Cormoran huppé
L'Instant Nature 19/9/2018
Cette vidéo présente brièvement le Cormoran huppé...
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 2 dies
dissabte, 22 de setembre del 2018
La Nacra, Blanes 15/9/2018 Toño Burgos. Font: Youtube.com
2018 0915 1209 La Nacra, Blanes
Toño Burgos 19/9/2018
https://www.youtube.com/user/JABSONIA
Reineta meridional (Hyla meridionalis) a Santa Susanna 22/9/2018 zafirlazuli. Font: Grup de Natura de la Vall d'Alfatà
Reineta meridional (Hyla meridionalis). Foto: zafirlazuli
1 Reineta meridional (Hyla meridionalis) observada per zafirlazuli avui a Santa Susanna.
Font: Grup de Natura de la Vall d'Alfatà. Santa Susanna
Observador: zafirlazuli
Aquesta i moltes altres observacions a...
https://www.inaturalist.org/projects/grup-de-natura-de-la-vall-d-alfata-santa-susanna?tab=observations
Mussol comú (Athene noctua) a Poblenou (Pineda de Mar) 22/9/2018
1 Mussol comú (Athene noctua) aquesta matinada a Poblenou (Pineda de Mar), com cada any per aquestes dates a passar lo que queda d'any.
Molt divertit fins que li dóna per miolar al costat de la finestra del dormitori a les tantes de la matinada de terrat a terrat ;)
Molt divertit fins que li dóna per miolar al costat de la finestra del dormitori a les tantes de la matinada de terrat a terrat ;)
Enllaç d'interès... BiObserva
Inclou les EDARs de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar...
BiObserva
Ver datos...
https://www.biobserva.com/main/observation/list
BiObserva
Todos dependemos de la naturaleza y de la biodiversidad para poder llevar una vida saludable y segura. El aire que respiramos, lo que comemos o el agua que bebemos dependen de los ecosistemas y la biodiversidad. Unos ecosistemas sanos (como los bosques, la vegetación de ribera, los humedales, etc.) nos permiten disfrutar de un agua de calidad, regular episodios de lluvias abundantes, proteger los entornos urbanizados ante inundaciones y mantener unas reservas de agua adecuadas entre otros. Nuestra actividad en el Ciclo del agua depende directamente del buen estado del entorno natural y de los servicios que éste nos provee. Por ello, la conservación de la biodiversidad forma ya parte de nuestra gestión.
La gestión del ciclo integral del agua es intrínsecamente positiva para el medio ambiente (tratamiento de aguas residuales, conservación de los recursos o ahorro energético, entre otras actividades). Y además, estamos aportando valor más allá de lo estrictamente contractual, contribuyendo a la mejora del entorno natural local.
BiObserva es un programa de voluntariado ambiental impulsado por SUEZ Water Spain. Se trata de un proyecto de ciencia ciudadana, donde los participantes (personal adscrito a plantas de tratamiento) aportan información clave, con la que después se podrán realizar estudios. En este caso concreto se recogerán observaciones de aves.
BiObserva implica al personal de las instalaciones en la conservación de la biodiversidad local, empezando por el entorno natural de los centros que gestionamos.
Ver datos...
https://www.biobserva.com/main/observation/list
Quin és l'arbre característic per escelència al delta de la Tordera? Enquesta 20/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
La resposta correcta és el vern, arbre característic del delta de la Tordera per granulometria i regim hídric. Que no sigui el més abundant es per acció antropica directa!
#quiz Quin és l'arbre característic per escelència al delta de la Tordera?
Següent enquesta...
#quiz L'esfonsament de la llera de la Tordera és principalment degut a... (pot haver més d'un que provoqui enfonsament però pregunto per el que té més pes)
Veure també...
Quin tipus de curs fluvial és la Tordera? Enquesta 22/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Per què s'asseca en superfície la llera de la Tordera? Enquesta 23/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Ha variat la pluviometria de la conca de la Tordera durant els últims 100 anys? Enquesta 24/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
A què es degut la presència d'una barra de sorra a la desembocadura de la Tordera? Enquesta 25/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
A on acaba, en direcció a mar, el Delta de la Tordera? Enquesta 26/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
La "llacuna" litoral de la Tordera és d'aigua salada o dolça? Enquesta 27/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Ha variat a freqüència i intensistat dels temporals marítims al delta de la Tordera (i a la costa catalana en general) respecte a fa 50 anys? Enquesta 28/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Com ha de ser la llera (per on circula l'aigua superficial) de la Tordera a la zona del delta? Enquesta 29/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Com és el sediment que transporta la Tordera? Enquesta 30/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Com és la Tordera en tot el seu conjunt (delta, llera, granulometria, biodiversitat,...)? Enquesta 31/8/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quin és l'origen de la sorra que transporta la Tordera a la zona del delta? Enquesta 1/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quin és el principal agent de pressió que pateix l'ecosistema delta de la Tordera? Enquesta 2/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quants aqüífers té el delta de la Tordera? Enquesta 3/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
La desembocadura de la Tordera sempre ha estat entre Blanes i Malgrat de Mar? Enquesta 4/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quan es va començar a depositar els primers cossos sedimentaris que acabarien formant el delta actual de la Tordera? Enquesta 5/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
A qué és degut que, en arribar a la plana deltaica de la Tordera, la cobertora sedimentària passi de pocs metres a més de 100 metres de gruix sobtadament? Enquesta 6/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quines rieres o recs han actuat com a canal secundari (recollint aigües del desbordament del riu) de la Tordera en moments de gran crescuda? Enquesta 8/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Què hauria d'haver a la part posterior de moltes platges del delta de la Tordera? Enquesta 9/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quin és l'ús del sòl que ocupa més superfície al delta de la Tordera? Enquesta 10/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quin percentatge de superfície deltaica s'ha urbanitzat des dels anys 50 a l'actualitat? Enquesta 12/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
De quina unitat litoral forma part el delta de la Tordera? Enquesta 13/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Per què els passejos marítims del delta de la Tordera (i de tot arreu en general) pateixen desperfectes en moments de temporal marítim? Enquesta 14/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quin és el mes històricament més propici per una Torderada? Enquesta 15/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Per què hi ha més vegetació a la llera del riu ara que abans? Enquesta 16/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Com afecta l'augment de vegetació al riu al seu tram baix? Enquesta 17/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Quina és la segona mancança més important del riu (després de la manca d'aigua superficial) al delta de la Tordera? Enquesta 18/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
A què és deguda l'absència de bosc de ribera als marges propers de la Tordera? Enquesta 19/9/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
Més subvencions, ara de Diputació de Girona, per continuar massificant, urbanitzant i transformant a equipaments esportius i turístics tots els espais naturals de la Tordera 21/9/2018
Més subvencions, ara de @diputaciogirona , per continuar massificant, urbanitzant i transformant a equipaments esportius i turístics tots els espais naturals de la Tordera
...
