divendres, 12 de febrer del 2010
Gralla (Corvus monedula) a Riells i Viabrea 12/2/10. David Caballé
dimecres, 10 de febrer del 2010
El xoriguer comú (Falco tinnunculus) del centre urbà de Tordera 10/2/10
.
Sobre la nova Llei de Pesca Marítima 9 i 10/20/10...
Diari Maresme 9/2/10
.
Foto: sxc.hu
La nova Llei de Pesca que el Parlament de Catalunya votarà aquest dimecres, 10 de febrer, preveu que els vaixells puguin fer activitats turístiques com a diversificació de la seva activitat. També neixen noves eines de protecció per a la pesca recreativa, de marisqueix i l’aqüicultura i, a més, si es vol fer una actuació sobre el medi marí, caldrà un informe previ del Departament.
Després d’haver superat el seu tràmit parlamentari en comissió, el nou text legal, considerat ‘capdal’ pels seus impulsors, ha de marcar el futur del sector pesquer de Catalunya en els propers anys. Durant la tramitació del projecte de llei, s’han acceptat la majoria de les esmenes del sector, que segons els seus responsables, “han enriquit el text inicial”.
L’objectiu és adaptar la normativa autonòmica en matèria de pesca per assumir les noves realitats del sector pesquer i marítim. També es pretén omplir un gran buit legal en la regulació de l’activitat de la pesca a Catalunya, també emmarcada en la política comuna de pesca de la Unió Europea i en la normativa estatal sobre la matèria.
Amb l’aprovació del projecte de llei, la construcció d’un vaixell nou a Catalunya requerirà la baixa d’una embarcació equivalent per afavorir el no increment de l’esforç pesquer en l’àmbit català. El text legal també contempla activitats complementàries de diversificació del sector. Així es preveu la possibilitat que les embarcacions de pesca puguin dur a terme activitats educatives, científiques i turístiques. A més, a partir d’ara, caldrà un informe previ no vinculant de la Direcció General de Pesca i Acció Marítima davant d’actuacions sobre el medi marí, com ara la regeneració de platges, dessalinitzadores, etc.
A la sessió parlamentaria, assistirà el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans. Durant el debat del projecte de llei, també està prevista la presència d’una trentena de representants del sector, entre els quals, hi haurà el president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, així com representants de diverses confraries territorials, entre elles la de Montgat – El Masnou – Premià de Mar.
Catalunya veta el crecimiento de la flota pesquera
El Periódico de Catalunya 10/2/10
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA
Tras 18 años de vacío legal, el Parlament prevé aprobar hoy una nueva ley de pesca marítima, que regulará la práctica de esta actividad y establecerá mecanismos para minimizar su impacto en la biodiversidad piscícola. La ley, que en principio contará con el voto contrario de Convergència i Unió (CiU), prevé, entre otras medidas, limitar el número de embarcaciones a las 1.114 que tienen licencia catalana para faenar.
Así, a partir de la entrada en vigor del nuevo texto legal –que también regula el marisqueo y la acuicultura–, se exigirá, como requisito para dar de alta una nueva embarcación en Catalunya, que una barca registrada en esta misma comunidad sea dada simultáneamente de baja, explicó ayer el subdirector general de Pesca de la Generalitat, Francesc Alcoverro.
Además, las embarcaciones que tengan licencia para navegar por aguas continentales precisarán ahora de una autorización específica para hacerlo en el mar.
Pero quizá una de las particularidades de la nueva normativa –la anterior, de 1984, fue declarada en buena parte nula por el Tribunal Constitucional en 1992– es la creación de las denominadas áreas especiales de pesca marítima recreativa. En ellas, concretó el subdirector de Pesca, se incentivará la presencia de pescadores aficionados (los que pescan con caña) para disuadir a submarinistas furtivos, muchos de ellos procedentes de Francia. «También se podrán crear estructuras artificiales, hundiendo, por ejemplo, barcos o pecios de forma controlada, para propiciar la cría de peces», agregó Alcoverro.
POCO OPORTUNA / Para el grupo parlamentario de CiU, la ley que hoy defenderá el conseller de Agricultura, Joaquim Llena, en el Parlament «no llega precisamente en el mejor momento, ya que está previsto que en pocos meses la Comisión Europea, que es la que regula el 70% de la actividad pesquera, dicte nuevas directivas», objetó ayer el diputado Benet Maymí.
