dimarts, 21 de març de 2017

Algunes notícies per llegir 18-21/3/2017...

Pas migratori postnupcial, Delta de la Tordera amb espais XN2000 o principal colònia estiuejant (setembre inclòs) de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) de la Mediterrània Occidental entre Blanes i Arenys de Mar... però el fragment que més m'ha indignat és aquest... "La amplitud de las playas de Santa Susanna, y de las poblaciones vecinas, Malgrat de Mar y PIneda de Mar, asegura que puedan presenciar el festival decenas de miles de personas. Al ser playas abiertas no se acotará un espacio para el público, aunque evidentemente habrá un despliegue de seguridad para canalizar el flujo de visitantes."

La Festa al Cel se celebrará este año en Santa Susanna del 20 al 24 de septiembre
Blanesaldia.com 20/3/2017

Cartel de la Festa al Cel 2017

La vigesimoquinta edición de la Festa al Cel, el festival aéreo decano de España, se celebrará este año por primera vez en el litoral de Santa Susanna, población turística situada al norte de la comarca del Maresme, en cuya capital, Mataró, se celebró en 2014 y 2015, para suspenderse de forma imprevista en 2016. El Aero Club Barcelona Sabadell, organizador del evento, trabaja para que la edición de este año sea la más vistosa de la última década.

La suspensión de la edición de 2016 se anunció en julio y aunque el Ayuntamiento de Santa Susanna se mostró interesado en acoger el evento, el poco tiempo disponible impidió que se llevase a cabo en el nuevo emplazamiento. Desde entonces se ha trabajado para asegurar la continuidad del festival.

Daniel González, coordinador del festival y miembro de la junta del Aeroclub Barcelona Sabadell, manifestó a Blanesaldia.com que «con Santa Susanna trabajamos para que el festival se celebre en esta población durante un largo plazo de tiempo».

Destacó que el Ayuntamiento de Sant Susanna no destinará dinero a la organización del festival, que recaerá en los empresarios hoteleros de la población, que cuenta con más de 10.000 plazas.

Parte de esa aportación consistirá en dar alojamiento a los pilotos y mecánicos que les acompañan.

Patrulla Águila / Ministerio de Defensa

La amplitud de las playas de Santa Susanna, y de las poblaciones vecinas, Malgrat de Mar y PIneda de Mar, asegura que puedan presenciar el festival decenas de miles de personas. Al ser playas abiertas no se acotará un espacio para el público, aunque evidentemente habrá un despliegue de seguridad para canalizar el flujo de visitantes.

Si desde 2010 el festival se ha desdoblado en dos jornadas, sábado y domingo, siendo la primera un festival informal pues la primera jornada es de de hecho un entrenamiento y acomodación de los pilotos a la zona de exhibición aérea, este año se mantendrá este formato.

Pero, además, se reforzarán los eventos en tierra, de forma que la Festa al Cel oficialmente comenzará el miércoles 20 de septiembre. Previsiblemente, el paseo marítimo de Santa Susanna acogerá estands de las empresas patrocinadoras del festival y de otros negocios vinculación a la aviación. También se organizarán actividades dirigidas a la promoción de la aviación entre los niños y niñas.

F-18 del Ejército del Aire

Buena parte del programa del festival ya está ultimado, al tener los organizadores la confirmación de la mayoría de participantes. Según informó Daniel González, está confirmada la participación de los siguientes aviones y patrullas.