...
La @diputaciogirona subvencionarà amb 229.134,66 € els projectes de senyalització i execució de les obres de la "Ruta de la Tordera i riera d'Arbúcies". Set ajuntaments gironins estan implicats en el projecte, que coordina el Consell Comarcal de la Selva. #JuntaGovernDdGI
La @diputaciogirona actuarà en els 77,1 km de la ruta que transcorren per Arbúcies, Breda, Blanes, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Massanes. Hi col·laborarà amb la senyalització i recuperant camins, habilitant rampes i millorant accessos. #JuntaGovernDdGI
divendres, 21 de setembre del 2018
Sobre la vegetació psammòfila de les platges de Malgrat de Mar 21/9/2018
Durant els darrers mesos he fet referència (i preguntat a la Regidora Mireia Castellà) sobre les mancances de gestió i de protecció que pateix la vegetació psammòfila de la platja de la Conca (Malgrat de Mar), concretament sobre la necessitat d’ampliar el cordat ja que actualment més del 85% d’aquesta vegetació queda fora, sobre la necessitat de gestió per a una correcta estructura de les comunitats vegetals (eradicació d’espècies exòtiques invasores, evitar abocaments de sauló o restes de jardineria, evitar el pas del tractor de neteja a determinats llocs,...) i sobre les necessàries mesures de control d’algunes activitats incompatibles amb els valors naturals d’aquest espai (accés incontrolat, deixalles, gossos arreu, colònies de gats ensalvatgits,...) entre altres. Aquí podeu veure algunes piulades origen de les converses amb la Regidora...
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/971716207534657538
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1008364496585461760
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/846682042385485825
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/946744842591309824
La resposta sempre ha estat que “ho tenen contemplat” i que estan a l’espera d’un projecte de gestió i d’actuacions, que no m’he de preocupar perquè “en breu” es farà i que, fins i tot, ja tenen les passeres noves, pals i cordes a punt.
En paral·lel, i també en conversa amb la Regidora (per simple curiositat, vaja), vaig preguntar per les noies del Projecte DUMA en veure aquest tuït...
https://twitter.com/DUMAprojecte/status/971376193856471040
... ja que no hi havia informació al respecte, a lo que se’m va dir que era un treball universitari que es feia al municipi en col·laboració amb l’Ajuntament, que només era això, i que les havien acompanyat en una visita a la platja de La Conca.
Fa uns dies vaig poder accedir al PDF penjat a la web de la Universitat Autònoma de Barcelona d’aquest “treball universitari”...
Vegetació dunar. Inventari, seguiment i propostes de zonificació de platges de Malgrat de Mar per la proliferació d’espècies psammòfiles. Convivència amb la gestió turística.
Carla Pla, Rocio Seoane, Alba Tarrasón, Núria Vicente i Marina Xandrich
Duma
Treball de fi de Grau
Ciències Ambientals
Tutors:
Carles Martínez
David Molina
Bellaterra, 2018
Universitat Autònoma de Barcelona
Digueu-me malpensat si voleu, però tenint en compte el títol, el nivell infantil del contingut i la tutela de l’ajuntament que es pot veure en el seu redactat, se’m va glaçar la sang només de pensar que això fos el projecte a executar (o semblant). Tela marinera!
A continuació ho explico però abans ja us avanço una demanda... Oblideu-vos, si us plau, ni de plantejar fer-lo servir. Demaneu, si cal, un projecte seriós (lo contrari de ridícul) a professionals, ja siguin botànics o consultors amb experiència i coneixements mínims de l’àrea d’estudi.
Que quedi clar que jo no ho sóc, proba més que suficient per veure que amb la demanda no guanyo (ni demano) res per mi. Si en algun moment dubteu de lo que exposaré a continuació, només us heu de posar en contacte amb qualsevol persona mínimament informada en aquests temes per verificar-ho o contrastar-ho, i sé de sobres que coneixeu a més d’un.
Ull que valoren per 53.182,22 € aquest “Projecte DUMA”!!!!!!!!!... Faria riure si fos un treballet de nens petits d’escola però... Treball de fi de Grau!!! Aquest és el nivell ara a l’UAB!!!?... Déu en agafi confessats.
El treball és tant dolent i tant erroni que només incidiré en els principals punt (sense entrar en gaires detalls) per no perdre més temps amb ell...
