Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) trobada a Cal Raba (Tordera)

Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) Foto: Freddy Ribas

A principis de mes, el germà d’en Freddy Ribas va trobar-se una tortuga mediterrània (Testudo hermanni) mentre passejava pels voltants de l’estany de Cal Raba (Tordera). Al dia següent va ser traslladada al centre de Garriguella, on contínuament reben animals de tot tipus.

Aquesta és una espècie autòctona molt amenaçada, i la seva captura al medi natural, venda o tinència, com amb tantes espècies més, hauria de ser prohibida i perseguida amb més duresa. Podeu veure un exemple aquí...

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=2800&pIdSeccion=6&pIdNoticia=216558

Segurament es tracti d’un exemplar alliberat pel seu antic propietari o escapat d’una de les cases properes, ja que són moltes les espècies animals (protegides o no) que es compren diàriament a botigues, mercats o d’amagat (exemple... al mercat semanal de Tordera podem trobar de tot), i en moltes ocasions acaben al medi natural un cop es cansen d’elles o ocasionen molèsties.

Tortugues de florida (Trachemys scripta elegans) i tortugues de rierol (Mauremys leprosa) a la venda al mercat dominical de Tordera.

Per una banda la recol·lecció d’exemplars al medi natural, i per altre banda la competència amb espècies exòtiques alliberades, posen en greu perill les nostres tortugues (exemple... a l’estany de Cal Raba hi ha més tortugues de Florida que de Rierol (autòctones), i aquestes últimes cada vegada ho tenen més difícil per sobreviure).

Xavi.

Caça amb barraca i filat... legalitzar-la?

El govern de la Generalitat de Catalunya fa un nou intent de legalitzar la caça amb barraca i el filat, per a capturar ocells.
Malgrat les seves conseqüències sobre espècies protegides (segons els darrers informes un 30% de les captures amb barraca són d’espècies protegides), malgrat la posició del Tribunal de Luxemburg amb la Comunitat valenciana, i malgrat que ja es va intentar el mateix l’any 2004 amb una prova pilot en la que s’autoritzaven una sèrie de barraques amb condicions concretes de captura, i en la què durant les inspeccions a les a algunes de les barraques es va constatar que el 100% d’elles incomplien amb algunes de les condicions... malgrat tot això, ens trobem davant d’un nou intent per a legalitzar aquesta pràctica.
Necessitem el teu suport per fer arribar la veu dels que estem per la conservació dels ocells, la preservació de les espècies protegides i entenem que la pràctica actual de caça en barraca no permet preservar cap activitat tradicional donat que l’art ha canviat.

Col·labora enviant la teva adhesió al manifest i fes-lo arribar a tots aquells que creguis que ens poden ajudar en aquesta campanya, et necessitem.

http://www.gepec.org/barraca-i-filat/index.html


Atentament,

Cristina Sánchez

Delegada de SEO/BirdLife a Catalunya

c/ Múrcia 2-8, local 13 (baixos interior).

Barcelona 08026Tel/Fax 93 289 22 84

correu-e: catalunya@seo

------------------------------------------

Podeu llegir més sobre aquest tema a...

http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=index&catid=&topic=79

Xavi.

Els amfibis I... llista d'espècies

A la plana de la part baixa del riu Tordera i muntanyes properes podem trobar una gran varietat d’ambients (boscos humits, mediterranis, conreus, hortes, pastures,...) que, sumat als abundants punts d’aigua (estanys, basses, safareigs, canals, mulleres, tolls,...), el riu Tordera i rieres, afavoreix la presència de molts amfibis.

Un dels tolls del bosc de Mas Julià (Tordera), primavera del 2.006.

Bioindicadors de primera... El fet de ser animals amb una doble vida molt diferenciada... aquàtics per reproduir-se (postes, cap-grossos) i més o menys terrestres depenent de cada espècie quan ja són adults... i amb necessitats ambientals molt variades, la seva abundància ens indica que el territori gaudeix d’una bona salut, conservant encara hàbitats imprescindibles per a la seva supervivència.

