Web de l'ACA
Bases tècniques de l'estudi
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 6 de febrer del 2016
La meitat del cereal es perdrà si no plou prou aquest febrer. El Punt Avui 6/2/2016
La meitat del cereal es perdrà si no plou prou aquest febrer
El Punt Avui 6/2/2016
COMBINACIÓ La sequera i la calor impedeixen que les plantes creixin correctament PREVISIÓ Unió de Pagesos i les cooperatives agràries esperen collites curtes o les donen per perdudes en algunes comarques
EVA POMARES - VIC
Els pagesos miren cada cop amb més angoixa les previsions meteorològiques que, des de fa tres mesos, sols anuncien un insistent anticicló que impedeix l'arribada de les esperades pluges. El panorama és alarmant sobretot per als cerealistes del secà, però les altes temperatures també comportaran la disminució de la propera collita al regadiu.
Castellolí restringeix l'aigua des de principi de mes
Santiago Caudevila, responsable nacional d'Unió de Pagesos pel que fa als cereals, explica: “Falta encara molt de camí per a la collita, però ara ja podem assegurar que serà breu. I si no plou en els propers vint dies el daltabaix serà important. Fa de mal calcular encara, però ens en podem anar perdre el 60% de la collita.” Les plantes han verdejat amb setmanes d'antelació, enganyades per un hivern amb temperatures primaverals. “Han reaccionat com si estiguessin al maig. Concentren tota l'energia en la part aèria i l'arrel no creix prou.” Amb arrels petites, quan arribin les pluges, no tindran prou capacitat per absorbir nutrients i la collita serà escadussera.
El responsable del sector de la Federació de Cooperatives Agràries, Lluís Ricou, hi coincideix: “Hi ha molt de mal i, en algunes zones com a la comarca de les Garrigues, alguns ja donen aquesta sega per quasi perduda.” Ricou considera que “les pèrdues seran considerables”, perquè la planta està tenint una mala creixença a causa de la calor i la falta d'aigua.
Cal que la pluja, almenys 15 litres per metre quadrat, arribi aquest mes, perquè al març no acostuma a ploure. “I quan ho faci, la lògica diu que haurem de sortir en barca...”, tem Caudevila. La collita del 2015 tampoc no va ser bona per la calorada del juny, que va assecar molts dels grans.
Restriccions a l'Anoia
L'Ajuntament de Castellolí, a l'Anoia, aplica des de principi de febrer restriccions en el subministrament d'aigua a les llars, comerços i empreses, davant d'aquest episodi de sequera. Les restriccions s'apliquen de
dilluns a dijous de dos quarts de dotze de la nit a les set del matí. L'alcalde del municipi, Joan Serra, ha explicat a l'ACN que davant d'aquesta situació “crítica” de falta de pluja, el consistori ha hagut de prendre “mesures extraordinàries” amb un doble objectiu: “Estalviar aigua, però també conscienciar la població d'aquesta situació.” Castellolí s'abasteix d'aigua a partir de dos pous, i Serra no descarta que s'hagin d'ampliar les restriccions a equipaments municipals com ara la piscina.
La sequera, al dossier de la revista Presència
Els efectes d'aquesta tardor i hivern extremadament secs que s'ajunten a un darrer any molt fluix pel que fa a pluviometria, són motiu d'anàlisi al dossier central de la revista Presencia que El Punt Avui ofereix aquest diumenge. Els efectes del canvi climàtic, però també, més a curt termini, d'El Niño, sobre el bestiar, els cultius, els embassaments o la prevenció dels incendis forestals hi són àmpliament analitzats.
El contrapunt positiu a la situació de sequera seria la dels embassaments, que, tot i les poques pluges –cap en el cas de Barcelona i l'àrea metropolitana des de fa més de 90 dies– garanteixen encara l'aigua de boca per a tot l'any en curs. De fet, el darrer dia de pluges generalitzades, el 2 de novembre passat, va fer entrar als embassaments uns 70 milions de metres cúbics d'aigua, l'equivalent al consum de l'àrea metropolitana de 60 dies. Justament ahir, l'Agència Catalana de l'Aigua va fer públic que ha convocat un concurs de fotos a la xarxa social Instagram per tal de fomentar la conscienciació al voltant de la importància de l'aigua, dels usos sostenibles i l'estalvi amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, el proper 22 de març.