A Malgrat de Mar no hi ha (ni ha d’haver) dunes
El treball comença així...“En aquest treball presentarem i analitzarem la situació de les espècies vegetals que habiten a les dunes del municipi de Malgrat de Mar.” i hi ha contínues referències a tot el treball a l’estil “El nucli d’estudi d’aquest projecte seran els sistemes dunars de Malgrat de Mar”.
Aquí no hi ha, ni ha hagut mai, ni ha d’haver, dunes, reredunes, sols salats, erosió pel vent,... ni tot el compendi de absurditats en que es basa tot el redactat... Al delta de la Tordera, i Malgrat de Mar forma part d’ell, la granulometria característica de la sorra (arreu gruixuda o fins i tot còdols) impedeix la formació de dunes, ni de perfils dunars, ni la retenció de sals, ni res de lo que es descriu a aquest treball. Ni ara, ni fa 100 anys, ni en el futur... mai.
Aquí lo que hi ha són sorrals planers a cota elevada (2,8-4,3 m.s.n.m., amb una mitjana de 3,1 m.s.n.m.) per acumulació de sorres amb els temporals, i amb petites terrasses de desnivell fins al trencant de les onades (esborrades o dissimulades pel pas del tractor de neteja) que marquen els diferents nivells d’influència dels darrers temporals (com més gran l’onada, més alta i allunyada del trencant està la terrassa). Per a més detalls podeu accedir aquí ⍗(pàg. 14). Tot, absolutament tot (relleu, perfil, vegetació, estructura,...), ve donat per aquesta característica principal i totalment diferenciada de la resta del litoral català. Ni tan sols es pot parlar del Maresme en general (altre errada recurrent), únicament de l’Alt Maresme i Selva Marítima.
Només trobem aquí “les dunes del Ministerio”, que ni tan sols són dunes sinó munts de sorra a cota baixa NOMÉS com alternativa “més ecològica” a les esculleres fins que es trobi una solució definitiva a l’actual desgavell de la Punta de la Tordera. I són un nyap per com es van plantejar (tant per cota, com per ubicació, com per espècies vegetals plantades) que res tenen a veure amb els sorrals, la vegetació psammòfila local o amb les necessàries intervencions a les platges del delta de la Tordera...
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/811284422083440640
... i que si aprofundiu als comentaris (no us quedeu només amb el titular) podeu llegir explicacions al respecte (errades recurrents pels mateixos motius que aquest treball) tals com aquest fil...
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/958664486927372288
Tot el treball es fonamenta i gira al voltant d’aquesta errada fonamental d’inici, tot (introducció, antecedents, justificació, objectius, metodologia, resultats, discussió, conclusions, propostes,... fins i tot la bibliografia), ja sigui a l’hora de tractar els perfils, la vegetació, les dinàmiques litorals,... tot.
Oblideu-vos d’entrada de la bajanada de la “Instal·lació de captadors passius de sorra”, aquí no cal, i de passada us estalvieu els 6,5€/cm3 pressupostats.
O de la bajanada de l’“Acumulació de sorra amb maquinària” a 22€/m3 de sorra amuntegada per recuperar o crear uns cordons dunar que ni han existit mai ni han de ser-hi.
I així qualsevol cosa que s’indiqui a aquest “treball” com o per a la “Fixació de les dunes”, i és que... No és que “Aquesta mesura pot no ser viable a la zona d’estudi ja que el gra de la sorra és molt gruixut i el procés seria molt lent degut a que l’aportament sedimentari i la força del vent no són suficients per arrossegar la sorra”, ni “És per això que una mesura alternativa més adequada i possiblement amb millors resultats seria l’Acumulació de sorra amb maquinària”... És simplement que aquí, ni amb el pas d’un huracà, no es formen dunes ni s’acumulen sorres per l’acció del vent enlloc... per això NO hi ha dunes, ni ara ni mai.
Hi ha fragments que tela (només uns poquíssims exemples)...
“impacte en la continuïtat i distribució del cordó dunar.”... Quin cordó dunar?
“l’amplada mínima que de tenir una platja per a que s’hi desenvolupin dunes és de 35 metres”... 😊
“els tancats protegeixen aquests sistemes i ajudaran a una millor acumulació de sorra i proliferació d’espècies psammòfiles”... 😊
Més endavant parlaré de les espècies vegetals però... “A les platges, la vegetació dunar és molt important perquè reté la sorra i crea un perfil estable, contribuint a sustentar les dunes i a formar hàbitats per a altres espècies.”... i em sembla genial i correcte amb un petit però, aquí no hi ha dunes que sustentar, ni les psammòfiles són les que retenen la sorra. No cal dir que l’esquema de “platja ideal” o les descripcions aportades al respecte no tenen res a veure amb les platges de Malgrat de Mar per tot l’explicat anteriorment.
Es fa esment del Plan Litoral 2015 del Ministeri d’agricultura i pesca, alimentació i medi ambient, però no de la seva no-execució parcial.
“Les dunes de la platja de Malgrat de Mar estan formades amb els sediments que aporta el riu i les característiques d’aquest substrat han fet possible el creixement i el desenvolupament de la vegetació psammòfila.”... Quines dunes? Les artificials del Ministerio? Quines característiques d’aquest substrat? Sorres gruixudes que no formen dunes? Quin creixement i desenvolupament de vegetació psammòfila? La al·lòctona plantada pel Ministerio?
“greu alteració de la seva dinàmica litoral degut a la gran ocupació del territori, la construcció d’espigons, ports, i altres obres, i la pressió turística; d’entre altres. Aquests factors provoquen que no es desenvolupi el perfil de platja que hauria d’haver-hi i que en certes zones on la pressió és major, la presència de dunes i de les seves espècies (tant de fauna com de flora) siguin inexistents.”... A Malgrat ni de conya per una simple raó... ni havien (mai) ni hi ha dunes, ni les seves espècies, ni el perfil de “platja ideal” insistentment nombrat, perquè ho torno a dir... aquí no es formen dunes de cap de les maneres.