Podem trobar un total d’11 espècies...

ORDRE URODELA

Família Salamandridae...

Salamandra (Salamandra salamandra)

Tritó verd (Triturus marmoratus)

Tritó palmat (Lissotriton helveticus)

ORDRE ANURA

Família Discoglossidae...

Tòtil (Alytes obstetricans)

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Família Pelobatidae...

Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

Família Pelodytidae...

Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)

Família Bufonidae...

Gripau comú (Bufo bufo)

Gripau corredor (Epiladea calamita)

Família Hylidae...

Reineta (Hyla meridionalis)

Família Ranidae...

Granota verda (Pelophylax perezi)

Tot i que de dia els podem trobar a qualsevol punt d’aigua o amagats sota pedres i fustes, és desprès d’un dia plujós, i ja de nit, quan els podem veure molt més fàcilment creuant els camins i saltant per qualsevol racó... amb una mica de paciència i amb l’ajuda d’una llanterna... els trobarem.

Xavi.

Riu Tordera a Gualba 12/9/07

Riu Tordera a l’alçada de Gualba.

Entre l’autopista i el polígon industrial, però amb aigües netes i abundant vegetació riberenca, en una estoneta al riu es poden veure molts dels seus habitants... moltes granotes verdes (Pelophylax perezi), sargantanes (Podarcis hispanica), un parell de vidriols (Anguis fragilis), multitud d’invertebrats aquàtics, un bernat pescaire (Ardea cinerea), merles (Turdus merula), rossinyols bords (Cettia cetti), cueretes torrenteres (Motacilla cinerea), una anellada per Enric Badosa a més a més d’altre blauet (Alcedo atthis) femella jove,... i sorprenentment un visó americà (Mustela vison) passejant-se tranquil·lament pel costat de la xarxa.

.

Vidriol (Anguis fragilis)

Granota verda (Pelophylax perezi)

Espiadimonis (Calopteryx haemorrhoidalis)

Una parella de sabaters (Aquarius najas (=Gerris najas)).

Blauet (Alcedo atthis)

Una de les agressions que pateix el riu Tordera és l’assentament als camps de conreu limítrofes (i inundables) de polígons industrials amb esculleres de pedra sobre el riu que substitueixen al bosc de ribera i als talussos sorrencs...



Xavi.

Teixidor de bec vermell (Quelea quelea) al Pla de Grau (Malgrat de Mar)

Aquest matí en Joan Carles Fernández-Ordóñez ha vist i identificat un mascle de teixidor de bec vermell (Quelea quelea) a una horta del Pla de Grau, al municipi de Malgrat de Mar.


Més tard, a la tarda s'ha pogut trobar i fotografiar a un camp amb canyes proper (veure fotos).

Es tracta d'un altre ocell exòtic present a la zona. Aquesta és la segona cita al delta del Tordera per aquesta espècie originària del continent africà.

Xavi.

Ajudes al pasturatge als nostres municipis?

El pasturatge estalvia fins a un 42% del cost de manteniment dels boscos

La neteja controlada del sotabosc feta pels ramats elimina el 70% del combustible i augmenta un 55% la biodiversitatReintroduir ramats de cabres, ovelles i vaques als boscos catalans comportaria beneficis socials, com la conservació d'una activitat tradicional a la muntanya i uns ramats alimentats ecològicament. Però, a més, suposaria un estalvi important en la neteja dels boscos que reduiria el risc d'incendi. Segons un estudi d'Àmbit Rural, empresa vinculada a Unió de Pagesos, la retallada de costos respecte als treballs fets manualment o amb maquinària arriba al 42%. El Departament d'Agricultura prepara una proposta del pla de desenvolupament rural que preveu, fins al 2013, el foment del pasturatge controlat del sotabosc en municipis de protecció prioritària, on el risc de focs és més alt. El nombre d'explotacions de remugants s'ha reduït a menys de la meitat en els últims vuit anys.