En opinión de los nacionalistas, la ley carece del consenso necesario, argumento que rebatió el subdirector general de Pesca. Además, aseguró Maymí, la nueva ley de la Generalitat «crea inseguridad jurídica, deja muchos puntos sin resolver y prevé sanciones que pueden aplicarse de forma arbitraria».
dimarts, 9 de febrer del 2010
Òliba (Tyto alba) al centre urbà de Tordera 9/2/10
Els primers ocells en migració de l’any a la desembocadura del riu Tordera 9/2/10
5 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
les orenetes sobrevolant el riu i la vegetació de ribera
Imatges de les orenetes, difícils perquè o estaven lluny o pel seu vol erràtic i incessant, i plovent...
.
També...
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
>20 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
9 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Molt repartits pel riu i arrossegats per la corrent
2 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
2 titelles (Anthus pratensis)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Unes 20 cueretes blanques (Motacilla alba)
Uns 20 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
3 rossinyols bords (Cettia cetti)
Uns 10 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Unes 5 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
2 mallerengues carboneres (Parus major)
3 merles (Turdus merula)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
2 cargolets (Troglodytes troglodytes)
... entre altres.
I al mar...
Unes 100 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
Uns 40 gavians argentats (Larus michahellis)
Molta aigua al Delta de la Tordera 9/2/10
Aquesta tarda el riu Tordera baixa amb força aigua, camps i conreus entollats arreu, els estanys plens, i el mar d’un color terrós característic...
.
Algunes notícies més per llegir 9/2/10...
Sacyr ampliarà el port pesquer de Blanes per un total de 23 milions d'euros
Diari de Girona 9/2/10
BLANES EUROPA PRESS
L'empresa Sacyr Vallehermoso s'ha adjudicat en consorci les obres d'ampliació del port pesquer de Blanes per 23 milions. Es tracta d'una de les més significatives obres marítimes de Catalunya dels darrers anys, tant pel que fa a la seva envergadura com per la seva complexitat.
La companyia ha posat èmfasi en els problemàtics accessos fins al port, la falta d'espai inicial per amuntegaments, l'agressivitat del mar a la zona d'hivern, l'alt volum de material de pedrera que es necessita i la llunyania d'aquest tipus d'explotacions.
El temps d'execució de les obres serà de 23 mesos, encara que es paralitzaran durant el període estival per afectar el menys possible el sector turístic de la localitat.
Entre les feines incloses dins el projecte destaca la demolició parcial del dic actual, la construcció d'un nou dic d'abric, així com nous molls i la prolongació del contradic existent.
Sacyr, a través de dues empreses del grup, controlarà el consorci adjudicatari de l'obra amb una participació del 70%. L'altra part de participació correspon a l'empresa Tau Icesa que controlarà el 30% de l'adjudicació.
Erre que erre...
Continuen els treballs per refer s’Abanell
Malgrat Confidencial 9/2/10
.
.
Els operaris contractats per la Generalitat continuen treballant per refer l’últim tram del passeig de s’Abanell de Blanes, el comprès entre el carrer Mercè Rodoreda i la zona dels càmpings. Després d’enderrocar el que quedava de passeig, van començar a excavar en la sorra per poder construir-hi una escullera de protecció on assentar-hi fonaments de formigó i un mur de formigó armat. Ja s’ha fet una part d’aquest procés i ara es treballa per acabar-lo. El mur té una profunditat d’un metre per sota del nivell del mar. Recolzada en ell hi haurà una escullera exterior feta de roques que també servirà per reforçar i protegir el nou passeig. A sobre el mur s’hi posarà una peça de formigó en horitzontal que servirà de suport per a l’enrajolat del passeig. S’espera que aquest nou passeig sigui prou fort per resistir els temporals marítims que vinguin a partir d’ara.
Aquest tram del passeig de s’Abanell -el situat més al sud- va ser el que més va patir els efectes de les últimes llevantades. El mes de desembre la Generalitat va començar a arreglar-lo responent així a les demandes de l’Ajuntament de Blanes. El projecte té un cost aproximat de 530 mil euros -sufragats per la Generalitat que és la propietària d’aquest tram de s’Abanell- i una durada prevista de tres mesos. Es podria allargar una mica ja que durant el mes de desembre es va poder treballar pocs dies degut als temporals.
Què estava abans, el passeig o el pi pinyer?...
Arrangen un tram de la vorera del Passeig Marítim de Malgrat de Mar
Malgrat Confidencial 9/2/10
.
