divendres, 16 de juny de 2017

Algunes notícies per llegir 16/6/2017...



El POUM de Blanes, a votació el dia 29
Catalunya al dia 16/6/2017 de Catalunya Ràdio

L'Ajuntament de Blanes portarà al pròxim ple l'aprovació del nou pla urbanístic, però no s'hi inclourà la polèmica regulació de dos càmpings que es van ampliar il·legalment fa més de 20 anys. Ho ha confirmat l'alcalde a Catalunya Ràdio. El fet que no hi hagi un pla vigent fa que a Blanes no es pugui concedir cap nova llicència urbanística.


La consulta popular per decidir si es fa una àrea comercial a Escultor Clarà es farà el 20, 21 i 22 de juliol


Aquí podeu accedir a l'Avanç de Pla parcial urbanístic PP7 “Escultor Clarà”
maig de 2017 MALGRATDE MAR


La consulta popular per decidir si es fa una àrea comercial a Escultor Clarà es farà el 20, 21 i 22 de juliol
Ajuntament de Malgrat de Mar 16/6/2017

La consulta popular sobre el desenvolupament urbanístic del sector PP7 "Escultor Clarà" ja té data: el 20, el 21 i el 22 de juliol. La pregunta serà: "Estàs d'acord que l'Ajuntament de Malgrat de Mar modifiqui el planejament del sector Escultor Clarà (PP/) per al desenvolupament i ús comercial de la zona?" El 20 i el 21 de juliol es podrà votar de 9 h a 14 h a l'Ajuntament i el 22 de juliol entre les 9 h i les 20 h a l'Ajuntament, al Centre Cívic del Castell i La Verneda, Serveis Personals a Can Feliciano i a l'Arxiu Municipal.
L'Ajuntament de Malgrat de Mar ha convocat la consulta popular per preguntar a la ciutadania el seu parer sobre si el desenvolupament de la zona de l'Escultor Clarà. Les persones amb dret a participar a la consulta són les major de 16 anys inscrites al padró municipal d'habitants de Malgrat de Mar a data de 30 de juny de 2017. La consulta no pot ser vinculant per a l'Ajuntament, tal i com marca la legislació vigent. Tot i això, el govern municipal, format per JXM, ERC, PDeCAT i CUP, s'ha compromès "a acceptar el resultat de la consulta i a obrar conseqüentment". 
 
Més informació de la consulta popular aquí. 

Doncs sí, l'epidèmia s'escampa. I no és problema d residus sinó que sempre es posen als pocs espais naturals i refugis de fauna que queden 😱
Habilitar un trozo de la playa de Blanes para perros!! Ellos también tienen derecho !!


Un estudi determina l’evolució de la plaga que afecta als boscos de pi pinyer del Maresme
Font: Diputació de Barcelona
Sostenible.cat 16/6/2017


