dijous, 4 de maig de 2017

Algunes notícies per llegit 1-3/5/2017...

premi Espurna L'entitat creu q guanyarà la causa, q és un negoci entre Abertis i Genralitat


Com sempre, els gossos deslligat als racons naturals, no als urbans...
L’Ajuntament delimita les zones del Parc Dalmau on els gossos poden anar deslligats
Ràdio Calella 02/05/2017


S’han penjat cartells informatius als accessos del Parc Dalmau de Calella on se senyalitzen els sectors en què els propietaris d’animals de companyia poden deslligar-los i deixar-los lliurament, sense causar molèsties als altres usuaris. Aquests es localitzen principalment a la part superior del parc, per damunt de la Zona Esportiva de La Muntanyeta i fins arribar al Pati de l’Ós.


En queden al marge els accessos i l’àrea escolar i esportiva del Parc Dalmau, on els animals han d’anar normalment lligats.

La nota informativa, que s’ha col·locat a diferents punts d’entrada a la zona verda, s’explica que els gossos considerats perillosos no poden accedir a l’espai. També es recorda als propietaris que han de mantenir l’espai net, recollir els excrements, i evitar les baralles amb altres animals. Que han de portar microxip i estar censats.


La Confraria de Blanes va subhastar el mes d’abril peix i marisc per valor de 730.290 euros
Blanesaldia.com 3/5/2017

Port de Blanes / Blanesaldia.com

El passat mes d’abril la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 155.496 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 730.290 euros. Les captures més valuoses van ser la gamba, el seitó i la gamba blanca, que van totalitzar poc més de 380.000 euros, el 52% del total subhastat.

Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de gener:

Espècie                    Quilos                 Euros
Gamba                      4.716                158.037
Seitó                        90.855                151.654
Gamba Blanca         3.873                  70.496
Sonso                        2.543                 52.600
Tonyina                     4.204                 47.877
Lluç palangre           4.054                 42.177
Escamerlans            2.015                  39.147
Sardina                    12.121                 29.652
Roger Vermell          1.979                 20.173
Mollera roquer        4.046                 12.078
Pop roquer               2.610                 10.663
Rap Vermell              1.018                   9.606
Diversos osteictis     1.135                   6.914
Pagell                         1.324                   6.782
Maire                          1.091                  5.243


Ni un pam de territori lliure de massificació?...
La Trail Selva Marítima arriba aquest diumenge amb un recorregut de 22 km arran de mar
Nova Ràdio Lloret 3/5/2017

IMATGE: UN TRAM DE LA TRAIL SELVA MARÍTIMA 2016 | FONT: FONDISTES DE BLANES

ARXIU DE SO: JORDI VISSI

22 quilòmetres per primera línia de mar a la Costa Brava sud. Això és el que proposa la Trail Selva Marítima, que aquest diumenge arriba a la quarta edició. Com sempre, les 500 places disponibles estan plenes des de fa dies.

El recorregut comença a Tossa, passa per Lloret i acaba a Blanes. Un dels organitzadors, Jordi Vissi, dels Fondistes de Blanes, assenyala que el principal atractiu és que “és com una cursa de muntanya però arran de mar”.

Per tant, els participants podran gaudir del pas per platges, penya-segats, roques, pinedes, camins de ronda o jardins botànics com el de Santa Clotilde, Pinya de Rosa i Mar i Murtra, sempre al màxim arran de mar possible.

Tot i que la Trail Selva Marítima està oberta a tothom, Jordi Vissi insisteix en què es tracta d’una prova dura amb certa dificultat.

La sortida des de Tossa es farà a les nou del matí de diumenge.


La veritable lluita contra avingudes no és canalitzar lleres sinó eixamplar-les i recuperar-les. Continuem generant problemes no solucionant...
Rull: "Avançarem els diners per consolidar la llera de la riera d'Arenys de Munt i no esperar eternament l'Estat"
Territori i Sostenibilitat 3/5/2017

El conseller de Territori anuncia que l'actuació es podrà finançar amb una línia d'ajuts de l'ACA però adverteix que continuarà reclamant a Madrid que se'n faci càrrec

La Generalitat també assumirà el cost de reparar el col·lector en alta que travessa la llera, desplaçant la seva ubicació actual per garantir el seu correcte funcionament

Rull i Rabasseda, avui a davant la bassa de laminació.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat pel gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Lluís Ridao, s’ha reunit aquest matí amb l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, per abordar i analitzar diversos temes relacionats amb el municipi del Maresme.

Un dels temes més rellevants ha estat la canalització de la riera. Les obres de cobriment de la riera, executades des de 2006, formen part del Pla de Protecció contra les Avingudes del Maresme, declarat d’interès general per l’Estat espanyol i executades pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) i l’ACA hi va intervenir en la redacció del projecte i en la direcció facultativa de l’obra.

