dimecres, 3 de maig de 2017

Nota breu 3/5/2017... El darrer drenatge de l'Estany de Can Torrent (Tordera)

Nota breu, a ampliar properament, sobre el darrer drenatge de l'Estany de Can Torrent (Tordera) zona humida (fitxa) inclosa a la XN2000 (fitxa).

Tot i que no és la primera vegada els darrers anys que l'Estany de Can Torrent pateix greus agressions malgrat ser, amb poc més de 6ha, la zona humida associada a la Tordera més important del municipi i malgrat estar inclòs al PEIN i a la XN2000 (més endavant hi ha un recull gràfic), la darrera sembla ser la més important i dràstica ja que s'ha reduït la zona inundable màxima a la cubeta principal i poca cosa més a conseqüència de les obres de ampliació i millora del Rec de Sant Josep i canals propers dins els límits de la XN2000 que, amb l'intenció de guanyar terreny sec adjacent a l'espai protegit per a transformar prats humits en conreus i hortes, han acabat drenant aproximadament el 85% de l'estany que fins fa un parell d'anys encara s'inundava (tots els terreny a cota igual o superior al nou traçat del rec de drenatge).

Abans de continuar vull llistar quatre punts fonamentals...


  1. Que hi hagi aigua a la cubeta principal i a altres sectors amb cotes baixes no vol dir que l'estany s'inundi, ja que aquest no és només la cubeta i un parell de canals, sinó un conjunt d'hàbitats d'inundació temporal tan o més importonats que la cubeta central (bosc de ribera amb càrex i altres, prats, herbassars,...).
  2. Si no s'inunda la major part de l'estany no és per manca de pluges, sinó perquè s'ha baixat aproximadament un metre el nivell d'inundació de tot l'espai i ara només s'inunden les cotes més baixes (ni un 15% de la zona humida "protegida"). Avui mateix es pot veure com continua entrant aigua a l'estany pels diferents canals d'alimentació però també com surt pel canal de drenatge "modificat".
  3. Els canals de l'interior de l'espai i el sobreeixidor fa anys que existeixen però ara, amb les modificacions i aprofundiments patits, i amb les noves connexions amb el Rec de Sant Josep que també s'ha ampliat i aprofundit, han passat de ser canals d'alimentació i laminació a canals de drenatge a cota inferior.
  4. Malgrat no actuar directament a l'interior de l'espai "protegit" (tales, abocaments, canvis d'usos,...), la modificació del seu règim hídric afecta directament a les comunitats animals i vegetals objecte de protecció en ser substituïts per espècies ruderals, al·lòctones i mès típiques del bosc mediterrani circumdant abans limitades per la inundació prolongada dels terrenys.
  5. Malgrat continuar essent inundable la cubeta principal, aquesta s'asseca massa ràpidament per manca de volums importants d'aigua retinguda (a menys volum d'aigua a tot l'estany, no només la cubeta, menys temps amb aigua), la major part de les espècies objecte de protecció no tenen temps per completar el seu cicle reproductor, i són substituïdes per altres més oportunistes i de menys valor naturalístic.
  6. Malgrat la gravetat de les agressions patides els darrers anys, encara estem a temps de recuperar els hàbitats i les espècies típiques de l'espai gràcies a la seva tossudesa en desaparèixer i a la seva ràpida recuperació un cop revertides les obres realitzades (bàsicament recuperar la inundabilitat de tot l'espai i desbrossar i aclarir les bardisses i peus joves de freixes que han envaït gairebé tot l'espai).


Fins al 2013 el Rec de Sant Josep (originalment concebut com a canal de drenatge del sector més oriental de l'antiga zona humida del segle passat i ampliat ja durant aquest segle per al drenatge dels pocs prats de dall que restaven allunyats de l'actual estany), transcorria fora i allunyat dels límits de la zona humida protegida. Un conjunt de canals abocaven aigua a l'estany que es laminava per gairebé tota la seva superfície i alguns camps propers, que només sobreeixia cap al Rec un cop assolit el seu nivell màxim d'inundació i mitjanjant un petit canal que connectava la zona inundable i el Rec a cota elevada. Aquest sobreeixidor té l'origen en altre transformació de camps inundables a conreus anterior a l'actual.


Com a resultat, tal i com es pot veure a la següent làmina, gairebé tot l'espai era inundable dins i fora dels límits de la XN2000 (en vermell)...


Entre el 2013 i el 2015 (desconec la data exacta) es van realitzar una sèrie d'actuacions fora i dins dels límits de la XN2000 encaminades a drenar els camps de conreu i prats humits adjacents a l'estany "protegit" malgrat estar alguns catalogats al POUM com a Espais d'Interès Natural.

El Rec de Sant Josep es va aprofundir en gairbé tot el seu traçat, que a la vegada es va modificar connectant un dels canals d'alimentació de l'estany mitjançant el canal sobreeixidor, tots ells també aprofundits aproximadament 1 metre respecte a la cota d'inundació anterior (l'aigua que abans corria per sobre del camí, per exemple, actualment ho fa a un metre per sota).

Com a conseqüència d'aquest canvi... de canal d'alimentació a canal de drenatge, i de canal sobreeixidor a part del Rec de Sant Josep... tots els terrenys que abans quedaven a cota inferior d'aquest sobreeixidor (gairebé tot l'estany) ara queden a cota superior i són drenats cap aquests deixant inundable només la cubeta principal i alguns petits sectors, i per molta aigua que entri a l'estany pels canals d'alimentació, aquesta ja ni es lamina ni inunda l'espai.