Aviones y patrullas participantes

F-16 de la Fuerza Aérea de Bélgica
F-18 del Ejército del Aire de España
Harrier de la Armada española
Patrulla Aguila
Airbus A400M de España
Patrulla de Francia
Helicóptero Tigre del Ejército de Tierra
Helicóptero Chinook del Ejército del Tierra
Helicóptero NH90 Caimán (España)
Los Hombres Voladores: Yves Roissy (Jet Man) y Franky Zapata (Flyboard Air)
Aviones Apagafuegos
Helicópteros de los servicios de emergencias y/o fuerzas de seguridad
Aviones históricos de la Fundació Parc Aeronáutic de Catalunya
Aviones del Aeroclub Barcelona Sabadell (Barcelona Flight School)
Patrulla Aero Spark (Exhibición viernes 22 y sábado 23 al ocaso)

Helicópteros NH-90

Los organizadores trabajan, además, por confirmar la presencia de un Airbus A320 de Vueling y de un Mig 29 de la Fuerza Aérea de Polonia, un caza inédito en el festival. También, se gestiona que intervenga la patrulla Orlik Aerobatic Team, formada por siete aviones PZL-130 Orlik, lo cual sería otra novedad de la Festa al Cel.

Tecnam P2006T de Barcelona Flight School

Puertas Abiertas en el Aeropuerto de Sabadell

Como viene siendo habitual los últimos años, el sábado día 23 habrá jornada de puertas abiertas en el Aeropuerto de Sabadell, de 10 a 14 horas. De este aeródromo despegarán los aviones civiles y los helicópteros militares. El Aeropuerto de Girona acogerá las patrullas y los aviones militares, a excepción del A400M y del F-18 que operarán desde la base aérea de Zaragoza. Daniel González manifestó que está en fase de estudio organizador una jornada para los spotters en el aeropuerto de Girona.

Si se confirman todos estos ingredientes, la Festa al Cel de 2017 tendrá todos los números para ser un gran éxito, de paso que deja atrás las turbulencias políticas que condujeron en 2016 a su suspensión.


El Punt Avui 21/3/2017

Un jutge força l'Ajuntament a desocupar la finca de Can Rabassa que va llogar i on va habilitar un aparcament

El consistori acata i paga als demandants 32.000 euros de quotes pendents i les costes judicials

Imatge de la finca de Can Rabassa amb el pàrquing al fons t.m. Foto: Arxiu.

TERESA MÁRQUEZ - SANTA SUSANNA
El jutjat de primera instància número 5 d'Arenys de Mar va obligar el mes de febrer passat l'Ajuntament de Santa Susanna a desocupar els terrenys agrícoles de la finca de Can Rabassa, en ple centre urbà, que havia llogat i havia estat utilitzant com a aparcament fix des del 2008 i on també duia a terme diferents activitats lúdiques i esportives. La sentència establia que el consistori havia d'indemnitzar els propietaris de l'espai afectat amb una quantitat “equivalent a l'import de les rendes meritades segons el contracte de lloguer aportat des de la data de la defunció de l'arrendador, el novembre del 2012, fins al dia que fos entregada als actors”. Una quantitat de poc més de 32.000 euros que l'Ajuntament va entregar al jutjat donant per tancat el cas, però que la família demandant no entén així.

Mal ús

Maria Teresa Massons Rabassa és una dels tres fills de la família propietària que van interposar la demanda. Explica que la sentència finalment els dona la raó, “després d'anys de veure i patir com es feia un mal ús de la finca per part de l'administració local.” “L'any 2006 l'Ajuntament i el nostre pare, el doctor Massos, van acordar el lloguer de la finca perquè fos destinada a equipaments públics”, puntualitza, i hi afegeix: “El nostre pare era usufructuari dels terrenys i quan va morir, el 2012, el lloguer va quedar sense efecte.” “Parlem d'una finca qualificada com a sòl agrícola i l'Ajuntament no tenia cap dret a modificar-la ni a fer-hi cap actuació que pogués afectar aquest ús”, apunta Massons, que enumera com a greuges registrats als terrenys l'acumulació de deixalles i runes de tota mena, l'afectació del pou i de l'escomesa elèctrica i l'abocament d'aigües brutes durant un temps.