A l’hora d’executar les obres, el Ministeri va substituir l’antic col·lector d’aigües residuals per un de nou, de més resistència. No obstant, degut a la manca d’estabilitat de la llera, el col·lector ha quedat en una situació de risc permanent. La possible solució al problema passa per incrementar l’estabilitat de la llera, mitjançant l’execució de noves obres per part del Ministeri. En aquest sentit, des de l’Agència s’ha reclamat a l’Estat, en repetides ocasions, l’execució d’obres complementaries, amb la finalitat d’evitar l’erosió que es venia manifestant.

La Generalitat avançarà el finançament

Arran d’aquesta situació d’incertesa, que s’està perllongant des de fa diversos anys, Rull ha anunciat que “la Generalitat, a través de l’ACA, avançarà els diners per adequar la riera d’Arenys i no haver d’esperar eternament l’Estat, perquè la gent de la comarca no pot esperar”. “No obstant això, continuarem reclamant a Madrid que pagui”, ha insistit.

El conseller ha confirmat que el finançament s’aportarà mitjançant una línia d’ajuts que l’ACA vol obrir al llarg d’aquest any i que es destinarà a cofinançar actuacions destinades a adequar rieres, amb l’objectiu de garantir la lliure circulació de l’aigua sense generar danys en persones i béns immobles.

A més, l’agència també es farà càrrec de la reparació del col·lector en alta que travessa la llera de la riera i que en nombroses ocasions ha provocat vessaments per la manca d’estabilitat de la llera. Es pretén, doncs, que es faci un nou col·lector amb una ubicació més estable i més segura.


Si es portés a terme la C-32 fins a Lloret de Mar suposaria allargar la concessió de l'autopista que normalment...

Mataró exige que no se prolongue la concesión del peaje en la C-32
La Vanguardia 3/5/2017

Unanimidad en la declaración institucional que propone el PP para no mantener el peaje para financiar la prolongación hasta Lloret

PREMIA DE MAR / Peatge de la C32 a Premia de Mar. (.)

El Ayuntamiento de Mataró ha aprobado por unanimidad en la Junta de Portavoces, una declaración institucional a petición del PP, que también será debatida en el pleno, para evitar la prolongación de la concesión de peajes del Maresme por parte de la Generalitat con el pretexto de financiar el nuevo tramo hasta Lloret de Mar.

La declaración justifica que, dado que buena parte de la red viaria de peajes en Catalunya es de titularidad de la Generalitat, que mantiene los precios por kilómetro más elevados de la red estatal y que desde el Govern se pide al Estado que no alargue las concesiones de peajes de su titularidad en Catalunya y en cambio, prevé la prolongación de la concesión, según un acuerdo de gobierno del 17 de marzo de 2015 que aprueba la modificación de la concesión administrativa para construir y explotar la autopista Montgat-Palafolls. Un acuerdo que prevé construir el ramal hasta Lloret de Mar y ampliar la concesión de la autopista del Maresme, tal como refleja el acuerdo.

Tramo final de la autopista C-32 en Palafolls (Fede Cedó)

El consistorio considera que los maresmenses sufren la autopista de peaje más antigua de España, desde 1969, sobre la que se han impuesto dos prórrogas de la concesión, que en este caso finaliza el 2021. Entienden que el peaje dificulta la competitividad como ciudad y como comarca, ya que otras más próximas a Barcelona, disfrutan de vías rápidas, autovías y acceso gratuito a la capital catalana.

Desde Mataró entienden que la implantación de la viñeta austríaca, de la que sería partidaria la Generalitat, gravaría los desplazamientos en vehículo privado por una vía que dentro de cuatro años deberá ser gratuita para los mataroneses y maresmenses que llevarán medio siglo pagando peaje.

Por todo ello, acuerdan por unanimidad pedir a la Generalitat que, en ningún caso, prolongue la concesión de los peajes de la autopista del Maresme para financiar la C-32 hasta Lloret. Que finalizado el periodo concesional, no sea compensada la concesionaria con un periodo adicional de concesión y que las autopistas reviertan en la Generalitat y que no sean privatizadas.

PREMIA DE MAR / Peatge de la C32 a Premia de Mar. (.)


Ràdio Tordera 2/5/2017


El consell comarcal del Maresme, a través del comissionat de la mobilitat de la comarca, estudiarà el diagnòstic de mobilitat fet per la generalitat per transformar la N-II. La intenció és recollir les propostes dels diferents municipis de la comarca per intentar pacificar aquesta via. El diagnòstic contempla la transformació de la carretera N-II, desviant el trànsit a la C-32. En aquest sentit, el president de l’òrgan supramunicipal, Miquel Àngel Martínez ha afirmat que ja s’ha convocat el comissionat de mobilitat del maresme, integrat per tors els grups polítics representats al territori i per la Plataforma Preservem el Maresme, i que han decidit contractar professionals per estudiar el diagnòstic de la Generalitat.
 

El consell comarcal ha decidit demanar una moratòria entre 3 i 4 mesos per estudiar el pla i demanar als consistoris maresmencs les seves peticions.


Finalment, el president del Consell Comarcal va apuntar que no existeixi cap projecte per crear un camí que uneixi totes les poblacions, sinó que la intenció de l’òrgan supramunicipal és la de pacificar la carretera.