Les arrels d’un pi han malmès part de l’enrajolat del Passeig Marítim de Malgrat de Mar. Es tracta d’uns 30 metres quadrats de la vorera del tram del passeig que hi ha a l’alçada del carrer Manuel de Falla. Operaris del servei d’obres de la brigada municipal ho estan arranjant des del passat divendres. Els treballs consisteixen en aixecar i retirar les rajoles malmeses, que seran substituïdes per unes de noves un cop s’hagin també tret les arrels de l’arbre. Es dóna el cas que al costat de la jardinera on es troba el pi hi ha una font d’aigua, les canonades de la qual no han resultat afectades.
Està previst que aquest dimarts finalitzin els treballs.
Nit d’amfibis a Tordera 8/2/10
.
Per resumir aquesta nit, faig un llistat dels llocs on he vist cada espècie.
Ha estat un recorregut pels plans i valls que envolten el nucli urbà de Tordera, sense pujar gaire o res de cota, i sense entrar a zones muntanyoses.
Val a dir que les 4 espècies més abundants han estat, per ordre... gripau corredor (Bufo calamita), granoteta de punts (Pelodytes punctatus), granota pintada (Discoglossus pictus) i gripau d’esperons (Pelobates cultripes).
En menys quantitat... salamandra (Salamandra salamandra), reineta (Hyla meridionalis) i gripau comú (Bufo bufo).
I en canvi no s’ha trobat cap tòtil (Alytes obstreticans) ni granota verda (Pelophylax perezi), presents arreu però que aquesta nit no s’han creuat pel camí. Tampoc els tritons verds (Triturus marmoratus) o els tritons palmats (Lissotriton helveticus) que es resisteixen aquest any.
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)...
.
Roureda de Can Verdalet
Illa del riu
Pla de Sant Esteve
Pla d’Anyells
Pla de la Júlia
Riera de Sant Ou
Riera de Vallmanya
Pla de Can Jalpí
.
Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)...
.
Roureda de Can Verdalet
Illa del riu
Pla de Sant Esteve
Pla d’Anyells
Pla de la Júlia
Riera de Vallmanya
Fibracolor
Pla de Can Jalpí
Sant Daniel
Reineta (Hyla meridionalis)...
.
Roureda de Can Verdalet
Voltants de Cal Raba
Illa del riu
Pla de Sant Esteve
Pla d’Anyells
Pla de la Júlia
Riera de Sant Ou
Riera de Vallmanya
Fibracolor
Pla de Can Jalpí
Sant Daniel
-
Salamandra (Salamandra salamandra)...
.
Roureda de Can Verdalet
Pla de Sant Esteve
Pla d’Anyells
Riera de Sant Ou
Riera de Vallmanya
Sant Daniel
,
Gripau comú (Bufo bufo)...
.
Roureda de Can Verdalet
Pla de Sant Esteve
Pla d’Anyells
Pla de la Júlia
Riera de Sant Ou
Riera de Vallmanya
Fibracolor
Gripau corredor (Bufo calamita)...
,
DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2010. Servei Meteorològic de Catalunya
AVANÇ BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2010 (pdf)
Servei Meteorològic de Catalunya
Termomètricament, el gener ha estat fred a gran part de Catalunya, si bé s’han registrat algunes anomalies lleugerament positives a punts de la depressió Central. Pel que fa a les precipitacions, el mes s’ha caracteritzat per ser plujós o molt plujós a gran part del territori, si bé a moltes zones del terç nord del país el mes ha resultat sec o molt sec.
A la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana d’uns 6ºC, ha estat un mes 1ºC per sota de la mitjana climática mensual. Pel que fa a les precipitacions, pràcticament normal o lleugerament més plujós amb uns 60mm de precipitació acumulada que representa entre un 100-120% respecte a la mitjana climática mensual.
Mussols comuns (Athene noctua) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 8/2/10. Enric Badosa
.
Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) al Polígon de Palafolls 8/2/10. Carlos Grande
Observador: Carlos Grande
Mínim 10 roquerols (Ptyonoprogne rupestris) al Polígon Industrial – gravera de Palafolls
dilluns, 8 de febrer del 2010
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) sobre Riells i Viabrea 8/2/10. David Caballé
Algunes notícies més per llegir 8/2/10...
Diari Maresme 5/2/10
.
Foto: Diari Maresme
El diputat de CiU, Benet Maimí, ha demanat al Parlament català solucions definitives a la regeneració de les platges del Baix Maresme.