“A partir de la mort del pare vam comunicar a l'Ajuntament que el lloguer quedava rescindit i que se'ns havia de restaurar el terreny perquè pogués tornar a ser conreat”, precisa la propietària, que insisteix que des del consistori mai hi va haver la voluntat de fer-ho. “Pagar els lloguers endarrerits i les costes judicials no és suficient perquè la finca que se'ns retorna no està en les mateixes condicions amb què va ser llogada al consistori”, remarca, i hi afegeix: “Un error en l'escriptura ens atorga un 43% del terreny llogat a l'Ajuntament quan la mesura topogràfica és del 52%, fet que comporta que els càlculs del lloguer que se'ns deu no són els adequats i, a més, afegim les despeses judicials de la demanda d'execució de la sentència que vam haver de pagar”.

El consistori acata

L'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (AiS), va assegurar ahir que el consistori acata la sentència “amb l'objectiu de resoldre un problema que s'havia eternitzat i que ara ha de permetre refer el diàleg en benefici del poble”. “La sentència diu que hem d'indemnitzar els propietaris amb l'import dels lloguers meritats segons el contracte que hi havia a partir del 2012 i així ho hem fet amb la quantitat de 32.219,38 euros que han estat dipositats en el jutjat”, precisa. L'alcalde va confirmar que l'aparcament públic ja no funciona com a tal i que a la finca objecte de la demanda “ja no s'hi farà cap altra activitat municipal sense el permís de la propietat”. Joan Campolier avança que en la revisió del pla urbanístic que s'està duent a terme en l'actualitat, la finca de Can Rabassa passaria a ser equipament municipal “com a gran pulmó verd i continuació del parc Colomer”. “Entenem que el litigi s'ha resolt i ara és el moment de tornar a seure i parlar amb tranquil·litat amb la família Massons Rabassa per intentar trobar un acord favorable sempre en benefici del poble”, assenyala.


El Punt Avui 20/3/2017

El Consell Comarcal, que va impulsar una associació forestal, també reclama rebre recursos

Només s'han atorgat a les dues entitats que hi tenen conveni

Les tasques de neteja per aturar el ‘Tomicus' que es fan al parc de Can Jalpí d'Arenys de Munt amb ajuts de la Diputació Foto: E.F.

ELENA FERRAN - MATARÓ
El repartiment dels ajuts que la Diputació inverteix en la neteja de boscos per tal de frenar la plaga del Tomicus han generat malestar perquè només s'han atorgat a dues de les tres associacions forestals que hi ha a la comarca.

L'associació de propietaris forestals dels Boscos del Maresme, impulsada a final d'any pel mateix Consell Comarcal, és l'entitat que ha quedat exclosa dels ajuts extraordinaris que l'administració supramunicipal va anunciar fa uns mesos per un import de 85.000 euros i que s'afegia als 100.000 euros que la Generalitat atorgava també en concepte del Tomicus però que es repartia entre les tres associacions.

La Diputació manté que només s'han concedit a les dues entitats amb qui ja tenen convenis establerts, que són: la Serralada Litoral Central i la del Montnegre-el Corredor, que anualment ja reben també una partida de 70.000 euros cadascuna per tal de fer actuacions de millora forestal. La Diputació ja ha aprovat per al 2017 els 140.000 euros que les dues entitats es repartiran perquè hi portin a terme plans de millora i reforestació. “Volem ser iguals que la resta per poder treballar amb les mateixes condicions i ser equitatius”, reclama el president de l'associació de propietaris Boscos del Maresme, Pep Canals.

En el Consell Comarcal, el conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó (PDeCAT), assegura que a final d'any ja es va demanar que la Diputació fes el conveni, tal com han tornat a reclamar per escrit al diputat d'Espais Naturals, Valentí Junyent. “Per fer el conveni s'han de buscar abans els recursos i confiem que es resolgui aviat”, explica el conseller, que té pendent una reunió amb els responsables de la Diputació el proper dia 6 d'abril. Triadó no renuncia poder aconseguir ajuts per a la gestió forestal, com la resta d'associacions, per aquest mateix any.