Un estudi sobre la situació dels boscos del Maresme i part del Vallès Oriental, encarregat per la Diputació de Barcelona, constata l’evolució de la superfície de pi pinyer (Pinus pinea) afectada per l’escarabat perforador Tomicus destruens. L’estudi, realitzat pel Servei Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), i presentat aquest dijous en la jornada sobre l’estat actual dels boscos del Maresme, inaugurada pel diputat adjunt d’Espais Naturals, Jesús Calderer, a Mataró, mostra un descens del vigor de les masses forestals d’aquestes comarques, sobretot les pinedes orientades al sud.
La importància de l’estudi rau en que pot esdevenir una eina de gestió rellevant per a la gestió forestal per preveure quines poden ser les noves zones afectades de decaïment del pi pinyer, tenint en compte la forma de propagació de l’escarabat perforador.
En la seva intervenció, Jesús Calderers, ha destacat la importància de l’estudi per explicar de quina afectació estem parlant, i quin és l'abast d'aquesta plaga, i a partir d’aquí, podrem actuar amb més elements.
Calderer també ha recordat el suport que la Diputació de Barcelona està donant per fer actuacions i també de suport econòmic a les associacions de propietaris forestals, per combatre la plaga, assenyalant també que «un cop l'haguem controlada, hem de tenir clar com s'ha de continuar a partir de l’una nova gestió i planificació forestal. Estem en una zona amb molta superfície boscosa i s'ha d'aconseguir que els propietaris forestals treballin de manera correcta els seus boscos».
Mapa per satèl·lit Setinel-2 de la comarca del Maresme l'agost del 2015 sobre la situació dels boscos a partir de l'estudi realitzat pel SCGC
Observació de l’evolució per satèl·lit
L’estudi mostra, a partir de mapes per satèl·lit de la missió d’observació terrestre Sentinel-2 l’estiu de 2015 i 2016, i que es repetirà aquest estiu del 2017, l’evolució i l’estat de les superfícies de bosc amb diversos graus de vegetació de secà. A partir d’aquesta evolució es pot aventurar, si les condicions meteorològiques són similars a les d’anys anteriors, especialment pel que fa a la pluviometria, les àrees en què es pot estendre la malaltia, que desemboca en la mortalitat d’un nombre important d’exemplars, i que s’hauria d’actuar per frenar-ne la propagació.
Per lluitar contra aquesta plaga, que ha cobrat força els darrers anys especialment per factors com la sequera i les temperatures càlides dels mesos hivernals, la Diputació de Barcelona està donant suport a accions de gestió forestal en les zones més afectades i suport tècnic a través del conveni amb les associacions de propietaris forestals, com són l’associació del Montnegre-Corredor, des de l’any 2014, i l’associació de la Serralada Litoral Central, des de l’any 2015.
Les característiques i condicions en les que es troben dels boscos del Maresme i algunes zones del Vallès Oriental fan que la gestió forestal sigui complexa i poc rendible. A aquestes dificultats en relació a la silvicultura, s’hi suma el fet que es tracti d’una zona molt humanitzada amb una fragmentació important de la propietat i la copropietat de la major part de les finques, fet que dificulta sobretot la gestió burocràtica de les actuacions.
Precisament les associacions de propietaris forestals neixen per resoldre o atenuar aquestes dificultats amb els objectius generals de valorització de les finques a través de la gestió forestal conjunta, eficient i sostenible. Per altra banda vetllen per la permanència i estabilitat de les masses enfront de pertorbacions i pel manteniment dels valors intrínsecs dels ecosistemes forestals.
Actuacions amb les associacions de propietaris forestals
Associació de Propietaris de Montnegre-Corredor, creada l’any 1992, actualment compta amb 147 socis propietaris de finques forestals amb un total de 6.500 ha forestals associades (un 43% situades a la comarca del Maresme). La major part d’aquestes finques són de menys de 10 ha i no disposen d’instrument d’ordenació forestal.
Mapa per satèl·lit Setinel-2 de la comarca del Maresme l'agost del 2016 sobre la situació dels boscos a partir de l'estudi realitzat pel SCGC
En els darrers mesos, des de l’Associació de Propietaris de Montnegre-Corredor s’han planificat i s’estan executant actuacions silvícoles en 25 finques forestals, en un total de 207 ha de superfície forestal.
Aquests treballs es financen en una major part per la Diputació de Barcelona, amb un import de 190.000 € (programes anuals del 2016 i del 2017)  corresponent a 179,7 ha, i per la Generalitat de Catalunya amb un import de 34.375 €  per a 27,5 ha.
Associació de Propietaris de la Serralada Litoral Central, creada l’any 2014, compta amb 84 socis propietaris de finques forestals les quals sumen un total de superfície de 1.200 ha associades. Per separat, la majoria d’aquestes finques no arriben a les 5 ha.
Des d’aquesta associació en els darrers mesos s’han planificat i s’estan executant actuacions silvícoles en 14 finques, en un total de 104,6 ha de superfície forestal. El cost total aproximat que suposen aquests tractaments és de 175.000€ (programes anuals de 2016 i 2017), dels quals la Diputació de Barcelona fa una aportació econòmica de 144.375€ (80 ha) i la Generalitat de Catalunya de 30.625 € (24,5 ha).
Les actuacions realitzades per ambdues associacions de propietaris forestals en les finques afectades per l’escarabat perforador Tomicus han consistit en la tallada i posterior retirada dels pins morts i afectats per la plaga, disminuint la densitat arbòria i afavorint la regeneració natural de l’alzinar. D’aquesta manera es compleix amb els objectius de reducció de risc de  propagació i afectació de la plaga, reducció del risc d’incendi i augment de la seguretat en l’ús públic.