El diputat nacionalista ha portat al debat del Parlament “la necessitat de buscar solucions definitives per la regeneració d’aquestes platges com, per exemple, la construcció d’espigons soterrats”. Maimí ha destacat que “aquestes construccions suposarien una inversió inicial més elevada, però que resultaria a la llarga molt més rentable”.
Per Benet Maimí les solucions que s’han fet fins ara són “transitòries, impliquen un cost econòmic, pel medi ambient i afecten la pesca”, tot recordant que cada any els temporals provoquen greus destrosses en les esmentades platges que actualment ja es troben de nou sense sorra.
En aquest sentit, Maimí ha defensat una proposta de Resolució davant la Comissió de Política Territorial celebrada al Parlament per a que el Govern de la Generalitat dugui a terme les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat, “per tal d’incloure Premià de Mar com a municipi prioritari pel que fa al pla de regeneració de platges del Baix Maresme i les obres d’emergència per pal·liar els efectes dels temporals d’aquest hivern”.
Segons ha informat el mateix diputat, ha decidit presentar aquesta proposta per a la seva aprovació donada la predisposició dels grups parlamentaris que donen suport al Govern, manifestada en el diputat mataroní d’IC-V, Salvador Milà.
Tallen per enèsima vegada l'N-II per exigir que la via sigui un passeig marítim
El Punt 8/2/10
Els manifestants també volen la gratuïtat de la C-32, una demanda que el govern ja ha rebutjat
.
La Coordinadora de Plataformes del Maresme No N-II va organitzar ahir un altre tall d'aquesta carretera a Premià de Mar per exigir, una vegada més, que les administracions la converteixin en un passeig marítim per posar fi a l'alta sinistralitat d'aquesta via. Els manifestants també van demanar la gratuïtat de la C-32, una petició que la Generalitat rebutja. En el fons d'aquesta negativa del govern, «s'hi amaguen interessos econòmics», va explicar el representant de la coordinadora, Rafel Anguera. La protesta va coincidir amb el tercer aniversari de la mort de l'exalcalde, Jaume Batlle, víctima d'un accident de moto a l'N-II.
Els qui demanen que l'N-II es converteixi en un passeig marítim no esgoten les forces. El primer tall d'aquesta via al Maresme es va fer el 2001. Nou anys més tard, encara esperen una solució per posar fi a l'alta sinistralitat que enregistra aquesta carretera. Ahir van tornar a tallar, durant més d'una hora, l'N-II a Premià de Mar.
El representant de la Coordinadora de Plataformes del Maresme No N-II, Rafel Anguera, va haver de recordar què demanen, tot i admetre que no es poden traslladar a les administracions perquè el diàleg està «exhaurit». La petició principal de la Coordinadora es aconseguir «que l'N-II sigui un passeig marítim». Per això, els més de dos-cents manifestants van dipositar flors en un dels costats del vial, simbolitzant la possibilitat de pacificar aquesta via.
Anguera va explicar que perquè l'N-II sigui un passeig marítim, «l'autopista C-32 s'ha de convertir amb autovia. Si aquesta via fos gratuïta, podria absorbir tot el trànsit del Maresme». Però el govern ja ha descartat la possibilitat d'eliminar el peatge més antic de l'Estat. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va mantenir que l'alliberament del peatge empitjoraria la mobilitat. «S'ha comprovat científicament que la supressió de les barreres provocaria més congestió per derivació de trànsit pesat del corredor de l'AP-7, cap al corredor de la C-32», va mantenir el conseller. Per Anguera, al darrere dels arguments de Nadal «s'hi amaguen interessos econòmics». Per demostrar que no pensen fer-se enrere amb les seves demandes, el representant de la coordinadora va argumentar que «mentre es busca una alternativa per desdoblar l'N-II, ja s'hauria d'alliberar el peatge, si més no pels veïns del Maresme». Segons Anguera, totes aquestes millores també s'haurien d'acompanyar d'una bona oferta de transport públic.
La Coordinadora de Plataformes també ha planificat més accions per fer sentir les seves reivindicacions. La propera acció tindrà lloc el 5 de març, quan es farà un debat sobre la situació actual de l'N-II, al centre cívic de Premià de Mar.