Zones irrecuperables

El conseller comarcal reconeix les discrepàncies amb els tècnics de la Diputació per delimitar les zones irrecuperables i d'actuació urgent a la zona central i nord de la comarca. Aquest és un dels trams més castigats per la plaga, on s'ha actuat a fons des de l'associació Boscos del Maresme en una extensió de 1.563 hectàrees que es reparteixen en 22 municipis. “Són zones on no s'havia fet cap gestió forestal durant anys, i el bosc estava descuidat”, explica Triadó, que hi afegeix que és el motiu que impulsa la creació de la nova associació.

LES XIFRES

85.000 euros són els ajuts extraordinaris que la Diputació va concedir a les dues associacions per aturar el ‘Tomicus'.

140.000 euros són els ajuts que la Diputació preveu pel 2017 per a gestió forestal que es repartiran les dues associacions.


El Punt Avui 21/3/2017

El pressupost de licitació de les obres és de 186.865 euros

Al dipòsit vell s'hi faran pistes esportives

Els terrenys on hi haurà el nou dipòsit de vehicles, just davant la caserna Foto: N.F.

N. FORNS - LLORET DE MAR
L'Ajuntament de Lloret habilitarà un espai a l'entrada del municipi per l'avinguda de les Alegries, just a l'altra banda de carretera de la caserna de policia, com a dipòsit de vehicles. La necessitat de la nova ubicació és determinada perquè, per una banda, l'actual és a la zona on ara es volen potenciar els usos esportius i, per l'altra, el trasllat de la caserna a les noves dependències ha fet que estigui allunyada del dipòsit, que a més, està saturat.

L'Ajuntament va encarregar als serveis tècnics la redacció del projecte, que preveu, entre altres coses, desmuntar els panells publicitaris que hi ha a l'entrada del municipi des de fa molts anys. El termini d'execució del projecte és de deu setmanes, i el pressupost de licitació és de 186.865,45 euros. Les obres previstes són l'enderroc i moviment de terres, els fonaments i tancaments, la pavimentació, el sanejament i l'enllumenat, entre altres. El regidor d'Urbanisme, Joan Bernat, va explicar que alliberar l'espai on hi ha les brigades velles i el dipòsit permetrà tirar endavant el projecte de construcció de pistes d'esports de raqueta. Per altra banda, l'Ajuntament també ha començat les obres de la travessia dels Amics, un vial que forma part del nucli antic. L'obra consisteix a renovar els paviments i infraestructures “que es van construir fa molts anys”, va explicar Bernat. “La calçada i les voreres presenten un elevat grau de desgast i nombrosos defectes”, hi va afegir Bernat. El projecte també permetrà eliminar les barreres arquitectòniques perquè es projecta un carrer a un sol nivell. La durada prevista d'aquestes obres és de dotze setmanes i costaran uns 88.200 euros (IVA inclòs).


Nació Digital 20/3/2017

"És una feina d'enginyeria perfecta", diu Antoni Armengol

Niu recuperat a Gualba de vespa Velutina (vespa asiàtica) | Toni Armengol

L'empresa Anura Montseny ha recuperat divendres de la setmana passada un niu de vespa Velutina (vespa asisàtica). La seva ubicació era a la riera de Gualba i quan va ser detectat ja no tenia activitat.  En aquest sentit, Toni Armengol, recorda una vegada més que "realment és quan tenen activitat que s'hauria d'intervenir per eliminar-lo ja que quan les vespes abandonen el niu (recordem que les obreres i reina es moren i les femmelles fecundades, l'abandonen per no tornar-hi mai) passa a ser un element decoratiu totalment inofensiu penjat d'un arbre".

Uun element que Armengol insisteix que ens hi haurem d'acostumar i que formarà part del nostre del nostre paisatge i que no té sentit despenjar-lo a no ser que es tingui un interés, per exemple, per poder-lo estudiar i poder entendre millor com poder fer el seu control.

Els nius de vespa Velutina són estructures fetes d'una pasta de paper que elaboren les mateixes vespes, i que mentre el niu és actiu li fan manteniment, i quan l'abandonen un cop entrat l'hivern, fa que aquesta mateixa falta d'activitat, les inclemències meteorològiques que haurà de suportar faran que aquest caigui per si sol.