De retruc, i com que la cota d'inundació ha disminuït a tot l'espai, el canal que abans alimentava i laminava al sector més occidental en transcorrer a cota inferior, ara funciona com a canal de drenatge per estar els terrenys, ara, a cota superior del nivell d'inundació.


No només han deixat de ser inundables els camps adjacent a l'espai "protegit", sinó que també la pràctica totalitat d'aquest...


Lo que queda del Rec de Sant Josep original (ara fora del nou traçat), octubre del 2016...
Aprofundiment del Rec de Sant Josep (es veuen les arrels dels freixes ara al descobert) juny del 2016...
Obres d'aprofundiment del canal que creua l'espai (que ara drena). Abans l'aigua passaba per sobre del camí inundant els camps propers, i els municipals havien de tallar l'accés amb cintes quan plovia molt...
 Estat actual d'aquest punt (a la segona fotografia es poden veure les arrels tallades de l'arbre per aprofundir el canal i fer-lo passar per sota del camí)...
L'antic sobreeixidor de l'Estany, ara part del Rec de Sant Josep que, ara, drena l'estany (abans quedava totalment inundat perquè la cota de vessament estava a cota elevada mantenint l'estany inundat)...

I tot per guanyar uns petits camps de conreu a on abans hi havien canyissars i prats de dall inundables, que per cert, tant l'ajuntament com el propietari són coneixedors de la seva protecció arrel d'un anterior intent d'eliminar-los...

http://natura-tordera.blogspot.com.es/2008/09/sobre-la-destrucci-del-canyissar-de.html
http://natura-tordera.blogspot.com.es/2008/03/darreres-notcies-referides-al-canyissar.html
http://natura-tordera.blogspot.com.es/2008/03/nova-infracci-de-la-normativa-municipal.html
Diari de Girona 28/3/08

No deixa de ser irònic que aquests camps siguin els que il·lustren els cartells d'informació de l'Estany (que per cert, ja es van fer sense ortofoto per evitar que la gent conegui els veritables límits de l'espai)...


Prat de dall i canyissar abans i desprès del drenatge (2008-2017)...
El canyissar eliminat (fotos del 2008) des del canal sobreeixidor...
El mateix lloc el 2016 també des del canal (ara de drenatge per mantenir secs els camps guanyats)...
El canyissar eliminat (fotos 2010 i 2016, on encara es pot veure que el terreny s'entolla, no la resta de l'espai que ara queda a cota superior del rec)...
El mateix camp ara...

Altres camps perifèrics de l'Estany que ara deixen de ser inundables...

Entre les afectacions més importants sobre l'espai "protegit", que no úniques, està la transformació de les comunitats vegetals i animals (objecte de protecció de l'espai) i a on abans hi havien boscos de ribera inundats amb càrex, prats i herbassars inundables, o canals sempre plens d'aigua,... ara proliferen les bardisses, les plantes ruderals o més pròpies del bosc mediterrani proper, i peus joves de freixes i altres arbres de ribera ocupen i envaiexen tots els espais oberts de l'espai.

Sector occidental de l'Estany abans del drenatge (es veu com l'aigua lamina en quedar els terrenys a cota inferior del sobreeixidor del sector oriental)...
 
El mateix lloc, ara drenat i a cota superior dels canals i Rec de drenatge (fotografies del 10/2016 i del 5/2017 amb l'estany al nivell màxim d'inundació actual)...
Alguns sectors de l'estany abans i després dels drenatges...
................................................
......................................................
..................................................
...........................................................
.........................................................
.......................................................
.........................................................
...........................................................
...............................................................

Altre de les conseqüències directes d'aquesta disminució de la cota i extensió d'inundació és la disminució del temps d'inundació (a menys volum total d'aigua retinguda, més ràpid s'asseca i més temps està sec l'estany), que afecta també a la composició vegetal de les poques zones que encara s'inunden i a les espècies més atractives des del punt de vista naturalista i conservacionista que requereixen temps prolongats d'inundació i que es veuen desplaçats per altres més oportunistes i adaptades al nou règim hídric.

I és que els Estanys de Tordera fa dècades que no depenen del freàtic per estar inundats (error freqüent fruit d'una informació errònia en origen o desfasada que es copia com un talla i pega cada vegada que hi ha un nou text sobre el tema), sinó que depèn del nivell màxim d'inundació (i volum d'aigua retinguda), de la climatologia local i de la cota de sobreeiximent.

Molt a prop de l'Estany hi ha una bassa que permet comprovar el nivell del freàtic. Aquests dies a nivell màxim...
 Bassa (a la dreta de la fotografia) i Estany de Can Torrent (al fons a l'esquerra) que aquests dies continua gairebé sec (menys la cubeta central) per culpa dels drenatges...
 La mateixa bassa amb nivell baix del freàtic (juny del 2016)...

Com ja he comentat, no és la primera agressió que pateix l'Estany de Can Torrent, ni tan sol ja inclòs al PEIN o a la XN2000, però sí la més important en temps recents i que més afecta a la continuitat de l'espai com a zona humida.

Lluny queda l'Estany del 1946...

Algunes de les modificacions patides a l'Estany de Can Torrent fent servir ortofotos per entendre l'origen dels canals, recs i camps de conreu...

ortofoto 1946...
 ortofoto 1986...
 ortofoto 1993...
 ortofoto 1994...
 ortofoto 2000...
 ortofoto 2008...
 ortofoto 2009...
 ortofoto 2011...
 ortofoto 2012...
 ortofoto 2013...
 ortofoto actual...

I sobre el topogràfic actual... Sense comentaris...

Altres modificacions hidrològiques. Nou nivell del canal que creua la nova carretera asfaltada pel mig de l'espai...
25/5/2015