La vespa asiàtica s'estén a cinc comarques de Catalunya
Territori i Sostenibilitat 26/1/2018
Durant el 2017, s’han localitzat i destruït nius a la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme, comarques on fins ara no era present
Des del 2012 que es va detectar per primer cop a Catalunya, la seva presència s’ha multiplicat exponencialment, fins a detectar 370 nius el 2017, un 68% més que l’any anterior
La vespa asiàtica (Vespa velutina) s’ha estès durant l’últim any per diverses àrees de Catalunya, segons les últimes dades recollides pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. En concret, l’insecte s’ha establert a cinc noves comarques en 2017: la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme.
En aquest sentit, durant el 2017 s’ha registrat un creixement exponencial del nombre de nius, arribant als 370 detectats, enfront dels 116 localitzats en 2016, la qual cosa suposa un creixement de més del 68%. Tanmateix, s’estima que només es detecten un 10 % dels nius existents.
D’aquesta manera, els tècnics confirmen que aquesta espècie invasora es troba ja plenament instal·lada a Catalunya. Les comarques que pateixen més afectacions en el sector de l’apicultura són l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès, mentre que al Ripollès i el Baix Empordà, l’espècie genera més molèsties en construccions i habitatges. L’expansió de la vespa s’ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i és inexistent la seva presència a Tarragona, a conseqüència del clima mediterrani.
Encara que la seva presència no es pot eliminar, la Generalitat ha elaborat un protocol d’actuació per a la vigilància i el control de les poblacions, en col·laboració amb els apicultors. Consisteix principalment en l’eliminació de nius i en la captura d’abelles reines quan surten de la hivernació, generalment a partir de finals de febrer, amb l’augment de temperatures, i mitjançant paranys. En cas de perill per a les persones, els Agents Rurals són els encarregats de la destrucció dels nius. També es treballa conjuntament amb el sector apícola, i ajuntaments, diputacions i consells comarcals en una estratègia en comú en la lluita contra aquest insecte.
Una espècie invasora que afecta l’apicultura
La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s’ha anat estenent a una velocitat estimada de de 100 km/any.
La vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, mentre que les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que no sigui una espècie especialment agressiva contra les persones.
El Tribunal Superior de Justícia desestima el recurs contra la planificació hidrològica catalana
Agència Catalana de l'Aigua 26/1/2018
El tribunal dóna la raó a la Generalitat i considera que el pla de gestió 2009-2015 no s’extralimitava en les seves competències ni en l’àmbit d'actuació de les conques internes
Conca de la Tordera a Llobateres
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Generalitat de Catalunya i ha desestimat el recurs contenciós-administratiu presentat ara fa 3 anys per la comunitat autònoma de la Rioja contra el Pla de gestió de districte de conca fluvial i el seu Programa de mesures per al període 2009-2015 (primer escenari de la planificació).
Segons el tribunal, la planificació hidrològica catalana 2009-2015 no s’extralimitava en les seves competències i es circumscrivia a l’àmbit de les conques internes. A més la sentència declara que l’informe del Consell Nacional de l’Aigua (dependent del ministeri) no és exigible per a l’elaboració de la Pla per part de la Generalitat de Catalunya.
La comunitat autònoma de la Rioja considerava que el govern català regulava aigües superficials de caràcter intercomunitari del sistema Sud (Tarragona), fet que ha estat clarament desestimat.
Tanamteix, el pla de gestió del primer escenari de la planificació ha quedat superat per la planificació hidrològica actual, que fou aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ara fa un any.
Garantir l’aigua i el bon estat dels ecosistemes hídrics
Amb una inversió de més de 973 milions d’euros, el Pla de Gestió del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya -actualment vigent- preveu l’aplicació per al període 2016-2021 de 443 mesures agrupades en cinc blocs: millora de la qualitat física i biològica del medi; gestió de la demanda i dels recursos hídrics; millora de la qualitat de les aigües; mesures de prevenció i defensa contra les inundacions; i mesures per a la recerca, innovació i desenvolupament.
L’àmbit territorial del pla de gestió de l’aigua de la conca fluvial de Catalunya està constituït per les conques hidrogràfiques internes de Catalunya i per les aigües subterrànies i costaneres associades. El districte de conca fluvial de Catalunya té una extensió de 16.438 km2, del total de 32.108 km2 de Catalunya.
La planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC) està integrada pels següents instruments:
• El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
• El Programa de Mesures.
• Els programes de control i seguiment.
• Els plans i programes específics.
Els plans de gestió o plans hidrològics són l'eina que programa les accions i les mesures necessàries per a desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica en les demarcacions hidrogràfiques corresponents. Aquests plans es revisen cada sis anys d’acord amb la Directiva marc de l’aigua (DMA) europea.
Més informació sobre el Pla de Gestió al web de l’Agència: aca.gencat.cat
26 de gener de 2018
Potser un dia començaran a informar sobre d'on surt l'agua que bebem aquí, no a Barcelona, i dels problemes de La Tordera, no del Ter... algun dia...
