dimecres, 29 de març de 2017

Algunes notícies per llegir 27-29/3/2017...

Conferència “El Parc del Montnegre i El Corredor. Línies d'actuació en la gestió i principals reptes de futur” Divendres 7 d'abril

A L' tenim el 56% de la superfície associada al Vallès Oriental i el 43% al Maresme


El CCM demana que els boscos afectats pel tomicus es declarin 'Zona d'Atenció Urgent'
Ràdio Pineda 28/3/2017


El Consell Comarcal del Maresme demana al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat que declari els boscos de la comarca “Zona d’Atenció Urgent”. L'objectiu és combatre la plaga de l’escarabat tomicus que afecta els pins. El conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó, assegura que s’han confirmat “les hipòtesis més pessimistes” i que les feines de neteja fetes fins al moment són “insuficients” tot i els 200.000 euros invertits en treballs forestals. Segons els càlculs del CCM calen encara 800.000 euros extraordinaris per treure la fusta morta, a més de fer un pla de gestió dels boscos per adaptar-los al canvi climàtic i que eviti riscos d’incendis i inundacions.  També ha recordat que la Generalitat és l'administració que més recursos ha invertit en la crisi dels boscos del Maresme i reconeix que en el futur caldrà continuar adoptant mesures per “atacar la plaga” del tomicus. Ha demanat fer front comú contra aquesta plaga i que “tothom dins les seves possibilitats” faci les aportacions necessàries per poder finançar els treballs de retirada de la fusta morta dels boscos abans que arribi l’estiu i es dispari el risc d’incendi.


La mort de la pesca artesanal
RAÜL MUXACH 28/3/2017

El 2007 hi havia 273 barques que es dedicaven a la pesca tradicional. El 2016 eren 138

La desaparició de la pesca artesanal ens priva d’un tipus de peix de valor afegit i també amenaça la supervivència de les llotges

Que cada cop hi ha menys peix i menys pescadors tots ho sabem però quan mires els números, sobretot si són amb una certa perspectiva, fan feredat. Resulta que, en només una dècada, la flota de barques s’ha reduït un 37% i, si ens fixem en la pesca artesanal -la de proximitat-, la destrucció és del 50%. De les 273 que hi havia censades el 2007 (i l’any 2000 eren 339!) vam passar a 138 el 2016.

 Recollint una armallada. Imatge: Quim Esteve – Museu de la pesca

Són embarcacions 7 o 8 metres d’eslora, tripulades per una o dues persones i que pesquen a prop de la costa amb arts com la xarxa, armallada o tresmall,  o la putera. En algunes llotges el descens ha estat molt important. En només 4 anys, a Roses n’han plegat 8 (n’hi havia 41 el 2012 i ara són 33), a l’Escala -molt més petit- n’han plegat 5 (de 18 a 13) i a l’Estartit -encara més petit- 4 (de 15 a 11).

La flota d’arrossegament (-25%), la d’encerclament (-19%) i la del palangre (-30%) també s’han aprimat però molt menys. Us parlo de Girona però les proporcions no difereixen gaire del que passa a la resta de ports catalans.


A part dels llocs de treball que s’han perdut pel camí, ens estem quedant sense el tipus de pesca menys agressiu que hi ha i un tipus de peix poc comercial (les grans superfícies han reduït la dieta de molts consumidors a un grapat d’espècies, moltes provinent de l’aqüicultura i els priven d’autèntiques delícies com l’escrita, l’oblada… es calcula que la majoria de la població no coneix ni el 3% dels peixos que hi ha al Mediterrani) però d’un gran valor afegit i que és apreciat, per exemple, “pels restauradors”, admet el president de la Federació de Confraries, Eusebi Esgleas.

També amenaça la “supervivència de les llotges”. El raonament que fa Esgleas és molt simple. Si es segueixen perdent embarcacions algunes llotges deixaran de tenir interès per als compradors, perquè perdran quantitat i varietat. L’exemple el tenim no gaire lluny d’aquí.

“A Cotlliure, Banyuls o Port Vendres, queden una o dues barques que venen directament el peix però això, que pot ser molt bucòlic, el que amaga és que són ports que han anat perdent pes i que no generen un volum de pesca suficient perquè algú s’hi desplaci a comprar-los el peix”, explica Esgleas.

Per què passa?

Contaminació i sobrepesca són els dos principals causants de la ‘despoblació del mediterrani’. Doneu un cop d’ull a un recent estudi del ‘ICM-CSIC‘ sobre el descens d’espècies dels últims 60 anys.


Despareix la meitat de la flota artesanal en una dècada
Cadena SER 28/3/2017


En 10 anys, el nombre de barques de pesca artesanal s'ha reduït a la meitat a Girona. A part dels llocs de treball que s'han perdut pel camí, el sector diu que el mercat perd un tipus de peix poc comercial però que és molt apreciat pels restauradors i també amenaça la pròpia supervivència de les llotges. Si es segueixen perdent embarcacions algunes llotges deixaran de tenir interès per als compradors, diuen des de la Federació de Confraries.

