dijous, 20 d’abril de 2017

Algunes notícies per llegir 18-20/4/2017...

L'Agència Catalana de l'Aigua i Forestal Catalana planten a Catalunya els primers oms resistents a la grafiosi
ACA 18/4/2017

Aquesta malaltia pràcticament ha fet desaparèixer els exemplars d’oms adults dels contorns dels rius de Catalunya

Els esforços  dels dos organismes públics catalans han permès completar una primera fase de proves de plantació que servirà per avaluar l’adaptació i creixement de 250 oms a diferents sòls fluvials i diferents graus de disposició d’aigua

Els arbres són procedents de quatre clons d’oms que després d’anys de selecció, de millora de genotips i d’assaigs en laboratori han demostrat amb garantia la immunitat a la malaltia

Planter d'arbres de Forestal Catalana a Sant Feliu de Buixalleu.

L’Agència Catalana de l’Aigua i Forestal Catalana han plantat a Catalunya els primers exemplars d’arbres de l’espècie om (Ulmus minor) resistents a la grafiosi, una malaltia que pràcticament ha fet desaparèixer els exemplars d’oms adults dels contorns dels rius de Catalunya.
 
La combinació d’esforços dels dos organismes públics catalans ha permès completar una primera fase de proves de plantació que servirà per avaluar l’adaptació i creixement de 250 oms a diferents sòls fluvials i diferents graus de disposició d’aigua i que es preveu continuar si es produeixen més cessions. Els indrets escollits per  realitzar les proves han estat la zona d’Aiguamolls de l’Empordà,  afluents del riu Ter i Besòs,  i el riu la Tordera.
 
Arbres resistents a la malaltia
 
Es tracta d’arbres procedents de 4 clons d’oms que després d’anys de selecció, de millora de genotips i d’assaigs en laboratori han demostrat amb garantia la immunitat a la malaltia. Aquests arbres s’han multiplicat a través de reproducció vegetativa i obtingut petits arbres. Aquesta via obre expectatives optimistes per a poder recuperar amb èxit la vegetació arbòria en galeria a les zones més seques del riu i llocs deltaics on ara no hi ha vegetació.
 
Els oms han estat cedits per la Direcció General de Desenvolupament Rural i Política Forestal del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, procedents del Programa espanyol de conservació i millora dels oms ibèrics.
 
Espècie d’arbre de transició
 
L’om (Ulmusminor) és una espècie típica del bosc de ribera mediterrani, la peça clau que ocupava generalment l’espai de transició entre el bosc més humit en galeria de les riberes i el bosc propi de la zona o conreu. Precisament és la zona amb carència de restauració, la zona més complexa de restaurar i les zones que històricament han patit més antropització (curs baix dels riu i delta). Aquests espais, pel clima i menor disposició temporal d’aigua durant l’estiatge, són zones on l’om té una major tolerància envers d’altres espècies plantades que no sobreviuen o no obtenen els creixements esperats.
 
D’ençà que a l’any 1932 es van començar a detectar els primers oms afectats per la grafiosi, malaltia fúngica tramesa per uns coleòpters de la família dels escolítids, ràpidament la població d’oms adults es va reduir fins a quedar-ne pocs que resultaven resistents en major o menor grau.
 
Els símptomes d'aquesta malaltia es poden observar a simple vista. L’arbre presenta en general un aspecte groguenc, amb les fulles de color terrós i corbades, i amb les branques de la capçada seques. L’arbre aleshores ja no creix i generalment acaba sucumbint.
 
La producció d’aquests oms resistents és ara per ara reduïda, i alhora prohibida la seva reproducció vegetativa per tercers, per aquest motiu les plantacions s’han agrupat en indrets que presentaven una major garantia a fi que constitueixen grups de bancs genètics que es podran pol·linitzar entre ells amb la intenció  de millorar les característiques genètiques de les llavors dispersades per les rodalies i alhora constituir un banc custodiat de reservori d’aquest valuós material genètic en cas que en un futur sigui permesa la seva reproducció vegetativa.
 
L’om és una espècie amb categoria d’amenaçada a la UICN, que aporta els fruit abans que la sortida de les fulles, fet que és d’especial interès estratègic per a la fauna. Abans de la seva malaltia, la seva fusta era abundant, fàcil de treballar, i molt resistent a estellar-se i a la putrefacció si es manté humida, per la qual cosa s'emprava en construccions navals, i antigament era la preferida per fer conduccions d'aigua.


Elmalgratenc.com 20/4/2017


El govern local vol desencallar la urbanització del tram final de la riera de Palafolls. Sense anar més lluny, el dia 5 d’abril es va mantenir una reunió amb l’ACA per exposar-los les seves intencions i demanar l’execució de la seva part projecte. Segons la portaveu del govern, Neus Serra (PDECat), des de l’Agència Catalana de l’Aigua se’ls va manifestar que actualment “els criteris han canviat, aquest no és un punt de risc, no hi ha una qüestió de seguretat i no és prioritari”. Davant aquesta situació, el govern quatripartit de Malgrat de Mar no descarta emprendre accions legals contra l’ACA. Neus Serra ha explicat que s’està elaborant un estudi jurídic on es contempla la possibilitat de tirar endavant un requeriment previ per sol·licitar l’ACA que executi les obres. En cas contrari, segons Serra, el consistori podria obrir la via judicial i denunciar l’ens per incompliment de conveni.