Ovelles per parar el foc. El Punt Avui 6/2/2016
Aquesta notícia la llegim cada any... any rere any...
Ovelles per parar el foc
El Punt Avui 6/2/2016
El Parc de la Serralada Litoral utilitza dos ramats perquè pasturin per diverses zones per netejar-les de vegetació i disminuir el risc d'incendi forestal
L'actuació forma part d'un pla de la Diputació i l'Obra Social La Caixa
LLUÍS ARCAL - ÒRRIUS
Per lluitar contra els incendis forestals, tota prevenció és poca. Una vegada més, però, la natura demostra que és sàvia i que en moltes ocasions ofereix els recursos necessaris per establir una bona protecció contra el foc. Per això, la Diputació i l'Obra Social La Caixa van presentar ahir el pla d'actuacions amb l'ús de ramaderia per disminuir el risc d'incendi forestal en l'àmbit del Parc de la Serralada Litoral, a cavall de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
Aquest projecte, a més, té una doble finalitat: a banda de mantenir les franges de prevenció d'incendis forestals, també vol servir per potenciar els conreus i els pasturatges de la zona. Per aconseguir aquest propòsit, s'han ampliat i millorat les àrees de pastures i s'han creat zones amb una baixa densitat d'arbres en una superfície que comprèn unes 172 hectàrees del Parc de la Serralada Litoral.
Però els autèntics protagonistes no són sinó els dos ramats del parc que fan les pastures, amb un total de 600 ovelles que fan la feina de desbrossar el sotabosc per convertir-lo en tallafoc. Un dels quals és
el de Miquel Giner, un pastor de Vilassar de Dalt que, amb l'ajuda dels gossos Moro i Diana, comanda les ovelles que pasturen per la banda del Maresme. “Realment és un projecte bo per a tothom, ja que a mi m'afavoreix perquè puc alimentar les ovelles pel parc i, a més, es fa una neteja del bosc”, va assenyalar el pastor, que no va dubtar a afegir-se a la iniciativa quan li ho van proposar. En aquest sentit, per permetre la rotació del ramat pels sectors seleccionats, resseguint les franges de protecció i les pastures creades, també s'han instal·lat cinc tancats per a l'estada temporal del bestiar. Aquests emplaçaments serveixen com a pletes temporals i possibiliten que el ramat faci estades durant dies en sectors allunyats del cobert on dormen habitualment.
“L'objectiu principal és crear barreres naturals per aturar el foc”, explicava Joan Rovira, enginyer forestal de la Diputació. “En el fons, s'utilitza el ramat com a eina per fer el manteniment del bosc i el sotabosc, a més de trencar la continuïtat de la massa forestal que funciona com a combustió quan hi ha un foc”, va recalcar Rovira. Però aquest pla també té altres objectius com ara afavorir i millorar les espècies de flora i fauna associades a l'entorn, com per exemple determinades orquídies i geòfits, així com diversos rapinyaires com l'àliga marcenca, el xoriguer i els ratpenats i papallones.
“L'aprofitament forestal ha de ser compatible amb la prevenció dels incendis”, remarcava el president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Andreu Bosch, que va assenyalar que aquesta tasca “es combina amb la que duen a terme els ADF”.
Els municipis on s'han realitzat els treballs són la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Teià, Alella i Santa Maria de Martorelles, amb una inversió en els darrers cinc anys de prop de 400.000 euros. Finalment, en els sis projectes executats fins ara, hi han participat 33 persones en risc d'exclusió social, que han treballat conjuntament amb tres empreses del sector forestal.
Un pla transversal
A banda de la prevenció d'incendis forestals, la introducció dels ramats d'ovelles al Parc de la Serralada Litoral també aspira a potenciar els conreus i els pasturatges, així com a millorar les espècies de flora i fauna associades als espais oberts.
--------------------------------------------------------
Una notícia relacionada...