Eva Pomares. El Punt, Barcelona.

Podeu veure la notícia sencera aquí…

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2546618

Mapa dels municipis amb les prioritats en el foment de la pastura del sotabosc... Entre els municipis amb prioritat molt alta (el màxim grau) es troben Tordera i Fogars de la Selva, i entre els municipis amb prioritat alta els de Santa Susana i Maçanet de la Selva.

Els pastors d’aquests municipis es podrien beneficiar d’ajudes procedents del PAC dintre d’un Pla de foment del pasturatge amb el principal objectiu de reduir el risc d’incendis.

Pedeu llegir la notícia aquí...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2546214

... així com algunes de les mesures i condicions que s’estudien (superfície mínima, punts d’aigua, tancat, contracte per a no propietari dels terrenys,...).

No cal dir que el territori de la Baixa Tordera és un dels més boscosos de la regió, amb un conjunt d’espais naturals protegits, amb un gran potencial en ecoturisme, amb un altíssim grau de perill d’incendis forestals i a on aquesta mena d’ajudes podrien alleugerir la dependència excessiva cap a sectors econòmics com la construcció o el turisme de sol i platja.

A què esperen els nostres ajuntament per, almenys, interessar-se???

Xavi.

Anellament al riu 10/9/07

Riu Tordera, tram del Perxistor.

L’Enric Badosa ha estat anellant blauets (Alcedo atthis) aquest migdia al tram del Perxistor del riu Tordera (entre els municipis de Sant Feliu de Buixalleu i Fogars de la Selva). Finalment han caigut a la xarxa dues femelles joves, un ha rebotat, i un altre s’ha posat a pescar al costat mateix però sense caure.

Les dues femelles joves de Blauet (Alcedo atthis).

La sorpresa ha estat una xivita (Tringa ochropus) que baixava volant pel riu i que ha quedat atrapada...

Per altre banda, mentre esperàvem asseguts, s’han concentrat a sobre nostre un grup d’uns 100 ballesters (Apus melba) que es troben en pas migratori cap a el sud.

Xavi.

Alcedinidae... Blauet (Alcedo atthis)

Presents durant tot l’any a tot el riu (però especialment allà on tenen branques on posar-se per pescar peixos llançant-se a l’aigua), als pantans, al estanys, a algunes basses, o a qualsevol punt d’aigua on puguin menjar, aquest ocell de mida petita amb el bec negre i cap gros, de colors blau llampant i taronja, el podem veure en vol ràpid i directe arran de l’aigua amb un color blau brillant, o posat sobre una branca, canya o tija de canyís o boga sobre l’aigua amb el seu pit ataronjat.

Fa els nius a talussos sorrencs del riu i rieres, i tot i que són relativament abundants al Tordera, és quan els joves surten dels nius a l’estiu i es dispersen, i quan arriben més d’altres indrets en pas migratori o per hivernar quan augmenten en nombre.

Els joves tenen un plomatge més apagat i verdós que els adults, i les femelles tenen una coloració vermellosa a la part inferior del bec.

Durant aquest dies els poden veure molt fàcilment a la desembocadura del Tordera, a qualsevol tram del riu (sempre que hi hagi aigua), a un parell de basses del Pla de la Júlia i de la riera de Vallmanya (Tordera), i al Pantà de Sant Ponç (Tordera) entre altres.

Donat que necessita aigües poc contanimades i amb peixos, i vegetació riberenca des d’on pescar, la seva presència ens indica que la qualitat ambiental de l’indret és relativament bona (bioindicador), i des de fa uns anys es fa un seguiment al riu tant de la seva reproducció com dels seus desplaçament i conducta (Veure el següent arxiu... Anellament al riu 10/9/07, o clickeu l’enllaç de “l’Observatori de la Tordera” i desprès a “Els estudis”.).

Xavi.