L’any 2009, l’ACA i l’ajuntament van signar un acord de col·laboració on l’agència es comprometia a realitzar les actuacions hidràuliques corresponents a la desembocadura de la riera i que són de la seva competència. La portaveu del govern, ha subratllat que “durant les obres de canalització de la riera es va prioritzar urbanitzar altres trams”.

El projecte de la desembocadura -pendent d’aprovació- costa més de 2 milions d’euros i inclou el perllongament del calaix de la riera, un nou pas per sota de la via del tren i la urbanització d’un tram de la zona. Les obres estan lligades a la reforma del Passeig Marítim. Un projecte que el govern local considera prioritari. “Hi estem treballant”, ha indicat Neus Serra.


Blanesaldia.com 20/4/2017

Una de les fotografies del llibre és aquesta de la subhasta de peix

El recull gràfic Lloret de Mar desaparegut comprèn 170 imatges que mostren els indrets i els costums més desconeguts del municipi tot recordant les escenes de la vida quotidiana. L’historiador Jordi Draper signa aquesta novetat, prologada per la cantant Nina.

Avui dijous 20 d’abril, a les 20:30 hores, tindrà lloc la presentació del llibre a la sala d’actes de l’Ajuntament de Lloret de Mar amb l’assistència de Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar; Lluïsa Baltrons, regidora de l’Arxiu, i Jordi Draper, periodista i autor del llibre.

Portada del llibre


Diari de Blanes 20/4/2017

Una exposició amb fotografies inèdites repassa l’evolució del sector a les comarques gironines

La mostra, que s’ha inaugurat amb motiu del 40 aniversari de l’Associació de Càmpings de Girona, recorrerà 17 municipis. A Blanes la tindrem del 21 al 30 de juliol de 2017

Imatge CERA

AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES.- El Castell de Calonge (Baix Empordà) acull des d’aquest dimarts l’exposició itinerant ‘El càmping, un estil de vida’ amb 115 fotografies, algunes d’elles inèdites, que repassen l’evolució dels 60 anys de càmpings a les comarques gironines.

La mostra s’ha inaugurat amb motiu del 40 aniversari de l’Associació de Càmpings de Girona i recorrerà 17 localitats. El recorregut d’imatges recull els inicis del campisme, que se situen a l’any 1953, amb especial atenció al càmping Costa Brava, situat a Sant Antoni de Calonge, el més antic en funcionament de l’estat espanyol. Per commemorar-ho, aquest dimecres el president de l’associació, Miquel Gotanegra, entregarà una insígnia d’or a l’establiment.

Més d’un centenar de fotografies, algunes d’elles inèdites, testimonien la importància del campisme a les comarques gironines des del 1953. Ho fan des d’aquest dimarts a través d’una exposició que acull el Castell de Calonge i que es podrà visitar fins a l’octubre de manera itinerant a 17 municipis.

Distribuïdes en set mòduls que simulen tendes de campanya, les imatges repassen des de l’entorn privilegiat on s’ubiquen els càmpings gironins i el paper que han jugat com a promotors de la Costa Brava fins a la relació que aquests establiments han tingut amb el territori, cuidant els paratges i el medi ambient.

L’exposició subratlla, a més, que el model de càmping respon a una filosofia de via més enllà de la decisió econòmica i que és una forma més de passar les vacances.

La resta de mòduls estan dedicats a la gran evolució que han experimentat els càmpings gironins fins a convertir-se en els grans parcs de vacances actuals, a la trajectòria de l’associació gironina (creada el 13 de maig del 1977) i a les promocions que es fan a Europa i que han permès que els càmpings gironins siguin referents gràcies, en bona part, als nombrosos reconeixements que reben cada any. En aquest apartat, a més, es recull que la primera guia de càmpings va néixer a la Costa Brava de la mà del professor holandès Ed van Reine.

Menció especial al Costa Brava

La mostra també remarca la importància dels que es consideren pioners en el sector. En aquesta secció, es fa una menció especial al càmping Costa Brava, el primer que es va obrir a l’Estat i que encara continua en funcionament. Precisament, aquest dimecres l’Associació de Càmpings li retrà va ser l’impulsor de l’establiment juntament amb un altre, situat a la Fosca de Palamós, que ara està tancat. Actualment, l’establiment està dirigit per la família Herranz-Colomer

Imatges cedides en una mostra itinerant

El muntatge l’ha dissenyat Pep Canaleta de l’estudi 3carme33 i les imatges les han cedides els associats; el Patronat de Turisme Costa Brava Girona; l’oficina de turisme de Calonge; l’Ajuntament de Girona; l’Ajuntament de Begur; l’oficina de Turisme de Pals; l’Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit i l’oficina de Turisme de Castelló d’Empúries.

L’Associació de Càmpings de Girona ha organitzat l’exposició, que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Turisme, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Banc de Sabadell i Auto Camper Service Internacional (ACSI).

Fins a l’octubre, recorrerà 17 municipis entre els quals hi haurà Girona, Olot, Sant Feliu de Guíxols, Begur, Lloret de Mar, Sant Pere Pescador, Platja d’Aro, Blanes, Pals, Roses, Colera, Tossa de Mar, Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí-l’Estartit, l’Escala i Barcelona.