Properament començarà una explotació ramadera al Montnegre sorgida de l'Escola de Pastors
Ràdio Pineda 18/11/2015
L’Escola de Pastors de Catalunya farà una xerrada informativa a Tordera el mes de gener per explicar la seva activitat i promoure la convocatòria sobre l’obertura d’inscripcions a la selecció per al curs 2016. Justament, un pinedenc va participar-hi a començaments de 2015 i properament iniciarà una explotació ramadera al Montnegre.
L’Escola de Pastors de Catalunya neix al 2009 al Pallars Sobirà amb l’objectiu, de garantir que joves catalans duguin a terme aquesta activitat fent-lo viable econòmicament. També vol ajudar a crear un nou model de pagesia, vinculat a la terra i als principis ètics i naturals.
L’escola està dirigida a tot el sector ramader. Per tant és una escola que vol formar pagesos i pastors vinculats a tot tipus de bestiar: ovelles, cabres, vaques de carn i de llet o rucs, entre altres.
Ovelles per parar el foc
El Punt Avui 6/2/2016
El Parc de la Serralada Litoral utilitza dos ramats perquè pasturin per diverses zones per netejar-les de vegetació i disminuir el risc d'incendi forestal
L'actuació forma part d'un pla de la Diputació i l'Obra Social La Caixa
LLUÍS ARCAL - ÒRRIUS
Per lluitar contra els incendis forestals, tota prevenció és poca. Una vegada més, però, la natura demostra que és sàvia i que en moltes ocasions ofereix els recursos necessaris per establir una bona protecció contra el foc. Per això, la Diputació i l'Obra Social La Caixa van presentar ahir el pla d'actuacions amb l'ús de ramaderia per disminuir el risc d'incendi forestal en l'àmbit del Parc de la Serralada Litoral, a cavall de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
Aquest projecte, a més, té una doble finalitat: a banda de mantenir les franges de prevenció d'incendis forestals, també vol servir per potenciar els conreus i els pasturatges de la zona. Per aconseguir aquest propòsit, s'han ampliat i millorat les àrees de pastures i s'han creat zones amb una baixa densitat d'arbres en una superfície que comprèn unes 172 hectàrees del Parc de la Serralada Litoral.
Però els autèntics protagonistes no són sinó els dos ramats del parc que fan les pastures, amb un total de 600 ovelles que fan la feina de desbrossar el sotabosc per convertir-lo en tallafoc. Un dels quals és
el de Miquel Giner, un pastor de Vilassar de Dalt que, amb l'ajuda dels gossos Moro i Diana, comanda les ovelles que pasturen per la banda del Maresme. “Realment és un projecte bo per a tothom, ja que a mi m'afavoreix perquè puc alimentar les ovelles pel parc i, a més, es fa una neteja del bosc”, va assenyalar el pastor, que no va dubtar a afegir-se a la iniciativa quan li ho van proposar. En aquest sentit, per permetre la rotació del ramat pels sectors seleccionats, resseguint les franges de protecció i les pastures creades, també s'han instal·lat cinc tancats per a l'estada temporal del bestiar. Aquests emplaçaments serveixen com a pletes temporals i possibiliten que el ramat faci estades durant dies en sectors allunyats del cobert on dormen habitualment.
“L'objectiu principal és crear barreres naturals per aturar el foc”, explicava Joan Rovira, enginyer forestal de la Diputació. “En el fons, s'utilitza el ramat com a eina per fer el manteniment del bosc i el sotabosc, a més de trencar la continuïtat de la massa forestal que funciona com a combustió quan hi ha un foc”, va recalcar Rovira. Però aquest pla també té altres objectius com ara afavorir i millorar les espècies de flora i fauna associades a l'entorn, com per exemple determinades orquídies i geòfits, així com diversos rapinyaires com l'àliga marcenca, el xoriguer i els ratpenats i papallones.
“L'aprofitament forestal ha de ser compatible amb la prevenció dels incendis”, remarcava el president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Andreu Bosch, que va assenyalar que aquesta tasca “es combina amb la que duen a terme els ADF”.