El decaïment dels boscos del Maresme s'estén i s'accentua
Territori i Sostenibilitat 15/6/2017

Un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) constata el descens del vigor de les masses forestals, sobretot les orientades al sud i les pinedes

Imatge per satèl·lit captada l'agost del 2016. El vermell representa les zones amb diversos tipus de vegetació.

Imatge per satèl·lit del Maresme (2015)

La combinació de factors com la sequera, l’afectació d’un insecte perforador (Thomicus spp.) i l’existència de diversos fongs està provocant un greu decaïment de gran part dels boscos del Maresme, un procés que en els darrers dos anys s’ha estès i accentuat. La pèrdua de vigor afecta especialment les masses boscoses orientades cap al sud i les pinedes.

Aquests són els resultats d’un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), en suport de les associacions de propietaris forestals. L’estudi, que s’ha presentat avui durant una jornada a Mataró, es basa en la comparació d’imatges procedents del satèl·lit Sentinel-2 preses durant un any, entre l’estiu del 2015 i el del 2016.

Les imatges han permès identificar la superfície dels boscos del Maresme amb diversos graus de decaïment i aventurar que, si les condicions meteorològiques d’enguany són similars a les d’anys anteriors, especialment pel que fa a l’escassetat de pluges, el decaïment s’accentuarà.
Per tal de confirmar i quantificar la tendència detectada, la Diputació de Barcelona i l’ICGC estan avaluant la possibilitat de portar a terme un nou seguiment de la massa boscosa del Maresme aquest 2017, que es completaria amb treball de camp per a la seva validació.

Cal tenir present que les condicions en què es troben els boscos del Maresme, i els d’algunes zones del Vallès Oriental, provoca que la seva gestió sigui complexa i poc rendible. La Diputació de Barcelona realitza aportacions econòmiques anuals a dues associacions de propietaris forestals amb les quals té conveni de col·laboració, la del Montnegre-Corredor i la de la Serralada Litoral Central. Aquest finançament permet a les associacions impulsar treballs forestals per a la prevenció d’incendis, per al control de l’escarabat perforador i el decaïment de les masses boscoses.


Desarrelant per recuperació de conrreus i retirada de restes a treballs d una gran eficàcia per prevenció d

Demanem retirada immediata piles de morts acumulades sense triturar pel

Comença el Pla de Prevenció d’Incendis
Ràdio Tordera 16/6/2017


La campanya de lluita contra el foc es preveu especialment difícil, sobretot si no plou. Malgrat que els bombers ja han treballat en 100 incendis en només 3 dies, avui comença oficialment la campanya de prevenció de l’estiu. Una campanya que segons el departament d’interior arrenca amb més pressupost, personal i infraestructures. Estarà activada fins al setembre amb l’objectiu d’acotar al màxim els riscos de foc al bosc ara que comença l’època forta de calor. Escoltem el Director General de prevenció d’incendis, Juli Gendrau.

Àudio Juli Gendrau

Hi haurà vigilants al Montnegre de forma contínua i es posen en funcionament les torres de guaita de la serralada, com al Turó Gros, o al Turó de Miralles per posar dos exemples. També s’hi sumen els equips de voluntaris dels ADF’s que també vigilen el bosc a peu i en vehicles.


Petit incendi de matolls al costat de la llar d’infants municipal
Ràdio Tordera 16/6/2017


Un petit incendi ha cremat aquest divendres al migdia un camp de matolls situat a davant de la llar d’infants municipal “El Niu”. Segons fonts municipals, el fum no ha causat cap incidència entre els infants.

Fins al lloc, s’han desplaçat dues dotacions de bombers que han estabilitzat l’incendi al cap de pocs minuts. Durant les tasques d’extinció, la policia local ha tallat la circulació del carrer Eduardo Torroja. En l’actuació han participat dotacions de Bombers, Policia Local i Protecció Civil.

L’ajuntament de Tordera alerta que davant les altes temperatures i l’onada de calor cal seguir els consells de seguretat i extremar la prudència davant a possibles incendis.