... I així tot el treball.
A Malgrat de Mar no hi ha (ni ha d’haver) vegetació dunar
Com podeu imaginar, a partir d’aquí tot empitjora, i lo de la vegetació psammòfila (nucli central del treball) és una barreja entre fer riure i fer plorar.
No cal dir que les noies no han encertat ni una... ni espècies, ni classificacions, ni distribucions, ni comunitats, ni res de res... un desastre total!
Paga la pena començar amb aquest fragment de base...“les espècies psammòfiles són un tipus de vegetació herbàcia exclusives de les dunes”... NO... Les espècies psammòfiles són organismes (vegetals aquí) propis dels medis sorrencs... punt... “de les dunes” només les que es fan a les dunes i només allà on hi hagi dunes.
Com que tot el treball gira també al voltant d’aquesta segona gran errada, i com explicaré més endavant, puc afirmar amb rotunditat que no hi ha res al treball mereixedor de ser rescatat, modificat o tingut en consideració, però primer, millor tenir clar què és realment la vegetació psammòfila de Malgrat de Mar...
Les característiques morfològiques, climàtiques i químiques úniques d’aquestes platges (insisteixo, úniques a Catalunya que res tenen a veure amb els “ideals imaginaris” d’altres espais naturals, ni tan sols les més semblants i propers de França) han originat unes comunitats psammòfiles amb característiques pròpies. A grosso modo (no totes)...
1.- Per al delta de la Tordera (comunitats variades i ja descrites entre mitjans⍗ i finals⍗ del segle passat, i alguna aportació recent⍗) i agrupades en grans grups seguint el perfil de mar cap a terra i depenent de la influència de l’onatge, serien:
Platja emergida colonitzada
Sorral de transició
Sorral consolidat
Sorral madur
Aquest darrer en dubte i pendent d’un recull bibliogràfic i fotogràfic històric en curs, i que segurament esdevingui més un Estepar silicícola de terra baixa que una comunitat psammòfila un cop eliminada de manera prolongada la influència dels temporals marins.
2.- Les espècies psammòfiles aquí presents són les adaptades a una granulometria gruixuda (coincidents o no amb altres espais i/o comunitats psammòfiles), essent les típiques de granulometria fina rares, anecdòtiques o inexistents per molt comunes i típiques que siguin a la resta de platges o sistemes dunars del litoral català.
Fins i tot existeix una espècie endèmica (única aquí a nivell català) que properament donarà una sorpresa al municipi, i algunes espècies considerades desaparegudes a aquestes platges per manca de prospecció real però que han estat detectades recentment.
Ignorar aquesta peculiaritat ha portat des de fa anys a errades de gestió i actuacions fallides (publicacions municipals, articles, introduccions d’al·lòctones,... per exemple, per molt comunes que siguin a altres localitats del Maresme, i per molta bona intenció o recursos destinats tant per part d’organismes com de botànics comarcals que en privat et reconeixen l’errada).
3.- Aquestes comunitats vegetals són molt permeables en quant a incorporar espècies no estrictament psammòfiles de l'entorn, que aquí adopten formes o varietats litorals incrementant de manera exponencial la riquesa i varietat específica.
En cap moment s’han de considerar exòtiques o a eradicar (com ho fan aquest i altres treballs) moltes de les espècies arvenses, ruderals, nitròfiles o “de prat sec” que aquí adopten formes i varietats litorals, insisteixo en aquest punt, i en cap moment s’han de considerar indicadores de degradació ja que són part totalment natural (ara i fa centenars d’anys) i característica d’aquestes platges. Tema a part són algunes sí exòtiques o al·lòctones introduïdes o afavorides per abocaments i usos antròpics dels sorrals, però és important i imprescindible saber distingir unes d’altres.
Com a exemple, actualment hi ha una varietat litoral d’una arvense local que es troba en estudi genètic i que ens pot donar una sorpresa molt agradable.
4.- Per granulometria, perfil de les platges i dinàmica litoral, les espècies psammòfiles aquí no tenen cap mena d’incidència en cap mena de retenció de sorres, simplement es fan i distribueixen segons la cota o la distància al trencant de les onades i de la influència dels temporals marins, que són els únics factors a tenir en compte pel que fa a l'estabilitat dels terreny. Aquí la influència eòlica és 0.
5.- En la actualitat, al delta de la Tordera (Malgrat de Mar inclòs) les comunitats psammòfiles presents corresponen a la Platja emergida colonitzada i al Sorral de transició, considerant els Sorrals consolidats desapareguts pel creixement urbà i per la ubicació a sobre de càmpings i carreteres, i localment (que no principal) pel retrocés de la línia de la costa.
Tot i això, encara existeixen exemplars de totes les espècies psammòfiles o varietats i formes litorals descrites per aquesta comunitat (Sorral consolidat) a diferents platges o sorrals propers, en ocasions de manera miraculosa on menys t’ho esperes. Aquest fet i les abundants platges amples i en acreció que hi ha al municipi fan viable, i desitjable, la seva recuperació. Hi ha botànics de sobres al territori que ja s’han plantejat fer-ho.
6.- Les comunitats psammòfiles corresponent a la Platja emergida colonitzada i al Sorral de transició que avui veiem a Malgrat de Mar no són, en cap cas, retalls ben estructurats i supervivents que han resistit a les transformacions del territori, sinó a un conjunt d’espècies que han sobreviscut i malviuen però que han recolonitzat zones alterades prèviament. Ni tan sols la platja de la Conca (on trobem la principal extensió de psammòfiles de tot el delta gràcies al conveni amb Territori i Paisatge) ha estat ben gestionada i/o recuperada perquè s’han ignorat tots els punts anteriors, i tot i que millor que res, encara esdevenen unes comunitats mal estructurades i mal gestionades (tot i que encara viables per a una rectificació).