Els municipis on s'han realitzat els treballs són la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Teià, Alella i Santa Maria de Martorelles, amb una inversió en els darrers cinc anys de prop de 400.000 euros. Finalment, en els sis projectes executats fins ara, hi han participat 33 persones en risc d'exclusió social, que han treballat conjuntament amb tres empreses del sector forestal.
Un pla transversal
A banda de la prevenció d'incendis forestals, la introducció dels ramats d'ovelles al Parc de la Serralada Litoral també aspira a potenciar els conreus i els pasturatges, així com a millorar les espècies de flora i fauna associades als espais oberts.
--------------------------------------------------------
Una notícia relacionada...
Properament començarà una explotació ramadera al Montnegre sorgida de l'Escola de Pastors
Ràdio Pineda 18/11/2015
Els ramats també poden ajudar a netejar el sotabosc del Montnegre
L’Escola de Pastors de Catalunya neix al 2009 al Pallars Sobirà amb l’objectiu, de garantir que joves catalans duguin a terme aquesta activitat fent-lo viable econòmicament. També vol ajudar a crear un nou model de pagesia, vinculat a la terra i als principis ètics i naturals.
L’escola està dirigida a tot el sector ramader. Per tant és una escola que vol formar pagesos i pastors vinculats a tot tipus de bestiar: ovelles, cabres, vaques de carn i de llet o rucs, entre altres.
Nova observació d’un individu melànic d’escurçó pirinenc (Vipera aspis) a Gualba.
Nou cas de melanisme en Vipera aspis (Linnaeus, 1758) al massís del Montseny (Vallès Oriental; Catalunya)
Oriol BAENA & Ignasi OLIVERAS
Butll. Soc. Catalana Herpetologia 22: 29-30 - Juny del 2015
Oriol BAENA & Ignasi OLIVERAS
Butll. Soc. Catalana Herpetologia 22: 29-30 - Juny del 2015
divendres, 5 de febrer del 2016
Final de la sequera?
Igual plou aquest cap de setmana (dissabte nit) i la propera setmana (entre dilluns i dimarts), però sembla que no gaire ("pluja general però no generosa")...
El temps MIGDIA - 05/02/2016
TV3 alacarta
Dimecres a la nit van caure quatre gotes a la costa de l'Alt Maresme i La Selva (1 litre a Malgrat?)...
El temps MIGDIA - 04/02/2016
TV3 alacarta
El temps MIGDIA - 05/02/2016
TV3 alacarta
Dimecres a la nit van caure quatre gotes a la costa de l'Alt Maresme i La Selva (1 litre a Malgrat?)...
El temps MIGDIA - 04/02/2016
TV3 alacarta
Els ruixats del litoral/prelitoral han acumulat fins a 0,7 mm a l'estació meteorològica de Malgrat de Mar #meteocat
La pluja d'ahir, molt local, va deixar 2 l/m2 a Pineda
dijous, 4 de febrer del 2016
Aquest diumenge tots cap a Amposta
Aquest diumenge a les 11:30h hem d'anar a la manifestació organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Si podeu anar... tots cap a Amposta!!!
Aquí teniu el mapa amb tota la informació del recorregut de la manifestació i les zones d’estacionament.
El Pont Penjat estarà tancat al trànsit i es recomana als busos i vehicles que haurien d’entrar a la població pels altres accessos, depenent de la zona on vulguin estacionar el seu vehicle.
L’entrada recomanada per als autobusos seria l’entrada EST o SUD.
Enllaç a Google Maps
Aquí teniu el mapa amb tota la informació del recorregut de la manifestació i les zones d’estacionament.
El Pont Penjat estarà tancat al trànsit i es recomana als busos i vehicles que haurien d’entrar a la població pels altres accessos, depenent de la zona on vulguin estacionar el seu vehicle.
L’entrada recomanada per als autobusos seria l’entrada EST o SUD.