A les fotografies el niu està sense l'envoltori que el protegeix i es poden observar els pisos, les cel·les i columnes que li donen una gran estabilitat, "realment una gran feina de precisió, una obra d'enginyeria perfecte", emfatisa Antoni Armengol. 

Aquest és el segon niu localitzat al Baix Montseny. El primer va ser en un arbre de la llera del Pertegàs al seu pas per Sant Celoni i que tal com va informar NacióBaixMontseny va ser despenjat pels agents rurals i els bombers de la Generalitat el passat mes de febrer.


Diari de Girona 18/3/2017

L'ens supramunicipal està elaborant una proposta que vol portar a votació en el ple del pròxim 28 de març i que també planteja ampliar la recollida de bèsties abandonades durant el cap de setmana, a petició de diversos alcaldes selvatans

Actualment, la majoria de poblacions no recullen els animals morts durant el cap de setmana. Diari de girona

El Consell Comarcal de la Selva (CCS) està estudiant contractar una empresa externa perquè s'encarregui de recollir els animals morts després de ser atropellats a les carreteres selvatanes. Així ho va confirmar el president de l'ens supramunicipal, Salvador Balliu, qui va avançar que ja s'està elaborant la proposta i que la previsió és portar-la a votació en el ple del pròxim 28 de març. «Com en el cas de l'empresa que s'encarregarà de l'extermini de la vespa asiàtica, serà cada ajuntament qui pagarà el servei a través d'una taxa només en el cas de necessitar-lo», va concretar Balliu en relació al funcionament d'aquest servei. 

La proposta la va fer, en el darrer consell d'alcaldes, el batlle de Maçanet de la Selva, Antoni Guinó (CiU), qui considera que en aquesta localitat el problema és «greu» sobretot el cap de setmana. «Si l'atropellament es produeix entre setmana dins el casc urbà, de la recollida se n'encarrega la brigada municipal», va explicar Guinó, qui va ressaltar que el cap de setmana, però, ja és tota una altra història. «Una vegada ens vam trobar que van atropellar un gos molt gros a un quilòmetre de Maçanet, i va estar allà de divendres fins dilluns», va lamentar el batlle. En aquest sentit, l'alcalde de Maçanet va criticar que un dels llocs on es registren més atropellaments d'animals és la C-35, que és competència de la Generalitat. «Tinc clar que no hauríem de ser nosaltres qui assumíssim aquest servei en aquestes carreteres però, també, que la Generalitat no vindrà pas mai a recollir-los», va lamentar Guinó en relació a la taxa que haurà de pagar cada població per la recollida. 

Tot i això, l'alcalde va valorar que aquest nou servei estalviarà molts tràmits als consistoris. «No és només haver-los de recollir, sinó que després hem de trucar la gossera perquè els passin a buscar per poder-los incinerar. Ara, amb una trucada, aquesta empresa t'ho solucionarà tot», va subratllar l'alcalde maçanetenc. Guinó, però, va advertir als propietaris dels animals que portin xip que, en cas de ser identificats, la factura –que podria ascendir entre 70 i 90 euros– l'hauran de pagar ells. 

El president del Consell Comarcal va remarcar que aquesta proposta va ser molt ben acollida per la resta dels alcaldes selvatans, que també van manifestar que pateixen aquest problema. 

Ampliació de la recollida 

D'altra banda, Balliu va explicar que també es vol ampliar la recollida d'animals abandonats o perduts durant el cap de setmana o en horari nocturn. «Aquest servei –que realitza el Centre d'Acollida d'Animals de la Selva– queda descobert aquests dies i això suposa un problema per als pobles, que els han de recollir, tenir-los en una gàbia dos o tres dies i alimentar-los i cuidar-los fins que els poden recollir», va puntualitzar el president de l'ens, qui va afegir que el problema augmenta quan els animals passen a ser dos o tres i falta espai. «La idea també seria contractar una empresa externa que donés aquest servei, pagant els consistoris una quota en cas de necessitar-lo, com el cas dels animals atropellats», va precisar el president del Consell Comarcal.


