divendres, 7 d’abril de 2017

La bogeria de la "recuperació" dels cursos fluvials com excusa per trinxar-los i massificar-los en 4 tuits 7/4/2017

Quan 1 fotografia mostra millor que 1000 paraules l'engany en qe molts viuen envers els rius i la seva "recuperació"

Trenta milions europeus per a projectes metropolitans
La Vanguardia 7/4/2017

La Generalitat finançarà amb la mateixa quantitat iniciatives com la recuperació dels rius Llobregat i Besòs

La recuperació del Besòs és un dels projectes que es beneficiaran dels fons europeus (Mané Espinosa)

L’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB) tindrà, per primera vegada, un tracte especial en la gestió dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional ( Feder). Així ho ha decidit el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, dirigit pel vicepresident Oriol Junqueras, que pròximament firmarà un acord amb l’ AMB per cofinançar amb 30 milions d’euros procedents dels fons europeus una desena de projectes metropolitans. L’altre 50% del finançament d’aquestes inversions (30 milions més) anirà a càrrec de la Generalitat.

L’aposta metropolitana de la Generalitat i de la Unió Europea ha estat confirmada a La Vanguardia tant pel Departament d’Economia com per l’àrea d’internacional i cooperació de l’ AMB, que havia manifestat al Govern la voluntat d’aconseguir diners dels fons comunitaris per a projectes vinculats amb les competències específiques de l’ AMB, amb dimensió metropolitana i que, a més, ja estiguessin prou “madurs”, amb inversió prevista i fins i tot amb despesa executada el 2014.

En l’acord, que es firmarà ben aviat, hi ha influït el fet que tant el Departament d’Economia com l’àrea d’internacional de l’ AMB estan dirigits per polítics del mateix partit, Esquerra Republicana (ERC), el vicepresident Junqueras i el president del grup municipal republicà a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch.

Com s’invertiran, aquests 60 milions? De 24 possibles projectes metropolitans, la Generalitat n’ha seleccionat una desena que s’adapten a les característiques que ha de tenir qualsevol iniciativa per merèixer aportacions de Feder. La partida més important, de 13,2 milions d’euros, es destinarà a la recuperació dels rius Besòs i Llobregat. La segona partida més destacada, de 10,2 milions, serà per dur a terme rehabilitacions d’habitatges en aquells barris que estiguin més desfavorits. Les reformes dutes a terme es faran amb criteris d’eficiència energètica.

També està previst dedicar 5,7 milions més a la renovació de l’actual flota d’autobusos (gas natural, híbrids i elèctrics), 5 milions a l’ampliació de la xarxa de carrils bici de l’àmbit metropolità i 3 milions més a la implantació de la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics als centres de treball i l’espai públic.

Així mateix, es preveuen inversions amb diners procedents dels fons europeus a la plataforma de Smart Cities, el Bicibox, la substitució de l’enllumenat ­convencional per un altre de tecnologia led a les dues Rondes, la recuperació de la xarxa me­tropolitana de patrimoni industrial i cultural i els plans de millora i protecció dels parcs urbans metropolitans amb valor patrimonial.

Fins ara no s’havia firmat mai un acord d’aquestes característiques, que no és incompatible amb la possibilitat que ajuntaments com el de Barcelona també optin a finançament europeu. Fins ara l’ AMB anava a la concurrència a través del Departament de Governació. En el programa anterior (aquest inclou el període 2014-2020, tot i que el termini d’execució es pot prolongar fins al 2022) l’AMB va rebre només 0,6 milions d’euros.

El vicepresident de l’àrea internacional i de cooperació de l’ AMB, Alfred Bosch, destaca que l’ens metropolità “podrà disposar de 60 milions d’euros per millorar la vida dels ciutadans”. A parer seu, aquest acord és important perquè “permetrà augmentar les inversions en un entorn que històricament ha estat infrafinançat”.


Ala!... Això ja és ridícul... A on és el límit d'aquesta bogeria de trinxar totes les vies fluvials amb l'excusa de la "recuperació"?...