Record a l'exalcalde
P.M
La manifestació va coincidir amb el tercer aniversari de la mort de l'exalcalde, Jaume Batlle, víctima d'un accident de moto a l'N-II, un dels punts més negres de la xarxa viària. Durant tot el 2007, cada dia 7 de cada mes es tallava l'N-II a Premià de Mar. Bo i recordant aquestes protestes, ahir també es va tornar a tallar la carretera. El representant de la Coordinadora de Plataformes del Maresme No N-II, Rafel Anguera, i l'actual alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, van tenir unes paraules per Batlle. Segons Buch, «Batlle hauria volgut ser recordat com un més en la lluita per aconseguir pacificar la carretera».
EL CENTRE D’ATENCIÓ D’ANIMALS DOMÈSTICS DEL MARESME VA RECOLLIR L’ANY PASSAT 150 GOSSOS A TORDERA.
Ràdio Tordera 8/2/10
L’humorista El “senyor Barragan” cedeix la seva imatge per a la campanya d’adopció dels animals acollits pel CAAD Maresme. La campanya, que porta per nom “T’enamoraràs”, té com a objectiu fomentar l’adopció dels animals abandonats que es troben acollits al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia del Maresme, amb seu a Argentona. La responsable de la campanya Miriam Baños explica que malauradament, Tordera és un dels municipis on es recullen més gossos abandonats.
El CAAD Maresme va ser creat fa tres anys pel Consell Comarcal del Maresme per donar resposta a les necessitats dels ajuntaments de la comarca. Actualment dóna servei a 17 municipis: Alella, Argentona, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tiana i Tordera.
diumenge, 7 de febrer del 2010
Desembocadura del riu Tordera 7/2/10. David Caballé
.
50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
unes 250 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
unes 650 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
1 mascarell (Morus bassanus) jove
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
4 passerells comuns (Carduelis cannabina)
... entre altres.
.
Platja davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) 7/2/10. David Caballé
.
13 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
15 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>4 gavots (Alca torda)
1 mascarell (Morus bassanus) jove
unes 200 baldrigues (Puffinus sp.)
Entre balears (P. Mauretanicus) i mediterrànies (P. Yelkouan)
2 cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus)
... entre altres.
Cantera de Can Buscà (Tordera) 7/2/10. David Caballé
.
1 falcó pelegrí (Falco peregrinus)
sits negres (Emberiza cia)
2 aligots aligots comuns (Buteo buteo)
... entre altres.
Pla de Fogars de la Selva 7/2/10. David Caballé
.
1 corb (Corvus corax) en vol
2 cornelles (Corvus corone)
... entre altres.
Ha mort el gamarús (Strix aluco) femella que niava a Sant Genís de Palafolls. Enric Badosa
.
L’Enric Badosa informa que el gamarús (Strix aluco) femella anellada a Sant Genís de Palafolls i que ha niat allà durant els darrers anys, ha mort.
Va ingressar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa el 22/1/10 desprès de ser trobada a Sant Genís amb un fort cop a l’esquena, i va morir als pocs dies. La necròpsia ha determinat que presentava hemorràgies internes massives tant al cos com al cap.
Estany de Can Torrent (Tordera) 6/2/10. Raül Calderon
Observador: Raül Calderon
1 teixidor (Remiz pendulinus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 picots verds (Picus viridis)
2 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
... entre altres.
Santa Susanna 6/2/10. Raül Calderon
Observador: Raül Calderon
>100 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
Barrejades amb yelkouan, lleugerament menys individus.
>150 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
Barrejades amb mauretanicus, difícil estimar número exacte d’ocells.
5 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
1 mascarell (Morus bassanus)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
>50 gavians argentats (Larus michahellis)
2 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
8 gavines vulgars (Larus ridibundus)
12 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 trist (Cisticola juncidis)
2 caderneres (Carduelis carduelis)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
6 gafarrons (Serinus serinus)
2 garses (Pica pica)
2 cueretes blanques (Motacilla alba)
Desembocadura del riu Tordera 6/2/10. Raül Calderon
Observador: Raül Calderon
Mínim 210 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Passen volant en direcció nord durant una hora en grups de màxim 6-7 ocells.
7 gavines vulgars (Larus ridibundus)
>45 gavians argentats (Larus michahellis)
4 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
47 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
6 pit-rojos (Erithacus rubecula)
6 rossinyols bords (Cettia cetti)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
6 cueretes blanques (Motacilla alba)
5 merles (Turdus merula)
2 tudons (Columba palumbus)
7 garses (Pica pica)
17 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
8 gafarrons (Serinus serinus)
5 pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
12 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
5 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
2 mallerengues carboneres (Parus major)
3 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Sobre l'N-II al Maresme 5-7/2/10...