Reproducció de teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus)

Mascle construint un niu.

El teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) és un petit ocell exòtic originari del continent africà detectat per primera vegada a la zona l’estiu de l’any passat i que s’ha expandit i aclimatat ràpidament, reproduint-se a la part baixa del riu Tordera i zones properes.

Femella reclamant l’atenció del mascle.

Durant aquest més d’agost s’ha observat la construcció de diversos nius repartits pel tram final del riu i la seva desembocadura, entre 2 i 4 mascles territorial, i entre 8 i 10 femelles...

Mascle controlant el territori.

Femella portant plomes al niu.

Nius penjats a les branques dels arbres, canyes o canyís sobre l’aigua.

Alguns d’aquests nius ja tenen al seu interior entre 2 i 4 pollets cadascun, potser més, i evidencia que ens trobem davant d’una nova espècie al territori que augmenta en nombre ràpidament i que pot suposar un perill per a les autòctones degut al fort caràcter territorial dels mascles que no dubten en empaitar-les i fer-les fora (blauets, martinets de nit, boscarles, ànecs collverds,...).

Un dels nius ocupats.

Un dels pollets tret de l’interior del niu.

Tot i que ja l’any passat es van trobar nius d’aquesta espècie (exemple... 2 nius, 1 fet servir, al Pla de Grau a tocar del nucli urbà de Malgrat de Mar), encara no s’havia demostrat la seva reproducció amb èxit, i potser caldria fer una prospecció acurada del territori per detectar més nius (exemple... sospites al rec Viver, a l’interior del càmping, amb femelles observades però sense poder accedir lliurement) i fer un control de la seva població abans que arribi a un punt en que sigui molt més difícil controlar-los i/o erradicar-los.

Xavi.

Ardeidae I... Martinet blanc (Egretta garzetta)

Tot i que es pot veure durant tot l’any a qualsevol punt d’aigua de la part baixa de la Tordera (al riu, als estanys, a les basses, als tolls,...), és durant els passos migratoris quan augmenten en nombre i es podem veure molt sovint (principis de primavera i final de l’estiu principalment).

Més petit que un bernat pescaire (Ardea cinerea) o una cigonya (Ciconia ciconia) però més gran que un ànec o una gavina, amb el seu plomatge blanc, coll llarg, bec i potes llargues i negres, amb els peus grocs, i amb una posició i moviments elegants, el trobem normalment descansant a les ribes o a les branques d’un arbre riberenc, caminant pel fang o l’aigua capturant el seu menjà (peixos, crancs, amfibis, invertebrats,...), volant en grup sobretot sobre el riu i el litoral en pas migratori, o en companyia d’altres ocells a les pollancredes i prats inundats. Entre principis de la tardor i principis de la primavera, uns pocs exemplars passen les nits al dormidor de l’estany de Cal Raba (Tordera) amb els esplugabous (Bubulcus ibis) o amb els martinets de nit (Nycticirax nycticorax) a la grabera de Palafolls.

Durant aquests dies de setembre en que els estanys, tram baix del riu i prats estan secs, el podem trobar a la desembocadura del riu, als pantans, al tram mitjà del riu on encara baixa aigua, o a algunes de les basses de rec repartides pel territori.

Hi ha dos espècies molt similars...

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és una mica més petit, de moviments menys elegants, amb el bec groc o ataronjat, potes i cames del mateix color, normalment menys depenent de l’aigua que el martinet blanc (el trobarem a pastures, conreus, herbassars,... tot i que també a l’aigua), normalment en grups nombrosos, i pressent a la zona bàsicament entre finals de l’estiu i principis de la primavera.

L’agró blanc (Egretta alba) és més gran, com un bernat pescaire, amb el bec ataronjat o groc, coll i potes més llargues, menys freqüent que els anteriors però que està experimentant una lleugera expansió i augment d’observacions al conjunt del territori català. Observat a la desembocadura de manera puntual en pas migratori.

Xavi