Enllaç a Google Maps
dimecres, 3 de febrer del 2016
Les òlibes de la Fàbrica Llobet-Guri han de “canviar de casa”. Ràdio Calella 3/2/2016
Ràdio Calella 3/2/2016
L’Ajuntament de Calella ha instal·lat dos nius d’òliba a la Fàbrica Llobet-Guri per tal que s’hi traslladin la parella d’òlibes que fa anys que viu a aquest equipament de la ciutat. Això s’ha fet perquè s’han de fer obres a la zona on hi ha l’actual niu i els quedarà inutilitzat.
El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calella, Marc Buch, ha explicat que la voluntat del govern municipal és que les obres de la Fàbrica Llobet-Guri arran de la construcció de la futura Escola Salicrú no perjudiquin a les òlibes que fa anys que hi viuen. Marc Buch: “Aquí a la Fàbrica Llobet-Guri ja fa anys que hi viu una parella d’òlibes i justament ara on tenen el niu s’hi ha de fer una actuació i això els provocaria que no poguessin estar al niu. I ho creiem necessari per un costat perquè és una espècie protegida però també perquè ja forma part del paisatge de la fàbrica“.
Per aconseguir el canvi de llar de les òlibes, Marc Buch ha comentat que se les incentivarà amb menjar per tal que trobin els nous nius i s’hi instal·lin, en un procés conduit per una empresa professional. Buch: “Hem contactat amb una empresa especialitzada en ocells i s’han instal·lat dues caixes niu especials per òlibes i el que es farà és -mitjançant un procediment de menjar, d’encebament artificial que en diuen- aniran donant menjar a les òlibes per tal que vagin descobrint els dos nius i triïn el que els agradi més perquè quan s’iniciïn les obres no els causi cap molèstia“.
L’òliba és un ocell rapinyaire nocturn, protegit, que s’alimenta principalment de ratolins. També menja ocells petits, i de tant en tant,papallones nocturnes i rat-penats.
Cada femella pot pondre entre 4-6 ous cada primavera i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d’engolir ratolins sencers. Quan hi ha gran abundància de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor
Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya proposa formar dics amb plantes i teixits biodegradables per contrarestar la pujada del nivell del mar. Ràdio Tordera 17/12/2015
Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya proposa formar dics amb plantes i teixits biodegradables per contrarestar la pujada del nivell del mar
Ràdio Tordera 17/12/2015
El Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) està estudiant diverses propostes per fer front a la crescuda del nivell mitjà del mar, a causa del canvi climàtic i l’escalfament global. El projecte ‘Respostes al Canvi Climàtic de la Costa: Estratègies d’innovació per a escenaris extrems-Adaptació i Mitigació (RISES-AM) proposa crear a la costa catalana dics de contenció formats amb plantes i sacs de teixits biodegradables, davant les platges, els ports i barreres inflables davant els ports, en els moments de grans temporals marítims. El director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Agustín Sanchez-Arcilla, explica que les zones més vulnerables de Catalunya davant el creixement del mar serien els deltes de l’Ebre, Llobregat i Tordera.
Com que el nivell del mar pujarà i el clima es pot tornar més extrem, les tempestes també podran ser més fortes. Això suposarà onades més altes, que arribaran més terra endins. Zones com el barri de la Barceloneta de Barcelona podrien desaparèixer en menys de 100 anys, així com bona part de les platges artificials del Maresme i la Costa Daurada.
Ràdio Tordera 17/12/2015
El Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) està estudiant diverses propostes per fer front a la crescuda del nivell mitjà del mar, a causa del canvi climàtic i l’escalfament global. El projecte ‘Respostes al Canvi Climàtic de la Costa: Estratègies d’innovació per a escenaris extrems-Adaptació i Mitigació (RISES-AM) proposa crear a la costa catalana dics de contenció formats amb plantes i sacs de teixits biodegradables, davant les platges, els ports i barreres inflables davant els ports, en els moments de grans temporals marítims. El director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Agustín Sanchez-Arcilla, explica que les zones més vulnerables de Catalunya davant el creixement del mar serien els deltes de l’Ebre, Llobregat i Tordera.