Algunes de les barques de pesca artesanal que encara queden a l'Estartit. / Generalitat de Catalunya

RAÜL MUXACH Girona

Ja sigui per la contaminació, la sobrepesca, l'absència de nutrients al mar o la crisi, el resultat és que, en 10 anys, de la mateixa manera que cauen les captures, també s'han desballestat un 37% de les barques que feinejaven a la costa gironina.

Però si hi ha un sector que ho ha patit més que cap altre és el de la pesca artesanal. Són embarcacions 7 o 8 metres d'eslora, tripulades per una o dues persones i que pesquen a prop de la costa amb arts com la xarxa, armallada o tresmall, o la putera.

En l'última dècada n'han desparegut la meitat. El president de la Federació de Confraries, Eusebi Esgleas, diu que si aquesta tendència segueix, algunes de les llotges actuals estan a un pas de deixar de tenir interès per als compradors per falta de volum i d'oferta.


Com ha passat a la costa francesa: “A Cotlliure, Banyuls o Port Vendres, queden una o dues barques que venen directament el peix però això el que amaga és que són ports que han anat perdent pes i que no generen un volum de pesca suficient perquè algú s’hi desplaci a comprar-los el peix”.

I és que, diu Esgleas, les llotges són interessants si tenen volum i varietat. I la flota artesanal el que aporta és, precisament, varietat –recorda Esgleas- un tipus de peix que les espècies més comercials han apartat de la majoria de peixateries però que són apreciats, per exemple, pels restauradors.

A les comarques de Girona, el 2007 hi havia 273 barques de pesca artesanal i 2016 es va tancar amb 138. En algunes llotges el descens ha estat molt important. En només 4 anys, a Roses (33) n'han plegat 8, a l'Escala -molt més petit- n'han plegat 5 (13) i a l'Estartit -encara més petit- 4 (11).

Les flotes d'arrossegament, de l'encerclament i del palangre també s'han aprimat però molt menys. Ara hi ha un 25% menys de flota d’arrossegament que fa una dècada, un 30% menys de palangrers i un 19% menys de barques d’encerclament.




1eres Jornades Gastronòmiques del Peix Blau a Blanes - Presentació
televisioblanes 28/3/2017

Blanes consolida la seva tradició de cuina marinera amb aquest esdeveniment que es completarà amb jornades de la gamba al maig i del suquet de peix a l'octubre


https://twitter.com/diba/status/846337078375956481
obre el primer centre de recepció de caça de senglar per a la seva distribució comercial

Publicat el 27 mar. 2017
El municipi de Montseny ha inaugurat el primer centre de recollida d’animals de caça major, bàsicament senglars, d’aquestes característiques que funciona a les comarques de Barcelona. 
El centre, situat en les instal·lacions de l’escorxador municipal, ha estat finançat per la Diputació de Barcelona i compta amb una línia específica per al control sanitari i procediments higiènic dels animals de caça, així com el seu tractament d’acord amb la legislació vigent per a possibilitar-ne la comercialització de la carn.

+ informació


Elmalgratenc.com 29/3/2017


El consistori malgratenc i la Diputació de Barcelona han arribat a un acord per a millorar el tram de carretera BV-6001 entre l’avinguda dels Països Catalans i el Camí del Mig. El voral d’aquest tram es troba en molt mal estat i dificulta el pas als vianants i les bicicletes. Ambdues administracions han projectat urbanitzar-lo i, d’aquesta manera, donar continuïtat al carril per a bicicletes existent fins a l’avinguda Colom.

El projecte també preveu la creació d’un itinerari per a vianants i la xarxa d’enllumenat públic. El cost de l’actuació anirà a càrrec de la Diputació de Barcelona.


Ràdio Palafolls 28/3/2017

Rotonda a la N-II d’accés a Mas Reixac. Google Maps

El document aprovat el passat 22 de març contempla diverses inversions al Maresme. Entre les actuacions previstes, a Palafolls es preveu la redacció del projecte i iniciar les obres d’ampliació de la rotonda de  Mas Reixac.

Segons l’Ajuntament es tracta d’una actuació que ja fa temps s’havia previst en els pressupostos i que ara s’hi ha tornat a incloure. L’actuació se centrarà en millorar la rotonda, fer-la més gran augmentant-la entre 20i 25 metres.

La intervenció del departament de territori i sostenibilitat a la rotonda d’accés de Mas Reixac a la N-II contempla iniciar les obres del giratori d’accés  a la urbanització. És una de la vintena d’esmenes presentades pel PSC i que es van acabar incloent dins els Pressupostos del 2017.

Respecte als altres municipis de l’Alt Maresme, també s’inclouen obres a la rotonda de la N-II que dóna accés a Tordera. Pel que fa a Pineda es va aprovar incloure el projecte integral de millora urbana i social del barri del Carme, la creació d’una rotonda d’accés a diversos barris. Respecte Malgrat, es preveu el projecte de l’ampliació del CAP de Malgrat per eliminar els barracons i a Calella millores a l’hospital.

El traspàs del CAP de salut de Palafolls a la Generalitat, una altra reclamació històrica, no s’inclou en els pressupostos de la Generalitat. Els socialistes al Maresme mantenen, però, la crítica cap a la falta de recursos per a escoles bressol o les llistes d’espera per a places residencials i de dia.