dimecres, 22 de març de 2017

Malgrat de Mar aprova formar part de la taula de treball sobre el Delta de La Tordera 21/3/2017 Blanesaldia.com

Malgrat de Mar aprova formar part de la taula de treball sobre el Delta de La Tordera
Blanesaldia.com 21/3/2017

Litoral de Malgrat de Mar / Blanesaldia.com

L’Ajuntament de Malgrat de mar va aprovar en el ple ordinari del mes de març, celebrat el dia 16, la creació d’una taula de treball sobre el Delta de La Tordera per estudiar i redactar un pla d’actuació integral de la recuperació del Delta de La Tordera, de la Platja de la Conca i de La Punta de La Tordera, i de la platja d’Abanell de Blanes.

La proposta, que es va aprovar per unanimitat, té com a objectiu redactar un pla d’actuació integral de recuperació del Delta de La Tordera, de la Platja de la Conca i de la Punta de La Tordera, així com de la platja d’Abanell de Blanes. La iniciativa contempla que aquest pla proposi quines han de ser les accions que s’han de portar a terme per retornar l’equilibir al Delta de La Tordera i les platges, així com que coordini les figures de planejament i protecció conjunta d’aquest espai natural.

La proposta aprovada aposta perquè a la taula de treball hi hagi representació dels ajuntaments de Malgrat de Mar, Blanes, Tordera i Palafolls, així com de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Direcció General de Costes de la Generalitat, la Demarcació de Costes de l’Estat espanyol a Catalunya, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, l’Observatori de la Tordera, entitats mediambientals i els propietaris dels càmpings afectats a banda i banda del riu.

La proposta aprovada

El Delta de La Tordera és una àrea de 312,22 hectàrees que s’estén entre els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls. Malgrat l’estat d’alteració de les seves característiques naturals, segueix suposant un hàbitat de gran interès per diferents espècies de fauna i un gran suport al moviment de les aus en els seus fluxos migratoris. En aquest sentit cal destacar que la llera i desembocadura de la Tordera es troba inclosa dins els espais que conformen la Xarxa Natura 2000.

Delta de la Tordera

Tanmateix, l’equilibri i l’adequada gestió del curs fluvial en el seu tram baix és també imprescindible per a la dinàmica litoral, ja que el riu Tordera proporciona el sediment que nodreix les platges de l’Alt Maresme i Blanes.

En la darrera dècada, tan les platges de l’entorn de la desembocadura de la Tordera a Malgrat com la Platja de S’Abanell, dins del terme municipal de Blanes, han patit un greu problema d’erosió que, en els darrers anys, s’ha accentuat encara més i cronificat en el temps, formant part de l’agenda social i turística d’ambdós municipis la gestió, a cada temporada d’estiu, del problema de manca de sorra en aquestes platges.


Les platges, a banda d’un ecosistema natural en si mateix i d’un espai d’oci per a la població, exerceixen una funció natural de protecció de les terres situades just darrera del sistema dunar. La pèrdua d’aquesta funcionalitat per part de les platges té conseqüències negatives per a les infraestructures i establiments localitzats a primera línia de mar.

En els darrers anys, per tal de fer front a la regressió de la costa en aquest entorn del Delta, s’han dut a terme actuacions successives per part de les Administracions i d’altres a títol particular, ja sigui fent aportacions de sorra mitjançant l’ús d’un vaixell draga, ja sigui instal·lant espigons i esculleres. Totes aquestes actuacions s’han realitzat en anys diferents, en enclavaments diferents, mitjançant estratègies i sistemes també diferents, amb la voluntat de recuperar platja o de protegir instal·lacions. Tanmateix moltes d’aquestes actuacions han acabat essent perjudicials per a l’objectiu que perseguien.

Grups d’experts han estudiat el què succeeix al Delta i conclouen en diferents solucions estructurals per arranjar el problema de la pèrdua de sorra de la platja i que suposen canvis de gestió i actuacions en la zona del Delta.

Atès que l’afectació de les diferents mesures que es proposen des de l’àmbit científic afecten a diferents administracions, municipis i propietats, se’n deriva la necessitat de crear un lloc de trobada on coordinar accions, mètodes i finançament de les actuacions.

L’actual situació de degradació i pressió constant dels actors públics i privats sobre l’espai deltaic fa necessari la planificació conjunta i territorial de l’espai, la coordinació de les actuacions, així com les accions de sensibilització natural i, en definitiva, la potencial recuperació de les funcions del Delta.