L'Actualitat del Baix Montseny 15/8/10
.
Un camió que transportava 18.000 litres de mercaderies perilloses va bolcar el vespre del 4 d'agost al quilòmetre 114 al sentit nord de l'AP-7, al terme municipal de Vallgorguina. Per causes que encara es desconeixen, el camió va creuar la mitjana col·lisionant amb els vehicles que circulaven en aquell moment per l'autopista en sentit contrari. El camió va quedar capgirat i va vessar la sosa càustica que transportava per la calçada. Es va haver d'activar el pla Transcat, que es posa en marxa quan es produeix un accident que implica risc a la carretera o a la xarxa viària pel vessament de qualsevol mercaderia perillosa. Segons informa Protecció Civil, l'alerta no es va desactivar fins que els tècnics d'una empresa especialitzada van poder netejar completament les restes per tal d'obrir de restablir el trànsit. Els efectius van necessitar una grua de gran tonatge per a poder realitzar la seva feina. A la zona de l'accident s'hi van desplaçar 14 dotacions de Bombers, 4 de Mossos d'Esquadra i també diversos efectius sanitaris per atendre els 5 ferits lleus a resultes de l'accident, que no van necessitar hospitalització.
.
La dessalinitzadora del Prat gasta vuit milions en un any de mínim ús
El Periódico de Catalunya 15/8/10
.
La instal·lació només ha produït 13 hectòmetres cúbics, el subministrament de 25 dies a l'àrea de BCN
.
Raons tècniques desaconsellen aturar la planta encara que els pantans estiguin plens d'aigua
.
Tretze mesos després de la seva inauguració, la dessalinitzadora del Prat del Llobregat, la joia de la corona de la política hidràulica del tripartit, es panseix a mínim rendiment. Les bones reserves d'aigua dels embassaments del sistema Ter-Llobregat –ahir, després de l'últim episodi de pluges, es trobaven al 85% de la seva capacitat– han fet que la gran infraestructura hagi produït des de la seva posada en marxa poc més de 13 hectòmetres d'aigua, un volum ínfim, equivalent al consum que fa l'àrea metropolitana de Barcelona durant uns 25 dies. Generar aquesta aigua ha costat 7,8 milions d'euros.
.
Bassa d'aigua a la planta dessalinitzadora del Prat, aquesta setmana. GUILLERMO MOLINER
.
El problema, explica l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'organisme que dirigeix Manuel Hernández i que és responsable de la gestió de la dessalinitzadora, és que el sistema de bombes i de membranes de la infraestructura s'espatllaria si les màquines es paressin. «És necessari que l'aigua circuli de manera constant per evitar que es produeixi un rebliment de la sal i els circuits es facin malbé», detalla un portaveu. A més a més, insisteix, les aportacions de la dessalinitzadora han contribuït a la millora del gust i de la qualitat de l'aigua que han begut els habitants de l'àrea de Barcelona durant els últims mesos.
FORÇA MAJOR / Vist així, el cost de 7,8 milions que ha hagut de sufragar aquest any l'ACA –a raó de 0,60 euros per metre cúbic d'aigua dessalada– ha estat una despesa inevitable, per raons tècniques, encara que també de qualitat del servei.
Però no opinen el mateix altres experts. Per Manuel Rubio Visiers, president de l'Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització de l'Aigua (Aedyr), l'explotació d'una infraestructura d'aquestes característiques es pot programar en funció del disseny i de les necessitats. «Les parades, en si mateixes, no són desaconsellades, sempre que es facin adequadament i sempre que no es tracti de parades continuades amb una freqüència excessiva», afegeix l'expert.
Amb tot, Rubio Visiers reconeix que aturar màquines implica un encariment de l'aigua produïda. «Si la planta es para un cert temps, es produeixen menys metres cúbics d'aigua i s'hi està repercutint els costos fixos de la infraestructura. Per això sí que resulta més cara l'aigua», explica.
