dissabte, 28 de setembre del 2019

Resultats del projecte pilot per a la millora de la producció i postcollita del tomàquet de penjar, liderat per la cooperativa Conca de la Tordera 26/9/2019

Javier Romera
@XavierRomeraC
"La presència de marges florals ha mostrat eficàcia per promoure el control biològic de plagues."...


Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
@coopagrariesCAT
🍅
Després de tres anys de treball el projecte pilot per a la millora de la producció i postcollita del tomàquet de penjar, liderat per la cooperativa Conca de la Tordera, SCCL, ha finalitzat aquest mes. Més info i resultats més rellevants a
➡️
 bit.ly/2nfeiSx

Projecte d’innovació en el tomàquet de penjar
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya 26/09/2019


Amb una durada de tres anys, el projecte pilot per a la millora de la producció i postcollita del tomàquet de penjar, liderat per la cooperativa Conca de la Tordera, SCCL, ha finalitzat aquest mes. El treball en forma de Grup Operatiu entre la cooperativa, la Fundació Miquel Agustí com a centre de recerca, l’ADV SELMAR i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya com a coordinadora, ha permès arribar a uns resultats concrets d’utilitat per a la pròpia cooperativa i per als coneixements de la resta de sector.
El resultats més rellevants del projecte han estat:
  • El cicle de cultiu primerenc permet una millora significativa del comportament agronòmic.
  • El cultiu dins de túnel millora la qualitat del fruit.
  • No hi hauria diferències significatives entre dosis de reg habituals a la zona vs dosi de reg teòrica calculat mitjançant l’evapotranspiració de referència (ETo).
  • Hi ha resposta lineal a la dosi de reg.
  • Més favorable per cicle primerenc i amb reg pròxim a la demanda real del cultiu.
  • Més clivellat en cicle tardà, i menys clivellat amb major dosi de reg (reg amb fertilització).
  • L’amplitud diària de la humitat relativa sembla ser un factor important en l’aparició del clivellat.
  • Dosis baixes de reg i ambient en exterior incrementen el contingut de sòlids solubles.
  • Les varietats millorades són significativament més fermes.
  • El cultiu en túnel augmenta la fermesa.
  • La presència de marges florals ha mostrat eficàcia per promoure el control biològic de plagues.
  • Temperatures baixes (12 ºC) provoquen una menor conservació en postcollita.
  • Millor comportament de varietats millorades en la postcollita.
  • Menys clivellat en varietats millorades.
  • El genotip i les seves interaccions seria un factor clau en les millores en postcollita.
  • Els tractaments en postcollita no semblen eficients per reduir la càrrega de patògens en el fruit.
  • Les varietats millorades són més eficients i provoquen menys impacte en els recursos emprats.
Tot i haver acabar formalment ara el projecte, el Grup Operatiu s’ofereix i presenta com a model de treball en equip amb una finalitat d’innovació i s’esperen sinèrgies amb altres grups d’àmbit europeu amb qui compartir reptes i propostes de solucions innovadores per a la millora de l’eficiència productiva i la seva sostenibilitat en horticultura i agricultura en general.
Cal destacar la implicació de tots els estaments de la cooperativa en les tasques dutes a terme, des de implicació dels socis, passant pels òrgans rectors, la gerència i els tècnics.
El projecte ha rebut l’ajut del DARP a través de la línia de Grups Operatius per la Innovació amb fons europeus dins el marc de l’Associació Europea per la Innovació (AEI.AGRI).

Més informació


a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Front comú a Blanes per evitar els abocaments industrials a la platja 27/9/2019 ElPuntAvui

Veure també...

Indústries químiques a la Baixa Tordera. Quaranta anys de conflicte 8/10/2019 Carles Gorini


Front comú a Blanes per evitar els abocaments industrials a la platja
El Punt Avui 27/9/2019

El consistori insta l’ACA a revocar la llicència d’una societat de Palafolls per buidar aigües a s’Abanell

 Aval perquè la Costa Brava sigui reserva de la biosfera

JORDI FERRER - BLANES
L’Ajun­ta­ment de Bla­nes va fer ahir front comú en el ple muni­ci­pal per evi­tar els abo­ca­ments indus­tri­als a la platja de s’Aba­nell –hi va haver 14 vots a favor i 6 abs­ten­ci­ons–. Una empresa química de Pala­folls (Maresme) té la intenció de bui­dar-hi aigües i el 2012 ho va sol·lici­tar a l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA).

L’empresa química, esta­blerta al sec­tor indus­trial Mas Puig­vert (Pala­folls), aboca des de fa anys les seves aigües resi­du­als a la depu­ra­dora de Pineda de Mar (Maresme). Però el Con­sell Comar­cal del Maresme va adver­tir els amos de la soci­e­tat que aquest líquid (sal­morra) posava en risc la ins­tal·lació. I l’alter­na­tiva plan­te­jada va ser la ins­tal·lació d’una cano­nada fins a s’Aba­nell.

L’antiga regi­dora d’Urba­nisme, Pepa Celaya (PSC), sosté que l’obra posa­ria en perill la platja del poble i d’una dot­zena de muni­ci­pis dels vol­tants, ja que és molt a prop – “a uns 400 metres”, diu– d’on capta aigua la des­sa­li­nit­za­dora de Bla­nes i que arriba a les altres pobla­ci­ons, inclo­ent-hi Bar­ce­lona.

L’ante­rior equip de govern, del PSC, ja es va negar a donar la llicència d’obres a la soci­e­tat de Pala­folls per fer la cano­nada fins a Bla­nes. Dime­cres una repre­sen­tació muni­ci­pal es va reu­nir amb res­pon­sa­bles de l’ACA.