Com que el nivell del mar pujarà i el clima es pot tornar més extrem, les tempestes també podran ser més fortes. Això suposarà onades més altes, que arribaran més terra endins. Zones com el barri de la Barceloneta de Barcelona podrien desaparèixer en menys de 100 anys, així com bona part de les platges artificials del Maresme i la Costa Daurada.
dimarts, 2 de febrer del 2016
Gener càlid i molt sec a gran part de Catalunya. Meteo.cat 1/2/2016
Gener càlid i molt sec a gran part de Catalunya
Meteo.cat 1/2/2016
3 mapes de la nota de premsa que resumeixen la situació...
Meteo.cat 1/2/2016
3 mapes de la nota de premsa que resumeixen la situació...
dilluns, 1 de febrer del 2016
Gavots (Alca torda) a Pineda de Mar 31/1/2016. Quique Carballal
Gavots al Maresme
Grup de gavots (Alca torda) pescant a les platges de Pineda del Mar, costa del Maresme, Barcelona. Gener 2016.
https://www.youtube.com/watch?v=zo2OcD3Ro8o
https://www.youtube.com/watch?v=zo2OcD3Ro8o
Gavots a Catalunya: una bona temporada
Ocells del Barcelonès i rodalies 1/2/2016. Quique Carballal
diumenge, 31 de gener del 2016
Tardor seca, hivern eixut. ElPuntAvui 31/1/2016
ElPuntAvui 31/1/2016
Les altes temperatures registren màximes de 24 graus al gener al Maresme
Als boscos hi ha secada i hi reapareixen plagues com la processionària del pi
ELENA FERRAN - MATARÓ
Cada dia que passa és un dia més sense ploure. Ja en fa prop de 90 i el pitjor de tot és que les previsions no indiquen cap canvi que porti pluja fins a final de febrer. En el Consell Comarcal del Maresme, els registres confirmen que ha estat una de les tardors més seques que ha vingut seguida d'un inici d'hivern eixut, on ja acostuma a ploure poc.
Les últimes precipitacions que van caure al Maresme van ser les llevantades que van afectar la comarca els dies 2 i 3 de novembre. Són uns registres que van deixar com a màxima els 51 litres per metre quadrat al Montnegre, que el dia següent ja es va reduir a 13,6 l/m². A altres poblacions com Dosrius només es van acumular 48 l/m² els dos dies.
Des d'aleshores, les pluges han estat insignificants i no han superat el litre per metre quadrat. Amb les dades a la mà, Mataró ha estat un dels llocs més secs, on no han passat de les quatre dècimes per litre, segons el meteoròleg del Consell Comarcal, Joaquim Serra. No només això, les dades que té registrades de la capital del Maresme des del 1987 indiquen que s'han assolit les temperatures més altes del normal en ple mes de gener: els 24 graus de màxima el 8 de gener passat. Serra recorda com una anècdota la inauguració de l'estació meteorològica del Montnegre, fa cinc anys, amb el bosc nevat. “Cada vegada patirem més la calor i la sequedat i, sobretot, ens sorprendran els contrastos”, assegura.
Les altes temperatures es van veure agreujades pels episodis de ventades, que encara van complicar més la situació ambiental. El tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal, Oriol Bassa, recorda que durant 10 dies, al gener, es van activar les alertes 1 i 2 de prevenció d'incendis i es va prohibir fer foc a tots els qui ho havien sol·licitat. “Teníem les ADF i els agents rurals pendents del foc com si es tractés del juliol, per aquesta sequera acumulada”, explica.
Són els efectes que el canvi climàtic transforma el paisatge. L'impacte de les altes temperatures està “trastocant la florida de moltes espècies i fins i tot els ocells canten com si fos la primavera”, explica Bassa. Això provoca preocupació en relació amb una possible glaçada que podria afectar la florida quan les abelles estiguin a punt per la pol·linització.
LA XIFRA
24 són els graus de màxima que es van registrar el 8 de gener a Matarói que van superar totes les dades acumulades.
LA DATA
03.11.15 va ser l'últim dia que va ploure a la comarca, amb precipitacions de 51 litres per metre quadrat al Montnegre.