Les dessalinitzadores de Blanes i del Prat funcionaran al 100% a finals de febrer si la sequera s’agreuja
Ràdio Tordera 26/1/2017
Les dessalinitzadores de Blanes i del Prat funcionaran al 100% a finals de febrer si la sequera s’agreuja. Aquesta és una de les mesures que inclou el pla de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per alentir el descens de reserves als embassaments del riu Ter davant la manca de pluges. A dia d’avui, els pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral es troben al 45% de capacitat. En paral·lel, per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, l’ACA també extreu més aigua subterrània dels pous i, si el nivell dels embassaments baixa fins al 25%, n’injectarà de regenerada al tram baix del riu Llobregat. L’ACA ha explicat aquestes mesures durant la comissió extraordinària de desembassament del sistema Ter-Llobregat que s’ha celebrat aquest dijous. D’altra banda, mentre duri l’episodi de sequera, el cabal de manteniment del Ter el fixarà el mateix riu. En concret, serà el mateix del què tingui aigües amunt del pantà de Sau (i que ara es troba en 3,5 metres cúbics per segon).
Augmenta la dessalinització al sistema Ter-Llobregat
El Punt Avui 26/1/2018
Les plantes de la Tordera i del Llobregat podrien treballar al 100% a finals de febrer si continua la sequera
La planta dessalinitzadora de la Tordera, en una imatge d’arxiu Foto: ORIOL MAS.
Les plantes dessalinitzadores del sistema Ter-Llobregat, que en situació de normalitat funcionen al mínim, produeixen actualment fins al 85% de nova aigua. Concretament, la planta del Llobregat, que habitualment funciona al 10%, està funcionant al 85%, mentre que la de la Tordera, que en èpoques de normalitat produeix entre el 20 i el 25%, ara funciona al 75%. En cas que es mantingui la falta de pluges i el descens de reserves dels embassaments, les dessalinitzadores podrien funcionar fins al 100% a finals del mes de febrer. Aquestes són algunes de les mesures que ahir es van explicar en la comissió de desembassament extraordinària del sistema Ter-Llobregat, en què es va analitzar la situació actual dels recursos hídrics i les previsions, així com l’activació progressiva de diverses mesures per alentir el descens de les reserves embassades.
Constatat que els embassaments del sistema Ter-Llobregat estan al voltant del 45% de la seva capacitat, amb uns 275 hm³, un volum inferior al de fa un any i amb una tendència encara més decreixent, altres mesures aprovades i que es duen a terme són l’augment progressiu de l’extracció d’aigua dels pous al delta del Llobregat i també al tram final del Besòs. Amb aquesta acció i la de les dessalinitzadores, es calcula que els recursos alternatius aporten actualment el 38% del total de la demanda de la xarxa Ter-Llobregat, amb el consegüent estalvi de reserves embassades. A més, si s’hi afegeix l’aigua regenerada –fruit de l’acord de dilluns passat entre l’ACA i l’AMB per activar el sistema terciari de la depuradora del Llobregat–, es calcula que prop del 60% de la demanda de la xarxa Ter-Llobregat provindrà d’aquestes solucions, en lloc de consumir reserves embassades.
Pel que fa al cabal, es preveu que mentre es mantingui l’escenari de sequera, el cabal desembassat en concepte de cabal de manteniment estarà vinculat al cabal natural que entri a Sau; és a dir, es deixarà anar tanta aigua com n’entri. A banda, el que calgui desembassar per a usos com per exemple el reg s’alliberarà amb càrrec a les reserves embassades.
LA XIFRA
38% de la demanda del sistema Ter-Llobregat és abastida ara per sistemes alternatius, com ara dessalinitzadores i pous.
Palamós, Roses i Blanes pacten mesures de regulació pesquera
Ràdio Palamós 25/1/2018
Barques de pesca al port de Palamós.
Les confraries de pescadors de Palamós, Roses i Blanes impulsaran un pla conjunt de regulació de l’activitat pesquera. Es tracta d’un projecte de gestió de zones de pesca per fer que l’extracció de recursos sigui sostenible, tant des del punt de vista mediambiental, com de l’econòmic i el social. Entre les mesures que es contemplen també hi ha la renovació del pla de gestió de la gamba de Palamós.
Aquest pla va néixer de la inquietud dels pescadors del municipi sobre el futur de l'activitat. La sobreexplotació del recurs, per diverses causes, posava en qüestió la seva sostenibilitat i, des del mateix sector, es va començar a donar un cop de timó. El pla de gestió està en vigor des de l'any 2013 i aquest 2018 toca renovar-lo. Aquesta és una de les accions que la
Confraria de Pescadors de Palamós ha pactat amb les de Roses i Blanes per impulsar conjuntament una activitat pesquera sostenible. El patró major de Palamós, Toni Albalat, explica algunes de les mesures que es contemplen.
àudio
Albalat diu que aquesta col·laboració per a una pesca sostenible mediambiental, social i econòmicament té una bona guia en el pla de gestió de la gamba.
àudio
L'aposta conjunta per la regulació pesquera que fan Palamós, Roses i Blanes es durà a terme amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura i Pesca, a través del programa Pleamar que cofinança el Fons Europeu Marítim de Pesca.
.jpg)