En aquest punt em faig meu un fragment (literal, especialment la darrera frase) d’un article de fa uns anys, no tot l’article ja que arrossega vàries errades abans esmentades, però que segurament millor resumeix la situació actual... “Els intents de regeneració són només simbòlics. De ben poc serveixen, a causa de la destrucció total de l’ambient que permetria el seu restabliment espontani. Calen espais mínims on les plantes i comunitats puguin desenvolupar-se. Cal considerar-ho com un jardí amb plantes de la costa.”... Tal qual.
Darrerament s’ha parlat de la necessitat d’incloure un hàbitat CORINE específic per a aquestes comunitats, inexistent ara per oblit i desinterès dels mateixos botànics (cosa que els critico amb estima, ja ho hem parlat), a la llista del Departament per evitar més errades d’interpretació i d’estudi al fer ús només d’altres hàbitats alternatius (amb espècies i descripcions no sempre coincidents) per proximitat o semblança en tractar tot el litoral per igual. Hem de cercar a altres països europeus per trobar millors coincidències amb hàbitats més semblants que allà sí tenen designada fitxa i descripció, però continua essent un error. Aquesta és, junt a altres que s’explicaran més endavant, una de les prioritats abans de ni tan sols plantejar grans actuacions a la zona (no puntuals i urgents com els tancats, que no ho requereixen).
Però parlant ara sí del treballet...
“En aquest treball elaborarem un inventari que ens permetrà veure les espècies presents als sistemes dunars i la seva abundància i distribució. Aquest inventari pot ser de gran utilitat per a l’ajuntament, ja que, en aquests moments no es disposa d’un registre tant exhaustiu de la vegetació dunar”... Més endavant l’explico però aquí no s’ha fet cap inventari de vegetació psammòfila, sinó una simple cerca d’unes espècies que no toquen, no pròpies d’aquestes platges, a unes dunes que no existeixen. Per cert, l’ajuntament (com tots els integrants de la Taula del Delta de la Tordera) té a la seva disposició un veritable inventari aquí ⍗(pàgs. 90-97). I a continuació llegim això... “És important destacar el fet que ningú ha realitzat abans aquest estudi a Malgrat de Mar, per tant, serà de gran ajuda per l’ajuntament i a l’hora de proposar millores.”. I la traca final arriba quan expliquen que la tria de les espècies psammòfiles a cercar aquí són les “Plantes exclusives de les dunes costaneres a la Costa Brava” per proximitat, moltes d’elles res a veure amb les pròpies i autòctones.
Lògicament aquesta errada de base els dona un Índex de representativitat específic a les platges... “Aquest és un valor baix. La presència d’espècies psammòfiles és baixa.”, “Aquesta platja no compta amb cap de les espècies presents a la llista, de manera que el seu índex és zero.”, “Podem veure uns valors baixos de l’índex de representativitat en el conjunt de les platges. Les espècies que tenen com a hàbitat exclusiu les dunes costaneres és el grup de plantes més amenaçat per a degradació i la desnaturalització de les platges.”, “Tancats de protecció de dunes. Aquesta actuació té un impacte positiu per al sistema dunar, i al representar-ho en mapa podrem visualitzar si les espècies indicadores de duna que hem trobat estan dins d’aquests tancats o no, veient així la seva eficiència.”... I si haguessin triat espècies alpines i pirinenques, doncs igual, oi?
No cal dir que no han fet una veritable cerca de vegetació psammòfila, enlloc, i simplement han cercat a uns pocs llocs unes espècies concretes que no necessàriament són les característiques del lloc... aquests seria un resum del despropòsit. Dóna la casualitat que enguany he fet una cerca personal de vegetació psammòfila a TOTES les platges del municipi (relacionada amb altre tema que ara no bé al cas) i no... no han encertat ni una!!! Com a anècdotes, només a la desembocadura de la Tordera i fronts litorals dels càmpings propers, que ni tan sols han considerat al treball, s’han localitzar 5 espècies estrictament psammòfiles i 4 varietats i formes d’interès. I avanço que la platja de l’Astillero amaga alguna sorpresa que ara no cal nombrar. No paga la pena ni entrar al detall per comentar les espècies detectades en aquest treball perquè simplement no hi ha res a rescatar en aquest tema.
Tot el treball està ple d’errades, tot ell, i tot gira al voltant d’una cosa, que no és, amb recurrents frases errònies (com ja s’ha explicat, recupereu lo llegit fins ara) com...
