrat tot. Imagineu si es porten a terme les actuacions que he proposat. És més, donat que la vegetació i la fauna aquàtica autòctona és molt agraïda a la que es recuperen les condicions ambientals idònies (ràpidament recolonitzen i es reprodueixen) a la que es recuperi el règim hídric normal i amb una simple desbrossada de la vegetació ruderal o al·lòctona tornaran, de seguida, a la seva millor versió.

Fer servir aquesta excusa per amagar o justificar agressions a un espai natural “protegit” és ridícul i totalment fals, ja sigui per continuar drenant i conreant zones humides, ja sigui per transformar-les en basses artificials plenes d’exòtics i mobiliari urbà. I malgrat alguns “il·lustres personatges” locals.


A més aigua permanent, més animals... Aquesta es fa servir molt sovint quan es vol transformar una zona humida en un parc temàtic per als ocellaires “bimberos” i justificar un projecte d’obres, que és lo que realment importa... l’obra.

Un petit secret... els ocells volen. I ho dic perquè de vegades alguns s’obliden que els ocells es poden veure a qualsevol lloc perquè es desplacen centenars o milers de quilòmetres i s’aturen a qualsevol indret, i no cal que sigui ni un Parc Natural ni molt menys una Reserva Integral de fauna salvatge. No hi ha ni un sol racó a tot el país on no es pugui veure qualsevol espècie alada, ni que sigui un aparcament enmig d’una gran urbe, i qualsevol forat amb aigua és susceptible d’atreure a qualsevol animaló en migració o dispersió per molt ridícula que sembli la seva ubicació. L’única diferència entre veure molts o pocs ocells a aquests forats amb aigua són la mida del forat i la quantitat d’ocellaires a la caça d’una bona observació.

A això cal afegir un altre petit secret... alguns ardeids com el bernat pescaire, alguns anàtids com el collverd, alguns ràl·lids com la polla d’aigua o algun podicipèdid com el cabusset es poden veure amb facilitat o fins i tot es reprodueixen a qualsevol petita bassa de rec per molt artificial o ridícula que sembli, i només són uns exemples. I això ho dic perquè de manera reiterada es venen basses artificials com grans èxits de “restauració” ambiental perquè allà és fàcil veure collverds, bernats pescaires, polles d’aigua i cabussets que sí... són grans, vistosos, donen moviment a la bassa i són fàcils de vendre a un públic infantil o ignorant en aquests temes però... són simples espècies vulgars, oportunistes i sense gaire valor naturalista o conservacionista que ni molt menys donen valor a un espai artificial com una bassa plena d’aigua per molts observatoris, tanques i cartells que hi hagi.

I un darrer petit secret... la biodiversitat i la importància específica d’un espai, especialment una zona humida, la determinen la varietat i el valor naturalístic i conservacionista de les espècies autòctones que la fan servir per alimentar-se, reproduir-se o refugiar-se, i aquí s’inclouen els ocells però també els amfibis, els rèptils, els invertebrats, els mamífers, els vegetals i qualsevol tàxon autòcton i propi d’aquella localitat... mai els animals exòtics o fora de lloc per molt quantiosos i variats que siguin. I això ho dic perquè una bassa amb peixos exòtics, crancs americans, tortugues de Florida, ànecs domèstics i similars, per molts que hi hagi, mai es poden considerar animals que enriqueixen o fan de refugi de fauna cap zona humida, sinó que fan de les basses granges d’exòtics, amb alguna espècie autòctona oportunista pel mig, i gràcies. I així acaben totes les basses d’aigua permanent per moltes recomanacions i campanyes de conscienciació que es facin per evitar-ho, estiguin on estiguin, i tinguin la figura de protecció que tinguin.

Es dóna la paradoxa que, per molt lleig o inaccessible que sigui, hi ha moltíssima més biodiversitat i té moltíssim més valor naturalístic un toll de pocs metres cúbics d’aigua enmig d’un erm qualsevol, que qualsevol bassa d’aigua permanent venuda com a zona humida per molts milers de metres cúbics d’aigua que tingui i per molts cartells i arbres que es plantin al voltant si aquesta és permanent per lo descrit anteriorment. I lo de paradoxa ve perquè es ven aquesta bassa permanent com a “restauració” o “millora ambiental” en substitució d’aquell toll i erm amb expressions com “dignificar l’espai” o “recuperar un espai marginal”. Imagineu si en comptes d’un petit toll enmig d’un erm parlem d’un estany de caràcter temporal de vàries hectàrees (quan no desenes) plenes i refugi de centenars d’espècies autòctones, moltes de les quals d’altíssim valor conservacionista, i es proposa mantenir-lo amb aigua tot l’any per poder equipar-lo (observatoris, cartells, caminets, tanques, papereres,...) i “posar-lo en valor” amb l’excusa d’una “recuperació” o “restauració” ecològica.