LA FRASE
Cada vegada patirem més la calor i la sequedat i, sobretot, ens sorprendran els contrastos
Joaquim Serra
METEORÒLEG DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME
La processionària es propaga sense les glaçades
L'altre aspecte és que sense el fred, les plagues d'insectes que afecten els arbres no es moren. És el cas de la processionària i els Tomicus piniperda, que afecten els pins, així com el tigre del plàtan, que amb les altes temperatures es propaguen fàcilment en uns exemplars que es troben debilitats per la sequera. Només les glaçades, tal com explica el tècnic mediambiental, Oriol Bassa, contribueixen a reduir la població d'aquests insectes.
A primer cop d'ull les bosses blanques de la processionària es poden veure en algunes pinedes. Les altes temperatures n'han avançat el cicle de reproducció i les larves són als nius que fan a les capçades del arbres, a punt per baixar a terra quan ja s'hagin convertit en erugues. Aquesta peregrinació en fila és el que els dóna el nom i acostuma a tenir lloc a la primavera. Amb aquesta sequedat ambiental acumulada, els que estan controlats són els fons que afecten més els conreus.
ElPuntAvui 31/1/2016
La bonança avança les collites i els preus, amb tanta oferta, baixen
Els productors noten que el consum baixa
ELENA FERRAN - PALAFOLLS
“Tot creix massa ràpidament i la calor trastoca els conreus i la planificació per tot l'hivern, perquè ja s'ha collit al gener.” Així ho explica Miquel Riera, des de l'Horta Ecològica del Pla de Munt, quan s'afanya a replantar més hortalisses d'hivern als hivernacles, com bledes, coliflor, fonoll i remolatxa, per abastir els cistells que ven directament als seus clients. La producció no depèn tant dels grans mercats, en què el volum d'estocs dels pagesos s'ha disparat.
“Amb tanta producció disponible, els mercats tant a aquí com a Europa estan col·lapsats”, explica el gerent de la cooperativa Progrés Garbí, Xavier Castells, que a Malgrat de Mar dóna sortida a bona part dels conreus de l'Alt Maresme. Per la cooperativa, que també abasteix l'agrobotiga Pla de Grau, la sort és que exporta bona part de la producció, sobretot les escaroles, a l'Estat francès, on ja han tancat les comandes d'un any per l'altre. Però les collites s'han avançat tres setmanes en una zona on per ara no tenen problemes per regar, ja que els aqüífers de la Tordera encara estan carregats, tot i que d'aigua en baixi poca.
En la Unió de Pagesos, el delegat comarcal Pep Riera assegura que durant altres hiverns suaus s'havia patit al camp, però que aquest és especialment dur. “S'ha malvenut el que s'ha collit de cop i tenim molta producció de fora que encara que collim d'aquí com ara, igualment ens rebenta els mercats”, explica. Els productors noten una davallada en el consum que atribueixen a un canvi d'hàbits i també explicaria el poc moviment que es troben a centrals com Mercabarna. La situació s'ha agreujat fins al punt que alguns pagesos prefereixen llaurar el que els queda per collir perquè pels preus que els estant pagant no els surt a compte.
LES FRASES
Amb tanta producció disponible els mercats, tant aquí com a Europa, estan col·lapsats
Xavier Castells
GERENT DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA PROGRÉS GARBÍ
S'ha malvenut el que s'ha collit de cop i tenim molta producció de fora que ens rebenta els mercats
Pep Riera
DELEGAT AL MARESME DEL SINDICAT UNIÓ DE PAGESOS
CICADA.CAT: La web de les cigales a Catalunya
Els Cicadidae a Catalunya
Benvinguts a la pàgina web dedicada a divulgar i recollir informació de la biologia de les cigales (Cicadidae), aquests insectes sorollosos que ens acompanyen quan fa més calor.
Aquí podeu trobar la descripció i la distribució de les espècies de cigales de Catalunya, el seu cicle de vida, la seva ecologia i comportament, i us ajudem a trobar informació útil per a buscar-les i identificar-les.
CIGALES AL TERRITORI
Mai fins ara s'havien publicat mapes de distribució dels Cicadidae a Catalunya. Els mapes de cicada.cat són comarcals. Amb la vostra col·laboració estem tenint mapes cada cop més precisos. Consulteu-los a ornitho.cat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