“Les psammòfiles són un grup de plantes típiques dels sistemes dunars litorals.” 😊
“l’hàbitat natural de les espècies psammòfiles són les dunes de les platges” 😊
“les espècies psammòfiles són un tipus de vegetació herbàcia exclusives de les dunes” 😊
“Aquestes (les psammòfiles) ajuden a la fixació de les dunes.” 😊
“aquests sistemes de protecció (tancats) ajuden a la consolidació de les dunes” 😊
“presenten una degradació del cordó dunar, cosa que transforma l’ambient i el fa més sorrenc.” 😊
“si l’ecosistema dunar es trobés en bon estat tindríem presencia de psammòfiles i no d’espècies de prats secs” 😊
“Recordem que aquesta espècie és típica de prats secs, i que per tant no és indicadora d’un bon desenvolupament de la duna” 😊
“Brachypodium phoenicoides és una planta de prats secs. El fet de que aquesta planta hagi entrat i visqui en aquest hàbitat ens pot indicar una baixa mobilitat de les dunes.” 😊
“en contradicció amb la següent espècie: Medicago marina, ja que aquesta si que és psammòfila. Això ens podria fer pensar que aquesta és una zona de dunes estabilitzades amb substrats fixes o semi-fixes.” 😊
“És comú que en aquests tipus de dunes hi puguin habitar petits arbusts o herbàcies resistents a la influència del vent marí. I que per tant aquesta zona no correspondria als primers estadis de construcció dunar, en els quals les dunes són mòbils i les úniques espècies capaces de viure-hi són les psammòfiles” 😊
“absència de psammòfiles i predomini de sorra acompanyada d’espècies ruderals i nitròfiles.” 😊
“També hi ha evidència de diverses espècies invasores que no són típiques de duna (ruderals, nitròfiles i de prats secs). Aquest fet pot ser degut a la degradació de l’hàbitat dunar.” 😊
... i així un compendi d’absurditats (seria massa llarg recopilar-ho tot) en intentar encaixar unes espècies psammòfiles típiques dels sorrals litorals de Malgrat de Mar a un imaginari fictici i aquí totalment erroni de perfil dunar ideal. I com a traca final...
“En conclusió, la poca mobilitat de les dunes i la concentració de nitrats a les platges fan que aquest sigui un hàbitat dunar pobre, amb dunes poc desenvolupades. És per aquest motiu que hi ha tan poques espècies de psammòfiles. El més ideal seria que les dunes fossin actives gràcies a que el vent mogués la sorra, que fossin dunes més altes i que ocupessin més espai. D’aquesta manera només hi podrien créixer les espècies pròpies de l’ambient dunar i les dunes estarien ben desenvolupades.”
“A grosso modo, la qualitat ambiental de les platges de Malgrat és baixa. Ho podem corroborar amb l’Índex de representativitat específica, que en cap ca superava el 2, essent 10 el màxim.”
No cal dir que no hi ha res al respecte a prendre’s seriosament, i molt menys les propostes de gestió que es fan... que, literalment, són “mesures i actuacions per millorar la situació dels sistemes dunars basant-nos en els nostre estudi”.
Oblideu-vos de la bajanada de “Eliminació de les plantes invasores mitjançant herbicides selectius (ruixant planta per planta) durant l’època de floració, alhora que s’extreuen manualment les restes de plantes mortes i organismes juvenils.”... Quina barbaritat!!! Aquí!!!? Espècies que NO són exòtiques!!!? (tractades com ruderals, nitròfiles o “de prats secs” quan són pròpies d’aquest hàbitat únic i característic, i amb varietats i formes litorals d’alt valor biològic)... Tela marinera!!! i us estalvieu els 4911,8€ pressupostats de passada.
Com ja he explicat, una de les característiques d’aquests hàbitats és la permeabilitat en quant a incorporar espècies no estrictament psammòfiles de l'entorn (ara i fa centenars d'anys). També que aquí el principal origen de les exòtiques és la jardineria urbana adjacent, l’ús indiscriminat del sauló i la mala gestió (en tot)... Si no es volen exòtiques a les platges, que les hi ha, arranqueu-les manualment (que aquí parlem de molt poca extensió, no d’hectàrees, vaja) i elimineu l’origen... mesura que us proposo gratis i sense requerir un treball 😊.
Oblideu-vos de la bajanada “Fer una replantació d’aquelles espècies autòctones de la costa del Maresme que han desaparegut de les platges de Malgrat de Mar a les zones potencials de tenir ecosistemes dunars.”...No cal que torni a repetir tot l’explicat sobre què és i què no és espècie autòctona a Malgrat de Mar (res a veure amb altres llocs del Maresme i molt menys a “les dunes de la Costa Brava”) ... i us estalvieu el 0,8€/unitat de planta pressupostat.
Demaneu un treball real i seriós (no infantil) a professionals abans de fer qualsevol mena d’introducció d’espècies no locals. Això val tant per l’ajuntament com per algun “botànic”.
Ni la bibliografia es pot salvar
És evident que tot l’estudi previ sobre la vegetació psammòfila de Malgrat de Mar es resumeix en un fulletó municipal, una web turística municipal, uns cartells i unes indicacions verbals municipals... tot erroni, desfasat, ja fa anys desmentit i corregit amb articles i altres publicacions de tota mena,... en cap moment un veritable recull bibliogràfic o científic sobre el tema central del treball.
Es parla i documenta (amb més profunditat fins i tot que de l’àrea d’estudi) d’altres espais naturals que res tenen a veure amb les característiques, les espècies o les necessitats de la vegetació psammòfila a Malgrat de Mar, com ja s’ha explicat, únicament per tenir dunes, que ho torno a a dir... aquí no hi ha dunes, ni ara ni mai. Com si parlen dels boscos del Montseny o dels Pirineus... palla inútil aquí per tot l’exposat anteriorment.
La recerca bibliogràfica per al treball es basa, paraules textuals, “en la lectura d’articles, llibres, webs i projectes que tinguin a veure amb els sistemes dunars, el litoral del Maresme, la interacció entre els cursos fluvials i la platja, etc.”... Resumint... Res real sobre les platges de Malgrat de Mar, la seva vegetació o les seves característiques.
Un desastre total, i no estem parlant d’un treball escolar fet per nens petits.
A Malgrat de Mar no hi ha port
Això fins i tot em dóna vergonya aliena... que algú li expliqui a les xicotes, si us plau.
I per qui tingui la temptació de nombrar els ports propers uns petits detalls...
El port de Blanes està a l’ombra de la Punta de Santa Anna i al nord de qualsevol font de sediments (tant la Tordera com totes les rieres i torrents) per a la creació o manteniment de platges, tant de Malgrat de Mar com de la resta del Maresme... incidència 0.