L’acord d’ahir en con­tra dels abo­ca­ments for­mava part del punt de la pro­posta perquè la Costa Brava sigui con­si­de­rada el 2020 reserva de la bios­fera, guardó que con­ce­deix la Unesco. La Dipu­tació de Girona tre­ba­lla des de fa mesos perquè això sigui així, i Bla­nes s’hi ha adhe­rit al segon intent. En el ple de l’agost del 2018, amb el PSC a l’alcal­dia, el punt no va tenir prou suport.

LA FRASE

Blanes no és l’abocador de ningú. Que ningú es pensi que pot fer el que vulgui al preu que sigui
Pepa Celaya
PORTAVEU DEL PSC I EXREGIDORA D’URBANISME DE BLANES [EN EL PLE]

LA XIFRA

7 anys fa que una societat de Palafolls, que aplega quatre empreses, va sol·licitar a l’ACA abocar aigües a Blanes.

Suport als detinguts i als drets civils

 Una moció va donar suport als drets civils i va oposar-se a la repressió de l’Estat espanyol, exemplificada en l’empresonament sense fiança de set persones vinculades als CDR, va dir Olga López (ERC). L’edil va criticar que es vinculi l’independentisme al terrorisme. La moció dona suport a les famílies afectades i va rebre el suport dels comuns –en el govern– i Junts. Cs s’hi va oposar, igual que dos edils del PSC. Hi va haver tres abstencions socialistes.

-------------------------------------------


Front comú a Blanes per evitar els abocaments industrials a la platja. Una empresa química de Palafolls (Maresme) té la intenció de buidar-hi aigües i el 2012 ho va sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). elpuntavui.cat/territori/arti a través de
@elpuntavui



L’empresa química d Mas Puigvert (Palafolls) aboca des d fa anys les aigües residuals a la depuradora de Pineda d Mar (Maresme). Però el CCM va advertir que la salmorra posava en risc la instal·lació. L’alternativa plantejada va ser la instal·lació d’una canonada fins a s’Abanell



"Blanes no és l’abocador de ningú. Que ningú es pensi que pot fer el que vulgui al preu que sigui"... Pepa Celaya, portaveu del PSC i exregidora d'urbanisme de Blanes (al Ple). 7 anys fa que la societat de Palafolls (4 empreses) va sol·licitar a l’ACA abocar aigües a Blanes.



En respuesta a
@XavierRomeraC
y
@elpuntavui
Si és realment salmorra i res més, és millor abocar-la al mar que a la depuradora. A la depuradora malmet el procés de depuració, no es redueix la salinitat i salinitza l’aigua de sortida



I la canonada per on la passes?
😏



Qui ha de pagar la gestió dels residus d'una empresa? La empresa o l'ACA? El Consell Comarcal? L'Ajuntament? Tu?... O el delta de la Tordera?



En respuesta a
@XavierRomeraC
y
@elpuntavui
Ho sento però no conec físicament la situació, només em referia a la composició de les aigües. En aquest sentit el titular de la premsa no el trobo precís. Repeteixo que no conec la situació física i per on hauria de passar la canonada



Evidentment l’empresa s’ha de fer responsable del que genera, siguin aigües residuals o residus



Perdona, estava menjant. Que la salmorra és incompatible amb el correcte funcionament de l'EDAR Alt Maresme ningú ho qüestiona però no es diu que "només" sigui salmorra
😏
. Si afegim el paràmetre de riu i delta de la Tordera (amb tot el que coneixes del tema dels darrers anys)...


Potser s'ha entès que no es vulgui solucionar aquest problema, però lo que dic és que la solució proposada no ho soluciona sinò que trasllada i genera problemes tan o més importants (coneixent el terreny i context). Quan et preguntava qui ha de pagar, era pagar "les conseqüències



Externalitzar els costos (també els ecològics) de la correcta gestió dels residus (aquí s'inclouen les aigües residuals) d'un particular, sigui per efectes de l'abocament, sigui per l'efecte de les infraestructures per a la seva gestió, mai es poden justificar amb un "es millor".



En respuesta a
@XavierRomeraC
y
@elpuntavui
És un tema complex, i sí fer passar un emissari pel riu fins al mar no sembla una bona solució pel riu



Totalment d’acord, hi ha moltes coses a millorar i moltes vegades cal posar les coses més fàcils i amb això no em refereixo a fer destrosses ambientals, ni mirar a un altre costat, ni alleugerir els requisits a les indústries



Recomano lavanguardia.com/vida/20190603/ "salmueras industriales (aguas residuales con una alta concentración de sal)", que no "salmueras","son las mismas empresas quienes controlan lo que vierten","todo se reduce a un problema de dinero”,"para ampliaciones y conexiones d otras empresas"

La Vanguardia 3/6/2019

El Ayuntamiento de Blanes (Girona) lleva años intentando evitar que viertan salmueras industriales en una de sus playas



En respuesta a
@XavierRomeraC
Qui són Xavi ?



robama.com , menadiona.com , infarsa.com entre altres, però també s'especifica que l'emissari es farà servir per ampliar empreses i per a la conexió d'altres en el futur. Es diu "salmorres" per no dir residus(varis) amb alta concentració de sals



Merci



En respuesta a
@XavierRomeraC
y
@elpuntavui
Impensable que l'empresa depuri les seves deixalles abans d'abocar-les?



"todo se reduce a “un problema de dinero”. Entienden que la solución más lógica sería que las mismas empresas hicieran un pretratamiento de las salmueras para rebajar su concentración de sal y así poder seguir utilizando la depuradora de Pineda."



"El problema es que esa solución, como ha reconocido la misma ACA a esta redacción, tiene un alto coste económico."... para las empresas (externalitzar els costos econòmics i ambientals no
😏
)

a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)