Diari de Girona 21/3/2017

El 2016 n'hi va haver 764, la majoria per atropellaments de senglars, ja que cada vegada n'hi ha més població · La major part de xocs amb bèsties només generen danys, tot i que també s'han hagut de lamentar sinistres mortals

Un senglar mort al costat de la carretera en una imatge d´arxiu Diari de Girona

Cada dia hi ha més de dos accidents de trànsit provocats per la irrupció d'animals a la xarxa viària interurbana de Girona. Aquest tipus de sinistre viari s'ha incrementat durant els últims anys i una mostra és que en només quatre anys han crescut en un 35%. La majoria dels sinistres viaris són causats per senglars, una espècie en sobrepoblació.

Aquesta pujada del 35% té en compte que dels 463 fets de l'any 2013 s'ha passat als 764 de l'any passat. Aquesta tipologia d'atropellament d'animals ha anat a l'alça durant els darrers anys ja fruit de la situació que viu una espècie en concret: el senglar. Aquesta es troba en auge i, de fet, es considera una plaga que fa anar de bòlit no només els que circulen per la xarxa vària sinó també caçadors i agricultors.

Dels accidents de trànsit protagonitzats per animals d'aquest any passat, dels 764, cal destacar que 731 van ser provocats per un senglar. La resta van ser produïts per altres tipus d'animals, com poden ser gossos o bé espècies cinegètiques, com per exemple els cabirols.

Aquesta dada també es pot extrapolar als sinistres viaris que hi ha hagut els darrers anys a la demarcació per irrupció d'animals. Cal destacar que la xifra de 2013 d'aquesta tipologia de sinistre va ser 463, l'any següent n'hi va haver 470. I la xifra va anar augmentant fins als 572 de l'any 2015 i els 764 de l'any passat.

Accidents amb danys

L'accident de trànsit per irrupció d'animals sol ésser un sinistre viari de complexitat baixa, és a dir, que acaba amb danys materials. Uns efectes que són molt visuals en moltes ocasions, ja que el vehicle sol acabar molt danyat de la part frontal.

Tot i això cal destacar que en alguna ocasió també s'ha hagut de lamentar una víctima mortal.

El cas més recent es remunta al primer accident de l'any 2015, que es va produir a Pals el 2 de gener i on va morir l'acompanyant d'un motorista. Aquell dia, a la C-31 va haver-hi un sinistre d'un turisme que va atropellar un senglar i l'animal va quedar al voral. El ciclomotor, que anava pel voral, va xocar amb el senglar i els dos ocupants van sortir projectats.

El 16 de juny del 2014 també es va produir un altre sinistre mortal que va tenir un senglar implicat, en aquest cas amb un atropellament de matinada. L'animal va quedar al tercer carril i un turisme que circulava pel carril esquerre va fer una maniobra evasiva. Com a conseqüència, el cotxe va bolcar i va morir un dels passatgers.

Una de les vies que concentren més aquesta tipologia d'accidents és la C-66 tant pel seu pas pel Baix Empordà com el Pla de l'Estany. Són zones on hi ha un gran nombre de sinistres viaris i on va augmentant la presència de senglars any rere any.

De qui és la responsabilitat?

Un altre aspecte destacat si s'és víctima d'un accident de trànsit és saber que des de fa prop de dos anys ha canviat la qüestió de la responsabilitat si es té un accident amb un animal de caça. Un canvi en la Llei de Seguretat Viària ha provocat que el responsable sigui el conductor. Abans, en canvi, la llei deia que hi havia tres responsables.

Només hi ha dues circumstàncies que poden provocar que el conductor no sigui responsable: si es fa una acció de cacera al dia o 12 hores abans de produir-se el fet. Llavors, en seria responsable el titular de l'aprofitament cinegètic. L'altre cas que eximeix de responsabilitat el conductor és quan el titular de la via no té ben posada la senyalització o el tancament. Llavors, la policia ho determina.