El port d’Arenys, moooolt al sud, no val la pena ni explicar-ho, oi?.
Així que amb la proposta “Construcció d’un by-pass als ports” no cal que patiu pels 3.842.206 € - 5.827.735 € pressupostats ;) i us estalvieu l’“Extracció de sorres de la zona d’acumulació i dipositar-les en les zones d’erosió. Recollida de la sorra mitjançant un sistema de bombeig i canalització, i trasllat a l’altre extrem del port, de manera que la sorra pot seguir la seva trajectòria. Prèviament es realitza un estudi de processos costaners, anàlisi dels impactes ambientals i socials de la construcció, determinació de les zones d’erosió i acreció, de caracterització del sediment, un anàlisi de batimetria i topografia, i un estudi de la presència d’estructures.”, encara que “les instal·lacions portuàries no estiguin interessades en realitzar aquesta mesura”.
Ah... Ni espigons.
Els tancats i passarel·les NO són un impacte positiu
Són una eina de gestió (de protecció aquí, no d’estètica), i si no compleixen amb la seva funció, com és el cas en l’actualitat, són un impacte negatiu en ser elements aliens al sistema natural.
Per cert... “Aquesta part de la metodologia no s’ha pogut portar a terme degut a que les dates del tancament finalment no han coincidit amb les de l’elaboració del nostre treball.” ... i això que se’m va dir a mi també que es faria “en breu”... 😊
Si es rectifiquen, corregeixen i/o amplien (que no es fa vés a saber per què, insisteixo) i finalment compleixen amb la seva finalitat (delimitar i evitar el trepig de la vegetació psammòfila) seguiran essent uns elements artificials de gestió (o mal menor) però mai un impacte positiu.
Dit això, i com a mesura de gestió (insisteixo), torno a dir que és urgent i imprescindible que d’una vegada per totes s’ampliï el tancat actual perquè més del 85% de la superfície de platja amb vegetació psammòfila està fora. I no hi ha excusa per dilatar-ho més.
Sobre la fauna associada a la vegetació psammòfila
Algú em pot explicar en què beneficia la presència de vegetació psammòfila a la tortuga careta (Caretta caretta)?
Entenc que es vulgui nombrar com valor natural a l’àrea d’estudi però, beneficiada per la vegetació crec que tothom té clar que no, ja que depèn dels sorrals propers a mar aquí sense vegetació. Però vaja, acceptem pop com animal de companyia.
Entenc que també es vulgui nombrar com valor natural el corriol petit (Charadrius dubius), i és cert que han niat ocasionalment durant uns anys, però no és l’espècie característica d’aquest hàbitat, sinó altres. Tot i això... acceptem vaixell com animal aquàtic.
Em remeto a lo dit per a la vegetació psammòfila... tota la informació es resumeix a una web municipal i uns cartells, no a un veritable estudi (ni consulta) de la fauna local i d’interès associada als sorrals.
En aquest sentit cal remarcar que no es fa esment, cap ni un, d'unes basses i desembocadures de rieres que aquí juguen un paper importantíssim i que requereixen una gestió urgent i prioritària (ja comunicat a l'ajuntament en conversa amb la Regidora i via tuit).
Tutela de l’ajuntament
Tela, no cal dir que l’informació aportada per l’ajuntament és errònia, interessada i en moltes ocasions falsa...
“Actualment, s’està gestionant la zona per dur a terme actuacions i conscienciar la població sobre la importància ecològica que pot aportar a la zona (Ajuntament de Malgrat).”... Quines?
“Platja de la Conca (...) L’ajuntament té intenció de mantenir-la “naturalitzada” i no realitzar accions o serveis que puguin malmetre-la”... Erroni, es fa.
Sobre la neteja de la platja de la Conca també es diu... “També és realitza una neteja manual diària durant la temporada d’estiu. (Comunicació personal, Ajuntament de Malgrat de Mar, 2018)”... Ni de conya.
“L’ajuntament està posant en marxa un projecte de tancament d’una zona de les dunes en una de les platges.”... quines dunes? On? Quan?
I quan semblava que Malgrat de Mar es prenia en serio recuperar més trams de platja amb vegetació psammòfila... llegeixes això
... https://elmalgratenc.cat/2018/05/07/una-piramide-de-joc-a-la-platja/ … vía @elmalgratenc
... https://elmalgratenc.cat/2018/05/07/una-piramide-de-joc-a-la-platja/ … vía @elmalgratenc“Els registres de l’Ajuntament de Malgrat de Mar indiquen que les principals espècies de plantes psammòfiles que es poden trobar a les platges més naturals d’aquest municipi són:”... I copia del fulletó municipal (ja erroni d’origen) abans esmentat i que sembla ser la principal font d’informació d’aquest treball (i d’altres de qualitat semblant com el Pla d’acció ambiental de l’Agenda 21 de Malgrat de Mar, 2018) sobre la vegetació psammòfila de Malgrat de Mar.
I així tot el treball.
Per temps no em fico en temes de geomorfologia però...