El Punt 7/2/10
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va explicar ahir que l'alliberament del peatge de l'autopista C-32 que passa pel Maresme no contribuiria a millorar la mobilitat sinó que l'empitjoraria. «S'ha comprovat científicament que l'alliberament del peatge provocaria més congestió per derivació de trànsit pesat del corredor de l'AP-7 cap al corredor de la C-32», va assegurar el conseller. Nadal va fer aquestes declaracions a Sant Feliu de Guíxols. Tot i la reivindicació constant que fan els veïns del Maresme perquè s'elimini el peatge com a solució per descongestionar el trànsit de l'N-II, el Departament de Política Territorial va ser clar i va afirmar que mantindrà el peatge d'aquesta via. Per solucionar les restriccions, el govern vol construir una altra infraestructura.
El Consell de Ministres aprova la cessió de l'N-II al Maresme a la Generalitat
El Punt 6/2/10
El Consell de Ministres va aprovar ahir finalment la cessió a la Generalitat del tram de la carretera N-II al pas pel Maresme. Aquest tràmit tanca, doncs, definitivament el llarg procés perquè l'Estat deixés a les mans del govern català la gestió de la via entre Montgat i Tordera, un procés que va arribar al punt màxim amb la signatura de la cessió el desembre passat entre el ministre de Foment, José Blanco, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal.
.
El reial decret aprovat ahir pel consell de ministres també preveu el protocol per a la construcció d'una nova via alternativa a la carretera N-II «que permeti adequar aquesta carretera per evitar la congestió del trànsit comarcal i facilitar la connexió amb l'autopista C-32». Aquesta via alternativa –batejada ja amb el nom de ronda del Maresme– es preveu que estigui situada al costat de l'autopista i, segons va constatar un estudi de la Generalitat, és imprescindible per evitar que tant la C-32 com l'actual nacional quedin col·lapsades. El pressupost per a la nova infraestructura que ha de desenvolupar la Generalitat és de 400 milions d'euros, dels quals el Ministeri de Foment en va aportar 97,4 durant el 2009.
“Prou morts” a la N-II
Diari Maresme 5/2/10
Segons el darrer estudi de l’Eurorap, el tram de 13 quilòmetres que comença a l’N-II, a Montgat, i acaba a l’enllaç sud de la C-32, és el segon punt negre de la xarxa viària catalana.
En aquest sentit, la Plataforma Camí Ral de Premià de Mar ha convocat per al proper diumenge 7 de febrer, a les 12 del migdia, un tall de la N-II, a l’alçada de l’estació de Premià, en memòria de l’alcalde del municipi, Jaume Batlle, que va morir el 7 de febrer de 2007 en un accident de trànsit en aquesta mateixa carretera.
Precisament, el Consell de Ministres aprovarà avui divendres, 5 de febrer, el canvi de titularitat del tram de la N-II, entre Montgat i Tordera, a favor de la Generalitat de Catalunya. Aquest acord obligarà al Govern català a dur a terme la creació d’una nova infraestructura, amb un cost de 400 milions d’euros, perquè, segons informen, “la N-II permeti evitar la congestió al tràfic comarcal i faciliti la connexió amb l’autopista C-32″.
Per la seva banda, la Coordinadora de Plataformes NO N-II del Maresme exigeix “Prou morts” en aquesta carretera i reclama que “ja que la N-II és de la Generalitat, que es noti” i que la converteixi “immediatament” en un passeig marítim. Segons la Coordinadora, després del canvi de titularitat, la construcció d’una nova via “no cal que passi pel Maresme, perquè no hi cap, i el territori no s’ho mereix”, anuncien. Aquesta entitat reclama de nou que s’alliberi el peatge de la C-32, “per on hi circularia el trànsit comarcal”, apunten, i la millora i ampliació del transport públic, tot afegint que la dotació de 400 milions d’euros que l’Estat ha traspassat a la Generalitat és “totalment insuficient”.
Notícies relacionades a Diari Maresme:
La Coordinadora de Plataformes ‘NO N-II’ s’oposa a la construcció d’una nova via paral·lela
Els pagesos diuen prou als ‘abusos’ dels Súpers
Dos morts i dos ferits lleus en un accident de trànsit a Santa Susanna