TRET DE SORTIDA DE LA VIA BLAVA I RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA DE LA RIERA
Ajuntament de Dosrius 7/4/2017


Els municipis d’Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Mataró i Òrrius creen una comissió de treball, amb el suport de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme i el Consorci de Turisme Costa del Maresme

Els municipis d’Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Mataró i Òrrius tenen en comú la pertinença a la conca de la Riera d’Argentona, eix vertebrador del territori al Maresme central. Amb la industrialització, el creixement urbanístic, el ràpid abandonament de les activitats socioeconòmiques tradicionals i la sobreexplotació dels aqüífers, la riera i els seus afluents han perdut capacitat hídrica, s’han estès els canyissars en detriment de la vegetació autòctona i han quedat en desús o han desaparegut els antics camins. En definitiva, la modernització de les nostres viles i ciutats, en els darrers decennis, ha fet que la societat doni l’esquena a les rieres i es vegin més com un problema que com una oportunitat.

El passat divendres 31 de març es va celebrar una reunió política i tècnica a l’Ajuntament de Dosrius per consensuar accions conjuntes de millora de la conca de la riera. Es va posar de relleu la voluntat de recuperar la Riera d’Argentona des del punt de vista ambiental i paisatgístic i la creació d’una xarxa de camins per a la pràctica esportiva i foment de la mobilitat sostenible, així com l’adequació de vestigis històrics relacionats amb l’aprofitament de l’aigua (molins fariners, pous de glaç, mines, etc.). A la reunió hi van assistir alcaldes, regidors i tècnics dels cinc municipis (Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Mataró i Òrrius), representants del Consell Comarcal del Maresme i del Consorci de Turisme Costa del Maresme, acompanyats per responsables de les companyies d’aigua de Mataró i d’Argentona i de tècnics externs.

A la trobada es va acordar la creació d’una comissió tècnica per elaborar el projecte global i estudiar diverses fonts de finançament. D’altra banda, també s’ha sol·licitat la redacció d’un projecte a la Diputació de Barcelona, dins el programa de camins esportius, per tal de dissenyar un camí o via blava que connecti la platja amb les poblacions de l’interior pel costat de la Riera d’Argentona.

El projecte neix amb la clara intenció de la millora mediambiental i de la qualitat de vida dels veïns i veïnes de les poblacions, així com la potenciació d’activitats socioculturals, com ara la pràctica esportiva, el lleure de natura i el turisme cultural.


Naturalitzant la Tordera i els seus afluents... Ja!... ACTUACIONS DE MILLORA DEL FERM A SANT CELONI | Tourdera

ACTUACIONS DE MILLORA DEL FERM A SANT CELONI
Tourdera 7/4/2017

L’ajuntament de Sant Celoni ja ha finalitzat les primeres actuacions de millora del ferm en el traçat de la Ruta de la Tordera pel seu municipi. Concretament, l’àmbit d’actuació ha comprès l’arranjament de diversos passos d’aigua per sobre del ferm, així com la la millora d’un tram de 400m entre la passera de la Batllòria i la zona humida de les Llobateres.

El traçat de la ruta de la Tordera pel municipi de Sant Celoni, que discorre en gran part en paral·lel entre la Tordera i l’autopista AP-7, presentava en diversos punts zones de la pista amb aixaragallaments, bassals, etc. Recentment, l’ajuntament ha finalitzat les obres per millorar aquests punts i fer més agradable el passeig per la ruta.

En primer lloc, s’ha realitzat l’arranjament d’un tram d’uns 400 metres del camí entre la Batllòria i la zona humida de les Llobateres. En aquest punt hi havia una concentració important de bassals sobre el ferm, de manera que s’han retirat 20 centímetres del material existent i s’ha aportat una capa de material nou i de forma homogènia.


D’altra banda, s’han arranjat diversos passos de riera que drenen del Montnegre cap a la Tordera: riera del Pla de Lloró, riera del Montnegre, riera de Ruscatelles, rieral de Telleda, riera Sot dels Bacs, riera número 7, riera de Bocs i riera d’Olzinelles. L’arranjament d’aquests passos ha consistit en la realització d’un gual mitjançant un paviment de formigó amb pedres. S’ha aconseguit la impermeabilitat del terreny evitant l’erosió, l’acumulació d’aigua i la formació de bassals, en aquests punts concrets.

 

Malgrat tot, aquestes actuacions són les prèvies a la senyalització de l’itinerari que tindrà lloc en els propers mesos i de la qual us en mantindrem informats.


I és que això mai ha anat de plantar arbres, enjardinar ribes o "recuperar llocs marginals"...això va de la Tordera tal com és, no del Roine