Poso com exemple dues zones humides de la Tordera, totes dues de relativa nova creació, totes dues de dimensions similars, totes dues al costat del riu i enmig de rutes migratòries... Les Llobateres (permanent, equipada, accessible i venuda amb insistència per totes les administracions i “respectables naturalistes” com a exemple de restauració ambiental) i la Gravera de Palafolls (de caràcter temporal, ignorada i menystinguda per les administracions i els “respectables naturalistes” per manca d’equipaments, i considerada “marginal” o “a dignificar” per manca d’accessibilitat i “ús social”)...

La primera és un desastre total des del punt de vista naturalista a on dominen les espècies exòtiques i oportunistes sense valor conservacionista i amb alguna autòctona interessant però marginal (i gràcies a la proximitat del riu) o de passada en migració que s’atura una estona com ho faria a qualsevol altre bassa de rec o toll proper.

La segona segurament la zona humida de tota la Baixa Tordera (riu apart, evidentment) més important i amb més valor naturalista i conservacionista, amb més biodiversitat i refugi de milers i milers d’exemplars d’espècies autòctones que la fan servir per reproduir-se, refugiar-se o alimentar-se tant de manera permanent com temporal o en pas migratori. I tot això malgrat patir usos de l’espai com la caça o vols rasants d’aeronaus de l’aeròdrom que limiten el seu potencial.

Com a curiositat... la densitat de macro-invertebrats i d’amfibis (larves, capgrossos, metamòrfics o adults) per metre cúbic d’aigua disponible a un estany temporal és molt més superior i representa molt més aliment disponible per a moltes altres espècies, i no parlem ja de la disponibilitat i varietat de plantes aquàtiques, que la millor de les densitats de peixos o altres exòtics per metre cúbic d’aigua de qualsevol bassa permanent.

A més aigua permanent, més animals?... tot el contrari, tant en quantitat com en varietat o qualitat.

I això no s’ha d’oblidar mai... el valor i la qualitat ambiental d’un espai no depèn dels equipaments, de l’accessibilitat o de la facilitat per veure ocells cridaners però vulgars, sinó de la seva biodiversitat i del valor naturalístic i conservacionista de les espècies que s’hi reprodueixen o refugien... I els Estanys de Tordera, malgrat estar agredits per totes bandes, encara tenen molt més valor que qualsevol bassa artificial permanent per molt gran que sigui i per molt equipada que estigui... imagineu si es recuperen els règims hídrics naturals d’aquests estanys i s’eliminen o inverteixen les agressions ocasionades.


Aquesta és la teva opinió... Aquesta no és una falsedat sinó una obvietat però la deixo pel final perquè reconec que és la que més em fa posar en alerta i la que em fa saltar totes les alarmes envers la persona que la diu.

Evidentment, és la meva opinió i modèstia a part “opino” que força documentada i enraonada. Perquè la sensació que tinc és que “algú” ha pres la decisió de què fer amb els Estanys de Tordera no només sense tenir en compte l’opinió de la resta (on m’incloc) sinó que a més a més espera que l’accepti com un xai camí de l’escorxador.

Si algú vol ser aquest xai i pren la decisió personal o professional, legítima, d’acceptar la situació d’aquests espais naturals “protegits” com normal o inevitable... allà ell... però tinc la meva opinió al respecte i ningú pot esperar que amb un “aquesta és la teva opinió” ho deixi estar o tanqui el tema. Si estic equivocat que m’ho digui ni que sigui de manera mínimament fonamentada i creïble, i rectifico si cal, però no per submissió o per creença cega en ningú per molt famós que sigui o per molt “important” que es cregui dintre de l’Administració.

La meva “opinió” és que no hi ha cap administració ni ens interessada en preservar els valors naturals dels espais “protegits” de la Tordera, de tots, i del nostre país en general, essent bàsicament organismes fomentadors de la cultura Decathlon o de la cultura de l’usuari en comptes de gestionar correctament aquests espais.

La meva “opinió” és que amagat darrera de bones intencions (d’alguns) o de frases maques (de la majoria) hi ha la voluntat de crear animalistes i ambientalistes dòcils i manipulables en comptes de naturalistes i ecologistes crítics i vigilants que qüestionin a les administracions o als “naturalistes il·lustres” que només volen guanyar-se la vida a costa de la natura, no per a ella.

La meva “opinió” és que manca la reacció dels naturalistes, tècnics i altres professionals del sector més amoïnats en mantenir la feina o bones relacions amb les administracions i els “il·lustres naturalistes”, que en treballar per a la correcta gestió dels espais naturals i dels seus valors, i aquí, qui es senti al·ludit que ho rumiï una estona perquè ja contesto que estic generalitzant i no ho dic per ningú en concret.

I per últim, la meva “opinió” és que encara estem a temps de redreçar la situació perquè com he dit al començament de tot, malgrat totes les agressions patides, els Estanys de Tordera encara són espais amb un altíssim valor naturalista i conservacionista que, amb només voluntat real i escassos recursos, encara ho poden ser més sense la necessitat de transformar-los en simples equipaments lúdics i esportius i sense alterar les seves característiques pròpies i úniques.