En aquests gairebé 13 mesos d'existència –11 si es té en compte que l'aigua dessalada no va arribar a la xarxa fins al setembre del 2009, després de dos mesos en període de proves– el règim de funcionament de la planta ha oscil·lat entre el 10% i el 50%. Va ser a l'hivern, quan les reserves d'aigua dels pantans estaven al seu nivell més baix, quan es va arribar al màxim de dessalinització, amb la meitat de les 10 canonades en funcionament. I encara que la instal·lació té capacitat per produir fins a 60 hectòmetres cúbics d'aigua anuals, en el seu primer any d'estrena s'ha quedat en tan sols el 21%. És el preu que s'ha de pagar per tenir l'aigua assegurada en èpoques de sequera.
La despesa de 7,8 milions d'euros originada per la dessalinitzadora sembla poca cosa si es compara amb els gairebé 2.000 milions de deute que han acumulat els últims anys l'ACA i l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en concepte de préstecs sol·licitats per a la construcció de grans obres hidràuliques (entre elles, la dessalinitzadora del Prat). És un endeutament necessari, justifiquen els responsables dels dos organismes.
PLAQUES SOLARS / Per abaratir la producció d'aigua dessalada, que implica un consum energètic de 2,9 quilowatts per hora (kW/h) per cada metre cúbic d'aigua produïda, l'ACA està acabant d'instal·lar plaques fotovoltaiques a les cobertes de la planta del Prat. Amb una inversió de 4,6 milions d'euros, hi haurà 15.000 metres quadrats de plaques que generaran una potència de 1.300 kW, previsiblement a partir d'aquest mes d'agost.
Cliqueu sobre la imatge per veure el PDF...
.
Els antibiòtics incrementen la pol·lució dels rius catalans
El Periódico de Catalunya 15/8/10
Investigadors alerten del delicat estat que presenten el Ter i el Llobregat
.
El problema persisteix. Des de ja fa dècades, les aigües de les comarques catalanes amb més activitat ramadera intensiva presenten dosis excessives de substàncies contaminants. I encara que d'un temps ençà la situació ha millorat bastant –les concentracions màximes es van detectar el 2004–, estudiosos de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) han detectat taxes preocupants d'antibiòtics d'origen veterinari en zones com Osona i la Selva.
.
Tram final del riu Llobregat, al seu pas pel Prat, dijous.
.
Les investigacions de l'ICRA han advertit també de la presència al Baix Llobregat de ful·lerens, unes nanopartícul·les descobertes el 1985 i associades a la combustió de motors a altes temperatures. Al mateix tram final del riu Llobregat s'hi han localitzat, a més a més, fins a 22 pesticides diferents.
Són substàncies que no arriben a la xarxa de subministrament per a consum humà, però que generen seriosos problemes per a la supervivència de la fauna i la flora autòctones. «El problema és que la Directiva Marc de l'Aigua, que s'ha de revisar el 2015, no preveu criteris qualitatius, sinó només quantitatius», assenyala Damià Barceló, director de l'ICRA i coautor dels estudis, que han estat publicats per la prestigiosa revista Journal of Hydrology en un número especial sobre la regió mediterrània.
La creixent presència d'antibiòtics a les aigües d'Osona –i també, encara que en menor grau, de la Selva– està estretament relacionada amb l'activitat ramadera, segons explica Barceló. A l'àrea de Vic, bona part de les 19 sulfonamides d'ús ramader analitzades mostraven nivells que sobrepassaven els 250 mil·ligrams per litre, quan el màxim permès són 50.
«A diferència del que passa amb nitrats i pesticides, no existeix legislació específica sobre la contaminació per antibiòtics, de manera que l'Administració hi pot fer ben poca cosa», observa el químic.
CONTAMINANT EMERGENT / Tampoc no estan regulades encara –almenys a Europa– les concentracions de ful·lerens, tot i que l'Agència Americana del Medi Ambient ja ha catalogat aquestes partícules com a «contaminants emergents, i això significa que en un futur pròxim estaran legislades», indica Barceló. Aquestes substàncies, analitzades per primera vegada en aigües europees per l'equip de l'ICRA, s'han trobat en percentatges elevats en plantes depuradores pròximes a l'aeroport del Prat i en alguns polígons industrials.
«Als rius, aquestes nanopartícul·les es detecten en períodes de terbolesa, ja que són elements que es tendeixen a dipositar amb els sediments i només tornen a estar en suspensió quan l'aigua està tèrbola», manifesta el director de la investigació, que ha utilitzat un sistema d'extracció ultrasònica per poder fer les anàlisis.
.jpg)