Només he tractat temes de botànica i de perfils de platja però les errades o mancances són generalitzades a tot el treball (per nombrar-ho d’alguna manera). Només com a exemple, en referència al motiu que donen per al creixement de la platja de la Conca... “Aquest fet pot ser degut a que l’aportació sedimentari de la Tordera s’ha direccionat artificialment mar endins a través d’esculleres. Això, conjuntament amb la direcció de l’onatge, provoca que els sediments no es dipositin en la desembocadura del riu i ho facin a les zones més llunyanes.”... No hi ha creixement per això, simplement les platges que aquí guanyen superfície (no només aquesta) ho fan a costa de les que perden, ja que hi ha un fenomen d’homogeneïtzació de la línia costera degut a la manca d’aportació sedimentària i al dragatge de secs (barres de sorra dins el mar) que han modificat les dinàmiques sedimentàries a nivell local, on les puntes (com la de la Tordera o les regeneracions artificials de s’Abanell) reculen en perdre la sorra per l’acció de l’onatge, i on les platges costa avall (entre les puntes de la Tordera i de Santa Susanna, i entre Pineda de Mar i les roques de Calella) reben aquestes sorres també per acció de l’onatge. Cal recordar (sembla mentida) que la sorra ni es crea ni desapareix, sinó que canvia de lloc.
A l’equip de govern municipal de Malgrat de Mar
Deixeu-vos de xorrades i feu les coses amb sentit comú i utilitat. A Malgrat de Mar hi ha platges en acreció (que augmenten d’amplada any rere any) i de les més grans i amples de la comarca. Ni en els pics de més ocupació s’omplen ni ho faran mai, i no hi ha cap excusa per no ampliar els trams i les extensions de platja amb vegetació psammòfila d’una manera fàcil i sense cost.
Deixeu-vos d’invents i de absurds projectes de restauracions de dunes inventades imitant altres espais que res tenen a veure amb les platges del delta de la Tordera... Només cal delimitar i cordar (o només ampliar en molts casos) allò que ja teniu, com a prioritat, i no hi ha cap motiu per dilatar-ho més, i si per fer-ho us cal ajuda externa (que no cal, de debò, teniu servei tècnic) acudiu a professionals seriosos.
bona tarda, la Regidoria de Medi Ambient treballa des de fa temps en aquest tema i està previst en breu modificar el tancat i crear-ne de nous en els llocs on no hi ha.
Deixeu-vos d’imitacions d’altres comunitats vegetals foranes (no locals) que res tenen a veure amb les variades, úniques i impressionants ja descrites molt abans del càmpings, dels passejos marítims o dels equipaments urbans que les van malmetre... encara resten petits retalls i exemplars de totes les comunitats i espècies autòctones i locals que només requereixen d’un veritable projecte de restauració (per professionals, insisteixo) sense haver de recórrer a espècies aquí al·lòctones. “Posar en valor”, tant que ho feu servir, vol dir apreciar i defensar les peculiaritats i característiques de les platges i de les comunitats vegetals del municipi, no voler eradicar-les o canviar-les per altres.
Teniu a la vostra disposició un munt de professionals (el Maresme està farcit de bons coneixedors del territori i de tot el que s’ha explicat aquí) que no dubtarien ni un minut en fer un bon projecte (o un bon assessorament, això depèn de vosaltres) si realment voleu una bona gestió de la vegetació psammòfila de les platges del municipi, no cerqueu gent de terres llunyanes o estudiants mal qualificats per malmetre els valors naturals del municipi.
Tothom es pot equivocar, i rectificar mai és dolent ans el contrari, denota maduresa i aprenentatge (fins i tot jo llegeixo ara textos que vaig escriure fa anys i em poso les mans al cap, ningú es lliura), però insistir en l’error un cop ho saps és imperdonable. No cometeu els mateixos errors, si us plau, esteu rodejats de municipis que l’han fet molt malament (com exemple... http://natura-tordera.blogspot.com/2018/07/les-platges-del-cavaio-i-de-la-picordia.html ) i a Malgrat encara esteu a temps de fer bé les coses.
A cada jornada de treball de la Taula del Delta de la Tordera, sense excepció, vau insistir en no fer cap mena de proposta concreta per, paraules textuals... “no hipotecar la Taula”... i sou vosaltres les qui contínuament esteu executant o publicitant actuacions al Delta i sobre els seus valors naturals “hipotecant-lo”.
Teniu el mal costum de cerca fora, sempre, qui elabori o redacti projectes a mida (a càrrec de persones que ni coneixen ni els importa els valors naturals del Delta de la Tordera i en contra, sempre, de l’opinió dels qui dia a dia l’estudiem i ens esforcem en conèixer i donar-los a conèixer). Només com exemple el carril bici (nyap inútil i mal executat) per la platja i el riu redactat a Tarragona, o l’ara recent “proposta” de custòdia i gestió del camp de tir a una empresa turística... només uns exemples.
No fa gaire vau ser convidats els 4 ajuntaments a organitzar una presentació d’un treball de recerca i/o una reunió de la Taula, i només el de Blanes s’ha dignat a respondre tímidament. La funció principal de la Taula no era fer-la (simple propaganda), sinó gestionar i tractar aquests i molts altres temes d’una manera correcta, fonamentada, consensuada i coordinada... no teniu excusa... cap.
O només era la foto?...
A la Universitat Autònoma de Barcelona
Pel bé de la mateixa Universitat i pel bé dels estudiants que realment fan bons treballs... pugeu ni que sigui una miqueta el nivell mínim acceptable dels treballs que pengeu a la web.
A les xicotes del Projecte DUMA
Copiar i repetir textos i “idees estandarditzades” per anar fent és respectable si la vostra voluntat és ser en un futur (en el millor dels casos) simples funcionàries o tècniques mediocres. On està l’autèntic aprenentatge i lo que us farà mereixedores d’un reconeixement i d’una satisfacció personal (mai és tard per rectificar, sou joves encara) és en l’observació, en la pròpia interpretació del món que t’envolta, i sobretot en qüestionar lo que llegiu o us expliquen per molt acceptat o referenciat que estigui... No tot el que està publicat és cert, i lo que un dia és cert l’endemà ho pot deixar de ser perquè cada dia s’aprenen coses noves... Pensar és gratis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
